full dominical Església de Menorca Número 1703 - Any XXXIV - 25 gener 2015 passant per la vida LA INFÀ NCIA M ISSIONE R A U na de les solucions que s’aporten davant els problemes de la nostra societat que protagonitzem els adults és l’educació dels infants i joves. Quan es parla del trànsit i les morts a les carreteres sempre hi ha una veu que demana educació viària. Quan es parla d’hàbits alimentaris passa el mateix. Sense fer esment, perquè el donem per descomptat, en l’adquisició i desenvolupament dels valors i de les virtuts, que s’aprenen i viuen en la família, a la parròquia i a l’escola. La petita introducció anterior em serveix per parlar de la Jornada de la Infància Missionera que la nostra Església ens proposa des de fa temps i que aquest any se celebra a totes les diòcesis el diumenge 25 de gener. A Menorca l’acte més important perquè participen totes les comunitats se celebra el dissabte, 31 de gener, a la sala multifuncional de Ciutadella. Es tracta de la trobada lúdicformatiu de fiets i adolescents que compta amb molta acceptació pel gran nombre d’assistents que congrega. Us anim a que acudiu i convid a tots a que pregueu per les missions. Em consta que s’han distribuït materials entre totes les comunitats cristianes per motivar aquesta Jornada sobre les missions. És un compromís de i per als adults però que necessita ser educat des dels primers anys de la nostra vida de fe. Tots recordeu que l’educació per a la missió és una de les tasques de la catequesi que contribueix decisivament a assolir la finalitat de l’anunci de la persona, del missatge i de l’obra de Jesucrist. I això és una conseqüència del nostre baptisme que ens obliga a tots. El lema d’aquest any, Jo som un d’ells, resumeix amb molta plasticitat l’ensenyament que volem transmetre als més petits de les nostres comunitats. Els convida a identificar-se amb tants milers de fiets que, en el món sencer, necessiten ajuda material i no coneixen encara el Senyor. Es pretén personalitzar la fe i el compromís en aquest pronom que tant utilitzen els fiets en les seves converses. Sempre amb el jo per davant. Es pretén que es recordin de qui els necessiten i de tots aquells que estan dedicant la seva vida, com a missioners, al servei de l’evangelització. Sempre amb el ‘ells’ per darrere perquè no oblidin mai la dimensió comunitària i universal de la fe. Des d’aquestes línies vull convidar de nou a pares, catequistes, mestres i sacerdots a aprofundir molt més en l’educació de la fe dels més petits de les nostres comunitats. En això ens va el futur de la nostra missió. Estem convençuts que l’Esperit Sant farà possible aquest afany de tots. Acab amb la petita i senzilla oració que s’ha inclòs en una estampa entre els materials distribuïts. El fiet es dirigeix al Senyor i li diu: Si busques fiets i fietes que vulguin compartir, disposats a ajudar a qui ho necessiti, que parlin de tu i de la Verge als altres, decidits a construir un món millor, que resin per aconseguir tot això, escolta la nostra pregària... jo som un d’ells. Els adults hem de contribuir amb les nostres paraules i actituds a fer realitat aquesta petició. La nostra diòcesi té un fort esperit missioner. Hem de continuar educant perquè cada dia sigui més gran i més autèntic. † Salvador, bisbe de Menorca l’entrevista a... Antoni Salvador Caules A ntoni Salvador és el President de la Capella Davídica des de setembre de 2013. El passat dissabte dia 10, la Catedral de Ciutadella de Menorca, ha estat l’escenari del Concert 70è Aniversari de La Capella. És amb aquest motiu que li fem unes preguntes. Qui va ser el fundador de la Capella Davídica i quants presidents hi ha hagut fins el dia d´avui? Fundada a Ciutadella l’agost de 1944 pel bisbe Pascual per al servei litúrgic de la Catedral de Menorca, el prevere Gabriel Salord Marquès fou el primer director de la coral. El 12 de febrer de 1945 un conjunt de 30 veus: fillets i homes féu la seva primera aparició pública, produint una gran impressió per la seva actuació ajustadíssima, segura, ben matisada. L’any 1948 l’agrupació coral fou ampliada amb una secció clàssica que incloïa veus femenines, que es presentà en una gran gala el 2 de febrer al teatre del Círculo Artístico, obtenint un èxit clamorós. Molt prest assolí un lloc destacat dins l’àmbit musical menorquí. En pocs anys la seva presència esdevingué protagonista en la majoria d’esdeveniments culturals o estrictament musicals de l’illa. Després d’un any d’existència havia creat càtedra de bon gust i al cap de poc temps era capaç d’oferir deu actuacions en una sola temporada. Presidents de la Capella anteriors per ordre cronològic: Nicolás Comella – Joan GelabertAgustí Sintes –Domingo Moll –Lluís MestresGabriel Julià i Manel Bàrcia. I quants directors/es? Tres directors, el Sr. Biel Salord, (de 1944 a 1968) els Sr. Guillem Coll (de 1968 a 1995) i en Biel Barceló (de 1995 a 2014). Què significa per vostè ser el president de la Capella? L’honor de ser President d’una coral històrica de la Catedral de Menorca, molt arrelada a la societat menorquina, però també de ser una Entitat Cultural que organitza Concerts i activitats relacionades amb la música. Quants membres composen aquest cor? Aproximadament uns cinquanta-cinc estables i al Concert del 70è Aniversari se’n van afegir vuitanta més del antics cantaires que van ser convidats a l’esdeveniment. Aquest passat dissabte la Catedral, ha estat escenari d’un extraordinari i merescut concert homenatge a la Capella amb motiu del 70è aniversari. Tenen previstos altres concerts al llarg d’aquest any? A part de tots els acompanyaments als actes religiosos més significatius de la Catedral i de les processons, el pròxim Concert important serà el Concert Sacre de Setmana Santa que farem a Ciutadella, dies 4 i 5 d’abril, al Socors i a Maó dia 6 d’abril a Santa Maria, patrocinat com des de fa molts anys per l’Obra Social de La Caixa. Moltes gràcies i per molts Anys! Toni Olives Pàgina 2 Full Dominical la paraula de Déu “Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.” LECTURES DE LA MISSA DIÀRIA Salms de la 3a Setmana: Dg.25, III de Durant l’any: Jn 3, 1-5. 10 / Sal 24 / 1C 7, 29-31 / Mt 1, 14-20. Dl. 26, Sant Timoteu i Sant Titus, bisbes (MO): 2Tm 1, 1-8 o bé Tt 1, 1-5 / Sal 95 / Mc 3, 22-30. Dt. 27, Fèria: He 10, 1-10 / Sal 39 / Mc 3, 31-35. Dc. 28, Sant Tomàs d’Aquino, prevere i doctor de l’Església (MO): He 10, 11-18 / Sal 109 / Mc 4, 1-20. Dj. 29, Fèria: He 10, 19-25 / Sal 23 / Mc 4, 21-25. Dv.30, Fèria: He 10, 32-39 / Sal 36 / Mc 4, 26-34. Ds. 31, Sant Joan Bosco, prevere (MO): He 11, 1-2. 8-19 / Sal Lc 1 / Mc 4, 35-40. Dg. 1, IV de Durant l’any: Dt 18, 15-20 / Sal 94 / 1C 7, 32-35 / Mc 1, 21-28. HORARI DE MISSES: Diumenge III de durant l’any Lectura del llibre del profeta Jonàs 3, 1-5.10 El Senyor va fer sentir a Jonàs la seva paraula i li digué: “Vés a Nínive, la gran capital, i proclama-hi allò que jo et diré.” Jonàs se n’anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. Nínive era una ciutat grandiosa. Per recórrer-la tota havien de fer tres dies de camí. Jonàs començà a fer una jornada de camí dins la ciutat i cridava: “D’aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda.” La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac negre. Déu va veure que de fet es convertien i s’apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure damunt ells la desgràcia amb què els havia amenaçat. Lectura de la profecía de Jonás 3, 1-5. 10 En aquellos días, vino la palabra del Señor sobre Jonás: «Levántate y vete a Nínive, la gran ciudad, y predícale el mensaje que te digo» Se levantó Jonás y fue a Nínive, como mandó el Señor. Nínive era una gran ciudad, tres días hacían falta para recorrerla. Comenzó Jonás a entrar por la ciudad y caminé durante un día, proclamando: «¡Dentro de cuarenta días Nínive será destruida!» Creyeron en Dios los ninivitas; proclamaron el ayuno y se vistieron de saco, grandes y pequeños. Y vio Dios sus obras, su conversión de la mala vida; se compadeció y se arrepintió Dios de la catástrofe con que había amenazado a Nínive, y no la ejecutó. Salm responsorial 24 R: Feis que conegui, Senyor, les vostres rutes. Lectura de la 1ª carta de sant Pau als cristians de Corint 7, 29-31 Vull dir, germans, que no podem deixar perdre l’oportunitat present. Des d’ara, els qui tenen muller han de viure com si no en tinguessin, els qui ploren, com si res els fes plorar, els qui estan contents, com si res els alegràs, els qui compren, com si no tinguessin res, els qui treuen profit d’aquest món, com si no en traguessin cap, perquè aquest món que veim amb els ulls passa de pressa. Salmo responsorial 24 R: Señor, enséñame tus caminos. Lectura de la primera carta del apóstol an Pablo a los Corintios 7, 29-31 Digo esto, hermanos: que el momento es apremiante. Queda como solución que los que tienen mujer vivan como si no la tuvieran; los que lloran, como si no lloraran; los que están alegres, como si no lo estuvieran; los que compran, como si no poseyeran; los que negocian en el mundo, como si no disfrutaran de él: porque la representación de este mundo se termina. (cicle B) Lectura de l’evangeli segons sant Marc 1,14-20 Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la Bona Nova de Déu; deia: “Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creis en la Bona Nova.” Passant devora la mar de Galilea, va veure Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant la xerxa a l’aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: “Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.” Immediatament abandonaren les xerxes i se n’anaren amb ell. Poc més enllà va veure Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xerxes. Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca, i se n’anaren amb Jesús. Lectura del santo evangelio según San Marcos 1, 14-20 Cuando arrestaron a Juan, Jesús se marchó a Galilea a proclamar el Evangelio de Dios. Decía: «Se ha cumplido el plazo, está cerca el reino de Dios: convertíos y creed en el Evangelio.» Pasando junto al lago de Galilea, vio a Simón y a su hermano Andrés, que eran pescadores y estaban echando el copo. Jesús les dijo: «Venid conmigo y os haré pescadores de hombres.» Inmediatamente dejaron las redes y lo siguieron. Un poco más adelante vio a Santiago, hijo de Zebedeo, y a su hermano Juan, que estaban en la barca repasando las redes. Los llamó, dejaron a su padre Zebedeo en la barca con los jornaleros y se marcharon con él. evangeli i vida Crida i resposta E ls mitjans de comunicació i les xarxes socials són potents altaveus per fer arribar convocatòries a un públic nombrós. Els anuncis i cartells murals volen estendre a un públic extens la invitació a uns actes programats. Però sovint allò que resulta finalment decisiu no és la publicitat dirigida al gran públic sinó el boca orella, la invitació personal de qui diu a un company, un amic o un germà: “trob que açò et pot interessar; per què no véns?” Jesús fa una crida general adreçada a les poblacions de Galilea: “ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creis en la Bona Nova”. Cal que tothom conegui el projecte de Déu i s’hi orienti. La crida general, tanmateix, no sol obtenir una resposta massiva; moltes vegades el ressò obtingut és superficial, fet d’admiració en alguns o de crítica distant en d’altres. Fa falta que el destinatari se senti interpellat personalment. Jesús no menysprea aquest tipus de convocatòries generals; en múltiples ocasions el veim ensenyant al poble, rodejat de gent, però també actua en el tu a tu. Dos parells de germans pescadors, Simó i Andreu, Jaume i Joan, destaquen de la massa anònima que ha sentit el missatge de Jesús. Aquests tenen nom i un ofici, i és a ells perso- Joan Febrer nalment que s’adreça la imperiosa crida de Jesús: “veniu amb mi”. A la crida personal donen una resposta personal amb total disponibilitat. En les nostres activitats apostòliques no ens acontentem amb crides generals adreçades a tothom que passi pel carrer o que es connecti amb les xarxes socials, que lligi el nostre FD o els anuncis a la premsa. La crida general servirà per escampar la notícia, però el tu a tu serà sempre decisiu perquè qualcú es trobi en la lliure disjuntiva d’acceptar o de rebutjar la invitació. Si la resposta és positiva i generosa, s’iniciarà un camí de seguiment de Jesús de conseqüències imprevisibles. Full Dominical Pàgina 3 “el doctor il·luminat” Ramon Llull vs. Francesc Eiximenis (III) Xisco Cardona E l segle d’Eiximenis no coneix de mitjana, pel que fa a paradigmes ètic-socials es refereix, o s’és antifeminista o s’és profeminista. En cadascun d’aquests paradigmes hi cap una altra classificació, la moderació o l’exageració. Eiximenis és un antifeminista moderat. Aquest model està representat pels seguidors dels més egregis tractadistes clàssics, especialment de Sant Tomàs d’Aquino i Duns Escot. Aquests seguidors repeteixen en el segle XIV i XV els mateixos arguments dels mestres, explicant al seu torn en les escoles teològiques o universitats regentades per ordres religioses. Eiximenis, en definitiva, admet sense cap dubte la subordinació psicològica de la dona a l’home. No hi ha dubte, per molt condescendent que es mostri algunes vegades el franciscà, que per a ell la dona és naturalment inferior a l’home. Lo llibre de les dones de Eiximenis ens permet extreure el pensament del franciscà català. Aquest pensament totalment diferent de Llull ens ha permès veure aquella diferència que apuntàvem anteriorment entre un i l’altre. Llull i Eiximenis. Dos móns diferents, dues realitats a prop en el temps però lluny en el pensament, en l’antropologia i, com és natural, en la religió. Són sens dubte dues formacions intel·lectuals oposades. Una, la de Llull, benèvola amb la dona. L’altra, la d’Eiximenis, misògina. El món cristià era més just en la condició femenina abans del tomb antropològic del segle XIII. Sant Tomàs d’Aquino aplicant l’evangelii gaudium L’homilia des dels bancs Llorenç Sales Barber E l Papa dedica una generosa part de l’exhortació per parlar de l’homilia (135-159) dient que és “la pedra de toc per avaluar la proximitat i la capacitat de trobament d’un pastor amb el seu poble” (135). El Papa dóna una sèrie de consells i recursos per tal de fer de l’homilia “una experiència de l’Esperit, un reconfortant trobament amb la Paraula, una font constant de renovació i de creixement” (135). Però ara canviarem la perspectiva i parlarem del receptor de l’homilia, l’assemblea present en l’acte litúrgic. En primer lloc convé fugir dels prejudicis entorn a l’homilia i pensar-la de manera positiva no com una xerrada sinó com un diàleg on “és Déu qui vol arribar als altres a través del predicador i que Ell desplega el seu poder a través de la paraula humana” (136). És molt important que nosaltres, abans de la celebració, tinguem un contacte personal amb la Paraula a través de la lectio divina o l’Estudi d’Evangeli. El Papa ens dóna unes pautes per fer una lectura personal de l’Evangeli que convindria posar en pràctica (153). Amb aquest contacte previ segur que ens deixarem sorprendre davant les reflexions que ens ofereixi el predicador, completant la nostra reflexió personal. D’aquesta manera evitarem que sigui un diàleg passiu, essent capaços de respondre a les crides que ens fa el Senyor. També és important que parlem de l’homilia amb els sacerdots i diaques, que els ajudem a tenir una orella en el cor del poble (154), així ells ho podran canalitzar quan prediquin durant la celebració. Seré capaç de descobrir que, a través de l’homilia, és Jesús qui em parla? Conferència sobre Ramon Llull E l sacerdot Francesc Cardona impartí la conferència institucional a Ciutadella el passat 16 de gener, sobre l’imaginari femení en Ramon Llull, fruit de la seva tesina presentada a la Universitat de Navarra quan es llicencià en Filosofia, el 1999. Aquest va ser el primer acte a Menorca relacionat amb l’erudit, i que obre l’Any Ramon Llull, en els 700 anys de la seva mort. El ponent manifestà a través de la ponència «l’entusiasme que sent pel beat Ramon Llull». En l’època medieval, imperava una visió misògina de la dona, però, segons Francesc Cardona, Ramon Llull va ser diferent, no era misogin, al contrari, «la bona consideració cap a la dona serà una constant en l’obra lul·liana». Fent un repàs a la biografia i trajectòria del beat, el ponent posà com a exemple l’obra «Blanquerna», on Ramon Llull «destaca virtuts femenines com l’honradesa, els bons costums, la humilitat, el bon exemple, ser la bona esposa, la fidelitat, entre d’altres, «no falten idò, referències a les tres virtuts teologals (fe, esperança i caritat) a l’ideal de dona lul·liana». En la ponència, Cardona contraposà la visió femenina misògina de Francesc Eiximenis al pro feminisme de Ramon Llull. «Al meu mode de veure Ramon Llull és un home del segle XIII però ben podria ser un home del segle XXI. Hem vist com és un apassionat, un sant, un erudit, un geni... però és sobretot un home que sent, que pensa i que viu el seu temps amb intensitat i passió», explicà. Com a conclusió, el ponent destacà que «Ramon Llull ha estat patrimoni dels intel·lectuals i açò ha tingut un efecte negatiu que ha estat el desconeixement de molta gent respecte del beat. Però això mateix ha tingut un efecte positiu, que ha representat una protecció de tots aquests que, pensant que fan un bé a la nostra societat, adulteren, prostitueixen i redueixen un home que no es pot tancar dins un armari amb vidres». ag notícies nostres a end Aquestes i altres notícies les podeu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca Celebracions per Sant Antoni Dies de reflexió Les Monges de Santa Clara conviden a participar d’uns dies de reflexió de la Paraula de Déu, a càrrec de Fidel Aizpurúa, franciscà caputxí. S’ha de confirmar l’assistència durant la primera quinzena de gener, la matricula és de 10€. Serà del 26 al 31 de gener, de les 20 a 21 h, al Monestir de Santa Clara de Ciutadella. XXII Aplec Missioner Amb el lema: “Jo som un d’ells”, els Secretariats Diocesans de Missions i de Catequesi convoquen l’Aplec Missioner 2015. La concentració tindrà lloc dissabte dia 31 de gener a les 10.45 h, la Sala Polivalent del Canal Salat de Ciutadella. Inauguració casa de Colònies de sant Joan dels Vergers El Bisbe inaugurarà i beneirà la nova Casa de Colònies de Sant Joan dels Vergers de Maó, a pocs metres de l’Ermita. Dissabte, dia 31 de gener a les 16.30 h. Sant Joan Bosco 2015 Aquests són els actes que els salesians de Ciutadella han programat en motiu de la Festivitat de Sant Joan Bosco: Divendres, 30 a les 13 h, al Pati Santa Clara “Clam per la Pau i pastís de Aniversari”. A les 20.30 h. a la Sala de Música Presentació de l’ Estrena del Rector Major Don Àngel Fernández Artime. Quadern “Lletres per a la història” “Àlbum fotogràfic celebració Maria Auxiliadora 2014”. Dissabte, 31 FESTA DE SANT JOAN BOSCO a les 17.30 h, Assemblea General UAADB a les 21 h, a l’Església del Socors: Concert del Bicentenari.Amb la participació de l’Agrupació Musical de Ciutadella i el CJ DOSA. Diumenge, 1 de Febrer a les 12.30 h, al Santuari de Ma Auxiliadora Celebració de la Eucaristia, presidida pel Sr. Bisbe de Menorca Mns Salvador Giménez a les 14 h, Dinar de Germanor a “Molí d’es Comte” M oltes parròquies de Menorca celebraren els passat dia 17 de gener la festa de sant Antoni. Cal destacar les dues parròquies que el tenen com a titular: la de Fornells i a Maó. En moltes d’elles les celebracions de l’Eucaristia vingueren acompanyades per beneïdes d’animals. La novetat va ser a Ciutadella, on es tornaren a beneir després de 200 anys. La celebració principal tingué lloc a la Catedral de Menorca, on un bon grup de preveres concelebraren amb el Bisbe de Menorca, també hi assistiren les autoritats locals i insulars. El bisbe Salvador Giménez en la seva Homilia va fer referència a l’atemptat ocorregut a França, a la incitació a l’odi i al desencontre entre cultures i religions. «Vos demano que sigueu sempre persones d’afecte i pau, mai de burla i de mort, sempre amb respecte a la vida i la dignitat humana». Convidà a recordar les paraules del Papa Francesc per evitar la mofa dels sentiments religiosos, i va tenir un record pels cristians perseguits arreu del món. D’altra banda, exhortà els presents a «acceptar tot allò que ens sobrevingui sent pacients en l’adversitat i en la humiliació». Afegí que «tot allò que provoqui dolor, exasperació o por serà més suportable si ens deixem acompanyar per l’amor de Déu». I va fer referència a que «en aquests moments de convulsió social, demanem al Senyor tranquil·litat interior no per adormir les consciències, sinó per reflexionar». Així mateix, exhortà a seguir el testimoni de Sant Antoni, com a «model autèntic» per construir una societat «on les persones siguin el més important» i rebutjà comportaments com la corrupció. Concert del 70 aniversari de la Capella Davídica L a Capella Davídica de la Catedral de Menorca va oferir, el passat 10 de gener una nit plena d’emocions. Va ser amb el concert per commemorar el seu setantè aniversari, a la Catedral s’hi van reunir prop d’un centenar i mig de cantaires, entre els que actualment formen la Capella i d’altres que n’han format part en qualque moment. La Capella Davídica i l’Orquestra de l’Agrupació Musical de Ciutadella amb dues collaboracions especials, la soprano Maria Camps i el baríton Joan Pons, estretament vinculat, des de sempre, amb el cor ciutadellenc. Tots, baix la direcció de l’actual directora, Isabel Juaneda. El concert es va plantejar com un recull de peces d’autors que han tingut una significació important per a la Capella al llarg dels seus 70 anys. Un dels moments més especials va ser al final, amb la interpretació de la versió estesa d’«Aubada», amb música de Marià Aguiló i lletra de Miquel Tortell, que va permetre escoltar les veus de la seixantena de cantaires actuals de la Capella, i unes setanta més de cantants que han format part en diferents moments i són història del cor de la Catedral de Menorca. Abans de cantar «Aubada», el president de la Capella, Antoni Salvador, va lliurar la Lira d’Or de l’entitat a Biel Barceló, qui els darrers 19 anys ha dirigit el cor, reconeixent la tasca realitzada. Eucaristies Vocacionals El Secretariat Diocesà de Missions conviden a pregar per les vocacions a totes les misses dominicals del dia 1 de febrer. La informació al dia de la Diòcesi a: www.bisbatdemenorca.com Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: [email protected]