SA PICADA - Ajuntament de Santanyí

Sant Domingo de Guzmán • Del 31 de juliol al 9 d’agost
Coberta: Oli de Caterina Bonet
"Es jardí de Can Clar un dia d'estiu
Ajuntament de Santanyí
Regidoria de Festes
Índex
Salutació del Batle de Santanyí................................................................................5
Salutació del batle d’es Llombards ..........................................................................7
Una xerradeta sobre el mes d’agost. Es Foraviler.....................................................8
El caire festiu de la festa des tondre. Es Pastoret ...................................................10
Programa oficial de Festes ....................................................................................12
El meu poble, Tomeu Mas.....................................................................................16
Sa cuina. Escudella fresca. Es Cuiner de Son Marranxo ..........................................19
Col-laboradors festes des Llombards 2015 ............................................................22
4 - Es Llombards 2015
Salutació del Batle de Santanyí
Benvolguts llombarders i llombarderes,
En primer lloc, permeteu-me expressar la satisfacció de poder-vos saludar com a batle del municipi de Santanyí des d’aquest programa. He assumit el compromís de representació i
defensa dels interessos de tots i cadascun dels ciutadans, un
compromís sincer de treballar amb il·lusió i honestedat pel futur del meu poble, del nostre poble, en definitiva, un compromís que durem a terme amb tot un equip de persones disposades a fer feina a consciència i agraïdes de poder servir el poble. Ens trobareu, a mi i als representants de cada un dels nuclis
a la Casa de la Vila o per carrers i places, festes o celebracions...
No dubteu a demanar-nos o compartir dubtes, problemes o
suggeriments perquè estam al vostre servei per defensar els
interessos de tothom.
Sant Domingo és una festa que ja té les seves arrels i any rere
any suposa un moment per trobar-nos i gaudir de concerts,
cercaviles, ball, teatre i moltes altres activitats per les places i
carrers engalanats des Llombards. Que aquestes festes ens
permetin compartir i acollir totes les persones que hi participen i que ens visiten ja que contribueixen a teixir una pàgina
més de la nostra història, perquè tots els elements són necessaris per assolir l’objectiu que les festes patronals ens marquen.
Molts d’anys i bon estiu!
Llorenç S. Galmés Verger
Es Llombards 2015 - 5
Es
Llombards
2015
Salutació del batle des Llombards
Amigues i Amics.
Un any més s’acosten aquests dies tan esperats per tots nosaltres. Les festes patronals
que en Es Llombards dedicam al nostre Patró Sant Domingo de Guzmán.
Unes festes que venen carregades de bons moments, d’alegria i d’il·lusió. Es Llombards
és un poble que, en aquests darrers anys, ha avançat molt i ha aconseguit tenir millors serveis i infraestructures de tal manera que estigui preparat per poder-hi viure i conviure amb
més comoditat i benestar. És per això que vull agrair la iniciativa dels llombarders i llombarderes que aquests dies de festes es posen al davant amb la seva feina amb la il·lusió i
les ganes que tots els actes programats surtin el més lluïts possibles.
Com a delegat del batle de Santanyí vos convit a disfrutar de les festes amb felicitat tot
sapiguent que durant aquests dies no hi ha cabuda per la tristesa; són dies per compartir
amb la família, els amics, els coneguts i tota la gent que vendrà de fora poble. Vos vull recordar a tots que aprofiteu aquests dies per disfrutar al màxim, per reforçar les amistats i
per fer-ne de noves; tot això mesclat dóna un resultat molt clar: unes bones i felices festes
patronals, les mos mereixem! Perquè, dia a dia, intentam conservar totes les tradicions
que ens han conformat com a poble i per Sant Domingo arriben a la seva màxima expressió.
Amigues i amics, vaig acabant i com no podia ser d’altra manera, vull fer una menció a
tots els qui no podran acompanyar-nos durant aquests dies de diversió i esbarjo, gent coneguda i familiars que no hi seran o que per desgràcia ja ens han deixat. Per tots ells, el
meu record i la meva estimació.
Res més, molts d'anys a tots i a totes i rebeu de tot cor una forta abraçada.
Miquel Contestí Burguera
Delegat del Batle a es Llombards
Es Llombards 2015 - 7
Una xerradeta sobre el mes d’agost
Pluja d’estels
Les Delta-Aquàrides, estels que venen
de la constel·lació d’Aquari, es podran
veure al cel fins el dia 19 d’agost. Les Perseides, des de la constel·lació de Perseu
es podran veure al cel fins el 24 d’agost.
La terra
Molta calor i poques ganes de fer feina. Les plantes estan assedegades i necessiten una bona regada diària. Quan no faci
tanta calor, quan el frare hagi apagat el foc
d’estiu, serà hora de tornar a preparar per
sembrar i començar de bell
nou el cicle anyal
de foravila.
8 - Es Llombards 2015
Sembrau pèsols de bullir, faves primerenques, pastanaga, api, carabassó, colflori, bròquil, rave, ravenet, col llombarda,
col de Milà, porros, espinacs, endívies, patata tardana, enciam, pastanagó, cogombre tardà, remolatxa, api-rave, julivert,
naps i bledes.
Esperau que refresqui un poc per fer
planter d’endívia, ceba i ruca i dins la primera quinzena d’aquest mes podeu sembrar mongetes.
Trasplantau carabassó, cogombre, bledes, porro, carxoferes i cols de totes ses
classes que volgueu, colflori, bròquil, endívia i enciam.
Si tot ha anat bé
tocaria haver-hi
pastanagó, tomàtiga de ramellet, ravenets, bledes,
grells, cogombres,
remolatxa, lletugues,
espinacs, tomàtigues, pebres, albergínies, pastanaga, cebes, porros,
naps, me-
lons, carabassons, mongetes, gira-sols,
raïm, síndries i mores.
Els fruiters ens ofereixen melicotons, prunes, peres, pomes i figues,
les agostenques. I, sobre tot, pensau a collir les ametlles.
Al jardí podeu sembrar plantes
aromàtiques i medicinals i flors com
geranis, boques de lleó, llevamans, gladiols, violetes, violers i pensaments.
Podau els arbres de fulla perenne en
lluna nova, despuntau les síndries, melons i carabasses. Empeltau el codonyer
d’estaca, la vinya i els arbres i arbusts d’escutet.
El temps
Fa mal estar. La roba s’aferra a la pell i la calor
és mala de sofrir.
Les temperatures
diürnes s’enfilen
fins al 40 graus i
les nocturnes en
prou feines davallen
dels vint. Fa mal dormir i per això, si podem,
allargam les vetllades. La
pluja que ha estat escassa
el mes precedent torna a
fer acte de presència. A
partir de la segona quinzena del mes, el
temps sol canviar i solen arribar les pluges. És curiós el fet que moltes vegades
plou més al Pla de Mallorca que a la Serra
de Tramuntana. EIs embats de la mar en
convergir al centre de l’illa provoquen, en condicions d’inestabilitat,
tempestes virulentes acompanyades
de trons i de llamps i alguna vegada de
calabruix.
Vet aquí sa xerradeta. Esper
que vos hagi agradat i que vos sigui útil. I també, vos vull donar
unes bones i felices festes a totes ses persones d’Es Llombards i que molts d’anys vegem Sant Domingo!
ES FORAVILER
Es Llombards 2015 - 9
El caire festiu de la festa d’es tondre
Antany, quan s’havia de tondre amb tisores, aquell dia era de més bulla. Així mateix, encara ara es fa un bon berenar i dinar, però en general no es celebra res; tal
vegada és perquè la llana val poc i si no es
guanyen diners la gent té poques ganes
de riure. Tonent es feien gloses, es contaven fets i acudits, no mancava la botella
de cassalla i la botilla d’aigua fresca; ara
els tonedors demanen cervesa o refresc
de cola.
De com eren les toses ho diuen aquestes gloses:
Des cap me’n vaig en es coll
Cap avall per sa ventresca
Si es jove, esperoneja,
I si es vella no es mou.
L’amo, feis qualque passada
D’aiguardent si vos cau bé
Que ara vos tona s'esqueller
I si puc el vos deixaré
Com una nina pintada.
Es tonedor millor del món
10 - Es Llombards 2015
Som jo i la gent no ho sap.
M'embarassa un poc es cap
Perquè ses banyes hi són.
Jo la començ en es coll
Cap avall cap a sa llana
I en haver-la acabada
La desferm i la moll.
Es qui es tondre va posar
No tenia cap mania
Perquè va dir que volia
Bon beure i bon menjar
I l’aiguardent per glopejar
Uns quants pics amb so dia.
Però no hi va posar
Un bon llit per descansar
En haver dinat es migdia.
Tondre amb tisores permet fer d’aquesta feina un vertader art. Si a l’animal
l’ha tos un bon professional ses senyes de
les tisorades es veuen harmòniques, guardant simetries, fent vistosos dibuixos
semblants a brodats de distintes maneres, com son de gra d’ordi, d’espina de
peix, d’espases o de ventallet, i al
tenir molta de calor, a l’estiu, agafen
virons, cucs, polls i altres paràsits que
fins i tot poden causar-los la mort.
Mardà -el semental de les ovelles- les
senyes de les tisorades formaven una palmera i altres formes més o menys artístiques.
La manera de més mèrit i que més
presumeixen els bons tonedors, és quan
els senyals que deixen les tisorades formen retxes horitzontals i paral·leles damunt l’esquena i costats, les quals es corben damunt la paleta i cuixa conforme a
la curvatura de les parts carnoses i amb
simetria, de manera que a cada costat faci
el mateix traç.
Si no fos perquè fa falta, no es tondria,
perquè val més la feina que la treta de la
llana; però si no es fa, les ovelles a més de
Com que munyir per vendre la
llet, el brossat o el formatge també
treu poc, amb el mercat així l’única
treta que s’aconsegueix del bestiar
llanut és l’anyell i la subvenció. Així
mateix, encara hi ha pastors que
munyen i fabriquen formatge i brossat a la manera casolana, però són
pocs, per ventura a tot Mallorca n’hi
ha quatre o cinc, i serà petit el jornal
que puguin treure.
Ja per acabar, escriuré les populars i
conegudes dites referides a la llana, però
no la de les ovelles, sinó les que fan referència a una persona presumida que es
creu saber molt i, no obstant això, és fàcil
d’enganar o fotre. Es diu saps què du
aquell? molta llana pel clotell. L’altre respon i mentre hi hagi llana n’hi haurà que
tondran, donant a entendre que de la
gent betzola i presumida sempre n’hi ha
que se n’aprofiten. l com que, a les ovelles, és obligat, cada any quan arriba la calor, haver-los de llevar la llana, mentre n’hi
hagi n’hi haurà que tondran.
ES PASTORET
Es Llombards 2015 - 11
FESTES DE SANT DOMINGO
ES LLOMBARDS 2015
DEL DIA 31 DE JULIOL AL DIA 9 D´AGOST
Divendres,31 de juliol
Dissabte, 1 d´agost
A les 23.00 h. Al pati de l´escola.
VERBENA JOVE. amb les orquestras
LOS GRILLOS, THE PIKOS PARDOS +
DISC JOCKEY.
Per començar bé les nostres festes amb
molta marxa. Hi haurà Fotocall.
A les 20.00 h. Al local Sor Paciència.
Inauguració dels treballs fets durant aquest
any per la nostra Gent Gran des Llombards.
Acte seguit , al Local Social,Segona Mostra
d´objectes de ferro d´en Tomeu Caldés.I Exposició de ceràmica feta per gent des poble.
12 - Es Llombards 2015
A les 23.00h. VERBENA CAMP.
Amb el TRIO CHA CHA CHA i
L´ORQUESTRA XIRIMINGUET
BAND amb tot el repertori de
ball de saló i ball en línia.
Diumenge,2 d´agost
A les 19.00h. III CURSA POPULAR Sant Domingo 2015. Amb
sortida i arribada davant el Centre Cívic.
Vegeu-ne programes a part.
A les 19.30 h. A la Plaça des Pou CONCERT
de la Banda Municipal de Música de Santanyí.
Acte seguit FESTA HOMENATGE a les persones majors del nostre poble que ja tenguin 65 anys o més.
A les 21.30 h. BALLADA POPULAR amb
ELS REVETLERS.
Dilluns,3 d´agost
A les 18.30.h. A la Plaça des Pou.
VOLTA AMB BICICLETA, organitzada per na
Maria Ferrer Cabrer, amb la col·laboració
de l´Ajuntament de Santanyí. En acabar la
volta berenar música i diversió.
Dimarts 4 d´agost
A partir de les 17.00h. AL CENTRE CÍVIC,
Portes obertes de Pàdel i Futbolet, per a
tots els nins i nines més petits.
Al pati de l´escola,a les 22.00 h.
CONCERT D´ENTREVEUS.
Presentació del disc DEU, deu anys, deu
versions.Composicions pròpies sobre poemes d´autors mallorquins i versions de
Es Llombards 2015 - 13
temes ben coneguts d´autors com Serrat,
Raimon, Llach, Sisa, Sabina.
Francesca Suau Artigues,piano,veu i
arranjaments. Antónia Suau Sbert, veu.
Silke Hamann, veu, Christian Hoel Skjonhaug, contrabaix. Antoni Canyelles Suau
batería. Ramon Canyelles, técnic de so.
Dimecres ,5 d´agost
A les 18.00 h. Al pati de l´escola.
FESTA INFANTIL. Amb Castell acuàtic,Festa
d´escuma, música i molta diversió
Dijous,6 d´agost
A les 18.00 h. Sortida
del Dimoni des Llombards, acompanyat
dels Xeremiers i Caparrots que faran
la cercavila pel poble convidant a tota
la gent a la festa.
14 - Es Llombards 2015
A les 19.00h.Al pati de l´escola.
HORABAIXA INFANTIL. Amb corregudes
de cintes i rompuda d´olles i moltes més
coses perquè vos passeu un horabaixa
molt guai.
Divendres,7 d´agost
A les 21.30 h. Al pati de l´escola, SOPAR A
LA FRESCA DE TREMPÓ.
En acabar de sopar, gran Verbena amb la
orquestra de ball amb més de 30 anys
d´experiència sobre els escenaris de les
nostres illes ells són L´ORQUESTRA GALATZÓ + Un fantàstic DISC JOCKEY.
Dissabte, 8 d´agost
A les 10.00 h. Arribada dels Xeremiers i
cercavila pel poble
A les 11.00 h. Ofici Solemne en honor a
Sant Domingo de Guzmán. Presidirà i predicarà Mn. Francesc Vicens Gomila. Rector del Seminari Menor en Família i Formador del Seminari Major.
A les 12.00 h. A la Plaça des Pou. CORREGUDA DE JOIES per a nines i nins.
A les 13.30 h. Al Centre Cívic.DINAR DE
FESTA.
A les 18.00 h. GRAN PARTIT de Futbol.Entre els equips.
F.C. FADRINS. - C.F. CASATS
A les 22.00 h. Al pati de l´escola.
DESFILADA DE MODELS I MUSICAL-SHOW
LLOMBARDS 2015.
Com sempre amb els millors artistes des
nostre poble I d´altres. En acabar l´espectacle sorteig d´importants regals,i fi de festa amb focs d´artifici.
Diumenge, 9 d´agost
A LES 19.00 h. Al BAR SA TAVERNA V CAMPIONAT DE TRUC A LA FRESCA. Per apuntar-vos-hi vegeu programes a part.
NOTA.
Tots els actes són gratuïts per las persones empadronades
a es Llombards, llevat del dinar de Festa que costarà 8 euros.
Per a la gent no empadronada, el sopar de trempó costarà
3 euros i el dinar de Sant Domingo que costarà 10 euros.
Ambdós tiquets es podran recollir al Local Social de Ca ses
Monges, del dilluns 27 de juliol al dilluns, dia 3 d´agost,
Horari de 19.30 a 20.30 h.
Moltíssimes de gràcies a tots per la vostra col·laboració i per
favor no espereu el darrer dia per anar a cercar els tiquets.
Recordau que dilluns dia 10 d´agost a es Llombards és Festa Local.
I QUE VISCA SANT DOMINGO PATRÓ DES LLOMBARDS
Es Llombards 2015 - 15
Es meu poble
An es Llombards jo vaig néixer
He crescut i hi he viscut
He tengut bona salut
I he menjat pa de xeixa.
És un poble petitó
Però ben proporcionat
S’hi viu amb tranquil·litat
I és fàcil estimar-lo.
Per això molta de gent
Vol venir a viure-hi
Perquè fa bon estar-hi
I agrada es seu ambient.
Se fan festes molt sovint
Per rompre un poc sa rutina
Festes que sa gent estima
Molts de veïnats reunint.
Que se fan bé se demostra
Amb sa gentada que ve
Dins s’agost solem fer
Es ball millor de Mallorca.
16 - Es Llombards 2015
De tot això es promotor
és en Miquel Contestí
Que es batle de Santanyí
Representa, i és d’aquí
Es batle i regidor.
Li agrada preparar festes
Sempre sap lo que ha de fer
Improvisar no li va bé
Ell molt abans ja les té
Ben controlades i llestes.
Quan se’n vagi deixarà
Per a tots es llombarders
Obres que molts de dobbers
Ha duit per aquí gasta.
Ha fet carreteres noves
Clavegueram apreparat
Centre Civic acabat
Pistes an es seu costat
Per fer esport homos i dones
Ha fet bastantes més obres
Que aquí no les escriuré
Que acabaria es paper
i es puesto l’he de mester
Per escriure altres coses.
Dos vespres ben destacats
Passarel·la i es trempó
A on nins i gent major
Esperam amb il·lusió
Oblidar es mals de caps.
I molt de temps passarà
Noltros no serem aquí
Diran un tal Contestí
Fer això va conseguir
I tots heu porem disfrutar.
Reunim a mols d’artistes
Es millors d’aquest moment
I gran quantitat de gent
Disfutant balls i revistes
I cap heu fa malament.
És un gust es viure aquí
Gosam de tranquil·litat
Pareix un poble encantat
Si un s’aixeca dematí.
I també sa tremponada
Fa molt que es va començar
I cada any talment se fa
Com sa primera vegada
Està ben consolidada
Segur molts d’anys durarà.
Carrers amples ben teiats
Tenim molt bon aparcar
Aceres millors no n’hi ha
i nets perque estan cuidats.
Durmim bé, sense renou
Ni xarangues pes carrer
Sempre m’hi he trobat bé
De nit poca gent se mou.
Ara que arriben ses festes
Sa més grossa de tot l’any
Esperam que ses d’enguany
seran com sempre els hem fetes.
Després d’haver disfrutat
D’un plat de trempó molt bo
Arriba lo que es meu cor
Mes endins du arrelat.
Es dir-ho fort no m’importa
Tothom me dóna raó
Comença es ball millor
Que se fa en tot Mallorca.
Es Llombards 2015 - 17
Molts just venen pes trempó
Se’n van en haver sopat
Però una gran quantitat
Tenen molt ben apuntat
Que aquí se fa es ball millor.
Sa pista està controlada
Vos ho puc assegurar
Ningú mai hem fet llevar
Sempre tots l’han respectada
I està molt ben granada
Perquè faci bon ballar.
Per favor demanaria
Que per lo que he contat
No vengui gran quantitat
A viure aquí qualque dia
Perquè jo me sentiria
Que he fet un desbarat.
18 - Es Llombards 2015
Perdonau aquesta broma
Es que no viviu aquí
Veniu si voleu venir,
Però per passar una estona.
Desig una festa bona
Amb alegria i salut
Esper que hagi vengut
Famili que viu enfora
No aneu a jeure d’hora
Ara és hora de vetlar
Que molt de temps hi haurà
Per jeura i descansar
Que l’any que ve és enfora.
Tomeu Mas
Sa cuina
Escudella fresca
Es Cuiner de Son Marranxo.
1 tassa de mongetes blanques o faves tendres acabades de pelar.
1 tassa de pèsols frescs.
1carabassa petita.
2 patates.
1ceba.
1 tomàtiga.
2 dents d’all.
4 talls de sobrassada, botifarra o
qualsevol embotit de porc, preferentment un amb sang i l’altre picant.
Saïm, vinagre, julivert, pebre i sal.
Saltegeu l’all tallat i pelat i les tomàtigues a trossets en una paella
amb una mica de saïm. Cuineu-ho a foc lent durant uns minuts i deixeu-lo a una banda.
Bulliu les faves, els pèsols, la ceba tallada per la meitat, les patates pelades en quarts
i la carabassa amb prou aigua per cobrir-ho tot. No s’ha de bullir amb excés. Afegiu-hi
rodanxes fines de botifarró, pebre, sal, 1 cullerada de vinagre, i torneu-ho a posar al
foc. Just a l’hora de servir-ho, afegiu la salsa de tomàtiga, l’all i el julivert esmicolat.
Aqueta recepta de cuina que vos faig enguany és molt antiga, esper que la disfruteu
i bon Sant Domingo!
Es Llombards 2015 - 19
Miquel Clar i la seva relació amb
Antoni M. Alcover i amb el Diccionari
Català-Valencià-Balear
El dia 2 de febrer de 1862 va néixer a Santa
Cirga (Manacor) Antoni M. Alcover, autor, entre molts altres treballs, del Diccionari catalàvalencià-balear, i col·lector del folklore mallorquí, el qual quedà reflectit a través de la publicació del vint-i-quatre volums de l’Aplec de
rondaies mallorquines. La riquesa lèxica que
incorporaven aquestes narracions orals, i la voluntat de recollir-la per mor que desaparegués, va empènyer el canonge manacorí a tirar
endavant un projecte lexicogràfic, vàlid encara
a hores d’ara, i consultable des de 2011, juntament amb altres dels seus escrits i materials
dialectals, a http://alcover.iec.cat.
El 1881, quan estudiava al seminari de Palma, Alcover va redactar la Mostra de Diccionari Mallorquí, una obra primerenca i premonitòria sobre lèxic dialectal, amb què guanyà
un guardó de l’entitat convocant, el setmanari
palmesà L’Ignorancia. Aquest estudi, complementat amb un bon nombre de llibretes que
s’han conservat d’aquella època, posà els fonaments d’una de les seves activitats vitals
més destacables: els estudis lingüístics, promoguts pel seu intens amor al català i a la pàtria.
El 1898 Alcover va esdevenir vicari general,
i aquest càrrec, juntament amb el suport del
20 - Es Llombards 2015
bisbe Pere Joan Campins, li facilità l’establiment de contactes amb el Principat, el País Valencià i altres indrets, i, en paral·lel, el desenvolupament de dos dels seus interessos: l’estudi de l’art romànic i l’elaboració d’un
diccionari que havia de recollir la llengua oral
i l’escrita de totes les contrades de parla catalana, i les corresponents llengua antiga i llengua moderna; és a dir, el que va esdevenir amb
els anys Diccionari català-valencià-balear.
L’any 1900 fou el moment de projecció pública de l’empresa alcoveriana: el dialectòleg
de Manacor va remetre a lletraferits, estudiosos i persones de cultura de tots els indrets de
parla catalana la Lletra de Convit, una publicació que invitava a la participació col·lectiva en
la confecció d’un diccionari, i que rebé el suport de 1.600 col·laboradors, i alhora efectuà
les seves primeres eixides per recollir personalment la riquesa lingüística de tots els territoris. Ens han pervingut, d’aquests viatges,
nombroses llibretes de notes com també un
conjunt de dietaris, que reflecteixen les seves
experiències i sovint els resultats obtinguts de
les enquestes que anava efectuant, també per
recollir la conjugació verbal, i que s’allargaren,
fins al 1928.
A més d’aquest llegat, s’ha conservat un
extens epistolari, que, en vida seva, va emmagatzemar en 36 capses de fusta, ordenant-lo
de dues maneres: cronològicament, que comprèn inicialment un període temporal entre
1882 i 1928; i alfabèticament, que es classifica
d’acord amb el nom de l’emissor. En general,
l’encapçalament més freqüent que apareix en
aquesta mena de capses és “Cartes a Mn. Alcover que ofereixen especial importancia”.
En el bloc de missives ordenades cronològicament, els autors de les cartes són bàsicament membres de la família Alcover o emissors locals, de caràcter secundari i d’escassa
rellevància política, cultural o religiosa. En alguns casos, però, s’hi han esmunyit missives
de personatges destacables, com ara d’Andreu
Pont Llodrà, Pere Joan Campins, Hans Hadwiger, Miquel Clar, Roc Chabàs, Josep Pijoan, Josep Calveras o Frederic Clascar, que haurien
d’haver figurat en altres capses.
En les capses ordenades cronològicament,
doncs, és on trobem les cartes que va enviar
mossèn Miquel Clar i Vila, capellà de l’oratori
dels Llombards, a Antoni M. Alcover, i, a diferència d’altres epistolaris, dels quals sols tenim
accés a les cartes unidireccionals, Sebastià
Adrover ens ha brindat, mitjançant les seves
dues publicacions sobre aquest tema, Son
afectíssim Antoni M. Alcover prevere. Epistolari entre Mn. Alcover i Mn. Clar1 i Som Miquel
Clar, Pvre. Epistolari amb Mn. Alcover, amb altres personatges destacats de la seva època i
papers personals2, les cartes que es van intercanviar tots dos personatges .
En possessió d’Alcover s’han localitzat 32
missives trameses per Clar, que s’estenen entre els any 1901 i 1926. Hi ha una mitjana de
tres cartes anuals, per bé que, no se n’han trobat els anys 1904, 1913-1917, 1920-1921,
1923 i 1925.
És interessant de veure, d’altra banda, que
la correspondència s’inicia, per part de Clar, el
12 de febrer de 1901, fent servir el castellà,
llengua que canvia al català en el segon document tramès el 24 de febrer d’aquell mateix
any.
En la carta del 21 de setembre de 1902 es
mostra la faceta de Clar com a corresponsal de
l’Obra del Diccionari, probablement resposta
a la interpel·lació d’Alcover en l’escrit del 17
d’octubre de 1901, “A veure si troba molts de
colaboradors y ben feners! ¡y que no romanga
cap parauleta dins Santanyí ni els Llombarts
que no venga dins el Diccionari! ¡Hala, ydò,
fora son”. Clar recull les subscripcions al Bolletí
del Diccionari de la Llengua Catalana i s’encarrega també de recopilar les cèdules que els
col·laboradors de Santanyí anaven emplenant.
A la “Llista de corresponsals del Diccionari a nels pobles de Mallorca”, publicada a les pàgines 9 i 10 del primer tom del Bolletí del diccionari de la llengua catalana, el prevere figura
amb el número 47 com a corresponsal de Santanyí, i en la “Llista de colaboradors del Diccio1.- Palma: Lleonard Muntaner, 2005.
2.- Palma: Lleonard Muntaner, 2014.
Es Llombards 2015 - 21
nari per orde cronològich” (pàgs. 44-46), té
atribuït el número 217 com a col·laborador
d’“(es Llombards), —Santanyí”.
A més, en l’article “Arxius aont hi ha colaboradors que fan cédules de les paraules dels
documents que s’hi conserven”, de la pàgina
21 del mateix tom primer, torna a aparèixer el
nom de Miquel Clar, juntament amb el de Llorenç Bonet, com a encarregats de treballar als
“Arxius de la Parroquia y Ajuntament y algunes
cases particulars de Santanyí”. I la seva contribució en forma de cèdules consta també en el
tom primer del Bolletí, aplegat amb el dels
“Colaboradors que tenen poca son”, amb
1.326 aportacions. També s’hi recull, a les
“Seccions del llenguatge vivent de les quals hi
ha colaboradors encarregats “(pàg. 169), que
tenia cura de la secció 517: “Cantoners y trencadors”, tot substituint Guillem Rigo, que havia mort; i també de les seccions 85: “Noms
propis y llinatges”, 86 “marxandos y venedors
a la menuda”, 251 “pedreny de construcció”,
281 “vents, fiblons”, 368 “gordians”, 289 “pedreres”, 412 “fems, femades”, 451 “conreus
anuals”, 452 “cereals y llegums” i 473 “figueres
de moro” (vegeu al Bolletí del diccionari de la
llengua catalana, les “Seccions del llenguatge
vivent de les quals hi ha qualcú encarregat”
(pàgs. IV-V)).
Des del 1904, Alcover va promoure la celebració del Primer Congrés Internacional de
la Llengua Catalana, que tingué lloc el 1906.
22 - Es Llombards 2015
Aquesta acció aconseguí una gran resposta
popular, atès que s’hi van inscriure més de
3.000 congressistes. Les cartes de Clar de l’any
1906 es fan ressò d’aquest esdeveniment, i el
mateix sacerdot empeny també altres persones santanyineres que s’hi inscriguin.
Tanmateix, davant la petició d’Alcover que
Clar assisteixi al Congrés, el prevere li respon
humilment, en la carta del 5 d’octubre de 1906:
“Respecte a vení jo a Barcelona per assistir a n-el Congrès, dech dir a V. que el
meu desitj seria de venirhí; però, homo, jo
som estat a Barcelona quatre vegades: he
vist Montserrat, he vista sa Universidat, he
pujat dalt Montjuïc, he pujat demunt el
campanar de la Seu, he visitat “El Siglo”, he
vistes ses esglesies de Santa Maria del Mar,
la Mercè, el Pi, Betlem, Sant Agustí, la Seu,
la dels Jesuites, he pasetjat el Parque, amb
una paraula, conech perfectament be tota
sa ciutat, vaig enar a s’Exposició Universal
del 88... ¿y que li he de dir jo ara? per mí s’unich atractiu que ara tendría la bellíssima
y noble Barcelona sería just el Congrès y a
n-aquest ¿qué hi tench de fer jo pobre de
mí, amb tota sa meua insignificanci dalt
s’esquema, jo un trist llombarderet... jo
pensaría que els mallorquins qui poguesen
coneixermé se riurían de mí per havermé
arriscat a mesclarmé amb calpas de tanta
d’enomenada literari? Vosté que m’ho dispens; y ja lletgirém, si Deu ho vol, lo que di-
guen ses cròniques ont supos que hi heurà
de tot y molt. Axò sí, d’esperit empeny sa
meva paraula de que estaré sempre amb
vostè, per animarlos en una empresa tan
patriòtica, per fer mansballetes a n-el final
dels discursos que s’hi pronunciarán o lletjirán, per participar del entusiasme general
de tot Catalunya y demes regions, per fer
u, finalment, dins es nombre d’entusiastes
admiradors del nostre llenguatge matern
y per demanar a Deu d’un modo especial
per V. ánima y estaló principal de tota
aqueixa gran fábrica del grandiós monument que s’alsará a la Llengua amb lo propvinent Congrés Internacional”.
Altres escrits de Clar, especialment del
1907 i del 1908, tenen a veure amb el “Centre
de Cultura” de Santanyí, societat de recent
creació, que vetllava per la realització d’activitats culturals però on s’hi dirimien també
qüestions polítiques.
Interessat també per la cultura mallorquina, en la carta del 26 de juny de 1909, Clar, juntament amb Rafel Sitjar, Miquel Muntaner, Llorenç Bonet, Marc Vidal i Jaume Bonet, s’adhereix a l’acte d’homenatge que el canonge
manacorí va dedicar al poeta Joan Alcover.
Implicat, com s’ha vist, en l’Obra del Diccionari, Clar es mostra desitjós de rebre tots
els treballs que se’n puguin derivar, com les
narracions dels dietaris que Alcover va redactar arran de les seves eixides a l’estranger o
fins i tot obres adreçades a especialistes, com
ara el Manual de Fonètica, de Bernhard Schädel (vegeu la carta sense data de dia i mes del
1909). Anys més tard el trobem subscrit a L’Aurora (carta del 19 d’octubre de 1910), quan
aquesta publicació encetava una nova època
amb Alcover al capdavant, el qual, en els primers temps, com puntualitza el capellà d’Els
Llombards, es dedicava, sota el pseudònim
d’En Revenjoli a atupar tothom qui considerava que ho mereixia, “qu’ets asseróns qu’ha donats, i dona, i donará, d’aquí-envant aquex periòdic a tot bitxo revolucionari qui se present,
son bales de 24 que rebentarien un penyal;
quant-i-més es trossos de marés, o ses pedres
tosques, o ses figues flors pudentes que tira En
Jiménez Moya”. I, en l’escrit del 14 de novembre de 1911, Clar li suggereix nous sinònims
als noms de cops amb què Alcover encapçalava els escrits destinats a Manuel Jiménez
Moya, director del setmanari Justicia i als “republicanetxos” en general: “Per assi, també
usen sinónimes de llenya, ventim, eta., aqueixes siguents paraules, que no recort haver encara lletgides com-a titol dels articles de La Aurora, i que pos per si acás Vosté les vol aprufitar: -Morada, salapa, seu, tabác, calamandri,
eta. -Diven: Vaja una morada que li va da! -Li
donáren un seu, homo! -Per llevarlí es fret,
hauría de mester aqueix un poc de calamandri. -Quin tabác que li han donat, l’han fet anar
de la banda, de la banda!”.
Es Llombards 2015 - 23
Les comunicacions epistolars amb Alcover
es fan més escadusseres entre el 1912 i el
1919. L’any 1912 Miquel Clar havia aportat,
juntament amb altres col·laboradors, informacions relatives al “Vocabulari del bestiar cabrum”, treball que Alcover publicà, en diferents lliuraments, en el tom IX (1916-1917) del
Bolletí del diccionari de la llengua catalana; i
el 1919, com consta en la carta del 15 de gener
d’aquell any, Clar es fa ressò del contingut del
primer manifest, on Alcover llançà invectives
ben agres a alguns membres de l’Institut i de
la Lliga Regionalista: “¿Y an En Puig i Cadafalch
qui li tornarán a venir ganes de mesclar saliva
amb Mn. Alcover? ¿Vaja quina pentinada que
li ensivella Vosté an es parraf onzé des darrer
nombre del Bolletí del Diccionari! ¡Be’ls hi treu
arreu an es piojos! Idò ¡torneii, vermeii!”.
Recordem que l’any 1911, l’Institut d’Estudis Catalans es va incrementar amb dues seccions noves seccions, una de les quals fou la
Secció Filològica, de la qual l’estudiós manacorí va esdevenir el primer president. En
aquesta secció, Alcover hi va veure la possibilitat d’integrar-hi el seu diccionari, per tal que
s’executés amb més rapidesa, i, alhora, la base
per dur a terme altres empreses, com ara un
atles lingüístic, l’execució del qual equiparia la
llengua catalana amb les altres llengües romàniques que tenien atles lingüístics propis basats en el mètode geogràfic. Però la consecució d’aquests projectes es va retardar i aturar
24 - Es Llombards 2015
per raó de certes dissensions internes, en el
marc del mateix Institut, i a partir del 1915,
arran de la mort d’Enric Prat de la Riba, amb
la Lliga Regionalista.
És sobretot de l’any 1917 ençà que s’inicien els moments més difícils per a Alcover i
per a l’Obra del Diccionari. El projecte hagué
de retornar a Mallorca i, el canonge de Manacor, ferit profundament pel tracte rebut, va iniciar la redacció d’un seguit de manifestos on
denunciava, amb un to i estil de vegades desproporcionats, institucions i persones que li
havien fet la contra.
El 1922, l’any següent que Francesc de B.
Moll s’incorporés al projecte del Diccionari, i
després que Alcover hagués obtingut una subvenció del govern de Madrid per dur a terme
més enquestes i iniciar les tasques d’ordenació
de tots els materials lexicogràfics, van tenir lloc
unes eixides breus, anomenades “Escapades
filològiques”, a Manacor, Esporles, Llucmajor,
Es Llombards3, Vilafranca de Bonany i Artà, en
terres mallorquines, per replegar-ne el lèxic
especialitzat d’alguns oficis.
L’any 1926 veié la llum el primer fascicle
del Diccionari. Aquesta publicació contribuí a
fer recuperar un cert prestigi a la figura del dialectòleg, maltractada a causa de les passades
desavinences personals i institucionals. Del 3
de març d’aquell any és la darrera lletra de Clar
adreçada a Alcover. S’hi parla de la precària salut del canonge, que en aquells moments ha-
via superat la primera embòlia, i de la qual el
prevere des Llombards se n’havia assabentat
pel germà jesuïta d’Alcover, Miquel. La carta
conté un detall afectuós, en forma de tramesa
alimentària: “Un grapat de vegades he lletjit
damunt els diaris que V. estava mala[l]t. -Tot
d’una no li vaig donar gran importancia; però,
vent que la cosa continuava, escric an el P. Miquel i aquest me contesta pel P. Salom que, actualment, esta dant uns Exercicis a Ses Salines,
dient que encarara V. no puría brevetjar gayre
de salut però que, provablement, dins poc
temps, comparexería sa convalescencia, gracies a Deu. -En vista d’axò darrer, per si li puga
convenir roegar una figueta de moro, n’hi envii
un paneret que tenia fa molt estojades per un
cas de casos. -Es paner buyt el me pot enviar
pes carril, no per s’Ajencia des mateix sino facturanló a nom des Carté de Ses Salines Miquel
Mayol i aquest le me durá an Es Llombards.”
Malgrat la seva malaltia, Alcover es va mantenir ferm en la seva tasca de lexicògraf i publicà
en paral·lel dues obres de pietat i també alguns treballs de caràcter històric.
Les dificultats, però, continuaren tant des
del punt de vista econòmic —atès que el govern
central deixà de subvencionar el Diccionari i per
tant queda al descobert, entre altres coses, la
impremta que havia comprat per imprimir-lo,
ja que requeria diversos formats i tipus de lletra— com des del punt de vista de la seva salut,
que s’anava deteriorant progressivament.
El 8 de gener de 1932, Alcover morí arruïnat i amb el Diccionari a mig fer. Sortosament,
Moll en prengué les regnes i amb el mateix coratge que el seu mestre tirà endavant l’obra lexicogràfica, la qual, publicada en fascicles, amb
un buit total durant la guerra i una part de la
postguerra, es va publicar de manera completa el 1962, i ha experimentat d’aleshores ençà
diverses reimpressions.
La visió que avui rebem d’Alcover, lluny de
perpetuar-ne un tractament injust que es promogué durant una bona part del segle XX, és
la d’un home actiu i laboriós, el qual, a més
d’interessar-se per l’arqueologia, l’arquitectura, el folklore, la història, la dialectologia i la
gramàtica, va treballar sense defallir per recopilar i conservar el nostre llegat lingüístic i per
promoure el conreu i l’estudi de la cultura catalana i la seva difusió. Però cal tenir en compte que dur endavant aquestes tasques ingents
comptà amb l’ajut de nombrosos i variats
col·laboradors, els quals, com Miquel Clar,
aportaren el seu gra d’arena per tal que els
múltiples projectes d’Alcover es fessin realitat.
Maria Pilar Perea
Universitat de Barcelona
3 Vegeu la crònica de l’eixida a Es Llombards i el tracte que dispensà a Alcover Miquel Clar, el seu “antich amich i coral
company de causa” al volum XIII (1923-1924), “Escapa filològica en Els Llombarts (22-25 febrer 1922)”, pàg. 12-15).
Es Llombards 2015 - 25
COL·LABORADORS FESTES DES LLOMBARDS 2015
4 AJUNTAMENT DE SANTANYÍ
4 PARRÓQUIA IMMACULADA CONCEPCIÓ
4 CATERINA BONET
4 SEBASTIà A.ADROVER
4 SEBASTIANA VIDAL
4 QUESOS GRIMALT
4 CONSTRUCCIONS SALVÁ- FERRER
4 FORN DES MOLÍ
4 BAR SA PLAÇA
4 BAR SA TAVERNA
4 RESTAURANT SA FONA
4 RESTAURANTE FUSION
4 HIDROBAL
4 RESTAURANT ES CRUCE VILLAFRANCA
4 RESTAURANT SES TORRES. ARIANY
4 BARTOLOME BURGUERA VIDAL
4 FERRERIA TOMEU CALDES
4 RENAULT SANTANYÍ
4 EXCURSIONS AL PARC NATURAL DE CABRERA
4 COLòNIA DE SANT JORDI
4 NETETGES I TRANSPORTS MUNAR-MIQUEL
4 CORAL JOIERIA I RELLOTGERIA
4 TRANS SALAS FORD SANTANYÍ
4 BOUTIQUE FLAMENCO
4 SUPERMERCAT SUMA GOURMET SANTANYÍ
4 RESTAURANT SA RESIDèNCIA SANTANYÍ
4 FERRERIA I DROGUERIA PINTUREX BALEAR
4 MOBLES SES SALINES
4 BOUTIQUE SUBLIMS SANTANYÍ-CALA D´OR
4 U.T.E.AMER-SAV ZONA MA 1
4 ELECTRODOMèSTICS RADIO BORNE SANTANYÍ
4 CENTRE D´ESTèTICA MARGA CABRER SANTANYÍ
4 TENDA CA NA MEL CAMPOS
4 EDIFICACIONES ES PONTAS
4 UNIFORMES MASFER S.L.
4 AUTOMòVILS VIDAL SANTANYÍ
4 AGENT OFICIAL PEUGEOT
4 FLORISTERIA ROMANÍ
4 TOT ESPECTACLE BIEL DURAN
4 ELECTRODOMèSTICS RICART FELANITX
4 TALLER DE PEDRA DE SANTANYÍ
4 ANDREU FERRER MIR
4 SA JOIERIA DE CAMPOS I SANTANYÍ
4 PERRUQUERIA CATI SANTANYÍ
4 LLUIS CHIRINGUITO PLAYA CALA LLOMBARDS
4 SA TAULERA LLUCMAJOR
4PERFUMERIA TAGOMAGO SANTANYÍ-CALA D´OR
4 EXCAVACIONS I TRANSPORTS SA CASETA
4 SUBMARINO VISION COLONIA DE SANT JORDI
GRÀCIES A TOTS PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ
26 - Es Llombards 2015

Download Report