SURSELVA GLINDESDI, ILS 27 DA AVRIGL 2015 3 Da success, fastedis e speronzas L’Uniun da commerci e professiun Mustér ha salvau sia radunonza generala DA HANS HUONDER / ANR L’Uniun da commerci e professiun Mustér mira cun sentiments mischedai egl avegnir. La situaziun sin la fiera da lavur pretenda innovaziuns ed activitad. Buca cuntenza eis ella cun la politica da surdar lavurs dallas Pendicularas Mustér SA e cun il temps limitau ch’il Pass Lucmagn ei aviarts igl unviern. Igl eveniment principal digl onn vargau dall’UCP ei la dieschavla exposiziun da commerci e mistregn EX14 el Center da sport e cultura staus. Biebein 80 expositurs ein separticipai a quella, presentond lur products e survetschs. Leutier han ils organisaturs purschiu in program da rama, denter auter in referat digl anteriur trenader dall’equipa naziunala da hockey sin glatsch, Ralph Krüger. En num dall’UCP ha il president Victor Flepp engraziau la sonda alla radunonza generala al comite d’organisaziun cul president Paul Duff ed ils commembers Curdin Cajacob, Umberto Zanin, Tomas Schmed, Ronny Zanin, Corsin Giger e Pirmin Flepp per il grond engaschament. La medema fin d’jamna ha la claustra giu aviert sias portas pil giubileum da 1400 onns. Dis dallas portas aviartas ein denton era vegni purschi dalla Distec SA e da Zai. Cumpleinamein satisfatgs dall’EX14 ei era il president dil comite d’organisaziun, Paul Duff: «Nus havein survegniu biars resuns positivs.» La mischeida d’interpresas dalla Cadi e dalla Foppa cun singulas d’ordeifer la Surselva seigi stada buna. Ella animeschi ils indigens da seconfruntar e semesirar cun la concurrenza. Il president dall’Uniun da commerci e professiun Mustér, Victor Flepp (sen.), ensemen cul president dall’EX14, Paul Duff. Turissem dat da discutar L’entschatta avrel ei l’uniun stada conorganisatura d’ina informaziun publica davartas las novas taxas turisticas. «Nus essan dil meini ch’ina tala orientaziun havess stuiu succeder entras ils responsabels dalla politica e dil turissem entgin temps pli baul, pia avon che tarmetter disposiziuns als pertuccai», puntuescha Victor Flepp en siu rapport annual. Igl ei previu da repeter ina tala orientaziun. «Nus lein dar d’entellir als possessurs da secundas habitaziuns e lur hosps ch’els seigien beinvegni tier nus.» Quellas constataziuns han allura era caschunau per discussiuns el ravugl dallas commembras e dils commembers presents alla radunonza. La malcuntentientscha dils possessurs da secundas habitaziuns seigi veseivla. Ins stoppi prender serius la critica da quels, pertgei els consumeschien ed investeschien en vischnaunca. Il president dall’UCP, Victor Flepp, ha medemamein tematisau la problematica dil ferm franc svizzer e quella che pertucca l’iniziativa davart il stop da baghegiar FOTO H. HUONDER secundas habitaziuns. El sedamonda sch’il cumpromiss cattau el parlament federal ei ina fuorma acceptabla ed applicabla als basegns e las structuras da vischnauncas e vals fetg dependentas dil turissem. Activs ed innovativs La damonda davart igl avegnir dil commerci ed il mistregn ellas muntognas ei omnipresenta. «Tenor miu manegiar havein nus segir la schanza da surviver e sesviluppar. Nus stuein mussar activitad e far valer nos dretgs e pretensiuns. Ei drova denton era ina megliera collaboraziun da tuts e quei buca il davos era culs menaschis da gronda muntada en vischnauncas e regiun. Tier menaschis impurtonts sco las pendicularas basegna ei megliera collaboraziun cun il commerci indigen entras il niev acziunari», puntuescha Victor Flepp. Igl agir dallas Pendicularas Mustér SA enten surdar lavurs en connex cun ses projects da sanaziun ed engrondaziun ha medemamein procurau per discussiun enteifer la radunonza. Dallas incaricas surdadas il davos temps profiteschien surtut interpresas digl exteriur. Las pendicularas hagien buca realisau ch’ins stoppi collaborar. La fin finala seigien ellas baul ni tard dependentas da conclus dalla vischnaunca. Da quei cumbat da pussonza piteschien tuts. Buca fetg ventireivla ei l’uniun era cul diember da dis ch’il Pass Lucmagn ei aviarts duront igl unviern. Tenor Victor Flepp basegna ei ina sperta migliur dallas cundiziuns. In via segira seigi d’impurtonza era per il commerci e mistregn. Il president communal Francestg Cajacob ha allura fatg allusiun cuortamein d’entgins projects ch’occuoran il mument en vischnaunca, oravontut la revisiun da differents plans da zonas. Avat Vigeli Monn e Silvio Bernasconi, il menader dil Center da cultura e seminari dalla claustra, han presentau alla radunonza dall’Uniun da commerci e professiun Mustér ils projects dalla claustra che marschan il mument ni ch’ein sin rucca. Denter auter setracta ei dalla renovaziun dalla baselgia. Ils cuosts persuenter ein calculai cun rodund 15 milliuns francs. Ina dallas grondas sfidas en quei connex eis ei da recaltgar quels mieds. Posta Veglia Schluein – «Ella maunca semplamein!» Dapi dus meins ei l’ustria dil vitg serrada DA AUGUSTIN BEELI Ils 14 da fevrer ei igl ustier dalla Posta Veglia a Schluein morts tut nunspitgadamein d’ina embolia. Per l’ustiera eis ei stau in schoc. Cun in avis sigl esch d’entrada dil local ha ella stuiu communicar a sia clientella ch’ella sappi buca menar vinavon il menaschi. Dapi lu enqueran ils proprietaris novs fittaders ch’ein promts da menar la suletta ustria dil vitg el medem senn. La populaziun da Schluein e dil contuorn spetga vess. Il local ei beinenconuschents a tuts, el schai gest sper via agl ur dil stradun digl Alpsu. Mintga gi carreschan ella media tochen 14‘000 vehichels sperasora. Sche l’ustria fuss aviarta sefermassen adina puspei automobilists a Schluein per far ina pausa ella Posta Veglia. Cu ils pass sissum la Surselva ein aviarts, seferman era ils motociclists per beiber caffè ni per gentar. Semegliontas ustrias dat ei buca pli biaras en Surselva. Ch’ella ei situada sper il stradun ei in dils avantatg principals dalla Posta Veglia. Ei ha avunda parcadis, ina sa sedecider spontan da sefermar ed ir ella Posta Veglia a Schluein. Leu entaup’ins segir zatgi enconuschent per dar ina paterlada, brattar novitads ni far politica. Igl ei ina tipica ustria dil vitg sco quei ch’ei dat adina pli paucas. Aunc buca anflau successurs Sep e Moscha Holderegger han menau l’ustria en quei senn, e dapi zacons onns lur successurs Lorenz e Marianna Gartmann. Ils 14 da fevrer ei Lorenz Gartmann morts nunspitgadamein. Sia consorta ha stuiu serrar l’ustria d’in mu- ment a l’auter, pertgei persula havess ella buca saviu menar vinavon il menaschi. Culs proprietaris eis ella secunvegnida da seretrer, aschia che lezs ein semess alla tscherca da novs ustiers. Il vitg da Schluein ei dapi lu, pia dapi dus meins e miez, senza ustria. Ina situaziun che la populaziun dil vitg e dalla regiun resenta. «Gie, quei constat, ella maunca fetg», conferma il president communal Bruno Wellinger. El audi trasora da glieud che deploreschi ch’ins hagi buca pli ina pusseivladad da s’en-tupar. Ei seigi il grond giavisch dalla suprastonza communala che l’ustria sappi puspei arver, aschunta el. Sez san las autoritads strusch daventar activas ni influenzar ina sligiaziun, pertgei l’immobiglia ei buca en possess dalla visch- naunca mobein s’auda ad ina cuminonza d’artavels da Schluein. Lezs han scret ora l’affittaziun immediat suenter la decisiun dall‘ustiera. Deia Coray, il representant dalla famiglia, conferma all’anr ch’ei seigi aunc buca gartegiau d’anflar novs fittaders. Ins seigi denton vidlunder ed en contractivas, lai el saver. Perinagada drova ei ustiers che ha bugen glieud, che han dun d’ir entuorn cun glieud, ch’ei promts e habels da menar in’ustria sco quei ch’ins menava pli baul. Pazienzia, diplomazia e dun da cuschinar ein impurtonts cavazzins. La Posta Veglia ei buca in tempel dils gourmets. Cuschinar ston ils ustiers dalla Posta Veglia tuttina saver. Cun success han ils conjugals Gartmann purschiu adina il menu dil gi e cuschina freida. Els han era orga- L’ustria Posta Veglia sesanfla en bien liug cun parcadis avunda – dapi dus meins e miez FOTO A. BEELI eis ella serrada. nisau tscheinas aposta per indigens cun tratgas specialas sco tschumplezs ni cutlas. Sch’in client vegneva cun in’idea ni in giavisch, sespruavan els d’ademplir quella cun talas offertas culinaric-culturalas. A sportists e mistergners maunca ella La serrada dalla Posta Veglia ha giu consequenzas directas sils contacts el vitg. Per la veta sociala seigi quei ina situaziun malemperneivla, gi puspei il president communal Bruno Wellinger. La meisa da miezgi dil seniors che havevi liug ella saletta dalla Posta Veglia maunchi, gi el. Quei gentar communabel inagada il meins organisavan ils seniors sezs ensemen culs ustiers. Mintga gada separticipavan rodund 30 persunas al gentar. Ils seniors gudevan da saver tgirar regularmein la cumpignia a tala moda. Senza Posta Veglia ei quei nunpusseivel. Era las sentupadas suenter cant dil chor mischedau havevan liug leu, lu mavan ins suenter messa ad in sitg, ins s’entupava culs camerats suenter ballapei, gimnastica e unihockey. Era sappien ins buca pli nua ir suenter la radunonza communala. La davosa gada da radunonza hagi il chor mischedau purschiu ina pusseivladad da star ensemen en casa da scola, gi Bruno Wellinger. «La Posta Veglia ei in’ustria che mava bein, buca il davos perquei ch’ella ei situada bein ed ei aunc ustria dil vitg», resumescha il president communal. Buca mo ils da Schluein frequentavan ella. Ils mistergners e luvrers dalla regiun deploreschan fetg ch’ei dat negina pusseivladad da prender il caffè dallas nov ni per s’entupar spontan. Mistergners e glieud da fatschenta savevan reglar termins, discuorer da lavurs sco era brattar informaziuns da plazzals da baghegiar. Buca pauc vegnevan era pintgas lavurs surdadas duront la pausa da caffè ella Posta Veglia. Pensiunai, umens da fatschenta, passants, sportists e jassists buca mo dil vitg, mobein dall’entira Foppa, appreziavan l’ustria. Ussa speran cunzun ils da Schluein ch’ei gartegi als proprietaris d’anflar novs fittaders che han il medem dun da menar la «instituziun». RECLAMA Genuss und Tradition – seit 1895 Geniessen Sie unseren traditionellen Saft vom Fass. Seine Reifung erhält er in Eichenholzfässern vier Meter unter der Erde. Dadurch entsteht sein milder und harmonischer Geschmack und seine schöne Trübung. Aus Tradition das Beste. Garantiert aus der Ostschweiz. A p f e l s ä f t e Tradition seit 1895 Mosterei Möhl AG, 9320 Arbon
© Copyright 2024 ExpyDoc
