43 EL MUNDO. MARTES 8 DE ABRIL DE 2014 CULTURA / EM2 Historia / Exposición Los vikingos más allá de la ficción Suecia exporta una muestra que rompe los tópicos sobre la cultura nórdica VANESSA GRAELL / Barcelona Espadas que se blandieron en cruentas batallas, una piedra sepulcral para entrar en el Valhalla de Odín y un barco vikingo de 30 metros reconstruido con las mismas técnicas de hace mil años. Misteriosas runas que áun hoy no han conseguido descifrarse, delicadas joyas, restos de entierros, cuernos para beber, objetos de metal con inscripciones, etc. La cultura vikinga resucita a través de 480 objetos procedentes del Museo de Historia de Suecia, en la magna exposición Vikings, que ocupa 1.300 metros cuadrados del Museu Marítim de Barcelona. Tras verse en Holanda, Escocia y Australia, la exposición aterriza en Barcelona hasta el 28 de septiembre, para luego seguir su tour por América (viajará a Canadá y Estados Unidos) y volver a Europa, donde prevé finalizar en Austria, en 2015. «Vikings es un blockbuster, la han visto cientos de miles de personas», admite la directora del Museo de Historia de Estocolmo, Maria Jansen, sobre esta muestra que saca por primera vez del país un lote tan importante de piezas vikingas. «La era vikinga es mítica en Escandinavia. Hoy, los vikingos se han convertido en celebrities internacionales, sobre todo por el cine, pero hay muchos tópicos que la exposición quiere romper», añade Jansen. ¿Qué tópicos? La clásica imagen del vikingo con un casco de cuernos, un concepto que viene de 1876, año en que se estrenó El anillo de los Nibelungos, de Richard Wagner. En la ópera, el villano lucía un casco con cuernos, lo que llevó a identificar a los vikingos con este accesorio, repetido hasta la saciedad en las películas. Del mar del Norte al Mediterráneo, de América hasta Oceanía. Durante siglos (desde que empezara su expansión en el siglo VIII hasta su declive en el XII) los vikingos fueron temidos en las aguas de medio mundo. Y se forjó la leyenda de una cultura escandinava salvaje y fuerte. «Se suele asociar a los vikingos con una civilización bárbara y destructora. Pero no lo eran más de lo normal en la época. Sin ir más lejos, los almogávares eron los destroyers nú- Reconstrucción de un barco vikingo de 10 metros de eslora. / ANTONIO MORENO mero uno», compara Roger Marcet, director del Museu Marítim. La exposición arranca con lo que se considera el inicio de la era vikinga: el saqueo del monasterio de Lindisfarne, al norte del Reino Unido, en el 793 d.C. Hay que matizar que el término vikingo no designa una etnia ni ninguna entidad nacional sino que se refiere a aquellos saqueadores, colonizadores o comerciantes de procedencia escandinava. Aunque se los asocie a la barbarie, su sociedad era más igualitaria y avanzada en ciertos as- pectos: las mujeres eran libres, con una posición social privilegiada como cabezas de familia, con un poder superior al de las mujeres del cristianismo. En cuanto a la religión, los vikingos cabalgaban entre los antiguos dioses de la tradición nórdica y el cristianismo, que se acabó imponiendo como religión única y oficial en Escandinavia. Pero la cosmología nórdica, el martillo de Thor, el poder de Odín y la promesa del Valhalla pervivieron durante siglos. Una de las piezas más impresio- nantes de la exposición es la reconstrucción a escala real del barco vikingo Gokstad, que data del 850 d.C. y se usó como cámara funeraria. La embarcación de poco calado servía para navegar por la costa, los ríos y los fiordos. La reconstrucción del navío proviene del Viking Ship Museum de Roskilde, en Dinamarca, y se realizó siguiendo los materiales y las técnicas vikingas: sin sierras, a partir del tronco de un roble de un metro de diámetro cortado radialmente en mitades, cuartos y octavos. Sector audiovisual / Nuevo festival Los ‘cracks’ de los efectos especiales, reunidos en el b’Ars LETICIA BLANCO / Barcelona La potente industria de los efectos visuales se encuentra inmersa en una pequeña revolución. Su centro neurálgico, hasta ahora anclado a Estados Unidos y, en concreto, a Los Ángeles, empieza a desplazarse a otras partes del mundo. Como muestra, un botón: la animación en 3D de uno de los últimos taquillazos de Universal, Gru, mi villano favorito, estuvo a cargo del estudio francés Mac Guff. Una estrategia, la de descentralizar el talento, que cada día suma adeptos. Canadá y Singapur, con ventajas fiscales para el sector mucho más atractivas que EEUU, empiezan a disputarle el mercado ahora que el trabajo a distancia, desde casa, es posible. Y Barcelona, claro está, no quiere quedarse atrás. King, la empresa detrás del popularísimo videojuego Candy Crush, ya anunció en septiembre que instalaría en la capital catalana sus nuevas oficias. La decisión no es casual. Barcelona alberga estudios que llevan años trabajando para Hollywood y un puñado de profesionales que, sin hacer Fotograma de la película ‘Gru, mi villano favorito’. / EL MUNDO demasiado ruido y en la distancia, han ido forjándose una carrera internacional. Es el caso de Post23, de los madrileños I-Real Studios o de los hermanos Carles y Jordi Grangel, responsables de las marionetas de La novia cadáver. Como algutinador de toda esta escena y «escaparate» del talento local nace un nuevo festival, el b’Ars, dedicado a las artes y los efectos visuales para cine, televisión y videojue- gos. Se celebrará en el Arts Santa Mònica entre el 5 y el 8 de junio y aspira a convertirse en una cita que haga sombra a la alemana FMX, que reúne a 14.000 especialistas sobre el tema en Stuttgart cada año. En su primera edición –para la que cuenta 200.000 euros de presupuesto y el apoyo del Ayuntamiento y la Generalitat, que le otorga 50.000 euros de ayuda–, b’Ars traerá como invitados a grandes especialistas del género de los efectos visuales como reclamo. Es el caso de Ryan Church, el diseñador de las naves de Star Wars y del nuevo USS Enterprise de Star Trek, o de Colin Doncaster, que hace algo más de un mes recibió un Oscar por los avances tecnológicos alcanzados por Deep Compositing. La lista de cracks no termina ahí: entre los invitados están Marco di Lucca (que ha modelado en 3D las criaturas de King Kong y Avatar), Andrea Merlo (parte del equipo de El Hobbit y El señor de los anillos) y Christopher Horvarth (programador de Google Robotics y Pixar). Al frente del b’Ars está Felix Bal- bas, italiano de padres catalanes, que ha trabajado para George Lucas y en producciones tan importantes como X-Men 2, Avatar, cuatro entregas de Harry Potter y dos de El señor de los anillos. «Hay mucho talento aquí, y de aquí que trabaja fuera, y es algo que no se sabe», explica Balbas, quien incide en que el ingrediente artístico (el dibujo, la fotografía, la escultura, las habilidades relacionadas con la estética) es uno de los puntos fuertes por explotar, mientras que el mundo anglosajón es líder en lo tecnológico. «Nuestro talento es un artesanado muy especializado. Es un talento caro». En su primera edición, el festival pretende reunir a 500 participantes profesionales (el abono costará 300 euros) y a 500 alumnos, aunque también al público general, para el que habilitará una entrada de 20 euros. Una iniciativa que se inscribe dentro de la estrategia de conectar a profesionales altamente cualficados del mundo de la cultura en ferias semiprofesionales como Gamelab, Anima’T y Sónar+D. | Cultura i Espectacles | 35 EL PUNT AVUI DIJOUS, 5 DE JUNY DEL 2014 L’APUNT Pel·lícules de guerra, contra la guerra Jaume Vidal Demà es compleixen 70 anys del desembarcament aliat a Normandia. El cinema s’ha encarregat d’omplir d’èpica allà on hi havia, com ja va advertir Churchill, “sang, suor i llàgrimes”. Però les pel·lícules de guerra no només han estat vehicle d’enaltiment i justificació de la guerra, també han estat tot el contrari, al·legats contra l’estupidesa de la mort per uns ideals que no sempre són el que semblen. Johnny va prendre el fusell, de Dalton Trumbo, és el tràgic despertar d’un soldat que en recuperar la consciència s’adona que només li queda el coneixement... sense cames, sense braços, cec, mut, sord. O la joia de Stanley Kubrick Senders de glòria, en què es parla de l’autèntica lleialtat i del valor de debò. L’animació de Bàlrog, d’‘El senyor dels anells’, va ser en part creada per Fèlix Balbas, director de b’Ars ■ AURUM Barcelona acull fins diumenge b’Ars, una fira que vol potenciar el sector de les arts i els efectes visuals Quatre clàssics i una sorpresa ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— El cinema Aribau de Barcelona és el marc entre avui i dilluns del Festival de Cinema Bèl·lic, que se celebra amb motiu del 70è aniversari de la batalla de Normandia. Oferirà diàriament la projecció, a la gran pantalla d’aquest local, d’un clàssic sobre el conflicte, en VO subtitulada en castellà. La mostra arrenca avui (20.30 h) amb la producció britànica Un puente muy lejano, dirigida el 1977 per Richard Attenborough i prota- gonitzada per Sean Connery, Ryan O’Neal i Michael Caine. Recrea una fallida operació britànica en el camí de Normandia cap a Alemanya. Demà (20.30 h) es projectarà Salvar al soldado Ryan (1998), dirigida per Steven Spielberg i protagonitzada per Tom Hanks i Matt Damon. Dissabte (20.30) serà el torn de La gran evasión (1972), de John Sturges i amb Steve McQueen com a principal protagonista. Tot un clàssic que combina el cinema bèl·lic amb el subgènere del fugues de presons. Diumenge (18.30) es podrà veure El puente sobre el río Kwai, film sobre la construcció d’un pont al sud-est asiàtic feta per presoners aliats amb què David Lean va triomfar en els Oscars del 1957. Dilluns (18.30) hi haurà una sessió sorpresa. Les entrades valen 7 euros (3,5 la sessió sorpresa) i es poden comprar per Ticketmaster o a la taquilla. Ciutat d’efectes molt especials Bernat Salvà BARCELONA El sector de les arts i els efectes visuals (VFX) per al cinema, la televisió i els videojocs viu darrerament una deslocalització que pot beneficiar les empreses catalanes. Així ho veuen els promotors de b’Ars - Barcelona Internacional Arts & VFX Fair, una fira professional oberta al públic que se celebra a l’Arts Santa Mònica entre avui i diumenge. “Aquesta feina ha canviat molt, abans hi podia haver un gran centre amb mil persones treballant per a un estudi, però ara molta feina s’encarrega a l’estranger. Volem mostrar al gran públic el que fem, que no és tan diferent del que feien els estudis.” Així ho explica Fèlix Balbas, director de b’Ars, fundador de l’empresa Minimo i especialista en efectes visuals: ha treballat per a Lucasfilm, El senyor dels anells, Harry Potter, Avatar... “Aquí hi ha molt talent –diu Fèlix Balbas–, i hi ha catalans arreu del món amb ganes de tornar a casa.” Aquesta fira és “una manera d’ensenyar al món que hi ha molta gent d’aquí que treballa per a Hollywood”. Nascut a Itàlia, de mare catalana, Balbas s’ha instal·lat a Barcelona, ciutat amb els ingredients per a un sector potent: “Tot està a punt, només cal connectar-ho.” Creu que cal aprofitar la nostra creativitat: “La tecnologia cada cop és més fàcil, l’important és el talent, i als països mediterranis tenim una cultura gràfica més rica que els anglosaxons.” La idea de la fira, doncs, és fer “un esforç de comunicació directa entre les escoles d’art, les empreses d’aquí i les companyies estrangeres, sobretot dels Estats Units i Anglaterra.” Considera que els canvis del sector ens afavoreixen: “Hi ha una línia cada vegada més directa entre el contingut i el distribuïdor; cal donar importància als creadors, els dibuixants, perquè no els poden substituir amb res”. Calen projectes La nova fira té el suport de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Jordi Sellas, director de l’ICEC, destaca que “talent ens en sobra; aquest és un sector “Aquí hi ha molta gent que treballa per a Hollywood”, diu Fèlix Balbas, director de b’Ars amb una altíssima creativitat, el que falten són projectes”. I remarca la importància del sector: segons les dades del 2011, a Catalunya hi ha 2.029 empreses de cinema, televisió i videojocs. Llucià Homs, director de promoció dels sectors culturals de l’Ajuntament de Barcelona, destaca que la gent “vol venir a treballar a Barcelona i no és pel clima o perquè sigui una ciutat agradable, és per la quantitat de talent que hi ha”. Ryan Church, dissenyador de les naus de Star Wars, i Colin Doncaster, guanyador d’un Oscar, són els plats forts d’un programa que inclourà masterclass, conferències, esdeveniments artístics, projeccions... S’espera que el b’Ars rebrà uns 500 professionals i un nombre similar d’estudiants de VFX. Alguns actes i la jornada de diumenge seran oberts al públic. ■ 44 DIJOUS, 5 DE JUNY DEL 2014 mèdia ara ‘Cuéntame’ tanca aquesta nit la quinzena temporada L’Antonio i la Mercedes (Imanol Arias i Ana Duato) viatgen a Tànger per identificar el cadàver del seu fill Toni, després que el cotxe que havia llogat hagi aparegut calcinat com a conseqüència d’un accident provocat. Aquest és el plantejament del capítol que aquesta nit (22.30) tanca- MÈDIA rà la quinzena temporada de Cuéntame cómo pasó, que ha estat marcada per la infidelitat de l’Antonio. Amb una mitjana de 3,7 milions d’espectadors i un 18,3% de share a Espanya, ha estat una de les temporades menys vistes de la sèrie de La 1, que ja ha renovat. Els especialistes en efectes visuals se citen a la fira b’Ars de Barcelona L’esdeveniment promou que les empreses catalanes treballin en xarxa per al mercat global ÀLEX GUTIÉRREZ BARCELONA A Pirates del Carib, el personatge de Davy Jones, tot i sortir només nou minuts, és un dels més recordats. No el va fer possible cap actor, però sí 450 professionals del camp dels efectes visuals. És un sector, sovint invisible per al gran públic, que Barcelona vol atreure també. I una de les mesures per fer-ho és la fira b’Ars, que celebra des d’avui fins diumenge la seva primera edició, al Centre d’Arts Santa Mònica. La fira, dedicada a les arts i els efectes visuals per al cinema, la televisió i els videojocs, està inspirada en esdeveniments com la Siggraph dels Estats Units (que ja suma 40 edicions) i la FMX de Stuttgart, la principal a Europa, amb 14.000 visitants anuals. Una de les apostes de la fira és la promoció del núvol com a eina articuladora del sector. Això és vist com a estratègic per a Catalunya, ja que permet que petits tallers tècnics treballin amb una visió global, connectats als grans estudis de Hollywood (o la Xina, l’Índia, Singapur i l’Amèrica Llatina, per esmentar alguns dels mercats emergents). La cita inclou una job fair o fira de llocs de feina, en la qual algunes empreses del sector –MPC, Framestore, Moonbite Games...– explicaran avui quins professionals busquen. “Volem que els talents de les belles arts, el disseny i la programació es familiaritzin amb la possibilitat de tenir una carrera en un món que està creixent”, explica Fèlix Balbas, director de b’Ars. “VFX, animació, CGI, videojocs, multimèdia, mapatge digital, realitat virtual, apps... Totes aquestes disciplines tenen un denominador comú: una contribució equilibrada d’art i tecnologia”. Balbas és també fundador de l’estudi Minimo VFX, situat a Barcelona, que ha treballat els últims vint anys en alguns dels estudis més reconeguts del món. Entre els seus dissenys hi ha els monstres de la saga de Harry Potter i personatges d’Avatar, El senyor dels anells i X-Men. Més enllà de les activitats adreçades als professionals, també es vol donar a conèixer aquesta especialitat al gran públic. Aquí és on entren en joc exposicions que mostren com TALLERS Davy Jones, personatge de Pirates del Carib creat gràcies a un equip de 450 tècnics. DISNEY Tendència El núvol dóna oportunitat de negoci per a empreses ‘boutique’ catalanes Negoci El sector de l’animació té previst facturar 519 milions a Espanya es construeix visualment una pel·lícula. O sessions d’escultura en viu, amb les quals es pot veure com es crea un personatge del no res a partir de tecnologies digitals. King Kong, Godzilla, Star Wars i El Hobbit són algunes altres de les pel·lícules en les quals han treballat els convidats que formen part del catàleg d’activitats de b’Ars. L’entrada del públic val 20 euros i permet accedir a la zona principal, la job fair i algunes conferències. Catalunya lidera el sector El sector dels efectes visuals no té estadístiques pròpies. Però l’animació –la seva part més rellevant– sí. I indiquen que a Catalunya és on hi ha el 27% del total de les més de 200 empreses censades arreu d’Espanya. La segueixen Madrid amb un 24% i Andalusia amb un 14%. La internacionalització és encara una assignatura pendent: només el 5% de les empreses tenen més d’una seu i, segons el llibre blanc del sector, només un 1% han localitzat part de les seves activitats fora d’Espanya. El volum de negoci té bones perspectives. El 2014 es preveu que facturi 519 milions d’euros. Tres anys més tard, les estimacions indiquen que s’haurà crescut fins als 879 milions d’euros.e Un programa amb referents internacionals Ryan Church Colin Doncaster Aquest guru és dissenyador de les naus de les últimes pel·lícules de la saga Star Wars, entre d’altres. També ha ideat el nou USS Enterprise per a Star Trek. Creador del software Yeti, va guanyar un Oscar tecnològic per l’eina Deep Compositing. Va treballar a la trilogia de pel·lícules d’El senyor dels anells. Marco di Lucca Virginie Bourdin Responsable del modelatge en 3D de criatures per a l’últim remake centrat en el goril·la King Kong, dirigit per Peter Jackson, i Avatar, de James Cameron. Ha treballat a les pel·lícules Godzilla i X-Men, i Prometheus, a les ordres de Ridley Scott. També ha participat en l’últim film de la saga de Harry Potter. | Punt de Vista | 3 EL PUNT AVUI DIJOUS, 5 DE JUNY DEL 2014 La frase del dia “Tot ho preparen i acorden PP-PSOE i deixen de banda la resta. ‘Yo me lo guiso y yo me lo como, como Juan Palomo’” Josep Antoni Duran i Lleida, SECRETARI GENERAL DE CIU A la tres Carles Ribera EDITORIAL [email protected] ————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— El rei Felip i jo E l rei Joan Carles ha plegat, segons diu, per deixar pas a l’esperit de modernització que aporta al país la nova generació encarnada pel seu fill Felip. Deixant de banda que una persona de 46 anys es pugui qualificar de nova, el concepte nova generació i modernització fa de mal dir si el paradigma d’aquesta nova generació és l’hereu Borbó. Un exemple pràctic: comparem el rei Felip i un servidor. Felip i jo som de la mateixa generació, la qual cosa no ens identifica en gairebé res. Jo sóc nascut el 1968. Felip també. Fins aquí, coincidim. Ell és alt. Jo no sóc alt. Jo vaig néixer a Girona. Ell no. Felip és príncep de Girona. Jo no (tot i que la meva mare sempre em diu rei). Tinc el català com a llengua materna. Felip no. No vaig fer el “L’existència de Felip és, si fa no fa, tot el contrari de la d’un ciutadà corrent” servei militar. Felip sí. Sóc republicà. Felip no. Felip és espanyol. Jo no. Vull la independència del meu país. Ell també, la del seu, i ja la té. Jo respecto la independència del seu país. Ell no respecta que al meu país vulguem ser independents. Felip estima una periodista. Jo adoro el periodisme per motius de feina. Jo he hagut de treballar sem- Desclot Les cares de la notícia Dictadura constitucional PRÍNCEP HEREU DE LA CORONA ESPANYOLA Felip de Borbó Relleu sí, canvi no L’ abdicació de sa majestat ha obert a Espanya un debat interessant. A la plaça del Sol de Madrid s’han aplegat els qui demanen el dret a decidir. A bona hora, però benvinguts. Allà hi ha els discrepants de l’ordeno y mando. Els qui creuen que una decisió d’aquesta envergadura s’hauria de prendre amb un nou aval més democràtic. No parlen de “segona transició”? La primera es va votar en referèndum. Per què no la segona? Allà, doncs, hi ha demòcrates. Demòcrates que no es resignen a votar exclusivament representants. Què hi ha en front? Els partidaris de no moure res i de les eleccions cada quatre anys. L’establishment, que en deien abans. Els qui creuen que els catalans no tenen dret a decidir. Els partidaris del deure d’obeir. Els de la dictadura constitucional. Per què dictadura? Perquè exigeix per als grans canvis majories enormes i tortuosos camins de reforma legal. Imaginem per un moment, només per un moment, que les opcions partidàries de la república guanyessin unes eleccions amb el 55 per cent. No podrien iniciar cap reforma constitucional, que exigeix, ra lex, que les dues terceres parts del Congrés i el Senat votin un canvi que afecti el moll de l’os de l’Estat. Això vol dir que, ni que en una consulta no vinculant guanyés la república, la dictadura constitucional la frenaria. I podria passar també que durant cent anys els republicans, majoritaris socialment, haguessin de suportar la imposició monàrquica de la minoria. Com se’n diu, d’això? Blindatge antidemocràtic. Vicent Sanchis pre per viure. Ell no ho ha hagut de fer mai. Jo he viscut sempre del meu sou. Felip també. Vull dir que ha viscut del meu sou i del de milions de ciutadans que li estem finançant una vida a cos de rei. Jo he hagut de pagar una hipoteca. Ell té tot un palau de franc. Gràcies a Franco, la seva família va poder tornar. Gràcies a Franco, algun de la meva família va haver de marxar, altres no van córrer prou de pressa. Les meves preocupacions són, si fa no fa, les d’un ciutadà normal, anar tirant i mirar de no perdre la feina. L’existència de Felip és, si fa no fa, tot el contrari de la d’un ciutadà corrent. Felip no és, precisament, exemple de relleu generacional. Això sí, hi ha un fet en el qual coincidim el rei Felip i un servidor. Jo no tinc previst presentarme a unes eleccions. Ell, tampoc. -+= Només ha necessitat un discurs per deixar clar que el relleu al tron d’Espanya no suposarà cap canvi essencial en la relació amb Catalunya. Les seves paraules, Espanya és “una nación” i “una comunidad unida y diversa” conformen un discurs invariable, negacionista i una declaració d’intencions. Res de nou. INVESTIGADORA MÈDICA Haruko Obokata Sense rigor no hi ha ciència -+= La jove científica japonesa va presentar al gener un avenç espectacular per a la biomedicina, un sistema revolucionari per crear cèl·lules mare pluripotents (IPS). Era polèmic, contenia errors i ara ja és un frau, admès per la investigadora. Precipitació, ambició, supèrbia? Sense rigor, el que no és, és ciència. DIRECTOR DE B’ARS I ESPECIALISTA EN EFECTES VISUALS Fèlix Balbas Talent buscant projecte -+= El 2011 a Catalunya hi havia censades 2.029 empreses de cinema, televisió i videojocs. La dada demostra la importància del sector de les arts i els efectes visuals, i la fira B’Ars, que rebrà d’aquí a diumenge uns 500 professionals i un nombre similar d’estudiants de VFX, és un factor valuós per potenciar el sector. A Espanya només hi cap la seva nació Amb el primer discurs després de l’abdicació de Joan Carles n’hi ha hagut prou per concloure que els aires de renovació monàrquics, pel que fa a Catalunya, són exactament inexistents. Felip de Borbó va liquidar ahir qualsevol expectativa de reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat definint Espanya com “una nació”, amb una vaga i confusa referència a la diversitat social i política que no ofereix cap dubte sobre el continuisme de l’unitarisme espanyol que comportarà el relleu del cap d’Estat. Hi havia prou pistes seguint la trajectòria de la Corona espanyola en particular, i de les institucions de l’Estat en general, per pensar que no podia ser d’altra manera, però des d’una certa ingenuïtat alguns elements de la política i l’empresariat català s’han entestat a veure el canvi de monarca com la porta oberta a la tercera via que ha de procurar a Catalunya l’encaix que en 300 anys ningú li ha sabut donar. No hi ha, doncs, ni camí, ni tercera via, ni porta oberta, ni res. Les paraules del futur monarca dels espanyols han de fer reflexionar la ciutadania i la política catalana sobre la conveniència d’entrar en un debat sobre l’organització d’un Estat cada cop més llunyà. L’objectiu del poble català és ara mateix la consulta del 9 de novembre, amb l’esperança per a molts que la monarquia espanyola sigui a partir d’aleshores el problema intern d’un estat veí. Felip va fer ahir el discurs que havia de fer perquè és l’únic discurs acceptable en una Espanya que ja fa temps que ha decidit que de nació només n’hi ha una i que els catalans només hi cabem si renunciem a la nostra o la reduïm a un pur folklorisme que justifiqui la presència d’un concepte buit i retòric de diversitat. EL PAÍS, viernes 6 de junio de 2014 49 cultura Naves de combate LA AT/ i de la República Galáctica, en un dibujo preparatorio de Star Wars, el ataque de los clones. En el garaje de ‘Star Wars’ Ryan Church ha diseñado vehículos para los grandes filmes de ciencia-ficción JACINTO ANTÓN Barcelona Ryan Church (Long Beach, California, 1971) parece un individuo corriente, pero se mueve en el garaje de los sueños. Sus vehículos son los cruceros naboo, la nave estelar personalizada de Jango Fett, los intimidadores AT-TE (Vehículo Táctico Todoterreno) de seis patas del ejército clon de la República, o el speeder de Anakin. ¿Cuál elegiría de todos ellos para ir a dar una vuelta por Rodeo Drive? Church ríe con ganas. “¿Mi favorito? ¡Qué difícil! Bueno, venga, mi preferido es el caza estelar jedi”. Cuando lo dice se le pone al espigado y risueño californiano cara de Obiu-Wan Kenobi. No es mala elección. Alta gama. ¡El caza estelar jedi!; oficialmente interceptor Delta-7 Aethersprite modificado, con módulo de hiperpropulsión de largo alcance Sylure-31 y acelaración máxima de 10.000 G. ¡Jope, eso si es un cadillac del cielo! Ryan Church, Dios le bendiga, es un diseñador de vehículos, arquitecturas y planetas (!) para películas. Ha creado diseños para Star Wars (Episodios II y III), La Guerra de los mundos, Avatar, Star Trek, Transformers o Super 8. Church se encuentra en Barcelo- na donde ayer protagonizó en el Arts Santa Mònica una de las sesiones de la primera edición del b'Ars (Barcelona International Arts & VFX Fair), feria dedicada a las artes y los efectos visuales para cine, televisión y videojuegos. ¿Cómo se inventa uno vehículos como los las películas de ciencia-ficción mencionadas? “La inspiración procede de diferentes campos. Muchos de mis diseños se basan en la naturaleza, en animales, especialmente en los insectos. También en imágenes de distintos ingenios creados a lo largo de la historia”. Church señala que lo más importante de un diseño de esa clase es que en el mismo momento en que aparezca en pantalla “provoque una emoción, una conmoción en el espectador”: fascinación o incluso, en el caso de los artefactos de los malos, miedo. Explica que el trabajo de creación no es diferente del de los vehículos reales, se dibujan bocetos, luego impresiones artísticas; se crean modelos a escala que se pintan y que permiten filmarlos desde diferentes ángulos. Aunque muchos de los vehículos se quedan en el mundo del ordenador. “Algunas cosas que he diseñado pasaron al terreno de lo real”, suspira, “pero lo más normal ahora es que nunca existan de verdad, Bocetos de Ryan Church de un caza estelar y un tanque articulado AT-TE de la República. desgraciadamente”. Bueno, o afortunadamente, le digo recordándole una de sus grandes creaciones, los trípodes marcianos de La guerra de los mundos. “Es cierto”, ríe. “Soy un gran admirador de la novela original de H. G. Wells, ¡una historia terrible!, y traté se der muy fiel a sus ideas”. En cambio, los dibujos originales de Spielberg, que ayer mostró, provocando risas, eran muy inocentes. Muy diferente fue trabajar en Avatar con Cameron, un director “extremadamente exigente y detallista” con los diseños para sus películas. No en balde tripula futuristas submarinos. Church, que pasa la vida creando naves espaciales y ambientes extraterrestres y que está orgulloso de que su admirado Arthur C. Clarke se retratara una vez con uno diseño suyo, creció dibujando dinosaurios y aviones. Su padre era ingeniero industrial. Él estudio Diseño de Transportes pero pronto descubrió que no quería ser diseñador de automóviles sino introducirse en los reinos fantásticos de las películas. “En realidad no es tan distinto, cuando diseñas un coche también buscas una conexión emocional, y de hecho, por eso se compran”. Empezó trabajando con Walt Disney y luego lo ha hecho para Light + Magic (estuvo tres años en el Rancho Skywalker realizando los diseños de Star Wars). Del reto de las precuelas de Star Wars, crear una tecnología, la de la República, que es más antigua que la del Imperio de la serie original, dice que basta con fijarse en el maravilloso encanto que tienen algunas cosas vintage como los Spitfires. ¿No es un sacrilegio tunear la sacrosanta USS Enterprise de Star Trek? “Lo es”, responde Church, que anoche mostró una impagable foto en la que se le ve en el puente de mando de la nave estelar, eso sí, con calcetines para no mancharla. “Nosotros creamos una nueva versión de la nave para las nuevas películas de la serie, pero usando el subterfugio de que la verdadera sigue existiendo en un universo paralelo, para no tener que competir y no desatar las iras de los fans”. Uno de los trabajos más curiosos de Church ha sido diseñar los helicópteros para matar a Bin Laden de Zero Dark Thirty, que tuvieron que inventarse en parte al ser secreto su diseño real. 46 LA VANGUARDIA DISSABTE, 7 JUNY 2014 C U L T U R A ENTREVISTA “La nova ‘Star wars’? No sé, no puc... Sorprendrà” Ryan Church, dissenyador de naus a ‘Star Trek’ i a la nova ‘Star wars’ SALVADOR LLOPART Barcelona H Quan era petit. no pensava més que en el disseny de les naus de Star wars. El meu primer record, en sortir de veure El retorn del Jedi, és demanar-li al meu pare, que també és dissenyador, que m’aconseguís el llibre on apareixen tots els dissenys de la pel·lícula, això que anomenem artbook. Participa en el nou lliurament de Star wars? Sí, esclar. Sens dubte. O millor, diguem que Industrial, Light & Magic participa en el projecte. ple, o qualsevol en les quals he participat, tinc la sensació que és una cosa vella. En bona mesura, per mi, oblidada. O sigui, que Star wars... Que no. Digui’m, com és J.J. Abrams, el nou director de la sèrie? És un geek. Utilitzen aquesta paraula aquí? És un enamorat de la tecnologia i de la cultura popular, de la ciència-ficció. I això sí que l’hi puc dir: aconseguirà sorprendre els seguidors de la sèrie Star i ha vegades que la tecnologia sembla màgia. Hi ha màgia que és pura tecnologia. I després i ha els efectes visuals en el cinema: això és màgia amb precisió. Són els efectes visuals –anomenats VFX pels especialistes– d’Avatar o Star wars. El resultat dels respectius departaments de creació, a les ordres de James Cameron, en el primer cas, i ara, a partir del pròxim lliurament de la sèrie galàctica, de J.J. Abrams en el segon. “Sóc l’instrument de la imaginació d’altres”, afirma Ryan Church, als 42 anys, un veterà d’Industrial, Light & Magic, l’empresa pionera en efectes visuals creada per George Lucas i adquirida recentment, com tota la franquícia Star wars, per la totpoderosa Disney. Church és a Barcelona –a part d’estr encantat de ser-hi, perquè és la seva primera vegada–, entusiasmat per participar en el BarceALEX GARCÍA lona Internacional Arts (b’Ars), la prime- Ryan Church, dissenyador de naus a Star wars, a la fira b’Ars ra fira de VFX que se Com serà el Falcó Mil·lenari, wars, perquè, com va fer a Star celebra a la ciutat. A l’Arts Santa Trek, serà respectuós amb la tradiMònica. Fins diumenge, 8 de juny. llavors? Canviarà? Artista, artesà o enginyer. Em temo que no puc dir res sobre ció però sabrà obrir nous camins a la narració. això. Com es defineix? Què busca en afrontar el disSembla que s’han filtrat alguTinc una mica de tots tres. Però seny d’una nau? sobretot, ja li dic, sóc l’instrument nes fotos dels seus dissenys... Emocionar. Despertar emocions a Cap comentari. de la imaginació del director. Esprimer cop de vista. Però, hi està treballant? tic al seu servei. I George Lucas, per què ho ha Tampoc no puc dir res. Només La seva especialitat? Les naus. Sempre m’han atret. La puc, per contracte, parlar de les deixat? nova nau Enterprise, per exem- anteriors pel·lícules de la sèrie o Lucas ha estat un pioner, però ha perdut la passió. Els diners exerple, de la sèrie Star Trek, és una de de la meva feina en general. Quan comença la seva inter- ceixen molta pressió. les meves creacions. Bé, en aquest Disney és un bon patró? negoci ningú no treballa sol. Som venció en qualsevol pel·lícula? Amb el guió. El director em pas- Amb George Lucas, diguem, teun equip d’Industrial, Light & Magic, format per mitja dotzena de sa el guió i les seves idees. Sóc, níem més autonomia. persones. Col·laborem i compe- som, els primers que tenim la Què és l’ordinador, per a vostè? pel·lícula a les nostres mans. De Una condemna, una benedicció. tim alhora. El seu somni? El que el va por- vegades, quan veig la pel·lícula Puc dir que em produeix sentiacabada, no sé, Avatar, per exem- ments oposats?c tar a entrar en la professió? Màrius Serra L’enginyer Janus E l Club Palindromista Internacional, constituït ara en el moviment Rever, convoca el II Campeonato Mundial de Palíndromos. És un concurs per a frases capicues en castellà d’una extensió de 10 a 50 caràcters (el clàssic “Dábale arroz a la zorra el abad” en té 25), però no pas de tema lliure. Els palíndroms que s’hi presentin hauran de ser de temàtica relacionada amb la Copa Mundial de Futbol Brasil 2014. Les bases especifiquen que poden referir-se a seleccions, partits, personatges, seus... S’han ajustat tant al calendari del Mundial que també fan rondes. Dijous dia 12 obren el període d’admissió a [email protected]. Del 12 al 22 aniran publicant els que rebin al blog que el Moviment Rever publica a Blogspot, després faran una consulta popular durant una setmana i el 30 de juny publicaran els 10 palíndroms més votats de la primera ronda. A diferència del Mundial futbolístic, els reveristes tornaran a obrir la recepció de nous palíndroms d’actualitat durant els vuit primers dies de juliol, que podran ser votats del 9 al 12 i, finalment, el 13 de juliol, després d’aquesta final del Mundial de futbol en la qual l’encara príncep Felip deu somiar cada nit, publicaran el palíndrom més votat i l’autor serà proclamat campió mundial. El premi és una copa i “múltiples felicitaciones por parte de los cientos de millones de palindromistas de todo el mundo”. Un gran premi, sens dubte, en consonància al to del concurs. El joc verbal apel·la a una cultura popular de caire filatèlic, blanca, plàcida i casolana, capaç d’aplegar avis i néts en un mercat de col·leccionistes un diumenge al matí. És la cara amable dels mots encreuats, resolts a la vora del foc, enfonsats en El joc verbal no només un sofà acolliremet a una pulsió dor, amb sabatilles i vesnumismàtica; també tits d’estar és crítica i transgressió per casa. Però, afortunadament, el joc verbal no només remet a la pulsió numismàtica. També és recerca incòmoda, esperit crític, transgressió i subversió. He rememorat l’ús que en van fer les avantguardes d’ara fa un segle al TL de Juan Abarca, un dels membres del grup de punk rock madrileny Mamá Ladilla, que sol injectar molt de suc verbal a les seves cançons. L’endemà de les eleccions europees Abarca va tuitejar un munt de palíndroms per valorar-les. Frase capicues tematitzades que demostraven clarament quin havia estat el sentit del seu vot: “¡A por UE! O Podemos o me dopo, Europa”, “O Podemos o me dopo”, “Era Podemos, o me doparé”, “Sara, ¿Podemos o me doparás?”, entre d’altres. Però també alguns de dedicats als dos partits que van perdre una milionada de vots. D’una banda, als correligionaris de Rubalcaba, Abarca els deia: “¡Pedeos! PSOE D.E.P.” o “SOS, ay, a PSOE. ¡Feos, payasos!”. I pel que fa als dirigents del PP: “A Cañete, ¡ñaca!” o “¿Se lo lucró PP? Por culo les...”, en un exemple insòlit de procacitat autocensurada no per falta de ganes de dir-la sinó de perícia verbal que Abarca resol transgredint la simetria: “#palíndromo con elipsis dramática”. 08.06.2014 __ ARADIUMENGE __ 17 CARA A CARA COORDINA __ BORJA DUÑÓ IL·LUSTRACIÓ __ DANIDE ‘El senyor dels anells’, ‘Harry Potter’ i ‘Avatar’ són alguns dels films en què han treballat aquests dos especialistes en efectes visuals (VFX) i impulsors de la fira b’Ars a l’Arts Santa Mònica, avui amb entrada lliure FÈLIX BALBAS ENTREVISTA MAURIZIO GIGLIOLI ENTREVISTA MAURIZIO GIGLIOLI FÈLIX BALBAS Què et va fer abandonar el teu país per seguir la teva carrera? Terminator 2. Recordo que tot va ser veure aquesta pel·lícula i dir: “Vull treballar per a ells”. Ha sigut un viatge llarg, però finalment vaig arribar a la ILM (Industrial Light and Magic) i era tot el que havia imaginat i més. Quina és la lliçó més valuosa que has après treballant per a grans empreses? La manera com organitzen el seu pipeline [canonada informàtica] i gestionen els seus recursos, i com aquestes empreses són capaces de saber fins on pots empènyer la part artística segons les possibilitats del hardware. Penso que l’estructura no té preu, independentment de la mida del projecte, i saber per què algunes vegades fer servir una versió més antiga d’un software en comptes de l’última no és tan bo com podries pensar. Amb quin projecte has disfrutat més? Penso que amb Transformers, perquè encara érem un equip petit, estàvem tan ben avinguts que compartir aquella quantitat ingent de feina semblava no res. Durant el projecte hi havia una transferència massiva del treball de pipeline, un repte que em va fer créixer més del que puc imaginar. Què suggeriries a algú que comenci en aquest negoci? Aprèn el màxim que puguis sobre cada part i especialitat, no t’aturis només en el que t’agrada, perquè saber on va a parar la teva feina et facilitarà les coses i farà que el resultat sigui millor. Què pot fer el b’Ars per aquest algú? Penso que és un gran punt de trobada en aquesta part del món que permetrà descobrir molt de talent i serà una gran forma de connectar aquest talent a la resta de la comunitat dels VFX. També permetrà que les empreses es coneguin entre elles, coneguin el seu veritable potencial i vegin com poden unir esforços per créixer i aprendre les unes de les altres. Com veus el negoci dels VFX actualment? El món dels efectes visuals està canviant com moltes altres feines i s’està reorganitzant a causa de les millores tecnològiques i de software. Cada cop més estudis són capaços d’obtenir resultats de bona qualitat i els petits estudis estan entrant als grans jocs, encara que sigui en petites parts. Això està canviant el model de negoci que coneixem, creant noves estrelles emergents i, desafortunadament, aturant empreses que contribueixen a fer la indústria dels VFX el que és. Crec que el futur és excitant i permetrà que el veritable art emergeixi i es mostri al món, i no es mogui només per diners i pressupost. ■ I a tu, què et va fer deixar el teu país per perseguir la teva carrera? Sempre havia volgut viatjar, o sigui que, al contrari que per a altra gent, deixar el meu país de naixement era una cosa bona. Dit això, volia treballar en pel·lícules i l’única opció era anar-me’n. Com vas triar la teva especialitat? Una mica per casualitat. La meva primera oportunitat laboral important va ser amb ILM. Recordo que em van preguntar si preferia ser un animador o un director tècnic. Llavors era un “generalista”, de manera que vaig pensar que “director tècnic” seria el mateix o almenys sonava millor i ho vaig escollir. Després d’un any em vaig adonar que m’havia perdut l’animació i vaig demanar si podia canviar. Em van dir que sí però que m’abaixarien el sou. Si volia ser un animador tècnic podia mantenir el mateix salari. Aleshores aquest era el nom del que ara es diu rigger i em vaig quedar per sempre en aquesta posició, que m’encanta. Quina diferència hi ha entre treballar per a una empresa gran i una de petita? Estic segur que l’única manera de fer una carrera com Déu mana en una gran empresa és començar en una de petita. És l’única manera de conèixer tots els passos del pipeline des del principi fins al final. Començar directament en una empresa gran crea artis- tes consentits que només coneixen una part del procés i que esdevenen pràcticament inútils fora d’aquest entorn confortable. Com veus el negoci d’aquí 10 o 20 anys? Tots treballant des de casa i en petites oficines, cada una de les quals com si fos un departament d’una gran empresa imaginària. Què creus que pot fer b’Ars pel nou talent en el camp dels VFX? Espero sincerament que serà un lloc divertit on es podrà aprendre dels millors en el negoci, fer contactes, conèixer perfils similars i accedir a millors oportunitats. ¿Ens pots explicar alguna anècdota dels teus viatges? A Nova Zelanda, durant la primera part d’El senyor dels anells, em van trucar els de recursos humans per preguntar-me si estava fent trucades als Estats Units, perquè havien rebut una factura força alta de la meva línia. Vaig dir que no i ho vam deixar aquí, però uns dies més tard vaig tornar de dinar més d’hora que de costum i em vaig trobar Viggo Mortensen, vestit d’Aragorn i amb l’espasa al costat, assegut a la meva cadira i parlant tranquil·lament pel meu telèfon. Va ser molt educat i em va demanar disculpes. Jo li vaig dir: “No et preocupis, ara podré dir a recursos humans que l’Aragorn fa servir el meu telèfon!” ■ 5 LA RAZÓN • Domingo. 8 de junio de 2014 Cataluña La sátira política más alocada invade el escenario del TNC May/Zicus-TNC Jordi Oriol y Josep Pedrals modernizan en la obra «Safari Pitarra» el humor del dramaturgo catalán C. S. C. Sala BARCELONA- A Frederic Soler le gustaban los pseudónimos. A veces firmaba con el nombre Miguel Fernández de Soto y escribía dramas románticos en castellano, hablando con la mano en el pecho y dejándose un bigotito ondulado. Otras firmaba como Enric Carreres, un nombre donde hacerse el serio y jugar a ser dos personas a la vez. Porque Enric Carreres escribía siempre con un tal Serafí Pitarra, que tiene nombre de canción a la flauta que sale realmente mal, pero que era uno de los personajes más admirados y aplaudidos del siglo XIX. Frederic Soler sabía que también era él, pero pocos más lo hacían. Eso es como ser Superman y que nadie se de cuenta. Consiguió modernizar el teatro catalán y reírse de medio mundo en el proceso. Sus obras siguen siendo hoy dignas de un par de millones de carcajadas. Actor, dramaturgo, director, empresario teatral, poeta, en la trastienda de su relojería, porque también era relojero, escribió sus célebres «singlots paródics», mientras bromeaba y arreglaba el mundo con amigos artistas de la talla de Anselmo Clavé o José Zorrilla. ¿Merece este hombre, o estos varios hombres en uno, un homenaje? No sólo sí, sino un sí bemol con una flauta tan El nuevo creador del «Enterprise» participa en el b’Ars & VFX Fair Lluís Soler, en el centro, protagoniza este montaje del TNC grande que las notas creen una risa tan dica en su constante radiografía ideológica contagiosa que consigan matar a todos los sobre la actitud política», comenta Xavier serios, agoreros, tristes y petulantes de una Albertí, director del TNC. vez por todas. Éste «Safari Pitarra» es sobre todo una El Teatro Nacional de Cataluña (TNC) sátira política en que los actores son capacierra su mes dedicado al ces de dirigir el texto a los prodramaturgo con la obra blemas de más rabiosa actuali«Safari Pitarra», una especie EL PROTAGONISTA dad. Lluís Soler, Aina Sánchez, de «greatest hits» ideado por Anna Moliner, Carles Pedragosa, Lluís Soler Jordi Oriol y Josep Pedrals Paula Malia, Marcel Borràs y que traslada al aquí y ahora Nao Albet protagonizan esta interpreta a los versos, mofas y genialihistoria de una estatua viviente una estatua dades de este rabioso y delide las Ramblas, junto a la estatua rante humanista. «Pitarra es dedicada a Pitarra, que mira viviente de las confuso esta actualidad vodeviel Cervantes del teatro cataRamblas lán moderno. La grandeza lesca en la que estamos inmerde su sentido del humor rasos. BARCELONA- Los efectos digitales son ahora al cine como la sal lo es a la comida. Claro que se puede comer sin sal, y tal vez sea más sano, pero desde luego no es lo mismo. El Arts Santa Mònica cierra hoy la primera edición del B’Ars-Barcelona Internacional Arts & VFX Fair, feria dedicada a las artes y los efectos visuales para cine, televisión y videojuegos. La muestra es un reclamo para dar mayor visibilidad a la eclosión de empresas catalanas nacidas en los últimos años dentro del sector digital y que ha hecho que los grandes estudios busquen nuevo UN GENIO talento en Cataluña. Dentro Ryan Church del programa de también es esta primera edición ha el culpable destacado la de las naves presencia del estadounidense de «Star Ryan Church, diseñador de las Wars» naves de «Star Wars», así como del nuevo USS Enterprise de «Star Trek». Church, colaborador habitual de J. J. Abrahams, está especializado en vehículos y arquitectura de ciencia ficción, y ha podido hablar estos días en talleres y mesas redondas a los nuevos genios locales del mundo digital. Otros invitados especiales han sido el creador Colin Doncaster, creador del software «Yeti» y ganador de un Oscar por «Deep Compositing», así como Christopher Horvarth, programador de Pixar. Dos pontífices dóciles al Espíritu Santo Lluís Martínez Sistach Cardenal arzobispo de Barcelona C omo un En esta Pascua de Pentecostés, popularmente conocida como la Pascua granada, quisiera recordar sobre todo que el Espíritu Santo es la garantía de la permanente juventud de la Iglesia. El Espíritu, derramado sobre la Iglesia naciente en el día de Pentecostés, inaugura una nueva etapa en la historia de la salvación. El Espíritu Santo es la presencia renovada de Dios en medio de su pueblo, es la fuerza que guía a los discípulos de Cristo en su misión de dar testimonio del Resucitado; es quien orienta esta actividad testimonial y promueve la proclamación misionera del Evangelio, a la que nos invita tan claramente el papa Francisco. El Espíritu Santo tiene una acción permanente en la Iglesia: su rejuvenecimiento constante. La llama de Pentecostés no se apaga. El impulso vivificador del Espíritu es bien perceptible en las diversas manifestaciones de la vida de la Iglesia universal y también en nuestro país, porque el Espíritu trabaja en el corazón de cada cristiano y suscita respuestas individuales y colectivas a los retos que nuestro mundo nos va presentando. El ConcilioVaticano II nos habló de la acción del Espíritu Santo en la Iglesia, diciendo que siempre «dota y dirige la Iglesia con diversos dones jerárquicos y carismáticos [...]. Rejuvenece la Iglesia con el vigor del Evangelio, la renueva sin cesar y la lleva a la unión total con Jesucristo». Entre los dones jerárquicos recibidos por la Iglesia contemporánea, quisiera recordar que, durante el tiempo de Pascua, hemos vivido en la Iglesia la canonización de los papas Juan XXIII y Juan Pablo II. El papa Francisco, en su homilía de la misa de canonización, mencionó especialmente la docilidad de estos dos nuevos santos y los frutos que eso le ha comportado a la Iglesia de nuestros tiempos. «Juan XXIII y Juan Pablo II colaboraron con el Espíritu Santo para restaurar y actualizar la Iglesia según su fisonomía originaria, la fisonomía que le dieron los santos a lo largo de los siglos. No olvidemos que son los santos los que hacen avanzar y crecer a la Iglesia». El papa Francisco añadió que san Juan XXIII, cuando convocó el Concilio Vaticano II, demostró una delicada docilidad al Espíritu Santo, se dejó conducir y fue para la Iglesia un pastor, un «guía guiado» –bonita expresión del papa Francisco–; y, de esta manera, hizo un gran servicio a la Iglesia, porque fue «el Papa de la docilidad al Espíritu Santo». La docilidad de san Juan Pablo II al Espíritu Santo se manifestó sobre todo en convertirse en «el Papa de la familia». Por eso el Papa actual le pidió que desde el cielo quiera acompañar y apoyar el camino sinodal que está viviendo toda la Iglesia sobre la familia y con las familias en los sínodos episcopales de los años 2014 y 2015. En Barcelona, donde tenemos un gran templo dedicado a la Sagrada Familia, debemos orar para que «estos dos nuevos santos pastores del Pueblo de Dios intercedan por la Iglesia porque durante estos dos años de camino sinodal, sea dócil al Espíritu Santo en el servicio pastoral a la familia». Impreso por Qq Garcia Garcia. Prohibida su reproducción. INNOVADORES 7 EL MUNDO / AÑO XXV / MARTES 17 DE JUNIO DE 2014 gobierno se ha implicado en ello», explica Balba. Además, cree que hace falta mejorar la formación. Hace dos años su compañía, Minimo VFX, colaboró en un máster de la Escuela de Cine y Audiovisuales de Cataluña (ESCAC), y aunque destaca el potencial de los estudian- El artista visual puede ser tanto un escultor como un programador de animaciones Fèlix Balbas, director de b’Ars, en el centro Arts Santa Mònica, donde se han celebrado las jornadas. / ANTONIO MORENO > FERIA Un escaparate de talento visual La feria de efectos visuales cinematográficos B’Ars debuta con un objetivo: centrar el foco sobre Barcelona y convertirla en un centro de referencia del sector. Por Àlex Claramunt A rtistas conceptuales como Ryan Church, Colin Doncaster, Virgin Bourdin y Marco di Lucca no son tan conocidos como las películas que han ayudado a hacer realidad. Las naves de Star Wars y Star Trek y los monstruos y criaturas de Avatar, King Kong o Godzilla son algunas de las creaciones a las que han dado vida. Los cuatro, entre otras figuras destacadas de los efectos visuales, se dieron cita recientemente en la Barcelona Internacional Arts & VFX Fair (b’Ars), alojada en el centro Arts Santa Mònica. Se trata de una nueva feria internacional dedicada a las artes y los efectos visuales cinematográficos que reúne talento de todo el mundo. Fèlix Balbas, el principal impulsor de b’Ars, admite que lo mueve el egoísmo. Tras 20 años yendo de un lugar a otro –San Francisco, Londres es el ejemplo a seguir por su espacio reducido y flujo de profesionales y proyectos Londres, Nueva Zelanda y Alemania son algunos de los lugares donde ha trabajado– ha decidido afincarse en Barcelona. «Quiero contribuir a sentar las bases para una comunidad; ayudar a Barcelona a asentarse de forma oficial, internacionalmente hablando, en este negocio», explica. Partícipe de los Un Marco di Lucca digital y arte conceptual de Harry Potter son dos de las muestras de la feria. / EL MUNDO monstruos de Harry Potter y los personajes de películas como Avatar, la trilogía El Señor de los Anillos o la franquicia X-Men, Balbas se muestra contento con la posibilidad de que, en sus propias palabras, «Barcelona y b’Ars sean vitrinas para que el padre que tiene una hija o hijo estudiando bellas artes y cree que no tiene futuro, vea que no es verdad». Balbas define el de los efectos visuales como un «negocio sano», dado que, explica, «aporta inversiones y crea puestos de trabajo; no es destructivo y no deja polución». Su modelo ideal lo conforma el Soho de Londres, donde las principales compañías del sector se concentran en un espacio reducido, con el consiguiente flujo de profesionales y proyectos. ¿Qué tipo de impulso necesitaría Barcelona para seguir los pasos de la capital británica? «Londres, desde la llegada de Harry Potter, ha pasado de 0 a ser el centro mundial de los efectos porque el tes catalanes, no está muy satisfecho con la experiencia. En el plano artístico, b’Ars quiere romper tópicos. Lejos del estereotipo de un programador sentado frente a una pantalla, Balbas traza una imagen de los efectos visuales que abarca disciplinas tan variadas como la escultura, la fotografía o incluso la coreografía. «Parece una tontería, pero las batallas de El Señor de Los Anillos han sido coreografiadas. Cada salto, cada movimiento, eran diseñados por un coreógrafo», comenta. Con este propósito, la Barcelona Academy of Art llevó a Santa Mònica, en el marco de la feria, actividades de dibujo, pintura y escultura en vivo para mostrar que en los efectos visuales hay tanto left brain thinkers, que generan criaturas digitales y programan animaciones, como right brain thinkers, más parecidos a un artista tradicional. «Y lo chulo de hacer películas –cuenta Balbas– es que como mejor funcionan es con los dos tipos de personas». La conclusión a la que llega la feria es que el mundo de los efectos visuales pasa por una transformación radical. Las grandes compañías están siendo reemplazadas por una nube de pequeñas empresas que realizan el mismo trabajo de forma más eficiente y provechosa, no sólo para el productor, sino para sí mismas. El proceso creativo se divide en partes que pueden realizarse en lugares tan distintos como Barcelona, China o la India. Monsters: Dark Continent, película que se estrenará en septiembre y en la que ha participado el estudio de Balbas, es un ejemplo claro. El equipo de Balbas ha creado los modelos de los monstruos, mientras que otras compañías se han ocupado de las texturas, los movimientos y la animación. «Cada empresa funciona como un departamento –explica el director de b’Ars– y así se evita mantener a cientos de personas bien pagadas sin hacer nada durante meses». ¿Perspectivas de futuro? Balbas apuesta por no ampliar el ámbito temático de la feria para que no pierda su esencia. «Queremos que tenga una personalidad profesional y divertida, que ayude a la gente a charlar con las grandes figuras», concluye. Lo que sí contempla, en cambio, es exportar el modelo a otros países, en especial a Latinoamérica –donde apunta que países como México y Colombia ofrecen buenas oportunidades– a través de franquicias o spin offs. arabalears DIJOUS, 19 DE JUNY DEL 2014 25 l’entrevista RYAN Escoltar Les mans són la seva eina, però també les orelles. Perquè la seva feina consisteix a dibuixar tant com a escoltar el director per interpretar la seva visió. Georges Lucas, Steven Spielberg, James Cameron i J.J. Abrams han comptat amb ell CHURCH Dissenyador artístic per al cinema “La segona edat d’or de la ciència-ficció encara ha d’arribar” Visita Barcelona en el marc del festival b’ARS, dedicat als efectes visuals en el cinema. Desimboltura típicament californiana, extremadament amable i accessible tot i ser un dels referents de la indústria. ÀLEX GUTIÉRREZ una ciutat FLORÈNCIA un color VERD TROPICAL una pel·lícula ‘GRAVITY’, D’ALFONSO CUARON Ryan Church, al centre Arts Santa Mònica, on es va celebrar el festival b’ARS, dedicat als efectes visuals i l’animació. CRISTINA CALDERER Quan va intuir que es podria guanyar la vida dibuixant naus espacials i monstres per a les pel·lícules? Ja de ben petit. Com tothom de la meva generació anava al cine: era aquella època daurada de finals dels setanta i principis dels vuitanta. I, a casa, dibuixava el que havia vist. Vaig veure els clàssics de l’època, i també pel·lícules rematadament dolentes. I, al final, són aquestes les que m’han acabat agradant més. El meu pare era dissenyador i de ben petit em va donar paper i llapis i em va ensenyar les tècniques bàsiques de l’ofici. I mirava llibres d’art sobre el cinema. En aquelles llibreries vaig descobrir que en volia viure. Un somni comprensible. Ara bé, quan li va arribar la certesa d’una primera feina pagada? Vaig començar a estudiar disseny de cotxes a Pasadena. Però no era ben bé el que volia: a mi m’agradava dibuixar el disseny general, però m’atabalaven els milers de detalls tècnics. Així que vaig canviar a mig estudi i dibuixava cotxes, però fantàstics i imaginaris. A finals de curs vaig exposar alguns dels models a l’escola. I una persona d’Industrial Light and Magic, l’empresa de George Lucas, em va donar una targeta: seria el meu primer encàrrec. Treballar per a Hollywood és dur? Això a l’escola no t’ho ensenyen. Sí que adquireixes la tècnica i una estètica pròpia. Però quan treballes en aquest negoci has de saber-te posar a la ment dels directors. No només has de preocupar-te per la imatge de les coses: també per com funcionen o per quin paper juguen en el conjunt de la història. Amb quines eines treballa? A mi em van formar en l’estil clàssic: aerògraf, pintura acrílica, llapis, retoladors... Però fa deu anys vaig fer la transició al digital i funciono amb tauleta, ratolí i pantalla. Detecto un cert to de nostàlgia? Sí, i tant. M’agradaria viure en un món on encara fos possible dibuixar així però, senzillament, això ja ha passat a la història: tot va massa ràpid perquè ens ho puguem permetre. Seria com si als diaris tornéssiu a les màquines d’escriure. ¿Però no estem en una nova època daurada per als films de fantasia? Crec que encara no hi hem arribat. Encara estem aprenent a fer servir les eines. Les històries depenen massa de les eines. En som massa conscients. I si l’espectador s’entreté mirant el truc tècnic, la pel·lícu- la ha fracassat. Quan ens en oblidem –d’aquí deu anys– tornarem a fer bones històries. I que consti que m’encanten pel·lícules com El Senyor dels Anells, El hòbbit, Avatar i Gravity. Però la segona edat d’or de la ciència-ficció encara ha d’arribar. Spielberg, Lucas o Abrams: ¿amb qui treballa millor? Tots tres tenen un estil similar: no són gaire específics amb les seves demandes, però alhora tenen molt clar què és el que volen. I ho saben de seguida quan ho veuen. Tots tres exigeixen molta feina, perquè fins i tot quan l’encertes a la primera volen estar segurs que has explorat aquella línia de treball fins al fons. ¿I si hagués de citar un director amb un mètode diferent? Seria James Cameron, amb qui vaig treballar a Avatar. Al contrari que els altres, ell és un artista visual: sap dibuixar millor que jo i que qualsevol de l’equip. De debò, és un enginyer fantàstic. Construeix submarins! I s’assegura que vagin bé: com que ell s’hi posa a dins, per filmar, si fallen podria morir. Com s’inspira quan li demanen que creï un món nou? Això és el que tothom demana sempre: “Volem una cosa diferent, nova!” Jo miro moltes coses d’arquitectura esotèrica o de cultures primitives i disseny. I fotos macrogràfiques dels insectes. Quan els mires de ben a prop, magnificant la imatge, descobreixes estructures increïbles. És un miracle d’enginyeria funcional. Les formes, els colors, les textures... és al·lucinant. Ha treballat a les preqüeles de Star Wars. Què va suposar, per a algú que va créixer amb les originals? Un somni. Els dissenyadors Joe Johnston i Ralph McQuarrie són els meus herois i els que més m’han influït. Lucas va tenir una idea brillant per a les preqüeles: l’univers havia de ser més ric. Perquè la història passa anys abans, però representa un món just abans que se’n vagi en orris. És com Europa abans de la Segona Guerra Mundial: ornada, sumptuosa i majestuosa. Ha dissenyat la nau del remake de Cosmos, de Carl Sagan. Expliqui’ns quines idees hi ha rere el disseny. Com a fan de Sagan, ha sigut una de les meves feines preferides. Em va trucar la seva viuda: volia una cosa simple i icònica, com la dels anys vuitanta. Jo creia que a l’original existia una barrera entre Sagan i el que hi havia a fora, així que vaig optar per una cabina esfèrica, que permetés al presentador abocar-se del tot a l’Univers. I la nau pot estar girada 90 graus, per avançar a gran velocitat, o dreta, i aleshores recorda una forma humana, tal com la dibuixaria un extraterrestre.e