full dominical Església de Menorca Número 1708 - Any XXXIV - 1 març 2015 passant per la vida LOS C R ISTIA NOS P E R SE G UID OS M e refiero a los cristianos perseguidos en la actualidad. Anónimos creyentes que son vilipendiados, atacados y expulsados de sus casas, muertos por su fe en Cristo. Tenemos otros que han vivido a lo largo de la historia y que actúan como modelos e intercesores nuestros. Conocemos sus nombres y a ellos acudimos en las oraciones. Motiva mi breve y semanal comentario la entrada en mi correo electrónico de mensajes o fotos de amigos y conocidos apelando al recuerdo de tantas víctimas y a la responsabilidad de los cristianos instalados en una sociedad libre, apacible y segura. Hay algunos mensajes que, con explicable vehemencia, se lamentan del olvido o de la indiferencia del mudo occidental ante tamaña y continuada persecución. Urgen a que los cristianos expresen con claridad su rechazo ante tanta comprensión y justificación de la muerte. Exigen sobre todo una constante oración para que Dios ablande el corazón de los perseguidores y verdugos y fortalezca a las víctimas con su consuelo para gozar de libertad y seguridad o de la gloria eterna para quienes han sido sacrificados por no renunciar su fe. Ninguno de los mensajes recibidos apela al odio o a la venganza. Estoy seguro que los cristianos, que llevan en su esencia el perdón, intentan explicarse las causas de la actual situación y recurren, para ofrecerlo al mundo entero, a la persona, al mensaje y a la obra del Señor Jesús. No hay otra explicación. Él fue perseguido hasta la muerte. Y nos advirtió a sus seguidores que pasaríamos por el mismo trance. Es duro, exigente e injusto para los ojos humanos. Contamos siempre con su gracia y nos sentimos acompañados y fortalecidos. Son demasiados meses oyendo o leyendo noticias de atentados y muertes. Es demasiado evidente la injusticia que se comete contra las comunidades cristianas en algunos países que, como una enorme contradicción, soportan las consecuencias de los actos de algunos bienpensantes del mundo occidental que, a su vez, se han mofado de las creencias ajenas. Parece difícil compaginar la libertad de expresión con el respeto a la fe de los creyentes incluso cuando se utiliza el humor o la viñeta en lugar de fundamentadas explicaciones sobre la existencia de Dios y la aceptación del hombre. Se ha visibilizado en los últimos meses el rechazo a la barbarie y al crimen por parte de inmensas multitudes en todas las ciudades del mundo. Con seguridad eso mismo ha creado una conciencia mayor de la importancia del respeto a la dignidad humana en todos los aspectos de la vida y una disminución de los fundamentalismos religiosos y los radicalismos laicistas. Quiera el Señor que sea así. A los cristianos se nos pide mucho más que la manifestación del rechazo. Se nos pide la oración por las víctimas y por los verdugos sin poner al mismo nivel las actuaciones de unos y otros. Se nos pide mirar constantemente la cruz de Cristo y ofrecer el perdón. Se nos pide ser constructores de paz, justicia y libertad con nuestra actitud serena, confiada y aprendida de las palabras y los hechos del Señor. Mi responsabilidad pastoral me urge a solicitar de todos vosotros hacer presentes en vuestras celebraciones las vidas de los cristianos perseguidos. Que no los olvidemos nunca. Que formen parte de nuestra oración personal diaria. Que colaboremos con las organizaciones de ayuda a personas y comunidades cristianas perseguidas. † Salvador, obispo de Menorca l’entrevista a... Luis Guitarra L uis Guitarra (Madrid 1968) Cantautor. Ofreció una charla recital en el colegio de “Sant Francesc d´Assís de Ferreries” el pasado domingo día 22 de febrero, en la VIII Jornada Diocesana Encuentro de Familias con hijos en la Catequesis. Esta jornada está organizada por el “Secretariat de la Família” i el “Secretariat de Catequesi” de Menorca. Luis: Su charla-recital va dirigida a unos padres que tienen a sus hijos en la catequesis. ¿De qué trató su charla? Más que una charla prefiero llamarlo concierto testimonio, compartiendo unas canciones, unas experiencias, una vivencias, para que sirvan a las familias, a los padres, a las personas que están viviendo y acompañando el camino de sus hijos, que es una de las tareas más bonitas que podemos tener en la vida. La dinámica es una sucesión de canciones, donde les voy explicando, donde voy pidiendo participación, donde explico los porqués, de dónde surgen o nacen, en qué me fijo al componerlas y así, poco a poco se va creando un clima de cercanía, de intimidad, de alegría, que es lo que se genera cuando las personas nos juntamos, nos miramos por dentro y compartimos lo que tenemos. ¿Qué mensaje pretende hacer llegar a estas familias? El mensaje que pretendo hacer llegar a las personas que allí nos encontramos, es sobre todo un mensaje de esperanza, de que merece la pena vivir, vivir por dentro, y transmitirlo a nuestros hijos, decírselo a todas las personas que tengamos cerca. Lo importante no es lo que decimos sino, cómo vivimos. Si somos coherentes o no, con lo que decimos, los niños, nuestros hijos lo perciben y descubren fácilmente. El lema del encuentro es «Educar des de la solidaridad y en solidaridad» y para educar en solidaridad hay que vivir de manera solidaria, día a día, minuto a minuto y esto los niños lo van a notar. Vivir por debajo de nuestras posibilidades, para ser solidarios con las personas que lo pasan peor que nosotros. ¿Qué me dice de esta frase atribuida a San Agustín: «El que canta ora dos veces»? Para mí que llevo cantando desde los seis años, es esta una frase querida i repetida, de esas que cuando la escuchas por primera vez dices, esta tengo que tenerla yo siempre muy cerca. Yo creo que la música es una herramienta perfecta para la oración, para llegar a Dios y para llegar al otro. Es un camino que no pasa por la cabeza, sino que va directo al corazón, al del otro y al propio. El Papa Francisco insiste en que tenemos que ser evangelizadores. ¿Podemos decir que la música y la canción, son herramientas ideales para evangelizar? El Papa Francisco nos dice que tenemos una misión y que no nos podemos descuidar de la tarea evangelizadora. La música permite, posibilita muy claramente la evangelización, acerca el mensaje de Jesús a los hombres. Yo no hago canciones propiamente litúrgicas, sino que estas hablan de valores, de experiencias, de sentimientos, donde se intuye creo, claramente, el mensaje y el sello que Dios pone en cada uno de nosotros. Toni Olives Pàgina 2 Full Dominical la paraula de Déu “Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escoltau-lo.” LECTURES DE LA MISSA DIÀRIA Salms de la 2a Setmana: Dg.1, II de Quaresma: Gn 22, 1-2. 9-13. 15-18 / Sal 115 / Rm 8, 31b-34 / Mc 9, 2-10. Dl. 2, Fèria: Dn 9, 4b-10 / Sal 78 / Lc 6, 36-38. Dt. 3, Fèria: Is 1, 10. 16-20 / Sal 49 / Mt 23, 1-12. Dc. 4, Fèria: Jr 18, 18-20 / Sal 30 / Mt 20, 17-28. Dj. 5, Fèria: Jr 17, 5-10 / Sal 1 / Lc 16, 12-31. Dv. 6, Fèria: Gn 37, 3-4. 12-13a. 17b-28 / Sal 104 / Mt 21, 33-43. 45-46. Ds. 7, Fèria: Mi 7, 14-15. 18-20 / Sal 102 / Lc 15, 1-3. 11-32. Dg. 8, III de Quaresma: Ex 20, 1-17 (o més breu: 20, 1-3. 7-8. 12-17) / Sal 18 / 1C 1, 22-25 / Jo 2, 13-25. HORARI DE MISSES: Diumenge II de Quaresma Lectura del llibre del Gènesi 22, 1-2.9a.10-13.15-18 En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham, el cridà: “Abraham, Abraham.” Ell respongué: “Aquí em teniu.” Déu li digué: “Pren Isahac, el teu fill únic, que tant estimes, véste’n al país de Morià i allà, dalt de la muntanya, que jo t’indicaré, sacrifica’l en holocaust.” Arribats a l’indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l’altar, i agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l ‘àngel del Senyor el cridà des del cel: “Abraham, Abraham.” Ell li respongué: “Aquí em teniu.” L’àngel li digué: “Deixa estar l’infant, no li facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m’has refuat el teu fill únic.” Llavors Abraham alçà els ulls i va veure un moltó agafat per les banyes a una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. L’àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué: “Escolta l’oracle del Senyor: ‘Ja que has fet això de no refuar-me el el teu fill únic, jur per mi mateix que t’ompliré de benediccions i faré que la teva desLectura del libro del Génesis 22, 1-2. 9-13. 15-18 En aquellos días, Dios puso a prueba a Abrahán, llamándole: «¡Abrahán!» Él respondió: «Aquí me tienes.» Dios le dijo: «Toma a tu hijo único, al que quieres, a Isaac, y vete al país de Mona y ofrécemelo allí en sacrificio, en uno de los montes que yo te indicaré.» Cuando llegaron al sitio que le había dicho Dios, Abrahán levantó allí el altar y apiló la leña, luego ató a su hijo Isaac y lo puso sobre el altar, encima de la leña. Entonces Abrahán tomó el cuchillo para degollar a su hijo; pero el ángel del Señor le gritó desde el cielo: «¡Abrahán, Abrahán!» Él contestó: «Aquí me tienes.» El ángel le ordenó: «No alargues la mano contra tu hijo ni le hagas nada. Ahora sé que temes a Dios, porque no te has reservado a tu hijo, tu único hijo.» Abrahán levantó los ojos y vio un carnero enredado por los cuernos en la maleza. Se acercó, tomó el carnero y lo ofreció en sacrificio en lugar de su hijo. El ángel del Señor volvió a gritar a Abrahán desde el cielo: evangeli i vida H cendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans d’arena de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per beneir-se, es valdran de la teva descendència, perquè has obeït allò que jo t’havia manat’.” Salm responsorial 115 R: Continuaré caminant entre els qui viuen a la presència del Senyor. Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma 8, 31b-34 Germans, si tenim Déu a favor nostre, ¿qui tindrem en contra? Ell que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, ¿com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill? ¿Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? Es Déu qui els declara innocents. ¿Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres. «Juro por mí mismo oráculo del Señor: Por haber hecho esto, por no haberte reservado tu hijo único, te bendeciré, multiplicaré a tus descendientes como las estrellas del cielo y como la arena de la playa. Tus descendientes conquistarán las puertas de las ciudades enemigas. Todos los pueblos del mundo se bendecirán con tu descendencia, porque me has obedecido.» Salmo responsorial 115 R: Caminaré en presencia del Señor en el país de la vida. Lectura de la carta del apóstol san Pablo a los Romanos 8, 31b-34 Hermanos: Si Dios está con nosotros, ¿quién estará contra nosotros? El que no perdonó a su propio Hijo, sino que lo entregó por todos nosotros, ¿cómo no nos dará todo con él? ¿Quién acusará a los elegidos de Dios? ¿Dios, el que justifica? ¿Quién condenará? ¿Será acaso Cristo, que murió, más aún, resucitó y está a la derecha de Dios, y que intercede por nosotros? PUJAR A LA MUNTANYA i ha nits fosques que ens afecten l’ànima i ens fan sentir perduts. Nits que posen a prova la nostra fidelitat a uns ideals en què havíem cregut. Nits en què totes les possibles opcions es redueixen a dues: o seguir o abandonar; seguir dins la incertesa estalonats només per la fe en Déu o abandonar com il·lusòria l’esperança que havíem posat en la promesa de Déu. Pujar llavors a la muntanya ens pot eixamplar la perspectiva i veure-hi més enllà. Abraham es trobà de cop i volta engronat entre l’espasa i la paret: o girar l’esquena a un Déu incomprensible o abandonar-se ulls clucs a les seves mans. Havia d’optar, com explica Núria Calduch, entre la promesa de Déu i el Déu de la promesa, entre les esperances d’una nombrosa descendència dipositades en el seu fill Isaac, o fiar-se d’un Déu que tenia en les seves mans el seu destí. Des de la resposta creient “aquí em teniu”, Abraham pujà a la muntanya disposat a sacrificar el seu fill, convençut que aquesta era la voluntat de Déu. I allà dalt Déu li revelà que no volia la mort del fill i en tenia prou amb la fe confiada de son pare. Jesús ha passat per la nit del desencontre amb la gent: la multitud no veu en ell el Messies somiat, i ell no veu en la gent que l’aclama cap disposició a la conversió; els seus deixebles no el comprenen. Què fer? Abandonar el camí i retirar-se a la vida privada? Cedir a les expectatives de la gent? Decideix anar a Jerusalem on toparà amb la resistència (cicle B) Lectura de l’evangeli segons sant Marc 9, 2-10 En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món hauria pogut emblanquir-los així. Se’ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: “Rabí, que hi estam de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.” No sabia què dir, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol va sortir una veu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escoltau-lo.” Immediatament, mirant al seu voltant, ja no van veure ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no contassin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de “ressuscitar d’entre el morts.” Lectura del santo evangelio según san Marcos 9, 2-10 En aquel tiempo, Jesús se llevó a Pedro, a Santiago y a Juan, subió con ellos solos a una montaña alta, y se transfiguró delante de ellos. Sus vestidos se volvieron de un blanco deslumbrador, como no puede dejarlos ningún batanero del mundo. Se les aparecieron Elías y Moisés, conversando con Jesús. Entonces Pedro tomó la palabra y le dijo a Jesús: «Maestro, ¡qué bien se está aquí! Vamos a hacer tres tiendas, una para ti, otra para Moisés y otra para Elías.» Estaban asustados, y no sabía lo que decía. Se formó una nube que los cubrió, y salió una voz de la nube: «Este es mi Hijo amado; escuchadlo.» De pronto, al mirar alrededor, no vieron a nadie más que a Jesús, solo con ellos. Cuando bajaban de la montaña, Jesús les mandó: «No contéis a nadie lo que habéis visto, hasta que el Hijo del hombre resucite de entre los muertos.» Esto se les quedó grabado, y discutían qué querría decir aquello de «resucitar de entre los muertos». Joan Febrer del poder que el durà a la mort. És aleshores que puja a la muntanya i Déu li confirma el camí emprès com inserit en els camins de Déu ja coneguts de Moisès i Elies. I una veu s’adreça als desconcertats amics Pere, Jaume i Joan: “aquest és el meu Fill, el meu estimat. Escoltau-lo”. Al final del trajecte triomfarà la vida per al qui s’ha mantingut fidel i confiat en la nit negra de la incertesa. Com diu el prefaci: a la muntanya de la Transfiguració, la veu del cel ha fet comprendre als atordits deixebles que “la passió és necessària per arribar a la glòria de la resurrecció”. Necessitam pujar a la muntanya, elevar el cor i la mirada a la perspectiva de Déu en el camí de Jesús que volem fer nostre. I llavors davallar perquè queda encara un camí a recórrer. Full Dominical Pàgina 3 “para Vos nací” Teresa: Maestra de oración (I) Teresa Otí, carmelita L a Iglesia ha declarado a Santa Teresa Maestra de Oración. Realmente la oración es el centro de su magisterio. A diferencia de otras escuelas, la Santa no empieza por una teoría doctrinal sino que lo hace desde una experiencia de base. Lo importante es descubrir cómo ora ella misma. Su oración tiene dos vertientes: Ascética: con esfuerzo, difícil, trabajada… y Mística: reconociendo que es un DON, no una conquista. Es una GRACIA que se nos otorga a todos. Nos pone como exigencia aceptar y reconocer que es Dios quien tiene la iniciativa. Teresa no teoriza sobre la oración, ni tiene ningún método específico. Tiene un MENSAJE VITAL. Lo centra en la RELACIÓN con Dios, en el trato de AMISTAD. La clave de su mensaje es una intensa experiencia de Dios y ella nos sumerge en esa experiencia. Su magisterio seduce al lector. Orienta a las personas hacia Dios, partiendo de su propia experiencia: “A mí me pasó así…” Comunica VIVENCIA, no como simple información, sino que introduce al lector en una órbita sobrenatural; por eso hay que escucharla en clima de oración. Teresa es TESTIGO del contacto con la fuente de AGUA VIVA. En el primer capítulo del libro de la Vida nos describe un modo de oración sencilla, fácil, espontánea… Es un inicio de estilo contemplativo. Con el tiempo, la oración se le hace más difícil. Dice ella misma que pasó casi 20 años de “grandes sequedades” e intensa lucha. Abandonó durante año y medio la oración. Se entrecruzan en su experiencia orante situaciones de impotencia, con temporadas de intensa oración mística. “Muy muchas veces, algunos años, tenía más cuenta con desear se acabase la hora que tenía por mí de estar (en oración) y escuchar cuando daba el reloj, que no en otras cosas buenas… Y después que me había hecho esta fuerza me hallaba con más quietud y regalo que algunas veces que tenía de rezar” (V.8,7). Su recurso para orar era contemplar la Humanidad de Cristo. “Tengo para mí que por aquí ganó mucho mi alma”. “Determinéme a seguir aquel camino con todas mis fuerzas”. Los primeros resultados fueron maravillosos. “Comenzóme el Señor a regalar tanto por este camino, que me hacía merced de darme oración de quietud y alguna vez llegaba a unión” (V.4,7). sembradors de la paraula Hi ha un futur per a la catequesi? Vicent Llabrés L ’ “època dels catecisme” que en els últims segles ha dominat l’escena educativa i pastoral, està definitivament superat. Substancialment, segons aquest “model”, la catequesi és concebuda com a ensenyament de la doctrina cristiana continguda en els catecismes. Idò bé, avui hem de prendre consciència que aquesta instrucció religiosa predominantment doctrinal i moral, presentada en els nombrosos catecismes de l’edat moderna, ha complert la seva etapa i ja no pot respondre a les exigèn- cies i als desafiaments de la comunicació de la fe avui. El camí de la “conservació” tradicional sembla condemnat al fracàs. Avui es parla de la vigència d’un “nou paradigma” catequètic, d’un nou model de catequesi. En què consisteix? Algunes de les característiques determinants de la cara de la catequesi del futur giren al voltant d’alguns temes fonamentals, que ara enumerarem i en posteriors collaboracions anirem esbrinant: personalització, iniciació, experiència, significativitat, inculturació, comunicació i comunitat. Tot això ens portarà a descobrir que és precís anar canviant la naturalesa i funció de la catequesi, i en conseqüència haurem de repensar amb atenció el perfil i les incumbències del catequista. El panorama del nou paradigma de la catequesi ens està suggerint que el nou catequista ha de dominar no només els continguts del missatge cristià, sinó que haurà de ser més catequista de l’experiència que de la doctrina, més catequista de l’Evangeli que de la professió de fe. Doctrina social de l’Església FANATISME I TOLERÀNCIA Justícia i Pau - Menorca L’ atemptat a ‘Charlie Hebdo’ el passat 7 de gener ens va causar una gran preocupació. A més de la pena que ens produeix que unes persones siguin assassinades per dibuixar unes caricatures, per realitzar el seu treball com a policies o, simplement, per trobar-se comprant a un supermercat jueu, hi ha el perill que causi altres seqüeles, com augmentar la dificultat per acceptar els qui són diferents (especialment immigrants) i afegir noves retallades de llibertats fins ara consubstancials al fet de ser ciutadà europeu. Atribuir les causes de l’atemptat a una determinada religió, en aquest cas la musulmana, és un recurs fàcil i profundament erroni. És ver que en nom de totes les religions monoteistes s’han comès actes criminals, però no és manco ver que en nom de totes aquestes religions es condemnen tragèdies semblants. La causa d’aquests crims l’hem de cercar no en les religions, sinó en el fanatisme que, per altra banda, és present en tot tipus de creences, tant les derivades de la fe com de la raó. Deia el papa Joan Pau II l’any 2001: “És una profanació i una blasfèmia proclamar-se terrorista en nom de Déu”. I afegia: “D’aquesta manera s’instrumentalitza també Déu i no tan sols l’home, en la mesura que hom considera que posseeix la seva Veritat més tost que cercar de ser-ne posseït. Definir com a màrtirs els qui moren cometent actes terroristes és falsejar el concepte de martiri, que és testimoniatge de qui es deixa matar per no renunciar a Déu i al seu amor, i no de qui mata en nom de Déu. Cap religió no pot tolerar el terrorisme i encara menys predicar-lo” (Compendi DSE nº 515). Podem concloure que “la violència destrueix allò que diu defensar” (nº 296) Enfront d’actituds i conductes fanàtiques hem de treballar actituds i conductes tolerants. La tolerància es basa en el respecte cap allò que és diferent del que ens és propi. La tolerància es un valor moral que implica el respecte íntegre cap a l’altre, cap a les seves idees, pràctiques o creences, independentment que xoquin amb les nostres o siguin diferents. Només “en un clima difós de concòrdia i de respecte de la justícia pot madurar una autèntica cultura de la pau que es pot difondre també a la comunitat internacional” (nº 495). Educar en la pau i per a una cultura de la pau ens compromet a tots. ag notícies nostres a end Exposició “No son solo cucharas” A benefici de Carites Diocesana, a la Sala d’exposicions Xec Coll de Ciutadella. Aquesta exposició fotogràfica estarà oberta, del 25 de febrer al 14 de març, de 10.30 a 14 h, de 18 a 21h, i els dissabtes de 10.30 a 14h. Cinema espiritual Aquestes i altres notícies les podeu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca Al Cel sia J osefina Mesquida Capella, germana clarissa, el dia 17 de febrer, va ser cridada a la casa del Pare a l’edat de 83 anys i 61 de vida religiosa, després del seu fidel i joiós pelegrinatge al servei de l’Església de Jesús, vivint en comunitat i fent el bé. “Oh Pare bo! Lloat sigueu de tots pel sol esplèndid que alegra l’univers, i per la germana mort que tanca els ulls del cos i n’obre uns altres per fer-nos més com Vós”. Carites Diocesana de Menorca recupera un sistema hidràulic de l’època andalusina C arites Diocesana de Menorca, amb el cofinançament del Programa LEADER, va dur a terme el 2014 un projecte que ha permès recuperar una part del patrimoni etnològic del barranc d’Algendar. Concretament, un antic sistema hidràulic datat de l’època andalusí, relacionat amb l’ús racional de l’aigua. Amb aquest, es va localitzar i recuperar l’ús de l’antiga font de s’Aranjassa, “motor” del sistema hidràu- Organitzat pel Secretariat Diocesà de Joventut, es farà una nova projecció de Cinema Espiritual. La pel·lícula és: “Un Dios prohibido”. Divendres, dia 6 de març a les 20 h, a la Sala de convencions des Mercadal. Dia del Natzarè La confraria del Via Crucis de la Parròquia de Sant Francesc de Maó celebrarà el Dia del Natzarè. Divendres 6 de març: a les 19 h,Via Crucis i a les 20 h, Eucaristia. L’església estarà oberta de les 9 a les 21 h. Pregària contemplativa Convidam a la propera pregària contemplativa, dissabte dia 7 de març, a les 18 h, al Monestir de Santa Clara (Ciutadella). Recés CONFER Els religiosos i religioses de CONFER Menorca, celebraran un recés, dissabte 7 de març, al Convent de les Concepcionistes de Maó. E lic, amagada feia més de 20 anys per una densa vegetació. També es va restaurar el sistema de canals de marès que condueix l’aigua als diferents punts, i un dipòsit, de 90 m3. Actualment, aquesta aigua permet regar la planta jove i el banc d’arbres fruiters de varietats locals del projecte Arbres d’Algendar, projecte d’inserció socio-laboral de persones en situació d’exclusió i recuperació de varietats locals de fruiters. La recuperació d’aquest sistema permet a Carites Menorca utilitzar uns terrenys antigament abandonats per als seus tallers d’inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió, a més de poder realitzar cursos d’horticultura i jardineria ecològica per a aquest mateix col·lectiu. També s’utilitza aquest nou espai per a les visites d’educació ambiental que es realitzen a alumnes d’instituts de secundària. Part dels treballs de restauració es van realitzar amb persones contractades a través del servei d’orientació laboral de Carites, donant així oportunitat a persones en situació d’exclusió social, que han estat formades en els cursos o tallers que ofereix Arbres d’Algendar. Jornada de formació per a mestres l passat 14 de febrer va tenir lloc al col·legi La Consolació de Ciutadella la primera jornada de formació per a mestres de Religió. En aquesta ocasió es va dialogar sobre l’exhortació apostòlica “Evangelii gaudium”, i hi van assistir uns vint-i-cinc mestres de religió, tant de l’escola pública com de la concertada, i la jornada va ser dirigida pel Sr. Bisbe i per Bosco Faner, rector de la Parròquia de Sant Esteve de Ciutadella. La temàtica es va dividir en tres apartats: 1. Quina realitat vivim? Aquí vam coincidir que la família travessa una crisi cultural profunda on l’individualisme debilita els vincles familiars i la necessitat d’aconseguir-ho tot immediatament fa que no es tolerin els aparents fracassos. 2. Quina és la identitat que hem d’aconseguir? En aquest apartat l’opinió general va ser que l’Evangelització té molt de paciència, s’ha de fugir de la immediatesa i del “sempre s’ha fet així” per aconseguir oferir als altres el nostre temps amb joia, ja que no trobaran sentit a una cosa que no els causi alegria. 3. Quines metes ens proposam? Expressar les veritats de sempre en un llenguatge entenedor i adequat al temps i treballar per una educació que els ensenyi a pensar críticament. El matí va servir per xerrar una mica entre tots, per intercanviar punts de vista i veure les diferències entre els arxiprestats i entre centres públics i concertats. La informació al dia de la Diòcesi a: www.bisbatdemenorca.com Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: [email protected]