full dominical Església de Menorca Número 1733 - Any XXXIV - 23 agost 2015 Laudato si’ (3) LA CREACIÓN Y EL CREADOR Laudato si nº 67. No somos Dios. La tierra nos precede y nos ha sido dada. Esto permite responder a una acusación lanzada al pensamiento judeocristiano: se ha dicho que, desde el relato del Génesis que invita a ‘dominar’ la tierra, se favorecería la explotación salvaje de la naturaleza presentando una imagen del ser humano como dominante y destructivo. Esta no es una correcta interpretación de la Biblia como la entiende la Iglesia. (…) Hoy debemos rechazar con fuerza que, del hecho de ser creados a imagen de Dios y del mandato de dominar la tierra, se deduzca un dominio absoluto sobre las demás criaturas. Es importante leer los textos bíblicos en su contexto (…) y recordar que nos invitan a “labrar y cuidar” el jardín del mundo. Mientras ‘labrar’ significa cultivar, arar o trabajar, “cuidar” significa proteger, custodiar, preservar, guardar, vigilar. Esto implica una relación de reciprocidad responsable entre el ser humano y la naturaleza. T iene razón Francisco cuando pone de relieve en su encíclica que el ser humano no puede ser un depredador de la tierra. La acusación no es nueva y, sobre todo, no es justa cuando pretende basarse en el texto bíblico. El “dominio” que se atribuye al ser KXPDQR HQ *Q KD\ TXH OHHUOR desde la clave de ser “imagen” y “semejanza” del Creador. 3UREDEOHPHQWHHQODLPDJHQ\VHPH janza debamos entender no una especie de simple redundancia, sino una expresión en cierta manera paradójica en la que uno de los términos matiza al otro. Así, es verdad que el ser humano es la imagen de Dios en la tierra –sélem es la palabra hebrea para “estatua”–, pero solo se le parece, no hay identificación, no es Él. El puesto privilegiado que ocupa en la creación le pide constantemente parecerse a su Creador.Y parecerse a Dios, ser su imagen, no es otra cosa que hacer lo que Dios ha hecho en el UHODWRGH*QFUHDUYLGD\FXLGDUGH ella potenciándola. 3RU WDQWR OHMRV GH WHQHU FDUWD blanca para esquilmar la tierra, el dominio del ser humano sobre la creación es más bien una invitación a IRPHQWDUODYLGD\YHODUSRUHOOD3RU otra parte, el papa Francisco alude DFHUWDGDPHQWHDOWH[WRGH*Q donde se menciona la tarea del adam en el jardín del Edén, para hacerla extensiva a los seres humanos. Esa tarea consiste en “labrar y cuidar”. De aquí deduce Francisco una relación de recíproca responsabilidad entre el ser humano y la naturaleza, habida cuenta del sentido dado a esos verbos. 3HUR TXL]i SRGDPRV LU XQ SRFR más allá si atendemos a los términos hebreos con que se expresa el texto bíblico. En efecto, “abad y shamar” son palabras que, además de la traducción que se ofrece, tienen que ver con el culto y con la ética, de modo que podrían traducirse como “servir” y “guardar”. Así pues, la tarea del ser humano sobre la tierra, que consiste en “trabajarla” y “custodiarla”, debería ser comprendida como una acción verdaderamente “sagrada”, ya que es el primer y más básico acto de culto a Dios –“culto” y “cultivo” son palabras con un mismo origen– y de observancia –“guardar”– de sus designios y su voluntad. 3HGUR%DUUDGR Biblista (De la Revista Vida Nueva) l’entrevista a... Sor Catalina Febrer S or Catalina va néixer a Ferreries l’any 1945. És Franciscana Filla de la Misericòrdia. Ha viscut 23 anys com a missionera a Bolívia, també ha estat a Haití després del terratrèmol. Actualment viu a la fraternitat de Franciscanes del Santuari del Toro. Sor Catalina, d’ençà quants anys és Religiosa Franciscana? 9DLJ HQWUDU D OD &RQJUHJDFLy HO GH VHWHPEUHGH$UDIDUjDQ\V Per què aquesta Congregació? Des de petita, em feia molta il·lusió i sentia inquietud de ser religiosa. La crida de Déu, em feia sentir el desig de ser com elles. M’admirava veure l’alegria, el servei i l’entrega generosa de les germanes cap als malalts, l’ensenyament. Em contagiaven la seva manera de viure. Al seu costat, em sentia molt feliç. Quan un està a l’escolta, la crida de Déu, és més forta que els nostres plans, a l’hora de fer aquesta opció, vaig haver de deixar altres possibilitats que havia emprès. Mai m’he penedit de la meva elecció cap a la vida religiosa. Què han significat per a vostè aquests 23 anys de Missionera Franciscana a Bolívia? Ha estat una experiència molt positiva, inoblidable. Només tinc paraules d’agraïment pels anys que he pogut compartir amb els germans bolivians. És molt el que reps. Et fa sentir TXHIRUPHVSDUWG·XQDJUDQIDPtOLD*UjFLHV a tants de gestos solidaris de la gent, que sents que donen suport perquè la tasca sigui més fructífera en tot sentit, humana, material i espiritual. Et fa relativitzar molt les coses. I el seu pas per Haití? (O&RQVHOO*HQHUDOHPYDSURSRVDUVLYROLD IHUXQYROXQWDULDWHQDTXHVW3DtVWDQGHYDV tat per la pobresa i més després del terratrèmol. No em vaig poder negar i vaig agrair la confiança que van dipositar en mi. Haití viu en una crisi permanent. Veure tanta necessitat; poc per alimentar-se; per cases tenen uns plàstics, no hi ha llum, ni hospitals. Els fillets estan desprotegits, són explotats, sense escoles per no poder pagar ... *UjFLHVDOV0LVVDWJHUVGHOD3DXODVLWXDFLy ha canviat una mica, a la barriada de Tabarre. 3XHUWR3tQFLSH(OOVKDQIHWSRVVLEOHTXHOD gent visqui més contenta, acceptant la realitat què viuen. Les paraules resulten pobres per expressar el que una sent. Toni Olives Pàgina 2 Full Dominical la paraula de Déu “Senyor, ¿a qui aniríem? LECTURES DE LA MISSA DIÀRIA Salms de la 1ª Setmana Dg. 23, XXI de Durant l’any: -V D 18b / Sal 33 / Ef 5, 21-32 / Jo 6, 60-69. Dl. 24, Sant Bartomeu, apòstol)$SE 6DO-R Dt. 25, Sant Lluís de França (MLL): 1Te 2, 1-8 / Sal 138 / Mt 23, 23-26. Dc. 26, Santa Teresa de Jesús Jornet i Bars, verge (MO): 1Te 2, 9-13 / Sal 138 / Mt 23, 27-32. Dj. 27, Santa Mònica (MO): 1Te 3, 7-13 / Sal 89 / 0W Dv. 28, Sant Agustí, bisbe i doctor de l’Església 02 7H Sal 96 / Mt 25, 1-13. Ds. 29, El Martiri de sant Joan Baptista (MO): 7H6DO0F 17-29. Dg. 30, XXII de durant l’any: 'W6DO / Sant 1, 17-18. 21b-22. 27 / 0F HORARI DE MISSES: Diumenge XXI de Durant l’Any Lectura de l’evangeli segons sant Joan 6, 60-69 En aquell temps molts que fins aleshores havien seguit Jesús digueren: “Aquest llenguatge és molt difícil! ¿Qui és capaç d’entendre?” Jesús coneixia interiorment que els seus seguidors murmuraven d’això, i els digué: “¿Vos escandalitza això que us he dit? ¿Què direu si veis que el Fill de l’home puja on era abans? L’Esperit és el qui dóna la vida. La carn no serveix de res. Les paraules que us he dit són (VSHULW L VyQ YLGD 3HUz HQWUH vosaltres n’hi ha alguns que no creuen.” Des del principi Jesús sabia qui eren els qui creien i el qui l’havia de trair. Després DIHJt´3HUDL[zXVKHGLWDEDQV que ningú pot venir a mi si el 3DUH QR OL FRQFHGHL[ DTXHVW do.” Després d’aquell moment, molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren i ja no anaven més amb ell. Jesús demanà als dotze: “¿Vosaltres també em voleu deixar?” Simó 3HUH OL UHVSRQJXp ´6HQ\RU ¢D qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu.” y para colocarla ante si gloriosa, la Iglesia, sin mancha ni arruga ni nada semejante, sino santa e inmaculada. Así deben también Salmo responsorial 33 R: Gustad y ved qué bueno los maridos amar a sus mujeres, como cuerpos suyos que son. es el Señor. Amar a su mujer es amarse a sí Lectura de la carta del após- PLVPR3XHVQDGLHMDPiVKDRGLD do su propia carne, sino que le tol san Pablo a los Efesios 5, 21-32 da alimento y calor, como Cristo Hermanos: Sed sumisos unos a hace con la Iglesia, porque somos otros con respeto cristiano. Las PLHPEURV GH VX FXHUSR ©3RU mujeres, que se sometan a sus eso abandonará el hombre a su maridos como al Señor; porque padre y a su madre, y se unirá a el marido es cabeza de la mujer, su mujer y serán los dos una sola así como Cristo es cabeza de la carne.» Es éste un gran misterio: Iglesia; él, que es el salvador del y yo lo refiero a Cristo y a la FXHUSR 3XHV FRPR OD ,JOHVLD VH Iglesia. somete a Cristo, así también las mujeres a sus maridos en todo. Lectura del santo evangelio 6, 60-69 Maridos, amad a vuestras muje- según san Juan res como Cristo amó a su Iglesia. En aquel tiempo, muchos discípuÉl se entregó a sí mismo por ella, los de Jesús, al oírlo, dijeron: para consagrarla, purificándola «Este modo de hablar es duro, con el baño del agua y la palabra, ¿quién puede hacerle caso?» Adivinando Jesús que sus discípulos lo criticaban, les dijo: «¿Esto os hace vacilar?, ¿y si vierais al Hijo del hombre subir a donde estaba antes? El espíritu es quien da vida; la carne no sirve de nada. Las palabras que os he dicho son espíritu y vida. Y con todo, algunos de vosotros no FUHHQª3XHV-HV~VVDEtDGHVGHHO principio quiénes no creían y quién lo iba a entregar. Y dijo: ©3RUHVRRVKHGLFKRTXHQDGLH SXHGHYHQLUDPLVLHO3DGUHQR se lo concede.» Desde entonces, muchos discípulos suyos se echaron atrás y no volvieron a ir con él. Entonces Jesús les dijo a los Doce: «¿También vosotros queréis marcharos?» Simón 3HGUR OH FRQWHVWy ©6HxRU ¢D quién vamos a acudir? Tú tienes palabras de vida eterna; nosotros creemos y sabemos que tú eres el Santo consagrado por Dios.» Lectura del llibre de Josuè DE En aquells dies Josuè reuní a Siquem totes les tribus d’Israel, i cridà els ancians d’Israel, els seus caps, els seus jutges i els seus magistrats. Es presentaren tots davant Déu, i Josuè digué a tot el poble: “Si no us sembla bé tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a la regió occidental de l’Eufrat, o els déus dels amorreus, en el país GHOV TXDOV YLYLX 3HUz MR L OD meva família hem decidit adorar el Senyor.” El poble respongué: “Mai de la vida abandonarem el Senyor per adorar altres déus. El Senyor, el nostre Déu, és el qui ens ha fet pujar amb els nostres pares de la terra d’Egipte, d’un lloc d’esclavatge; ell obrà davant els nostres ulls aquells grans senyals i ens guardà pertot arreu on anàvem, enmig de totes les nacions que havíem de travessar. També nosaltres, estam decidits a adorar el Senyor, que és el nostre Déu.” Salm responsorial 33 R: Tastau i veureu com és de bo el Senyor. Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes 5, 21-32 Lectura del libro de Josué DE evangeli i vida S (cicle B) ón molts els qui se’n van de l’església, qui sap si desenganats o bé cansats. Augmenta el nombre dels infants no batiats, i els anomenats ritus de trànsit de la tradició catòlica ja no són socialment practicats per molts de les darreres generacions. Tant pot ser perquè no han entès i valorat el missatge de vida que hi ha en l’Evangeli, com perquè s’han sentit enlluernats i atrets per altres missatges i promeses.Tots podem sentir la temptació d’anar-nos-en a ca nostra, a la vida privada, o bé de cercar en una altra religió o filosofia de la vida l’acontentament de les nostres aspira- ANAR-SE’N O QUEDAR Joan Febrer multitudinàries no ens haurien d’engacions. Aquesta retirada no ens hauria nar: només Déu sap ben bé què hi ha de sorprendre, encara que ens inquieti. en el cor de cada un i qui està disposat “Des d’aquell moment –ens diu avui de ver a fer camí amb Jesús. Davant la lliure possibilitat que l’evangeli– molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven amb ell”. tots tenim d’anar-nos-en, podem fer L’explicació d’aquest abandonament QRVWUD OD UHVSRVWD GH 3HUH “Senyor, a de Jesús per part de molts de segui- qui aniríem? Només tu tens paraules de dors seus ens la va donar el mateix vida eterna, i nosaltres sabem i creiem evangeli quan assenyalava que molts que tu ets el Sant de Déu. Ets Tu qui seguien Jesús atrets pel benefici parti- t’has fixat en nosaltres i ens has cridat. cular i no pel seu missatge transcen- 3REUHVFRPVRPQRREVWDQWWXFRPS dent. Molts no han fet el pas que va de tes amb nosaltres. Fes-nos oberts i la subvenció beneficiosa al compromís UHFHSWLXV DO GR GHO 3DUH SHUTXq YLQ personal, de l’admiració a la fe que guem a tu, i en Tu trobem la vida, supera l’escàndol. Les concentracions Jesucrist Senyor”. Full Dominical Pàgina 3 Sacerdotes de Menorca (9) E l apellido Timoner llegó desde Mallorca en el siglo XVII y se propagó sobre todo en Alaior donde surgieron diversas ramas del mismo. Hubo varios sacerdotes que se apellidaban así, uno de ellos fue el rector que los vecinos de Sant Lluís designaban simplemente como el Senyor Cristòfol, el cual por espacio de veinte años tuvo a su cargo la parroquia de este pueblo ejerciendo una muy provechosa labor pastoral, cuya memoria permaneció viva durante largo tiempo especialmente entre las personas en las que logró despertar una muy arraigada vivencia cristiana. Nació en Alaior hacia el año 1866. En mayo de 1891 fue ordenado de diácono por el Obispo Comes. Algún tiempo después recibió el sacerdocio y fue nombrado profesor y prefecto del Seminario, KDVWD TXH HQ VH OH GHVWLQy FRPR vicario a su pueblo natal. En esa parroquia de Alaior había una nutrida comunidad de sacerdotes beneficiados que desarrollaban un culto solemne y el pueblo frecuentaba mucho la iglesia y formaba parte de diversas cofradías establecidas en cuatro templos que había en el pueblo, además de la antigua iglesia rural de Sant Llorenç de Binixems. El trabajo pastoral de Cristóbal Timoner en la entonces villa de Alaior fue CRISTÓBAL TIMONER LLORENS Guillermo Pons Pons de breve duración, pero sin duda significó una experiencia provechosa para la labor que después ejerció en Sant Lluís, cuya parroquia le fue asignada como cura ecónomo en abril de 1896 y de la que en 1909 se le otorgó el nombramiento como párroco vitalicio a raíz del concurso a muchas parroquias que convocó el obispo Juan Torres y Ribas. Tuvo, desde el principio como vicarios a sacerdotes de buenas cualidades, como IXHURQ *DEULHO &DUGRQD 0LU *DEULHO 2OLYHV3RQV\1LFROiV9LOODORQJD3HWUXVOR cual contribuyó a la dignidad de las celebraciones y a un excelente cuidado del canto y la música. Además las cofradías y asociaciones alcanzaron una notable categoría y actividad, Fueron especialmente el Apostolado de la Oración, que se había fundado en 1891; La Escuela Dominical OD$GRUDFLyQ 1RFWXUD HO Centro Católico de San José (1906); los Tarsicios o aspirantes de la Adoración Nocturna (1909). Como consejero o director espiritual de los fieles era muy valorado el buen discernimiento del Sr. Timoner. También como promotor de vocaciones al sacerdocio y a la vida religiosa fue eficaz su labor. Hasta entonces casi no habían surgido sacerdotes hijos del pueblo, pero esta carencia cesó en el tiempo de este celoso párroco, y así vemos el caso de los nuevos sacerdotes Bartolomé Mestre y $QWRQLR2UILOD3RQVDVtFRPRHOGHGRV religiosas que ingresaron en el convento de las Concepcionistas en Mahón. En el año 1900 el Sr. Timoner formó parte de la peregrinación menorquina a Roma. En 1916 llegó la hora de que este sacerdote dejara la parroquia de San Luis y fuera promovido a canónigo de la Catedral menorquina. Tanto él, como sus feligreses experimentaron sentimiento de profunda nostalgia por la separación. En Ciutadella continuó la labor pastoral el hasta entonces párroco de Sant Lluís, especialmente con el ministerio de la predicación en la iglesia de San Agustín. En agosto de 1918 gozó de un particular consuelo cuando recibió la visita de su VREULQRHOMHVXLWD3-XDQ9LOODORQJD7LPRQHU que había llegado de Filipinas donde había trabajado como misionero. 3HURDQRWDUGDUOHOOHJyDO6U7LPRQHU una difícil prueba, la pérdida de la vista quedándose completamente ciego, por lo cual se retiró a su pueblo natal. Cuando algunas personas de Sant Lluís iban a visitarle él se alegraba y se emocionaba. La muerte le llegó en el entorno de los penosos y difíciles años de la segunda república poco antes de iniciarse la guerra civil y persecución religiosa en España. Un grup de 34 joves parteix cap a Taizé U Q JUXS GH MRYHV PHQRUTXLQV YD SDUWLU GLD FDS D 7DL]p)UDQoDHQXQDSHUHJULQDFLyTXHDFDEDUjGLD És el segon any consecutiu que el Secretariat de Joventut del Bisbat de Menorca organitza aquesta activitat. Enguany els membres de l’expedició han augmentat: són onze més. Nova imatge del beat Joan Huguet Cardona a La Catedral E l bisbe SalYDGRU *LPpnez va beneir dissabte, dia de l’Assumpció, a la Catedral de Menorca la nova imatge del beat menorquí mossèn Joan Huguet Cardona (1913-1936). Aquesta imatge quedarà exposada al temple de Ciutadella, on es va celebrar una Eucaristia. “Al teu ritme, però camina” E ls dies 7, 8 i 9 d’agost, uns 30 fraterns ens trobarem a Biniparratx per passar dos dies i reflexionar sobre el significat de “Camí”; ja que el lema d’aquest any era “Al teu ritme, però camina”. A la vetllada de divendres es va passar la pel·lícula “The way” (camino) que tracte G·XQRIWDOPzOHJFDOLIRUQLjHOILOOGHOTXDOSHUGODYLGDDOV3LULQHXVYROHQW fer el camí de Santiago. El seu pare fa el camí amb les cendres del seu fill. Dissabte, el matí, vam fer la reflexió de la pel·lícula, duent a terme una feina en grups sobre els qui ens han precedit en la Frater. El capvespre preparació de l’Eucaristia de diumenge. La vetllada, projecció d’un 3RZHU3RLQWGHIRWRVGHIUDWHUQVTXHMDVyQDODFDVDGHO3DUH Diumenge matí continuarem les feines que no es van poder acabar divendres i dissabte i al capvespre celebració de l’Eucaristia. Tots els dies han tingut temps per nedar a la piscina, fer contactes personals, silencis... Agrair a totes les persones que amb el seu esforç i granet d’arena KDQIHWSRVVLEOHDTXHVWFDPSDPHQW*UjFLHV Equip Diocesà FRATER Menorca pedres històriques LA CAPELLA DEL CASTELL DE SANTA ÀGUEDA Miquel Àngel Casasnovas E l castell de Santa Àgueda (Ferreries) és protagonista destacat dels fets de la FRQTXHVWD FULVWLDQD GH $O ÀQDO del període islàmic era la fortalesa més LPSRUWDQWGHO·LOODXQJUDQUHFLQWHIRUWLÀFDW on la gent dels voltant s’hi podia refugiar amb el seu ramat en cas d’invasió. L’aleshores anomenat castell de Sent Agaiz fou el lloc on capitulà el rais Abu Umar ibn Said, el darrer governant de la Menorca musulmana, davant del jove rei d’Aragó Alfons III el 21 de gener de 1287, qui l’endemà ocuparia Ciutadella. Sembla que des d’un primer moment una GHOHVHGLÀFDFLRQVGHOUHFLQWHFHQWUDOGHOD fortalesa fou habilitada com a capella. El 23 de gener de 1288, des de València, el rei ordenava que a Menorca es constituïssin tres capellanies de patronat reial, una a Ciutadella, una altra a Maó, i la tercera “a l’església de Santa Àgueda del castell major de l’illa de Menorca”. Sent Agaiz es convertia així en Santa Àgueda, per la qual cosa s’ha dit que el culte a la màrtir siciliana podria ser preislàmic, com ho suggeriria la similitud del topònim. Encara que el castell va anar perdent importància militar al llarg del segle XIV ÀQV DO SXQW GH TXH 3HUH HO &HULPRQLyV disposà la seva demolició parcial, romangué activa la capella. Elionor de Sicília, tercera HVSRVD GH 3HUH HO &HULPRQLyV LQVWLWXt GH nou la capellania amb una dotació de 25 OOLXUHVDQXDOVTXHHOVHXEHQHÀFLDULFREUDYD GHOHVUHQGHVGHO5HLDO3DWULPRQLLHVGLVSRsava que el capellà residís al castell en una casa annexa a l’església. Amb el temps, els EHQHÀFLDULV GH OD FDSHOODQLD GHL[DUHQ GH residir al castell i només s’hi celebraven DOJXQVRÀFLVVREUHWRWHQODIHVWDGHODWLWXODU de la santa, el 5 de febrer. El que sí vivia a dalt de la muntanya era un donat amb la seva família, que conreava les terres del cim i tenia cura de la capella, prou freqüentada per pelegrins. Els donats eren nomenats pel 5HLDO3DWULPRQLMDTXHDTXHVWDLQVWLWXFLyHUD la propietària del castell i les terres confronWDQWVÀQVDO·DQ\TXDQODPXQWDQ\DIRX venuda en subhasta a Bartomeu Mercadal, de Maó. /DFDSHOODpVXQHGLÀFLFRQVWUXwWDPESHGUD LPRUWHU3UHVHQWDXQDSODQWDGHVDOyGH SHUPHWUHVFREHUWSHUXQDYROWDG·DUF apuntat. La coberta era de teulada de doble vessant. La portalada d’accés era d’arc de mig punt. La il·luminació interior provenia GHGXHVSHWLWHVÀQHVWUHVXQDVREUHODSRUtalada i l’altre, a manera d’espitllera, al mur oposat. Un campanar en espadanya, amb una campana, rematava la façana principal. El conjunt recorda les capelles aixecades a Mallorca en els anys posteriors a la conquesta, per la qual cosa tot indica que l’ediÀFLpVG·DQWLJXLWDWFRQVLGHUDEOH$O·H[WHULRU hi havia una creu de pedra esculpida que es trobava sobre l’anomenada cuina vella, que podria ser del segle XIV. Aquesta creu es conserva actualment al Museu de Menorca. A l’interior hi havia les imatges de santa Àgueda, santa Escolàstica i santa Llucia Es conserven alguns inventaris de la capella dels segles XVII, XVIII i començament del XIX. Els del segle XIX ens mostren el crei[HQWDEDQGRQDPHQWGHODFDSHOODÀQVDOSXQW que en la visita realitzada pel secretari del bisbe Ceruelo, l’any 1825, s’ordenà que “no se duerma, ni coma, ni se tengan camas en dicho oratorio, ni se haga uso alguno profano de él”. Degué ser en un moment posterior del segle XIX quan la capella fou habilitada com a part de la casa del pagès. La SRUWDODGDIRXPRGLÀFDGDLHVGLYLGtO·LQWHULRU habilitant un pis accessible per una escala. Durant segles Santa Àgueda fou venerada pels menorquins. Era la patrona de la Universitat des Mercadal i castell de Santa Àgueda (actuals termes des Mercadal, Ferreries i es Migjorn) i cada any es feia una URPHULDÀQVDGDOWGHOFLPHOGLDGHODIHVWD de la santa. També hi havia pelegrins que hi acudien individualment durant l’any, sobretot per implorar l’ajut de la santa o bé per agrair els seus favors. Santa Àgueda era venerada sobretot per les dones com a DGYRFDGD FRQWUD OHV PDODOWLHV GHO SLW 3HU això, com a agraïment, s’hi deixaven exvots que representaven pits de plata o de materials molt més modestos (fusta, cera).Altres persones acudien a la muntanya demanant la intercessió de santa Llucia, advocada contra les dolència de la vista (en aquests cas els exvots eren ulls de plata, com consta en alguns inventaris). La romeria del 5 de febrer havia caigut en l’oblit des de feia PROWGHWHPSVTXDQO·DQ\XQJUXSGH joves d’Acció Catòlica de Ferreries, a iniciativa del seu consiliari, Mn Llorenç Olives, la restaurà de manera efímera. /·DEDQGRQDPHQW GH OD ÀQFD SHOV YROWV GH 1960 va fer entrar tot el conjunt en una decadència que s’anava accelerant amb el WHPSV ÀQV DO SXQW G·DPHQDoDU UXwQD WRWDO Recentment, l’adquisició del cim de Santa Àgueda pel Consell Insular de Menorca ha afavorit la realització d’obres de consolidaFLyGHO·HGLÀFLGHODYHOODFDSHOODO·HOLPLQDFLy del pis i la recuperació de la portalada original. Viatge a LLeida Des de la Cúria s’organitza un viatge a Lleida, el mateix dia, per oferir l’oportunitat de poder acompanyar al Bisbe Salvador en la presa de possessió de la Diòcesi. El programa és: diumenge dia 20 de setembre, sortida cap a Barcelona a les 8.50 h. Des de l’aeroport s’anirà en autobús, arribant a /OHLGDDPLJGLD/D3UHVDGH3RVVHVVLyVHUjDOHVK(VWRUQDUjHQDXWRE~VD%DUFHORQDDOHVK/·DYLyD0HQRUFDVXUWDOHV K3HUDPpVLQIRUPDFLyHVSRGHQGLULJLUDOWHOqIRQ Celebració del Martiri de Sant Joan Baptista A Sant Joan de Missa (Ciutadella): 'LMRXVGLDG·DJRVWK35(*5,$FRQGXwGDSHOJUXSGHSUHJjULDGHOD&RPXQLWDWGHOV6DOHVLDQV 'LYHQGUHVGLDG·DJRVWK(8&$5,67,$SUHVLGLGDSHU0RQV6DOYDGRU*LPpQH]DFRQWLQXDFLyIHVWDSRSXODUDPEEDOOGH)DQGDQJR DPEHOJUXS´7UDPXQWDQDµ&RQFHUWDPEHOJUXS´6LVGH3RQHQWµLEHUHQHWDDEHQHILFLGHO·HUPLWD Ermita de Sant Joan dels Vergers (Maó): Dissabte, dia 29 d’agost, a les 18.30 h: Celebració de l’Eucaristia. $FWXDFLy´&RUDOGHO&DVDOGH*HQW*UDQL5RQGDOODµGLULJLWVSHU/OXtV)HUUHU%HUHQHWDDEHQHILFLGHOD&DVDGH&ROzQLHV La informació al dia de la Diòcesi a: www.bisbatdemenorca.com Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: [email protected]