Descarga - Associació de Veïns de Pedralbes

5
Associació de Veïns de Pedralbes
La historia del IESE
Una gran Business School
en Pedralbes
Història, entrevista, veïns,
patrimoni, activitats esportives,
joves empresaris, carrers de
pedralbes, activitats, gastronomia,
notícies de l’AVP, entitats del barri
Sumari
Editorial
HISTÒRIA
Una gran Business School en Pedralbes........................... 3
ENTREVISTA
Un paso adelante.............................................................. 12
VEÏNS
Bici a BCN......................................................................... 18
PATRIMONI
Gaudí................................................................................. 19
ACTIVITATS ESPORTIVES
L’antic art del Taixi xuan.................................................... 20
JOVES EMPRESARIS
Homebox Estudio.............................................................. 22
CARRERS DE PEDRALBES
Els jardins Sobreroca i Ferrer............................................ 25
ACTIVITATS
Monestir de Pedralbes...................................................... 26
GASTRONOMIA
La receta de José Herraez................................................ 29
NOTÍCIES DE L’AVP
Activitats desenvolupades per l’AVP................................. 30
VEÏNS
Nuevas tecnologías........................................................... 35
GASTRONOMIA
El vino: la parte intelectual de la comida........................... 36
PATRIMONI
El Teatre de Sarrià i la seva gent....................................... 40
ENTITATS DEL BARRI
St. Paul’s School y la Creatividad..................................... 45
NOVES TECNOLOGIES
Invertir en nuestro futuro................................................... 48
GASTRONOMIA
Replica a Javier de las Muelas.......................................... 50
www.avpedralbes.com
[email protected]
Tel.: 93 280 21 89
5
Associació de Veïns de Pedralbes
La historia del IESE
Una gran Business School
en Pedralbes
Història, entrevista, veïns,
patrimoni, activitats esportives,
joves empresaris, carrers de
pedralbes, activitats, gastronomia,
notícies de l’AVP, entitats del barri
Edita:
Associació de Veïns de Pedralbes
www.avpedralbes.com
Producció:
Impresión Offset Derra
Dipòsit Legal: B-32.358-2012
Rafael Campillo
President de l’AVP
Benvolguts veïns,
Donem la benvinguda al cinquè número de la nostra
revista, aquest cop editada en primavera.
Des de l’Associació de Veïns de Pedralbes vivim
l’evolució de la ciutat i fem també balanç dels espais
públics que ens envolten i del seu ús. D’aquesta manera
ens alegra veure com avancen els treballs de rehabilitació parcial de l’edifici modernista Casa Hurtado, una
reclamació històrica que es va convertint en una realitat.
Dins del nostre barri reclamem fer el millor ús dels espais públics per a la nostra vida en societat. Així és com
hem aconseguit donar vida a altres molts espais: la plaça del Monestir de Pedralbes amb el Mercat de Nadal,
la plaça de Pedralbes on vàrem celebrar recentment la
primera edició de la Fira d’Art i la Casa Cantàbria amb la
Fira Vintage i exposició de cotxes d’època.
Per desenvolupar aquests i altres projectes de cohesió, comptem sempre amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona en polítiques socials i també dels
nostres col·laboradors privats.
En aquesta edició us convido a llegir el monogràfic
del IESE i l’entrevista sobre un dels nostres veïns, el Sr.
Jose Ribas Gonzalez.
Sobre l’article monogràfic del IESE, comentar-vos
la meva experiència personal i gran fortuna de poder
rebre bons ensenyaments i consells de la mà del meu
amic Eduardo Martinez Abascal, un gran mestre que
sap transmetre la seva saviesa de manera apassionant.
També tinc el gust de conèixer al segon dels nostres
protagonistes d’excepció d’aquest número de la revista:
l’amic i arquitecte José Ribas. Persones com ell i la seva
família han fet possible que la professió d’arquitecte
s’escrigui a Barcelona amb majúscules.
Dir-vos que com a associació, no deixem de reivindicar una millora mobilitat per a Pedralbes. Un exemple
d’això seria que seguim sense àrees verdes d’aparcament en algunes zones, el que implica cert caos.
La implicació dels nostres veïns és cada vegada més
gran, amb el seu temps col·laboren en els diferents projectes que a tots ens afecten. És un regal a la comunitat.
Un fet a ressaltar aquest any ha estat el trasllat de
l’AVP a la nova seu, la torre de Can Ponsic, i la millora de
les seves instal·lacions. Estem molt contents per haver
inaugurat la torre a la que donarem bon ús. És un primer
pas com a associació de barri i que esperem aprofitar al
màxim. Des d’aquí agraïm a l’Ajuntament a través dels
districtes de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi la cessió de
la torre de Can Ponsic a la qual anem donant vida social.
Espero que la revista mereixi el vostre interès i
m’agradaria trobar-vos a la Fira Vintage que enguany
coincideix amb les nostres eleccions municipals.
Fins aviat.
HISTÒRIA
La historia del IESE
Una gran Business School
en Pedralbes
El caso del IESE-Universidad de Navarra
Javier Pampliega Nogués
Director Archivo Histórico IESE
1. Orígenes históricos
La vinculación del IESE (Instituto de Estudios Superiores de la Empresa) con Pedralbes en Barcelona es estrecha desde 1958, un año después de
darse los primeros pasos de constitución de esta
entidad educativa dirigida a directores de empresa.
«Bastantes años antes de que surgiera el proyecto
del IESE, san Josemaría Escrivá de Balaguer, fundador del Opus Dei y gran canciller del Estudio General de Navarra (EGN), había comentado con directores de la Obra en Barcelona el interés apostólico
de mejorar la formación y la vida cristiana de tantas
personas que en Cataluña se ocupaban de dirigir
empresas de todo tipo, de que hubiera allí alguna
actividad educativa de inspiración cristiana, para la
formación de futuros responsables de la dirección
de empresas. Lo hizo de forma verbal, no como una
indicación expresa ni urgente, sino como sugerencia de interés apostólico. Pensaba, sin duda, que
eso contribuiría a que la actividad empresarial estu-
viera informada en mayor grado por los principios
de la doctrina social y de la ética cristianas; que
al mejorar la formación profesional de los que dirigen las empresas se potenciaría el desarrollo social
y económico del país; y que quienes acudieran a
prepararse allí para dirigir empresas comprenderían
que ese tipo de trabajo, realizado con competencia
profesional y sentido cristiano, podía ser como tantos otros, lugar y medio de santificación personal
y tarea apropiada con la que hacer bien a muchas
personas y servir a la sociedad»1.
Basándose en esta idea, a finales de julio de 1957,
durante unos días de vacaciones en una torre en
el barrio de las Arenas del municipio vizcaíno de
Guecho, Antonio Valero Vicente, joven catedrático de economía de la Escuela Técnica Superior
1 PONZ PIEDRAFITA, Francisco, «Datos para la historia de
la Universidad de Navarra (1952-1980). Instituto de Estudios
Superiores de la Empresa, IESE (1958)», 2013, págs. 2-3 (inédito).
Pedres Albes - 3
HISTÒRIA
Thomas Cicchino Raymond, de la Harvard Business School, dando una sesión al claustro del IESE (11 abril 1960).
de Ingenieros Textiles de Terrassa y catedrático de
Producción de Fibras Químicas en la misma Escuela2, de treinta y dos años, recibió el encargo de
José Javier López Jacoiste, representante del Gran
Canciller del EGN, de materializar el deseo e interés que le habían manifestado unos meses antes
una serie de empresarios madrileños, vascos y catalanes de la consultora RASA (Racionalización y
Automación, S.A.), liderados por el ingeniero naval
madrileño Alejandro Crespo Calabria, para hacer
realidad una preocupación —con una visión cristiana— por la formación y mejora educativa de los
dirigentes empresariales.
sarrollando un proyecto y dándolo a conocer a los
directores de la Obra en Madrid y Barcelona.
Antonio Valero tenía que hacer realidad una propuesta que diese respuesta a estas inquietudes
genéricas de sus colegas. De este modo, en los
meses siguientes, Valero leyó y estudió con detalle diverso material que recopiló acerca de lo que
se hacía en otros países en el campo formativo
empresarial. Un amigo suyo, Juan Manuel Elorduy Taubmann, que era secretario general de la
Comisión Nacional de Productividad de Vizcaya,
le aportó muchas ideas de lo que se hacía en el
exterior, así como diversas publicaciones. Fruto de
su elaborado trabajo, el joven catedrático fue de-
Por otro colega suyo de RASA, Joaquín Cortada
Pérez, supo que l’École des Administrations des
Affaires de Lille, una escuela de dirigentes empresariales dirigida por un ex MBA de la Harvard Business School, el belga Stephan Cambien, utilizaba
un método activo de enseñanza —el método del
caso, que procedía de la escuela norteamericana—.
Es por ello, que entre el 23 y 29 de abril de 1958
Antonio Valero estuvo en la escuela francesa y se
entrevistó con numerosos profesores y acudió a varias sesiones en las que se desarrollaba esta novedosa metodología en Europa. De este viaje trajo un
variado elenco de material e ideas y pudo plasmar
un proyecto que presentó a san Josemaría Escrivá
de Balaguer a finales de mayo de 1958. Este aprobó
el plan planteado por Valero, sin tocar los aspectos
técnicos como las materias a enseñar, ni profesores
que se iban a dedicar, ni cuánto dinero iba a costar,
«decía que había erigido el nuevo centro académico
como obra corporativa de apostolado de la Obra y
que cabía en la Universidad de Navarra (entonces,
EGN); y expresaba también su deseo que comenzara en el curso académico inmediato, 1958-1959»3.
2 In memóriam de Antonio Valero y Vicente (1925-2001),
IESE, 2001, pág. 8.
3 PONZ PIEDRAFITA, Francisco, «Datos…», 2013, pág. 14.
(Inédito).
4 - Pedres Albes
HISTÒRIA
Con el beneplácito de san Josemaría, los directores de la Obra encargaron a Antonio Valero que
hiciese realidad el proyecto. Se estaba a inicios de
junio de 1958 y «no tenía dinero, no tenía experiencia, no tenía alumnos, no tenía locales… Sólo tenía el documento que habíamos recibido del Gran
Canciller de la Universidad aprobando el proyecto
y urgiendo su realización»4.
En un folio en papel, llamado «Primer plan de acción del IESE»5, Antonio Valero trazó una serie de
listas con los nombres de las personas con las que
iba a contar (en un primer momento, se adhirieron
al proyecto, Fernando Pereira Soler y Félix Huerta Herrero, que venían de Madrid; Anton Wurster,
Juan Farrán Nadal, Rafael Termes Carreró y Carlos
Cavallé Pinós, que entonces era un asistente de investigación). La futura institución se designaba, entre otros nombres, como Centro de Estudios de la
Empresa en Barcelona, no siendo denominada hasta el 29 de septiembre de 1958 como «Escuela de
Directores del Instituto de Estudios Superiores
de la Empresa». En aquel documento aparecen
cerca de noventa personas (entre conocidos, futuros profesores, posibles alumnos, profesores
extranjeros, material científico, locales, etc.). Los
equipamientos que se pensaban visitar eran una
serie de locales como el Palau de la Virreina, alguno de los palacetes de la calle Montcada de Barcelona o de entidades locales, como cajas de ahorro
o Fomento.
Pero un encuentro, en julio de 1958, con Juan Manuel Elorduy en el Parador del Monte Jaizkibel de
Guipúzcoa, resultó decisivo. En la reunión anterior,
en otoño, el ingeniero vasco le había insistido en
la idea de que los empresarios que iban a formarse «pisasen hierba». Es decir, que saliesen de la
ciudad en la que tenían sus fábricas y estuviesen
en un ambiente más relajado, en contacto con la
naturaleza y cercano a la ciudad y que este am4 VALERO VICENTE, Antonio, «Los comienzos del IESE:
el impulso del Beato Josemaría», Cuadernos del Centro de
Documentación y Estudios Josemaría Escrivá de Balaguer,
Universidad de Navarra, 2001, págs. 139-151, en pág. 146.
5 El documento aparece en el video «A remarkable story»
https://www.youtube.com/watch?v=ebSCONiLUlk [consultado el 20 de marzo de 2015].
biente facilitase el aprendizaje. Hay que señalar
que en esos primeros meses de primavera y verano, Antonio Valero usaba como centro logístico
un despacho que tenía desde 1955 en Vía Augusta
9, principal 2ª, a nombre de Sociedad de Cultura
Universitaria y Técnica6, pero logísticamente no era
adecuado para el proyecto. Por tanto, el emplazamiento definitivo era una cuestión clave y urgía especialmente.
Su amigo Joaquín Cortada vivía en Pedralbes, y su
mujer, Loreto, le comentó a Antonio Valero, en un
almuerzo, que una finca cercana estaba en venta.
Ofrecía las características señaladas por Elorduy.
Su propietario, Ramón Malagrida Pons, que era un
industrial textil, ponía en venta el terreno y el edificio. En agosto de 1958 visitaron la torre de estilo
palladiano, que había sido diseñada por el arquitecto Ricardo Churruca y el constructor era el propio Malagrida, pues tenía una empresa dedicada a
este ramo y la había edificado entre 1945 y 1948,
como casa para vivir con su familia, aunque no estaba finalizada. Una serie de avatares económicos
le llevaban a venderla.
Una de las personas que realizaron las gestiones
de adquisición de la finca detalla el proceso: «La
gestión de compra fue laboriosa y, como suele
suceder, con riesgos de ruptura. La llevaron principalmente Antonio Valero y Rafael Termes Carreró, con el oportuno asesoramiento jurídico e intervención de Francisco Ponz, mediante inicial contrato privado entre Ramón Malagrida Pons como
vendedor del terreno y Francisco Ponz Piedrafita
como comprador en nombre del IESE, consignado ante el notario José Gramunt y Subiela el
27 de septiembre de 1958, con una superficie de
0,39 Ha. Como no se tenía dinero para adquirir
en propiedad el chalet y el terreno, y el propietario quería venderlo, se entró en relación con el
Consorcio Textil Algodonero, que al conocer los
propósitos del IESE aceptó adquirir la propiedad
a su cargo, aun antes de que se terminaran del
todo las obras del chalet de Malagrida, para faci6 PAMPLIEGA NOGUÉS, Javier, La historia del IESE. Primeros pasos y desarrollo inicial. Un estudio inédito (19571960), Tomo I, 2009, pág. 64 (Autoedición).
Pedres Albes - 5
HISTÒRIA
litarlo luego al IESE mediante alquiler por una renta aceptable. A la vez, el Consorcio dio libertad
para que se realizaran las obras de adaptación y
concedió una opción de compra de la finca con
el edificio a un precio convenido, que correspondía más o menos a lo que el Consorcio abonaba
por la compra. Además, este, que vio con buenos
ojos los fines del IESE y la calidad de la labor que
se realizaba, decidió apoyarle en los aspectos
económicos haciendo donación de un importe
casi equivalente a la renta anual acordada. De
esta forma, en julio de 1963, con el apoyo de los
antiguos del IESE, la Inmobiliaria Finestrelles S.A.
(IFINSA)7 pudo adquirir en propiedad toda la finca a la Inmobiliaria Textil Algodonera S.A. (INTASA), para su utilización por el IESE, con base en
la opción de compra previamente determinada»8.
Además, en abril de 1963, se compró «La Masía»,
propiedad de Juan Massó Soler y sus hermanos9,
quien —en junio de 1951— la había heredado de
su mujer, Nuria Tarruella Riu, que a su vez, la había comprado el 2 de diciembre de 1941 a Ignacio Barraquer Barraquer. Juan Massó Soler era
además, propietario de un terreno anexo (c/ Joan
de Alós, 15) que también pasó al IESE en abril de
1963. La Masía es una casa de estilo español
antiguo que se empezó a edificar en diciembre
de 1925 y fue diseñada por el arquitecto Joaquín
Lloret Homs. A partir de 1969, tras unos años de
residencia de profesores, se utilizó para la actividad habitual del instituto.
De aquellos promotores de la idea originaria de los
ingenieros de RASA de la cual nació el IESE, Antonio Valero —como agradecimiento— estableció
que los que estaban arraigados en Cataluña formasen parte del Instituto. Dos como profesores:
7 El IESE es una entidad sin ánimo de lucro, por lo que diversas fundaciones tienen la propiedad de las sedes. IFINSA
cambió de denominación oficial el 25 de junio de 1963, poco
antes de la compra de los edificios y del terreno de Pearson,
21. Anteriormente, desde el 30 de abril del mismo año, se
denominaba IPESA (Inmobiliaria de Pedralbes, S.A.).
8 PONZ PIEDRAFITA, Francisco, «Datos…», 2013, pág. 21.
(Inédito).
9 En la fachada de La Masía hay un cartel que pone «A la
memoria de nuestro padre.  4 de agosto de 1936» y que se
refiere a Ramón Massó Marcer, padre de Juan Massó Soler
(PADE-1960) y sus hermanos.
6 - Pedres Albes
Antonio Valero Vicente y Joaquín Cortada Pérez; y
otros dos, como participantes del primer programa
de Alta Dirección de Empresas: Juan Joly Fontanals (PADE-1959) y José Luis Valero Abadal (PADE1959).
Antonio Valero Vicente fue el primer director general del IESE (1958-1967) y puso en marcha el
plan, aprobado a finales de mayo de 1958 y en él,
apuntaba a la alta dirección de empresas, como
algo novedoso y no desarrollado en Europa. Necesitaba un claustro con experiencia en el mundo empresarial y profesores visitantes extranjeros, que consiguió de sus contactos en Lille en
abril, así como en un nuevo viaje que, junto a Félix
Huerta y Fernando Pereira, efectuó durante tres
semanas entre los meses de septiembre y octubre
de 1958. Estuvo en la ciudad del norte de Francia,
pero gracias a la información que le había aportado en abril Roger Gregoire, director general de la
Agencia Europea de Productividad, también estuvo en el IMEDE —Institut of Management Development— de Lausanne (Suiza) del que se trajo libros de casos procedentes de Harvard; en el
Instituto Tecnico e Direzionale ENI de San Donato
Milanese en Milán (Italia) y en el IPSOA —Instituto
per lo Sviluppo della Organizazione Aziendale—
de Turín (Italia).
Como se ha señalado, la visión genial de Valero
hizo que su primer programa, denominado PADE
(Programa de Alta Dirección de Empresas) estuviese dirigido a empresarios de alto nivel, muy experimentados. Él los denominaba «los hombres de vértice de la empresa» y con una visión de la Dirección
General, no en aspectos técnicos y dispersos sino
con una perspectiva global.
En octubre se había definido el claustro y las diferentes especialidades, que posteriormente derivaron en los diversos departamentos del IESE.
El 25 y 26 de noviembre de 1958 dieron comienzo
en el Hotel del Parque de San Andrés de Llavaneras, las sesiones inaugurales del IESE, a imitación
de la apertura de curso de la escuela de Lille en
septiembre en un hotel de la villa de Le TouquetParis-Plage, perteneciente a la «Costa de Ópalo».
HISTÒRIA
Antonio Valero comenzó a la siguiente semana,
correspondiente al 2 y 3 de diciembre, su primer
Programa en Pedralbes, con 20 participantes a los
que llamaba PADE-Fundadores. Fueron los primeros miembros, que en junio de 1959 constituyeron
la Agrupación de Miembros del IESE y a lo largo de
sus casi seis decenios de historia suman más de
43.000 alumni.
El escudo que se diseñó para el IESE, está relacionado con Pedralbes y el monasterio fundado en
el siglo XIV por Elisenda de Montcada. «Se trazó
en el de la reina una raya horizontal y se invirtió la
parte inferior»10.
2. Desarrollo11
Tras el primer PADE, surgió entre los Antiguos
Alumnos la idea de establecer un programa con el
mismo diseño pero dirigido a sus colaboradores inmediatos, para que estos se formasen en los mismos conceptos y pudiesen hablar un mismo lenguaje. Surgió, en efecto, en el curso 1959-1960, el
PDE (Programa de Dirección de Empresas). Durante el curso 1961-1962 apareció el PDADE (actual
PDG), destinado a aquellas personas que sólo tenían una experiencia de dos o tres años en puestos
de Dirección General. De este modo se constituían
en 1961 los tres programas denominados de Perfeccionamiento y que suponían uno de los pilares
básicos de la formación que impartía el IESE.
En una línea novedosa el IESE inició en 1959 sus
primeros programas de continuidad (Follow-Up)
para los programas de perfeccionamiento que se
estaban dando.
Los profesores norteamericanos que visitaron el
IESE iniciaron el contacto entre Harvard y la escuela catalana (como Robert Osher Schlaifer en abril
de 1959 o Thomas Cicchino Raymond en abril de
10 CANALS ÁLVAREZ, Carles M. Sabiduría práctica. 50
años del IESE. Barcelona: Planeta, 2009. Pág. 44.
11 Para esta parte cfr. PAMPLIEGA NOGUÉS, Javier; LÓPEZ PIZCUETA, Tomás; CRISPÍ CANTÓN, Marta. Una historia transversal del IESE Business School (1961-2010), 2011
(inédito).
Construcción del edificio B (noviembre 1962).
1960) en calidad de observadores internacionales
y consejeros académicos. Sólo después, en julio
de 1960, Valero visitó HBS y —a partir de ese año
y los siguientes— distintos profesores acudieron a
Boston a completar su formación, el primero Carlos
Cavallé. En 1964 Josep Faus, fue el primer profesor del IESE con un doctorado por una Business
School norteamericana. Actualmente, 74 de los 104
miembros a tiempo completo del claustro tienen un
doctorado por una universidad americana o europea de fuera de España.
La relación entre ambas escuelas cristalizó a finales
de abril de 1963, con la constitución de un Comité
Asesor conjunto HBS-IESE, para el asesoramiento
del Director General del IESE en la elaboración del
programa Máster. Formaban parte de este comité
los profesores Ralph M. Hower —que fue investido
doctor Honoris Causa por la Universidad de Navarra en octubre de 1967—, Franklin E. Folts y Harry L. Hansen, junto los profesores del IESE, Félix
Huerta Herrero, Carlos Cavallé Pinós y Josep Faus
Pascuchi. La primera reunión, en octubre de 1963,
fue en Boston y en ella estuvo también presente,
Antonio Valero.
En Barcelona se valieron de la experiencia y el
prestigio de HBS para impulsar el primer MBA de
Pedres Albes - 7
HISTÒRIA
Primera promoción graduada del Máster en Dirección de Empresas (MED) (22 junio 1966).
dos años en Europa que seguía el modelo norteamericano12 y primer Máster en España.
El 21 de septiembre de 1964 se iniciaban las primeras clases del Máster en Economía y Dirección
de Empresas (MED), primera vez que se utilizaba
el término Máster en Europa. De 120 solicitudes,
fueron admitidas 31. Se graduaron 27, en junio de
1966. La mayoría de los admitidos eran españoles, pero también había estudiantes procedentes
de Argentina, Kenia, Filipinas y Colombia. La edad
media de los participantes era de 24,5 años. Los
alumnos habían realizado las siguientes carreras:
Artes Liberales, Derecho, Economía, Ingeniería y
Química.
En junio de 1966, en una España que económicamente empezaba a mejorar, pero con poca apertura internacional, vino a la graduación del MBA,
el máximo representante —el Dean George P.
Baker— de la Business School más importante del
mundo occidental.
En septiembre del 2014, el programa MBA del IESE
ha cumplido 50 años de existencia13.
En las reuniones del comité asesor HBS-IESE se
animó a que la institución catalana hiciese progra12 CANALS ÁLVAREZ, Carles M. Sabiduría práctica…,
2009, págs. 86-87.
13 http://www.iese.edu/es/conoce-iese/prensa-noticias/
noticias/2014/septiembre/el-mba-iese-cumple-50-anos/
[consultado: 20 marzo 2015].
8 - Pedres Albes
mas y ayudase a otros centros en Latinoamérica.
Este fue uno de los factores, entre otros, que facilitó que en abril de 1966 se iniciasen contactos con
un grupo de empresarios mexicanos que querían
establecer una entidad semejante al IESE en su
país. Y así, nació IPADE en 1967, la primera de las
quince escuelas asociadas a lo largo del mundo en
las que IESE ayuda y asesora.
Tras el primer PADE se vio necesario que los Antiguos alumnos del IESE siguiesen una línea de
vinculación necesaria para mantener a punto siempre su formación personal. De este modo se hacía efectiva la Agrupación de Miembros del IESE,
constituida tras la Primera Asamblea que tuvo lugar
en Pamplona los días 13 y 14 de octubre de 1961.
Poco a poco, por el amplio origen dentro de España de los antiguos alumnos, surgieron en diciembre
de 1969, las Agrupaciones Territoriales de Valencia
(Levante), Mallorca (Baleares) y Madrid; en 1973, la
de Aragón; en 1975, la de Andalucía; en 1986, la de
Galicia; La Rioja, País Vasco, Navarra. En 1986 se
empezaron a desarrollar las agrupaciones territoriales de países extranjeros como Argentina-Uruguay
o en 1987, Estados Unidos.
Durante el mandato de Juan Ginebra Torra (19671970) se iniciaba —en otoño de 1969— un nuevo programa innovador en el ámbito de la ciencia
de la Dirección de Empresas, el Doctoral. Los dos
primeros doctores, Juan Carlos Vázquez Dodero
de Bonifaz y José Luis Lucas Tomás lo hicieron en
1974 y 1975, respectivamente.
HISTÒRIA
El IESE entre 1958-1967 había germinado y había
crecido en programas, sabiendo responder a la
demanda directiva y empresarial de Cataluña, de
España y con una perspectiva internacional. La
situación de esos años14, que había llevado a un
plan de expansión con la construcción de todo un
edificio nuevo —el edificio B— entre 1961 y 1964,
obra de los arquitectos Joan Rius Camps y Juan
Ignacio de la Vega Aguilar, y la consecución de
nuevos terrenos para poder implantar el programa
Máster, obligó a la institución a consolidar la labor
realizada hasta el momento.
En los años sesenta, Antonio Valero, quería establecer una facultad de Administración de Empresas y Economía en el IESE, que dependiese de la
Universidad de Navarra. Para ello necesitaba crecer y aprovechar que, en esos momentos, en Pedralbes había muchos solares y viviendas en venta.
Se adquirió en noviembre de 1965 la parcela que
era propiedad de Rosa María Colomer Pujadas, de
4.464 metros cuadrados, correspondiente a Pearson, 28 junto con el edificio C —Casa Sentmenat—. Este edificio es patrimonio arquitectónico
de Barcelona, construido en 1918 por un discípulo
de Antoni Gaudí, Enric Sagnier Villavecchia, y se
ocupó en diciembre de 1967, convirtiéndose en
Departamento de Antiguos y despachos de profesores.
Poco después, en julio de 1968, se adquirió un terreno de más de 8.000 metros cuadrados a María
Antonia Desiront, viuda de Luis Clapers, en Pearson 52-56. De modo que se pudieron unir los terrenos de Pearson 28 con este último.
El crecimiento de los programas no sólo era en
Barcelona. En octubre de 197415 comenzó un programa PADE en Madrid para 44 empresarios y se
consiguió alquilar el Hotel Monte Real, al que siguió Abeto en Aravaca en 1981 para impartir las
sesiones a los participantes del centro de España.
14 PAMPLIEGA NOGUÉS, Javier. La historia del IESE. Primeros pasos y desarrollo inicial, 2009, págs. 126-127. (Autoedición).
15 «El IESE en Madrid», Boletín de Antiguos Alumnos del
IESE, 8, diciembre 1982, pág. 48.
En septiembre de 1991, se inauguró por el rey Juan
Carlos la nueva sede de Madrid, realizada por José
Manuel Fernández Plaza.
Desde el año 1968, el IESE se planteó ofrecer sus
programas fuera de Barcelona. Bajo esta idea a partir de 1974 se iniciaron los Programas Periféricos,
como por ejemplo, en el curso 1973-1974 se estableció un PDE en Valencia; en 1974-1975 se ponía
en marcha un PADE en Madrid; en 1975, en Zaragoza; en 1977, en Sevilla y Jerez; en 1980, en Pamplona; 1982, Bilbao; 1983, Santiago de Compostela;
1986, Asturias, entre otros.
Además, a partir de 1978 se empezaron a impartir
de forma regular una serie de programas específicos para empresas (programas in-company), consiguiendo alumnos y recursos económicos para
sacar adelante la institución.
Es poco después, a inicios de los años ochenta, cuando se venden todos los terrenos de la
parte montaña de la Avenida Pearson a la Generalitat de Catalunya, quien estableció L’Escola
d’Administració Pública. La gestión económica,
además de la ayuda de los Antiguos Alumnos de
IESE, permitió al IESE construir en 1981 el nuevo
edificio del Máster16, diseñado por los arquitectos
Santiago Balcells Gorina y José Luis Balcells Canela. Para ello se eliminó el edificio prefabricado
que desde 1964 había servido de emplazamiento
del Máster. Anexo al nuevo edificio F, se levantó el
Colegio Mayor Pedralbes, que empezó a funcionar
en 1983, demoliéndose el antiguo local de comedores y el inmueble de La Cubana, sito junto al jardín actual del oratorio.
Durante la etapa de gobierno de Fernando Pereira
(septiembre 1970-diciembre 1978) y la del siguiente director general, Juan Antonio Pérez López (enero 1979-septiembre 1984), el secretario general,
que hacía las funciones de administrador de la institución, era Francisco Sanllehí Comerma, que fue
quien lideró la gestión de la construcción de edifi16 «Las instalaciones del IESE: Pasado, presente y futuro»,
Boletín de Antiguos Alumnos del IESE, 2, junio 1981, págs.
2-3.
Pedres Albes - 9
HISTÒRIA
cios, la venta de terrenos y la obtención de nuevos
ingresos. La especial impronta de Pedro Nueno
Iniesta, que había sido director general asociado
de 1977 a 1979 y era vocal del Consejo, aceleró el
inicio en Madrid, en enero de 1982, del nuevo Programa EMBA (Executive MBA, llamado en español
MED-D —Máster en Dirección de Empresas para
Directivos—). El IESE, empezaba a expansionarse
internacionalmente, apuesta que ya se había iniciado en septiembre de 1980 con el primer MBA
Bilingüe del mundo, ideado por Pedro Nueno y Harald Burmeister17.
3. Expansión
Con Carlos Cavallé Pinós (septiembre 1984 a junio
del 2001) la escuela aceleró su proceso de internacionalización. La idea inicial era establecer una
Escuela de Dirección de Empresas dentro de las
cinco primeras posiciones de los rankings de Europa18. Y eso se hizo realidad en dos prestigiosas
revistas como Business Week, en setiembre de
1985, o Fortune, en mayo de 1988. El IESE competía con las primeras Business Schools europeas
procedentes de Francia, Reino Unido y Suiza.
En septiembre de 1991, se constituía la European
Association for International Faculty Development.
Esta entente europea estaba formada respectivamente, por el Grupo HEC School of Management
de París, la Scuola di Direzione Aziendale (SDA)
de la Universidad Bocconi de Milán y el IESE de
Barcelona y su planteamiento era iniciar algunas
actividades para formación de ejecutivos en la
Europa Central y Oriental tras la caída del Muro de
Berlín. El programa IFDP se inició en octubre de
199219. Actualmente es un programa de formación
internacional de profesores de todo el mundo.
17 BURMEISTER, Harald, «El MBA Bilingüe: Los tres primeros años o la conversión de la idea en realidad viva», Boletín de Antiguos Alumnos del IESE, 12, diciembre 1983, págs.
23-32.
18 «Es noticia en el IESE», Revista de Antiguos Alumnos
del IESE, 30, junio 1988, págs.
19 PAMPLIEGA NOGUÉS, Javier, «La expansión globalizadora (1988-1998)», Revista de Antiguos Alumnos del IESE,
72, diciembre 1998, págs. 42-45.
10 - Pedres Albes
El 22 de enero de 1992, el alcalde de Barcelona,
Pasqual Maragall inauguró el nuevo edificio G en
el campus de Barcelona, en el edificio que alberga Biblioteca y aulas. El edificio fue construido
por Ferrovial y el arquitecto fue Josep Ribas González.
A inicios de los años noventa, el IESE apuntó también alto en la formación de directivos en Programas abiertos internacionales de Executive Education y se firmó en 1993 un convenio con la primera
escuela del mundo de este tipo de enseñanza, la
Universidad de Michigan20. La primera edición, del
26 de junio al 8 de julio de 1994, se celebró en el
Hotel Le Mirador de Mont Pèlerin, en Vevey (Suiza),
con 46 participantes de 17 países distintos.
Otro programa vio la luz al final del mandato de
Cavallé. El Global Executive MBA (GEMBA) inició
sus clases en junio del 2001, con 22 participantes
de 13 países distintos.
El crecimiento en el número de programas llevó
consigo un nuevo plan de expansión. De los terrenos vendidos a la Generalitat de Catalunya en
1983 y vueltos a adquirir en 1998, se constituyó un
Campus Norte en la sede de Barcelona de 30.000
metros cuadrados. Las obras del nuevo edificio se
iniciaron en octubre del 2003 y sus arquitectos fueron Josep Ribas González, Josep Ribas Folgueras
y Berta Rovira, que conjugaron las posibilidades
de los nuevos diseños en cristal y aluminio con la
tradición de los edificios del barrio barcelonés de
Pedralbes. En enero del 2007 el nuevo campus fue
inaugurado por los reyes de España, Juan Carlos I
y Sofía de Grecia.
En el año 2000 se consiguió la Casa Carreras, un
edificio noucentista edificado en 1925, patrimonio
arquitectónico de Barcelona, que pertenecía a Rafael Pich-Aguilera (PADE-1959), situado entre Avenida de Pearson y la calle Abadessa d’Olzet. La inclinación acentuada de sus tejados indica su fuerte
influencia centroeuropea.
20 «El IESE y la Universidad de Michigan unen sus fuerzas», Revista de Antiguos Alumnos del IESE, 51, septiembre
1993, pág. 73.
HISTÒRIA
Antonio Valero Vicente, primer director general de IESE (1958-1967), impartiendo una sesión de
Dirección General a los participantes del PADE 1958-1959 (1959).
En el año 2000 se celebró en Amsterdam (Holanda), la primera Global Alumni Reunion de la Agrupación de Miembros que se hizo fuera de España.
Posteriormente, se han tenido asambleas en el extranjero, la de Londres (Reino Unido) en el 2003;
Múnich (Alemania) en el 2006; Nueva York (Estados
Unidos) en el 2009; y São Paulo (Brasil) en el 2012.
La del 2015 será en Múnich nuevamente.
En junio del 2001 tomó las riendas de la institución, Jordi Canals Margalef. Bajo su mandato se
han consolidado los programas a lo largo de los
cuatro continentes. Y ahora, un potencial ámbito
de crecimiento es el mercado asiático21.
Dentro del capítulo de investigación el IESE cuenta, en la actualidad, con 14 centros de investigación y 20 cátedras. Las publicaciones del claustro
alcanzan, no sólo libros y artículos, sino también
un abundante material docente, disponible en varios idiomas, en diversos repertorios entre los que
destacan IESE Insight o IESE Publishing. Son más
21 La Alumni Association organiza alrededor de 15 Programas de Continuidad en Asia, donde hay cinco agrupaciones
territoriales: China, Hong Kong, Japón, la India y Singapur.
Además, el IESE imparte módulos en China del MBA, el
EMBA y el Global–EMBA, y módulos de programas de dirección general como el Global CEO Program y el Global CEO
for China. También tienen lugar en Asia algunos programas
para empresas. Cfr. Revista de Antiguos Alumnos del IESE,
134, julio 2014, págs. 102-103.
de 200 las empresas patrono que colaboran con el
IESE en el desarrollo de proyectos a corto y largo
plazo, como los programas de investigación, la formación de miembros del claustro noveles, la ampliación de la biblioteca, la financiación de becas y
la construcción de nuevos edificios.
En el 2009 se consiguió la nueva sede del IESE
en Nueva York, que, tras unas obras de acondicionamiento, fue ocupada en marzo del 2010 e inaugurada tras el verano de ese año. Era un edificio
singular construido en 1916. La rehabilitación la
llevaron a cabo la firma de arquitectos norteamericanos, Gensler Architects.
En mayo de 2014 se produjo el establecimiento de
un nuevo campus en Múnich, para impulsar la actividad del IESE en Alemania y en Europa Central. El
campus de la capital bávara iniciará su actividad a
finales de junio del 2015.
Los programas del IESE están considerados entre
los mejores22 del mundo por medios de comunicación como Financial Times, Wall Street Journal y
The Economist.
22 En programas MBA, 3º en Europa, 7º del mundo (Financial Times 2015) y 2º en Europa, 5º del mundo (The Economist 2014). En programas de Executive Education, 2º del
mundo y 2º en Europa (Financial Times 2014) y 2º del mundo
y 2º de Europa (Financial Times 2013).
Pedres Albes - 11
ENTREVISTA
RIBAS & RIBAS Arquitectos
Un paso adelante
Breve descripción de su historial profesional
y del de su despacho. Su relación con Pedralbes.
José Ribas González (fallecido en Noviembre
2011) fundó en 1957 con dos socios el estudio
AGR, que, con el paso del tiempo, estableció colaboraciones con arquitectos de la talla de Josep
Lluís Sert entre otros. En 1987 AGR se convirtió
en un estudio familiar cuando José Ribas Folguera, hijo del fundador, obtuvo el título de arquitecto
y se integró en el mismo. En 1994 se incorporó Inma Ribas hija también de José Ribas González. Actualmente, el estudio cuenta ya con la
tercera generación de arquitectos, representada
por Adriana Ribas. El estudio familiar cuenta con
especialistas en los diversos campos de la arquitectura y el urbanismo trabajando en proyectos
de amplio alcance y siendo socio, entre otros, de
Ateliers Jean Nouvel. Son más de cincuenta años
dedicados a la arquitectura, al urbanismo y a la
docencia.
El despacho central desde sus inicios está situado en Pedralbes, en la calle Dr. Francesc Darder.
Además se han realizado múltiples edificios en el
barrio, desde viviendas hasta universidades.
La influencia de su padre en su vida profesional y la de otros arquitectos (Sert, Nouvel,etc.)
¿Qué ventajas y qué retos implica trabajar en
familia?
Josep Ribas - Adriana Ribas.
12 - Pedres Albes
ENTREVISTA
riencia en la profesión, una constante en nuestro
estudio ha sido la calidad arquitectónica, la creación de una arquitectura que resistiera el paso del
tiempo con elegancia, la gran humanidad de su
persona y un enorme compromiso tanto con el
cliente como con la ciudad y el entorno. Estos
valores se han transmitido a lo largo de tres generaciones de arquitectos, siendo mi sobrina Adriana Ribas, arquitecta por la ETSAB desde 2010, la
última en incorporarse al estudio.
¿Qué le diría a un joven atraído por los estudios de arquitectura que duda sobre si cursarlos, o no, dada la coyuntura inmobiliaria?
Que si verdaderamente le gusta la arquitectura,
que estudie la carrera sin hacer caso de la situación económica actual. Ya vendrán tiempos mejores.
Josep Ribas - Hotel.
¿Qué consejos daría a un joven arquitecto que
acaba de licenciarse?
Que aproveche ahora que es joven y vaya fuera a
aprender de otros estudios del extranjero, y a los
tres o cuatro años de formación intente montar su
propio estudio en algún país emergente. Hay que
buscar las oportunidades fuera, aún hay muchos
países donde queda mucho por proyectar y posteriormente construir. En mi caso a los 54 años
me paso el día viajando, pues la mayor parte de
nuestro trabajo actualmente está
fuera de España.
La Arquitectura siempre ha estado muy presente
en nuestro entorno familiar, mi tío-abuelo Francesc Folguera Grassi, también Arquitecto (desde
1917) desarrolló el Plan de ordenación de Pedralbes. Trabajar en familia implica una gran confianza y la posibilidad de discutir las decisiones arquitectónicas, aportar nuevas soluciones desde
puntos de vista generacionales distintos y aprender constantemente. En realidad
supone una forma de vida en la
«El compromiso
que hay una prolongación de la
vida profesional hacia la personal
con la innovación ¿Qué te influyó más de tu etapa
que resulta muy enriquecedora.
como estudiante en la ETSAB?
obliga tanto a un
Como retos de futuro, nos planLo que más me influyó de la esaprendizaje
como
teamos etapas nuevas que son
cuela donde cursé mis estudios
la suma de todas las etapas prefue la calidad académica de su
a un reciclaje
vias y que son fruto de un aprenprofesorado, el cual mostró en
continuo».
dizaje continuo y minucioso de la
todo momento una gran profesioprofesión.
nalidad y una gran pasión por la
profesión, hecho que se ponía de manifiesto en
Pocos despachos de arquitectura superan el cada clase cuando, aparte de la teoría obligatoria
medio siglo de actividad permaneciendo en de cada asignatura, se explicaban experiencias
activo. ¿Cuáles son los valores de vuestra ar- personales y profesionales que reforzaban dicha
quitectura que os han permitido estar tan pre- teoría y permitían interiorizar mucho mejor los cosentes hoy en día?
nocimientos. Además, en aquel momento, el nivel
En primer lugar la figura de mi padre, José Ribas de preparación era superior al de otras escuelas
González. Con más de cincuenta años de expe- públicas de España debido a que tanto Cataluña
Pedres Albes - 13
ENTREVISTA
como Barcelona habían puesto un gran énfasis
hacia una visión internacional de la arquitectura,
muy necesaria en aquel entonces.
¿Qué objetivos tenía usted cuando empezó su
carrera? ¿Serían ahora los mismos?
Mis principales objetivos al empezar mi carrera
eran aprender de los mejores y tener la oportunidad
de ver construidos mis proyectos.
Creo que sí, que actualmente se«Nuestro
guirían siendo los mismos.
¿Ha rechazado proyectos por
estimar que le pedían algo llamativo, un producto de marca
más que algo sensato?
Sólo una vez, donde intuí que
queríamos ser utilizados con un
objetivo que no coincidía con
nuestros principios profesionales.
Con nuestra arquitectura transmitimos funcionalidad y una formalidad adaptada tanto a las necesidades de la sociedad como del entorno en el cual
se ubica el edificio que estamos proyectando. No
pretendemos crear iconos arquitectónicos que
respondan a modas o a caprichos formales, sino
que buscamos siempre una arquitectura próxima
a sus usuarios y que les haga la vida más fácil.
estudio,
con más de 50
años de trayectoria
profesional, debe
sus valores a
la figura de mi
padre, José Ribas
González».
¿Qué factores son determinantes para usted
a la hora de afrontar un proyecto? ¿En su filosofía profesional que es antes la función o la
forma?
¿Cree adecuada la normativa urbanística actual? ¿Qué habría que cambiar?
Creo que la normativa urbanística es demasiado
restrictiva y debería adaptarse más a las nuevas
IESE Hall Principal Campus Norte.
14 - Pedres Albes
¿Al desarrollar un proyecto te
sientes más cerca de tus clientes, o del público que ha de
usarlo?
Como arquitecto uno siempre tiene que escuchar al cliente y sus
peticiones, pero al final siempre
se tiene que pensar en el público
que va a usarlo. Para un arquitecto siempre es fundamental pensar en el usuario y su comodidad.
ENTREVISTA
necesidades económicas, sin olvidar de ninguna
manera el bienestar de las personas en las ciudades. En la normativa urbanística muchas veces
resulta complicado encontrar respuesta a temas
de fácil solución.
¿Qué nuevos materiales constructivos le suscitan más interés?
Actualmente se está innovando mucho en materiales de bajo
coste que garantizan larga durabilidad y cuyo aspecto no desmerece para nada la imagen final de los edificios, por ejemplo
la piedra artificial está dando un
gran resultado formal y de larga
duración garantizada.
ma, y estudios pequeños y locales que tengan un
gran conocimiento de la cultura y la vida local. Se
trata de un binomio que no debería romperse jamás ya que las sinergias que se generan entre estudios son muy enriquecedoras,
tanto a nivel arquitectónico como
«Trabajar en
a nivel personal entre arquitectos
familia implica una y colaboradores.
gran confianza
y desarrollar
nuevas soluciones
arquitectónicas
desde tres
generaciones
distintas».
¿Hacia dónde consideráis que se dirige la arquitectura hoy en día?
El camino de la arquitectura de hoy pasa por la
estrecha colaboración entre estudios grandes,
que aporten una visión internacional de la mis-
¿Qué edificio/proyecto le gustaría realizar?
Un aeropuerto, pues como usuario habitual del mismo, creo que
podría aportar aspectos funcionales importantes.
¿Cuál es la clave para combatir
lo convencional y la repetición?
La clave para combatir los convencionalismos es
el compromiso constante con el lugar. Cada lugar
tiene su personalidad, su encanto, sus reglas no
escritas y su historia, que no es más que la suma
de las personas que lo habitan. Saber adaptarse a cada situación, a cada emplazamiento y a
IESE Auditorio Campus Norte.
Pedres Albes - 15
ENTREVISTA
IESE Acceso Campus Norte.
cada cliente es indispensable para no caer en la
repetición, y esto sólo se consigue mediante un
trabajo minucioso y preciso, visitando el lugar las
veces que sea necesario para captar su esencia
y dándole los valores en los que cree el arquitecto, teniendo en cuenta que su obra permanecerá
en ese lugar durante muchos más años que él
mismo.
Para mí todas están en el mismo nivel, y en función del tipo de obra unos adquieren más importancia que otros. No es lo mismo hacer una casa
que una discoteca, un tanatorio o un hotel. En
cada proyecto hay diferentes prioridades.
¿Está de acuerdo con el modelo de ciudad de
BCN basado en más espacio para los peatones, aceras más anchas, carriles bici, calles
y barrios con el tráfico restrinArquitectura espectáculo ¿Son
«La clave para
gido, limitación progresiva del
los edificios cada vez fenómecoche privado a favor de un
nos más mediáticos?
combatir los
La época del Star System no se
convencionalismos mejor transporte público, fomento de los vehículos eléctriha acabado pero cada día vamos
es el compromiso cos y más zonas verdes?
a edificios más serios desde la
constante con el
Sí estoy totalmente de acuerdo
relación calidad-coste donde la
con la reforma de la Diagonal,
buena arquitectura tiene su lugar.
lugar».
como reforma más importante de
¿Cómo ordenaría para la evaluación artística de la ciudad en los últimos cuatro años. No obstanuna obra arquitectónica las siguientes caracte- te el urbanismo en Barcelona ha sido magnífico,
rísticas: economía, funcionalidad, estética, ex- en general, en los últimos cuarenta años de depresión artística y excelencia constructiva?
mocracia. Por eso somos una ciudad respetada
16 - Pedres Albes
ENTREVISTA
Bernabeu (Ribas&Ribas - GMP - L35).
y admirada en todo el mundo y servimos como
ejemplo y referencia urbanística internacional.
con vistas al mar desde la fachada anterior y a
los bosques de la sierra de Collserola desde la
posterior.
¿Qué opinión le merece Pedralbes como ba- A este espectacular complejo, integrado por
rrio? Cree que se ha deteriorado en los últi- cinco edificios de distinta magnitud, que se inmos años? ¿Qué se podría mejorar? ¿Le pare- tercomunican salvando una topografía difícil,
se accede —de acuerdo con
ce bien que no haya tiendas ni
«No
pretendemos
el proyecto hecho por Ribas &
locales comerciales?
Ribas, con la colaboración de
Me sobra el desorden y caos aucrear iconos
Berta Rovira— a través de una
tomovilístico que provocan las
arquitectónicos
torre de planta elíptica, la cual
entradas y salidas de los colegios,
que
respondan
a
cobija una escalera helicoidal
con especial referencia al Liceo
Francés que colapsa una calle
modas o caprichos que conduce a un área aterrazada que de acceso al edificio
de las más anchas del barrio. Los
formales».
central. En este edificio enconcolegios deberían tener resuelto
este tema con el Ayuntamiento pues los únicos tramos un amplio y luminoso vestíbulo, donde
perjudicados acabamos siendo los vecinos. Por otra escalera circular vista y una batería de aslo demás es un barrio equilibrado en las propor- censores panorámicos conectan los distintos
ciones edificación/zona verde y con un manteni- espacios. En los pisos superiores, se localizan
las aulas, las salas de reuniones y estudio, la
miento público de alto nivel.
biblioteca y los departamentos administrativos
Breve descripción Nuevo Campus IESE, Bar- y de investigación. Bajo el espacio ajardinado,
hay un auditorio con capacidad para 700 percelona (2004-2006)
El nuevo campus del IESE en Barcelona ocupa sonas, el bar y la cafetería, con capacidad para
una superficie de 30.000 m², con 25 metros de 300 personas, y también un aparcamiento subdesnivel, en una zona privilegiada de la ciudad, terráneo de 280 plazas.
Pedres Albes - 17
VEÏNS
Bici a BCN
Emili Licoln
Veí del carrer Joan Obils
É
s evident que totes les ciutats d’Europa
estan fent un canvi radical en política
de mobilitat, fins fa dos dies la ronda
General Mitre era una autopista urbana
i a la ronda Guinardó hi havia un pont on els cotxes podien córrer tot el que volguessin. Ara en
canvi, General Mitre i fins i tot la Diagonal, són
carrers amb voreres amples intentant que siguin
agradables per passejar.
Des de ben petit que m’ha agradat la bicicleta
i des de fa anys que la faig servir com a mitjà de transport urbà. Quan vaig començar era
l’únic que la feia servir, fins el punt que podia fer
la Diagonal des del nostre barri fins a Passeig
de Gràcia sense trobar-me cap altre ciclista, en
aquella època el carril bici de la Diagonal era
una rambla on els ciclistes havien d’esquivar
via­nants que passejaven pel carril bici.
Als 16 anys em van comprar la meva primera
moto i això va suposar l’abandó de la bicicleta fins que als 23 vaig tornar a redescobrir-la.
Em vaig quedar molt sorprès com la ciutat havia canviat durant aquests 7 anys i més em va
sorprendre que fins que no vaig pedalar no vaig
adonar-me realment del canvi que havia fet la
ciutat. Era evident que aquest canvi s’havia produït, ja que aquests anys van ser els d’implantació del bicing. Encara recordo aquell primer
dia que després de 7 anys vaig fer la Diagonal,
em va impressionar el trànsit ciclista, però més
18 - Pedres Albes
em va impressionar que més de la meitat de
les bicis eren pròpies, per la qual cosa el bicing
també havia fomentat la compra i que els caminants sabien compartir voreres amb els cilcistes
sense cap mena de problema. Actualment si et
passeges per la Diagonal veuràs que els bicings
són la minoria, tots els que es desplacen amb
aquest mitjà de transport ho fan amb bici pròpia, per el que és evident que aquest mitja de
transport és una realitat i ja no és un mitjà
de transport minoritari
Jo considero que aquest mitjà de transport està
encara a les beceroles i que ha de canviar molt
les ciutats europees i la forma de viure dels seus
ciutadans. Un exemple és la bici elèctrica, fins
fa res era cosa de ciència ficció, però ara de tant
en tant es veuen, el bicing les està implantant i
Decathlon ja ven el seu model «low cost». I tot
això ve acompanyat d’una política molt i molt
agressiva de l’Ajuntament en contra del cotxe.
El nostre barri no serà l’excepció, com a barcelonins que som haurem d’aprendre a conviure
amb aquest mitjà de transport. Els problemes
que ens causarà és que hi haurà menys espais
pels cotxes, però com a avantatge és que els
carrers seran menys sorollosos i els conductors
sàpiguen respectar els ciclistes ja no serà tan
perillós anar per l’asfalt i passejant, tant a peu
com en bici, podran conviure a les voreres, ja
que els que més presses tenen no tindran por
als cotxes.
PATRIMONI
Gaudí
Nuria Consol Farreras
Veína de Marquès de Mulhacén
la porta dels carruatges, i la petita a l’esquerra, la
dels caminants. La reixa que fa de porta, feta de
ferro forjat l’any 1885 als tallers de Vallet del carrer
Llúria, és un drac perquè el jardí on dóna és el Jardí
de les Hespèrides i ell el protegia.
Q
uan observo la porta d’entrada de la
finca Güell, hi veig aquell home que el
tramvia va atropellar a la Gran Via davant del principal on vivien els meus
avis. Es dóna la casualitat que l’avi era metge i el va
anar a socórrer sense poder fer-hi res atès el greu
accident. Gairebé ningú no li va fer cas perquè la
seva indumentària no era l’escaient … després va
resultar ser qui era: Antoni Gaudí, un geni. Quin saber relacionar art, cultura, literatura! Quin saber fer
i quin saber fer fer!
Les Hespèrides foren ninfes, filles de déus i la seva
missió era tenir cura del jardí, especialment de l’arbre de la vida que produïa pomes d’or.
Aquest drac… Algú ha pensat mai en el seu significat? És curiós! Jo no hauria sabut veure més que
una reixa de ferro ben treballada, fins que un dia
m’hi vaig fixar més. És un guardià, aquell que en
la mitologia grega era qui protegia les pomes d’or
que donaven la immortalitat.
És curiós com la vida ens porta a unir dos fets:
d’una banda viure al costat d’una obra de la persona que, tenint-la per captaire al moment de la
seva mort, va resultar ser un arquitecte insigne
que donaria renom a Catalunya i, d’altra banda,
tenir l’avi que el va atendre en morir. Això fa que
ens mirem aquest personatge com algú molt proper. I d’aquesta manera, m’he anat assabentant de
coses de la seva obra i m’he anat fixant més en els
pavellons i cavallerisses que donaven entrada a la
finca.
I tornant a la seva obra, si mirem cap amunt veurem
en un pilar de suport de la porta de ferro de l’entrada principal, que hi ha una G envoltada de flors
de roser boscà, també dites englantines en honor
als premis dels Jocs Florals reinstituïts per la Renaixença de la qual Güell fou el principal impulsor.
Hi trobem també quatre tarongers i l’arbre de les
pomes daurades que hi havia al jardí de les Hespèrides i en aquest de l’avinguda Pedralbes s’hi
troben els oms, salzes i pollancres en què els déus
convertiren les Hespèrides per castigar-les per no
haver protegit prou el jardí.
La finca Güell comprenia força d’hectàrees. S’hi arribava pel carrer Manuel Girona que s’havia obert
especialment per a ell. Gaudí va fer, entre d’altres
obres, l’entrada que és el que tots veiem. La gran,
Ara sembla que algú voldria fer que aquest jardí fos
visible des de fora i posar en relleu el gust i la cultura de què van fer gala Güell, el seu amic i sacerdot
Verdaguer i Antoni Gaudí.
Pedres Albes - 19
ACTIVITATS ESPORTIVES
L’antic art
del Taixi xuan
Alvaro Benet
instructor de Taixi xuan de l’espai WuWei
Durant les últimes dècades la imatge d’un grup de
persones realitzant els moviments suaus, lents i
harmoniosos característics del taixi xuan(1) ha deixat
Foto Constantino Castro
de ser monopoli únic del paisatge xinès i ha esdevingut
una imatge habitual en parcs, places i platges de tot el món. Malgrat això encara es tracta d’una
disciplina poc coneguda i són moltes les persones que n’han sentit a parlar però no saben en
què consisteix. És per això que en les properes línies intentaré oferir una visió més clara sobre els
diferents aspectes d’aquest antic art i els beneficis de la seva pràctica.
El taixi xuan i la salut
Practicar Taixi és eliminar energia vella i inspirar
aire fresc
Feng Zhiqiang (fragment de poema)
Actualment a Occident la majoria de persones que
practiquen el taixi xuan ho fan per tal de potenciar
i millorar la salut. Fins i tot molts metges de medicina al·lopàtica recomanen la pràctica regular del
taixi als seus pacients, sobretot a persones grans o
persones que pateixen estrès i/o hipertensió. Nous
estudis posen de relleu per exemple l’eficàcia del
taixi xuan per a prevenir les caigudes en persones
d’edat avançada degut a la millora de l’equilibri, la
força muscular i la capacitat de reacció. Per entendre els beneficis que pot aportar una pràctica correcte del taixi xuan cal tenir en compte en primer
lloc que molts dels principis d’aquesta disciplina tenen la seva arrel en la medicina tradicional xinesa,
20 - Pedres Albes
una medicina mil·lenària, ens parla del Qi o energia
que recorre el cos a través d’un sistema de canals
o meridians distribuint-se de forma harmoniosa
per tot l’organisme. Quan aquests canals es bloquegen normalment per excés o dèficit d’energia
es provoca un desequilibri en el sistema energètic
que pot desencadenar en un problema de salut. La
pràctica del taixi xuan incrementa la circulació del
Qi pels meridians evitant els bloquejos i reforçant
tot el sistema energètic. Actualment s’han realitzat
alguns experiments que han permès mesurar el Qi
del cos humà en forma de camp electromagnètic
i com aquest augmenta en els practicants de taixi
xuan i qi gong(2). Durant la pràctica del taixi xuan la
respiració es va tornant més profunda fins a esdevenir abdominal com quan vàrem néixer. Això permet una major oxigenació de l’organisme i l’entrada
en un estat de coherència cardíaca (terme utilitzat
a nivell científic per descriure un estat d’eficiència
psicològica en el qual el sistema nerviós, cardio-
ACTIVITATS ESPORTIVES
vascular, endocrí i immune estan treballant de forma òptima).
Taixi xuan, l’antic art marcial
El cor és la intenció, l’esperit, si el cor no és recte,
no es pot arribar a captar bé la teoria.
Feng Zhiqiang
L’aspecte marcial del taixi xuan és encara força
desconegut a Occident i molts practicants d’altres
arts marcials es pregunten com és possible defensar-se dels atacs d’un adversari utilitzant un art que
es caracteritza pels seus moviments lents i relaxats.
De fet per algú que vol utilitzar el taixi com a mètode de defensa, l’estudi dels moviments de la forma (seqüència de moviments característics del taixi
xuan) ha de ser només una part de l’entrenament.
La lentitud en la realització de la forma permetrà
al practicant prendre consciència cada cop amb
més profunditat del moviment del cos i d’una sèrie
d’elements (fang song(3), chansejing (4), connexió de totes les parts del cos, canvi de pes, etc...)
que caracteritzen al taixi i són necessaris per a la
posterior aplicació de les tècniques. A més la lentitud dels moviments és també imprescindible per a
cultivar el Qi (força interna) i aprendre’l a dirigir per
les diferents parts del cos. Les arts marcials xineses
estan dividides en dues branques, les que utilitzen
sobretot la força externa o purament muscular (hi
ha escoles d’arts marcials externes que també fan
servir el treball intern però amb un enfocament diferent) i les que utilitzen la força interna a les quals
pertany el taixi xuan.
Com hem dit abans la realització de les formes és
només una part de l’entrenament. Com és obvi per
a desenvolupar l’aspecte marcial cal estudiar la
correcta realització de les tècniques amb company
cada cop amb més velocitat i a poc a poc aprendre
a combinar-les amb major llibertat per tal d’adaptar-se a les diferents situacions pròpies d’un combat. També és imprescindible el tuishou, que explicat de forma breu serveix per exercitar-se en sentir
la força del company i aprendre a gestionar-la. Hi
ha moltes altres pràctiques a realitzar, per exemple alguns estils de taixi xuan com l’estil Chen (5)
també contemplen la realització d’algunes formes a
gran velocitat i amb moviments explosius. Per últim
vull esmentar també l’entrenament amb armes (espasa, sable, llança...) que també és característic del
taixi xuan i es tracta, entre altres coses, d’una bona
forma per aprendre a fluir en el moviment amb un
implement extracorporal.
Taixi xuan un camí d’autoconeixement
Practicar Taiji és una relaxació total del cos i de la
ment.
Feng Zhiqiang (fragment de poema)
El principal valor que atresora el taixi xuan està en
el seu enfocament com ha camí d’autoconeixement i creixement personal. Mitjançant la relaxació
del cos i la ment ens podem anar desfent de totes
aquelles tensions que ens separen del nostre estat
natural (pau, felicitat...). D’aquesta forma la pràctica
pot esdevenir una forma de meditació en moviment
que ens permet anar establint una relació més íntima amb un mateix i la natura que ens envolta.
Taixi xuan (1): encara que comunament es
parla de taixi, el nom complert de la disciplina
és taixi xuan. Taixi fa referència a la interrelació
harmoniosa del yin i el yang, les dues polaritats
que conformen l’univers. Xuan es tradueix com a
puny i fa referència a l’aspecte marcial.
Qi gong (2): es tradueix de forma simplificada
com a: treball amb l’energia. Fa referència a
una gran varietat d’exercicis d’origen xinès que
utilitzen la mobilització i cultiu de l’energia per tal
de millorar la salut i cultivar-se a nivell espiritual.
fang song (3): es pot traduir de forma simplificada
com a relaxació conscient. El fang song permet
entre altres coses convertir la pràctica en una
meditació en moviment i otorga la potència
necessària per a la posterior aplicació marcial.
chansejing (4): moviment en espiral sense que
s’interrompi el flux energètic.
l’estil Chen (5): hi ha diferents estils de taixi xuan
(chen, yang, Wu, Zhaobao...). L’estil Chen és el
més antic que ha arribat a l’actualitat i d’on han
derivat la resta d’estils coneguts.
Pedres Albes - 21
JOVES EMPRESARIS
Tendències en el disseny d’interiors
Homebox Estudio
Descobreix la manera de regalar o regalar-te
disseny d’interiors
Andrea Pareja
E
ls mercats evolucionen i, per aquesta
evidència, és necessari redefinir l’estratègia empresarial constantment per a
aconseguir adaptar-se en un entorn altament competitiu i canviant. D’això depèn, en
gran part, la capacitat de les empreses per cobrir
les expectatives creixents i inherents a les noves necessitats dels consumidors actuals, alho-
Eduard Gràcia
ra que es creen nous sistemes comercials per a
l’amplia­ció del públic objectiu i la identificació i
assimilació de nous nínxols de mercat. Això és el
que va creure l’Andrea Pareja, una jove emprenedora i dissenyadora d’interiors de Barcelona,
com a impuls embrionari del seu projecte empresarial que, després d’acumular experiència i coneixement col·laborant amb destacats estudis de
renom a nivell nacional i comptant amb la
col·laboració del seu marit l’Eduard Gràcia,
van crear i desenvolupar un model de gestió empresarial per al seu estudi de disseny
d’interiors que confereix una nova visió del
sector amb una proposta innovadora, divertida i creativa, les Homebox.
Les Homebox són capses produïdes amb
cartró, la gestió forestal del qual està certificada, que contenen un servei concret en
disseny d’inte­riors. Aquestes capses estan
pensades per a regalar o per a regalar-se
aquest servei i, en totes les seves variants,
permet des de l’adquisició d’un servei
d’assessorament en disseny d’interiors fins
al disseny d’un habitatge complet, amb totes les seves estances i amb l’entrega dels
plànols tècnics fitats i d’infografies en 3d
22 - Pedres Albes
JOVES EMPRESARIS
(imatges foto-realistes) perquè el client
pugui veure com quedarà la proposta
de disseny abans d’executar-la. «Tots
els nostres serveis són presencials, cada
projecte es dissenya individualment segons les possibilitats i disponibilitat de
cada client i de cada espai objecte d’estudi», assenyala Pareja.
A l’estudi Homebox ubicat a Barcelona,
treballem cada projecte de manera
personalitzada des de la fase de disseny fins a la seva execució, tenint en
compte els requeriments del client així
com les característiques constructives,
morfològiques i de distribució de cadascún dels espais en els quals treballem.
Per a Pareja, una altra qüestió determinant en la fase d’ideació dels projectes
és l’observació i enteniment de la manera de viure dels nostres clients que queda reflectida en els espais preexistents i que fonamenten
les bases sobre les quals es construeixen les
nostres propostes de disseny.
Òbviament, Homebox, com a precursor de tendències en el seu àmbit d’activitat, es manté com
a actor integrat del sector en observança de les
diferents tendències i moviments artístics i cul-
turals a nivell internacional que poden influir en
l’aproximació dels dissenys que demandaran els
nostres clients.
És un factor determinant que implementa el nostre virtuosisme per a comprendre què necessita
cada espai amb el propòsit d’agradar per a ser
considerat un disseny d’interiors inspirador pels
consumidors i crítics que sovint desitgen el mateix
Homebox Estudio – Diseño de interiores
C/ Balmes, 366, 3r-2ª, Barcelona
Tel. 934 877 891 / 620 368 142
Horari: de 9h a 14h i de 16h a 19h.
Per més informació: https://www.homeboxshop.com
Contacta’ns a: [email protected]
DESCUBRE LA MANERA DE REGALAR
(O REGALARTE) DISEÑO DE INTERIORES
Consigue ver cómo quedará tu espacio antes de realizarlo,
con nuestro proyecto de diseño interior personalizado.
Pedres Albes - 23
JOVES EMPRESARIS
producte, alhora que aconseguim projectar
i resultar una harmonia pensada des d’una
perspectiva purament pràctica i estètica.
La consideració d’un servei diferenciat i accessible, adquireix una nova dimensió amb
la irrupció d’aquest nou concepte d’estudi
que es val de la creació d’un producte nou
que possibilita la seva distribució multicanal i de les possibilitats que ofereix la implantació de les tecnologies de la informació i comunicació en les organitzacions i,
de la imaginació per a crear un model de
gestió emocional que neix del llenguatge sense paraules que es crea a partir de
la relació entre els elements que decoren
l’espai pel seu funcionament precís i el seu
perceptor visual i cognitiu, amb el disseny
d’interiors com a espectador privilegiat.
¿QUIÉNES SOMOS?
SOMOS UNA EMPRESA DE LIMPIEZA DESDE EL AÑO 2005.
NUESTROS CLIENTES
- EMPRESAS
- PARTICULARES
¿COMO TRABAJAMOS?
SOMOS UNA SL, NOS ADELANTAMOS A LA REFORMA
DEL SECTOR Y OFRECEMOS A NUESTROS CLIENTES:
PARTICULARES Y EMPRESAS, DESDE EL AÑO 2005
HASTA LA FECHA, UNA EMPRESA DE SERVICIOS DE
LIMPIEZA ÁGIL Y DINÁMICA.
CANTIDAD DE ACUERDO CON LAS HORAS QUE
REALIZAMOS EN CADA DOMICILIO.
NOSOTROS NOS OCUPAMOS DE SU FORMACIÓN,
PAGAMOS SALARIOS Y PAGAMOS IMPUESTOS.
NUESTRO CLIENTE SÓLO TIENE CADA MES UNA
FACTURA EN LA QUE SE DETALLA EL TRABAJO
REALIZADO Y LOS DÍAS QUE HEMOS HECHO EL SERVICIO
EN SU DOMICILIO.
MUY SENCILLO Y RÁPIDO.
SIN MOLESTIAS POR PARTE DE LOS CLIENTES DE
CONTRATOS A HORAS. DIETAS, ETC.
RESOLVEMOS:
- SELECCIÓN DE UNA INTERINA.
NOS OCUPAMOS DE TODO LO QUE ATAÑE A
DOCUMENTACIÓN.
- SELECCIÓN DE UNA LIMPIADORA A HORAS
ESTAS TRABAJADORAS ESTÁN DADAS DE ALTA EN
NUESTRA EMPRESA LOS CLIENTES PAGAN UNA
LLÁMENOS SI TIENE ALGUNA DE ESTAS NECESIDADES,
SIN COMPROMISO LES INFORMAREMOS CON TODO
DETALLE DE NUESTROS SERVICIOS.
C/ Rosselló, 259, 4º 1ª – 08008 BARCELONA
Tel. 934 904 314 – [email protected]
24 - Pedres Albes
CARRERS DE PEDRALBES
Els Jardins
Sobreroca i Ferrer
Victor Solé Ferioli
Miembro de la Junta Directiva
E
l nou espai que uneix l’avinguda Pedralbes amb el carrer Marquès de Mulhacén,
a tocar dels carrers Borrell i Soler i Francesc Darder, ha estat batejat com Jardins de Sobreroca i
Ferrer.
Aquest nou espai no podia tenir un
millor nom. El sacerdot jesuïta Lluís
Antoni Sobreroca i Ferrer va ser el
fundador i primer director d’Esade
(Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses). El jesuïta Sobreroca va fer 56 anys de vida
religiosa i 43 de sacerdoci, i va ser també president
de la Fundació Pere Tarrés, dedicada a reinserir
exreclusos.
Intel·lectual i activista, Sobreroca va fundar Esade
el 1958 gràcies a l’impuls aportat per un grup d’empresaris com Leandro Jover, Ramon Mas Bagà o
Ramon García Nieto, entre d’altres. Eren temps de
la fi de l’autarquia en la qual s’hi havia immers el
franquisme després de guanyar la Guerra Civil i el
desig de modernització de les empreses, l’anhel
d’una major obertura de l’economia espanyola, i
la subsegüent implantació a Espanya de diferents
multinacionals nord-americanes, va resultar en el
Pla d’Estabilització —promulgat durant el primer
curs d’Esade i fill de molts economistes catalans—
nascut el 1959.
Esade va ser la primera escola d’estudis econòmics
sense vincles amb la universitat pública creada a
Barcelona i Lluís Antoni Sobreroca i Ferrer en fou
el seu màxim artífex. Els empresaris
esmentats anteriorment van proposar al pare provincial dels jesuïtes a
Barcelona d’aquells anys, pareVíctor
Blajot, la creació d’una escola empresarial en la línia de les seves homòlogues europees i anglosaxones,
i Blajot va pensar, amb encert, que
el políglota Sobreroca seria el perfecte impulsor
d’Esade. Sobreroca i Ferrer va morir al 1999, als 77
anys, i des d’aleshores fins avui pocs han sabut qui
fou i què va fer.
Fins avui. Des de març d’enguany els jardins adjacents a l’edifici històric d’Esade porten el nom del
fundador d’aquesta escola superior de l’empresa,
una de les més rellevants d’Europa i del món, i una
veïna compromesa i lleial amb Pedralbes. És per
això que la sinèrgia existent entre l’Associació de
Veïns de Pedralbes (AVP) i una de les seves col·
laboradores, Esade, han aconseguit una de les majors fites del nostre barri: per una banda que l’Ajuntament convertís un solar abandonat durant més de
40 anys en una bella zona de pas i d’unitat entre
carrers i persones, i per l’altra que s’homenatgés
d’una vegada per totes el fundador d’una veïna que
aporta i enriqueix el capital humà de Pedralbes.
Pedres Albes - 25
ACTIVITATS
Monestir de Pedralbes
Activitats Maig
VISITES I TALLERS
El monestir de Pedralbes.
Història i art
La vida en un monestir no és
impermeable al pas dels anys. El
recorregut per diferents estances
que han emparat el dia a dia de
les monges des de l’edat mitjana
ens acostarà a una manera de
viure que ha desafiat el pas del
temps. La visita al monestir
ofereix l’oportunitat de contemplar
l’arquitectura i les obres d’art que
formen part del seu ric patrimoni i
de comprendre com era la vida en
clausura en un monestir medieval.
Dates: 3 i 17 de maig
Horari: d’11.30 a 12.30 h (castellà)
i de 12.30 a 13.30 h (català)
Preu: 5 E. El primer diumenge de
cada mes s’aplicarà una reducció
del 40% al preu de la visita.
Plantes, remeis i apotecaris.
Visita accessible
Visita a l’entorn de la recreació
del jardí medicinal medieval
del claustre del monestir de
Pedralbes. Descobrirem els
principis bàsics de la medicina
medieval i els coneixements sobre
cures que es tenien a l’època,
així com les pràctiques mèdiques
que es duien a terme dins de la
clausura.
Data: dijous 7 de maig (visita
adaptada a persones amb
discapacitat intel·lectual) a les
11.30 h Horari: de 12 a 13.00 h
Preu: 5 E
Imprescindible reserva prèvia.
26 - Pedres Albes
Murals sota la lupa. Les pintures
murals de la capella de Sant
Miquel
Activitat en col·laboració amb el
MUHBA.
Visita comentada a l’exposició
que mostra els resultats d’una
recerca àmplia i rigorosa que ha
posat sota la lupa cada centímetre
d’aquesta obra mestra i que és
alhora una invitació a fruir de la
pintura mitjançant un mosaic
d’imatges que en revelen els rics
detalls.
Data: diumenge 10 de maig
Horari: d’11.30 a 12.30 h
Preu: 5 E
Imprescindible reserva prèvia.
La capella de Sant Miquel
Activitat nova.
Visita breu a la capella de Sant
Miquel que permet redescobrir en
petits grups les pintures gòtiques
recentment restaurades que en
decoren els murs i que s’han
conservat en el lloc per al qual van
ser concebudes durant gairebé
sis-cents cinquanta anys. La visita
a l’espai reobert permet observar
amb deteniment els detalls de les
obres restaurades, analitzar-ne les
escenes representades i conèixerne la història, la conservació i el
procés de restauració. La visita a
la capella es pot complementar
tot seguit amb el recorregut «El
monestir de Pedralbes. Història
i art» pels diferents espais del
monestir, en què s’expliquen les
característiques de l’edifici i els
detalls de la vida monàstica.
Data: diumenge 3 de maig
Horari: d’11 a 11.30 h (castellà) i
de 12 a 12.30 h (català)
Preu: 5 E Si es realitza la visita
combinada amb «El monestir de
Pedralbes. Història i art», el preu
és de 6,75 E
El primer diumenge de cada mes
s’aplicarà una reducció del 40% al
preu de la visita.
Places limitades, imprescindible
reserva prèvia.
Regimensanitatis. Salut i
alimentació a l’edat mitjana
En col·laboració amb la Fundació
Alícia.
A l’edat mitjana, els metges
formats a les universitats
consideraven que per preservar
l’equilibri del cos i mantenir la salut
era imprescindible la dieta, entesa
en un sentit ampli. Tal com deia un
aforisme recollit a Flosmedicinae
de l’Escola de Salern, «Si et
falten metges, que siguin metges
per a tu aquestes tres coses;
ànim alegre, descans moderat
i dieta». A partir del Regiment
sanitari que Arnau de Vilanova va
escriure per a Jaume II, espòs de
la reina fundadora del monestir
de Pedralbes, aprofundirem en
el coneixement de dos aspectes
concrets i fonamentals de la
dietètica medieval: l’alimentació
i el beure. Us proposem un taller
demostració de cuina dissenyat
per la Fundació Alícia, en el qual,
seguint els preceptes mèdics de
l’època, dominaran l’harmonia de
gustos contraposats, els dolços i
les espècies. El monestir en família
Data: diumenge 24 de maig
ACTIVITATS
Horari: d’11.30 a 13.30 h
Preu: 9,20 E
Imprescindible reserva prèvia.
Espectacle de titelles
De com sant Francesc va
amansir el llop
Activitat nova.
Espectacle de titelles inspirat
en dos personatges reals, sant
Francesc i Giotto, que, malgrat ser
originaris d’Itàlia, estan relacionats
amb el monestir de Pedralbes.
Sant Francesc és el fundador,
juntament amb santa Clara, de
l’orde de les clarisses al qual
pertany Pedralbes, mentre que
l’estil del pintor Giotto sembla
que va inspirar l’artista que va
decorar la cel·la de sant Miquel.
La història que ens narra la
companyia Marduix ens trasllada a
la Itàlia medieval i ens presenta un
viatge fictici de sant Francesc per
trobar Giotto. Durant el trajecte,
Francesc conversa amb el germà
Sol i la germana Lluna, la nit,
l’aigua i el foc, i amb les seves
paraules amanseix el llop que té
atemorida la ciutat de Gubbio.
Data: diumenge 10 de maig
Horari: de 12 a 13 h
Preu: 5 E Menors de 12 anys,
gratuït.
Imprescindible reserva prèvia.
Bèsties i plantes. La natura en
les pintures de la capella de
Sant Miquel
Visita comentada
Activitat en col·laboració amb el
MUHBA.
Plantes i bèsties proliferen en
aquestes pintures i
tenen molt a veure amb les
històries que s’hi expliquen.
A través de l’observació
d’elements quotidians
de la vida dels infants, s’entrarà en
el món simbòlic.
Data: diumenge 24 de maig
Horari: d’11.30 a 12.30 h
Preu: 5 E Menors de 12 anys,
gratuït.
Imprescindible reserva prèvia.
CONFERÈNCIES
Cicle «A l’entorn de»: la
iconografia de les pintures de la
capella de Sant Miquel
La indumentària i els teixits en
els frescos de la capella de Sant
Miquel de Pedralbes
A càrrec de Sílvia Carbonell, cap
de l’àrea tècnica del Centre de
Documentació del Museu Tèxtil
de Terrassa, i Sílvia Saladrigas,
documentalista del Centre de
Documentació del Museu Tèxtil de
Terrassa.
Data: dijous 14 de maig
Horaris: de 19 a 20.30 h
Preu: gratuït.
Es recomana reserva prèvia.
Cicle «Diàlegs de Pedralbes»
Cicle de conferències debat que
pretén ser un punt de trobada
i reflexió sobre l’espiritualitat
en diferents àmbits, com ara el
cultural, l’artístic, el científic i
l’empresarial, així com en diversos
entorns i diferents tradicions
religioses o fins i tot el laïcisme.
Informació general del cicle
Horari: de 19.30 a 21 h. El monestir
obrirà les portes una hora abans.
Els diàlegs seran retransmesos
en directe per streaming a http://
barcelonacultura.bcn.cat
Preu: gratuït. Imprescindible
reserva prèvia. Places limitades.
Informació del cicle i reserves:
[email protected] / tel. 93
217 20 31.
Desfent tòpics sobre els jueus
Hi intervindran Manuel Forcano,
hebraista i poeta, i Vicenç
Villatoro, periodista i escriptor,
moderats per Francesc Torralba,
doctor en filosofia i teologia,
catedràtic de filosofia de la URL.
Data: dijous 21 de maig.
POESIA I MÚSICA
Cicle «Silencis poètics»
Organitzat conjuntament amb el
Districte de Sarrià-Sant Gervasi.
Contes zen, petites històries per
despertar
Intèrprets: Marta Millà, veu, i
Horacio Cuti,
shakuhachi
Els contes provinents de la
tradicional saviesa zen del Japó
antic tenen el poder de despertar
la ment per la seva lucidesa,
profunditat, tendresa i sentit de
l’humor. Són textos escrits amb el
cor per ser escoltats amb l’ànima,
d’esperit a esperit, com diuen els
mestres budistes, i que contribuei­
xen al retrobament d’un espai
interior silenciós i tranquil des
d’ones pugui percebre l’harmonia
secreta de les coses i la presència
invisible que les sosté.
Data: dimarts 26 de maig
Horari: de 19 h a 20 h
Preu: gratuït
Cicle líric «Les veus del monestir»
Concerts de lírica organitzats pel
Districte de les
Corts, amb la col·laboració del
Reial Monestir de
Santa Maria de Pedralbes
Direcció musical: Ricard Estrada
Gestió: A Tempo, Centre d’Estudis
Musicals
Direcció artística: Voce
Data: dijous 28 de maig
Horari: de 19 a 20 h
Preu: gratuït. Places limitades.
Imprescindible reserva prèvia a
reservesmonestirpedralbes@bcn.
cat /tel. 93 256 34 27. La reserva
de places de cada concert es fa a
partir de 15 dies abans.
DIADES
Nit dels Museus – 16 de maig
Portes obertes de 19 a 1 h
Visites comentades gratuïtes al
monestir
(a les 19, 19.30, 20, 20.30, 21,
21.30 i 22 h)
Dia Internacional dels Museus –
18 de maig
Portes obertes el diumenge 17
(el dilluns 18 el museu romandrà
tancat per festa setmanal).
Pedres Albes - 27
Especialistes en Administració de Comunitats de Propietaris
i Gestió de Patrimonis Immobiliaris des de 1959.
Pot contactar amb nosaltres a través de
93 488 26 82
[email protected]
www.andresespinos.com
VOLS PARTICIPAR O COL·LABORAR A PEDRES ALBES?
5
Associació de Veïns de Pedralbes
La historia del IESE
Si vols publicar algun article
que penses que és interessant
per als teus veïns, envia’l a
[email protected] 
Una gran Business School
en Pedralbes
Història, entrevista, veïns,
patrimoni, activitats esportives,
joves empresaris, carrers de
pedralbes, activitats, gastronomia,
notícies de l’AVP, entitats del barri
Si en canvi desitges incloure publicitat
del teu comerç, negoci o establiment,
truca’ns al telèfon 932 802 189 i
t’informarem amb més detall 
www.avpedralbes.com
GASTRONOMIA
La receta de José Herraez
El cocinero del Real Club de Tenis Barcelona
Pedres Albes - 29
NOTÍCIES DE L’AVP
Activitats desenvolupades
per l’AVP
Redaccción Pedres Albes
L
’AVP va ser creada el 1977 per un grup de
veïns entusiastes, entre els quals hi havia
arquitectes i urbanistes, que van liderar
l’entitat i van contribuir de manera desinteressada a què Pedralbes es desenvolupés de
manera racional i ordenada. Mercès a ells, el nostre barri disposa avui de zones verdes i d’un ordenament adequat que fan d’ell un lloc agradable
per a viure i del que tots tenim la responsabilitat
de mantenir-lo.
Amb el pas del temps, els grans canvis experimentats per la nostra ciutat van afectar el barri
i varen anar apareixent una sèrie de problemes:
—La implantació d’àrees d’aparcament de pagament en els barris limítrofs, ha provocat que
Pedralbes sigui la zona d’aparcament gratuïta per excel·lència de la ciutat. Novament, segons dades de la Guàrdia Urbana, més del 80%
dels vehicles aparcats no corresponen a veïns
del barri. A més a més, per poder acollir aquesta gran quantitat de vehicles, els aparcaments
en línia es varen canviar a bateria i els nostres
carrers s’han convertit en zona predilecta per
l’aparcament de furgonetes, caravanes i cotxes
abandonats.
—La gran proliferació de centres escolars ha
propiciat una massificació del trànsit. Segons la
Guàrdia Urbana més de 50.000 vehicles travessen diàriament el nostre barri.
—La deterioració del patrimoni urbanístic del
barri. La Torre Girona convertida en campus universitari amb la construcció de pavellons i infraestructures universitàries sense cap mena de
sensibilitat i respecte per la construcció original.
Tampoc ha estat positiva pel barri la implantació
Concert de piano a Maria Reina.
Reunió del Consell del Districte Les Corts amb
l’assistència de la AVP.
30 - Pedres Albes
NOTÍCIES DE L’AVP
Reunió del Consell de Barri de Pedralbes
amb la participació de la AVP
Inici obres Casa Hurtado.
de la Unió per la Mediterrània al Palau Reial, ja
que, per raons de seguretat, es varen haver de
segregar part dels jardins i es va restringir l’aparcament en tot el perímetre del palau.
—El dèficit d’un transport públic adequat, la
manca d’equipaments municipals, la deficient il·
luminació i la falta de vigilància policial són altres
temes que han anat empitjorant amb el pas del
temps.
Per encarar aquests problemes, l’AVP va decidir
fa uns anys, impulsar un relleu generacional de
forma transversal, és a dir, incorporant persones
de diferents edats, professions i nacionalitats, per
tal que l’AVP fos un fidel reflex de la realitat social
del barri. Han canviat les persones però es manté
la fidelitat i el compromís amb l’esperit fundacional, és a dir, seguir sent una associació, pacífica, apolítica, sense ànim de lucre, al servei
dels veïns, per a la millora i cohesió del barri,
la defensa del seu patrimoni i amb un marcat
accent cultural i solidari.
En aquesta nova etapa, l’AVP vol ser l’interlocutor
dels veïns davant totes les instàncies municipals.
Un interlocutor fort que pugui dialogar amb tots
els agents socials per demanar la solució als seus
problemes i unes inversions en infraestructures i
serveis més d’acord amb els impostos que paguem. Volem que Pedralbes torni a ser el barri
residencial i tranquil que va ser fa uns anys.
Necessitem recursos materials i, sobretot, humans. Persones que des de la societat civil
col·laborin de manera desinteressada i altruista pel bé dels altres. Creiem que en aquests
temps de forta crisi econòmica tenim l’obligació
d’ajudar als més necessitats.
Som conscients que les associacions de veïns
tenen un clixé reivindicatiu i polititzat que pot ser
difícil d’encaixar en un barri com el nostre. Però
els problemes existeixen i creiem que la millor
manera d’encarar-los és mitjançant la participació ciutadana exercida de manera responsable a
través d’una entitat com la nostra.
Entre les accions realitzades darrerament per
l’AVP hem de destacar:
La defensa del Parc de l’Oreneta oposant-nos
a un projecte urbanístic per la construcció de 30
habitatges de luxe en el parc, que suposava la
destrucció de masses forestals d’important valor ecològic. La nostra manera d’actuar ha estat
Pedres Albes - 31
NOTÍCIES DE L’AVP
Mercat de Nadal
Plaça del Monestir
Manel Girona 2. L’AVP coordinadament amb
centres escolars, esportius i sanitaris de la zona
va liderar la campanya per què no es concedís la
llicència d’obertura. L’alarma social s’havia encès
en el barri per la seva proximitat als nombrosos
centres escolars de la zona a causa de la perillositat que té pel jovent el consum d’aquesta droga.
Mercat de Nadal
sempre pacífica i a través dels mitjans legals corresponents.
L’AVP, recollint les queixes dels veïns, considerava que, tot i ser dins la legalitat, el projecte no
s’ajustava a la realitat de l’entorn, tant per l’alçada com pel volum dels edificis a construir. A més
a més, no ens semblava correcte que la permuta
de superfície edificable provingués d’altres barris.
Volem expressar la nostra satisfacció per l’inici
dels treballs de consolidació estructural de la
Casa Hurtado. Es tracta d’una antiga demanda
de l’AVP a l’Ajuntament, ja que era un edifici catalogat en perill de ruïna i un dels darrers vestigis
del tipus d’habitatge d’una època.
També volem agrair al Consistori l’acceptació de
la nostra sol·licitud perquè l’espai de sobre del
pàrquing d’ESADE porti el nom de Jardí Sobreroca i Ferrer, en reconeixement al fundador de
l’escola de negocis.
La coordinació de les queixes veïnals i el seu
trasllat a les instàncies municipals i policials corresponents pel desallotjament dels «ocupes» al
passeig Manel Girona 32. L’edifici ha estat desallotjat recentment. Actualment estem treballant
perquè la propietat rehabiliti i doni un ús a l’immoble i, d’aquesta manera, evitar que la casa pugui
tornar a ser ocupada.
Estem treballant perquè l’Ajuntament accedeixi a
la nostra sol·licitud de dignificar l’espai de davant de l’antiga pedrera de Pedres Albes en record del lloc que dóna nom al barri i que ha quedat molt reduït pel nou traçat del carrer Mare de
Déu de Lorda. Demanem que s’enjardini l’espai
de davant de la pedrera, s’instal·lin uns panells
explicatius de la història de la pedrera i s’habilitin
uns bancs i cadires pels visitants.
La denegació de la llicència per la implantació
d’un centre de consum de cànnabis al passeig
En els nostres esforços per cohesionar el barri,
ens sentim especialment satisfets dels actes cul-
32 - Pedres Albes
NOTÍCIES DE L’AVP
turals i socials que hem realitzat. El Mercat de
Nadal de Pedralbes s’ha consolidat com una
festa tradicional del barri, a la qual cada vegada van més veïns. El concurs infantil de dibuix
va superar les nostres expectatives amb més de
cent participants i les vendes dels expositors van
millorar les dels exercicis anteriors.
També va ser un èxit, artístic i de participació,
el concert del pianista i compositor Ralph
Zurmühle celebrat a Maria Reina per recollir fons
pel menjador social Pa de Sant Oleguer.
Una altra fita important en les ajudes al referit
menjador social va ser l’aportació econòmica
de l’Obra Social La Caixa.
També s’ha de destacar la primera Fira d’Art de
Pedralbes celebrada a mitjans d’abril que va tenir
una excel·lent acollida entre els veïns, el que ens
anima a seguir realitzant-la els propers anys.
Amb especial il·lusió estem preparant la tercera
Fira Vintage que tindrà lloc a mitjans de maig
en el recinte de la Casa Cantàbria. Aquest any, a
més a més de tenir els cotxes d’època de l’Antic
Car de Catalunya, està previst un mercat de roba
organitzat per gent jove del barri.
Fira d’Art en Plaça de Pedralbes
Foto Mural Monestir Pedralbes.
La comunicació és essencial en qualsevol activitat. És ben cert allò que el que no es comunica
no existeix i que no es pot estimar el que no es
coneix. Amb la nostra revista Pedres Albes volem arribar a tots els veïns per informar-los, explicar-los el que fem i tractar de fomentar el seu
sentiment de pertinença al barri.
Barbacoa en la fira d’art
Pedres Albes - 33
NOTÍCIES DE L’AVP
pels veïns. El districte de Sarrià ja les ha autoritzat pels carrers Dr. Enric Giménez, Dr. Farreras Valentí i Dr. Francesc Darder. El districte de
Les Corts ens ha presentat un avantprojecte
de mobilitat que estem analitzant. La proposta
contempla:
—El disseny d’un carril bici que travessi el barri
per connectar el centre de la ciutat amb la zona
universitària i el Monestir de Pedralbes.
—La implantació de direcció única als carrers
Cavallers i Sor Eulalia de Anzizu.
—La substitució dels aparcaments en bateria
per aparcaments en cordó al carrer Bosch i Gimpera.
—La creació de noves places d’àrea verda
d’aparcament al carrer Bosch i Gimpera.
Obra Social La Caixa la AVP i El Pa de Sant Oleguer.
També informem a través de la nostra pàgina web www.asvpedralbes.com, que tractem
d’actualitzar sempre el més ràpid possible.
En l’àmbit institucional seguim participant en
les Audiències Públiques, Consells de Barri i
de Districte, Plenaris, i altres reunions que puguin afectar el barri, tant en el districte de Les
Corts com en el de Sarrià. La participació ciutadana en les nombroses instàncies que existeixen en l’àmbit municipal és fonamental per la
solució dels problemes.
Una de les preocupacions més grans dels veïns
és tot el que té a veure amb la mobilitat, des de
la falta d’aparcament, fins als problemes que diàriament es produeixen a les entrades i sortides
de les escoles. Mantenim reunions periòdiques
per buscar solucions amb la Guàrdia Urbana, els
Centres Escolars i les Associacions de Pares.
D’altra banda, seguim treballant per la implantació de noves zones d’àrea verda d’aparcament
34 - Pedres Albes
Una altra de les grans preocupacions del barri
és la seguretat. Pedralbes és una zona residencial, relativament aïllada, sense locals comercials que a la nit genera sensació d’inseguretat als
veïns. Per solucionar aquest problema, l’AVP tenia contractat un servei de manteniment nocturn
amb un cotxe que circulava pels carrers. Lamentablement i, a causa de les exigències de la nova
Llei de Seguretat que va entrar en vigor a mitjans
d’any, el servei es va haver d’interrompre.
Estem treballant per a trobar una solució que
ens permeti donar un servei similar dins dels paràmetres de la nova llei.
Tot i el caràcter apolític de l’AVP, i davant la
proximitat de les eleccions municipals, hem
elaborat un document amb totes les peticions
del barri, que ha estat entregat a tots els partits polítics perquè el tinguin present en els seus
programes.
Finalment volem expressar el nostre agraïment als districtes de Sarrià i Les Corts per
l’ajut i el suport que ens han dispensat. Sense
la seva col·laboració totes les fites que hem descrit no hagueren estat possibles.
VEÏNS
Nuevas tecnologías
Camilla Ham
significa esto? Me pregunto, ¿hay alguien fotografiando el jarrón? No lo veo claro. ¿Y qué significa este número?
Aparto la vista, cierro el PC y algo incómoda voy
hacia la cocina a prepararme un aperitivo, cojo un
vaso y me sirvo un fino. No se me ocurre nada.
S
i quieres saber lo que significa hacerse
mayor, sentirse algo fuera del tiempo,
deja que te manden vía email una imagen, por ejemplo un jarrón azul con un
icono… para que escribas un texto sobre lo que
se te ocurra.
La idea en principio me atrae. Bueno pienso, es
fácil. A primera vista identifico lo más obvio, un
jarrón de cristal. Me pregunto si es un florero contemporáneo o tal vez de principios del siglo XX.
Me recuerda el modernismo vienés. Podría ser
una creación de Loetz. Su ligero efecto iridiscente estaba de moda en aquella época. En realidad
representa una forma clásica, podría estar diseñado en cualquier época. Quizás es de Habitat
o Ikea.
Mientras especulo sobre su procedencia me fijo
en un código 123RF impreso en la imagen ¿qué
Pero como la imagen no me deja tranquila vuelvo
al ordenador con la copa y empiezo a buscar en
Google y lo encuentro. Allí está toda la información sobre el misterio, sobre lo que yo considero
un misterio.
¡Ahh!! Es un banco de imágenes en internet libre
de licencias (RF right free), o sea lo puedes utilizar siempre que pagues una pequeña cantidad,
un micro pago al banco de imágenes. 1, 2, 3 significa la facilidad e inmediatez con la que puedes
vender y adquirir millones de imágenes.
Continúo investigando y llego a un bloc en que
discuten sobre los derechos de autor y los trucos para evitar un desembolso. Me entero que la
«marca de agua» de esta imagen indica no haber
pagado todavía porque de lo contrario estaría situada fuera del jarrón.
Oigo la puerta y entra mi yerno, me da un beso y
me dice viendo el jarrón en la pantalla. —Ah! No
sabía que tú también utilizabas esta página, ¿te
es útil?
Pedres Albes - 35
GASTRONOMIA
El vino: la parte
intelectual de la
comida
Jesús Pardo
Ex director financiero del Grupo Novartis
y Vicepresidente de Abadía Retuerta
http://pardoje2.wordpress.com
H
ace ya unos cuantos
años entrevistaron en
Inglaterra al que había
sido, tiempo atrás, un
famoso jugador de fútbol irlandés
que militó en el Manchester United
en los años 60-70, Georges Best.
Este personaje había alcanzado la
edad madura, y además llegado a
ella en un estado de salud aceptable… pero, pero, con escasos
recursos económicos a pesar de
que, en sus buenos tiempos, había
ganado una fortuna colosal gracias a su juego espectacular y a su
fama. La entrevista discurrió más o
menos así:
El resto debo reconocer que lo
malgasté.
Además en 1969 dejé las mujeres y
la bebida, fueron los peores veinte
minutos de mi vida.
Esta introducción que tal vez algunos de Ustedes considerarán «une
boutade» es totalmente verídica, y
lo es doblemente: primero, porque
la entrevista transcurrió tal como
yo les relato los hechos, y segundo,
porque es totalmente cierto que lo
de desembolsar un buen dinero en
la compra de excelentes vinos no
Georges Best
es, en absoluto, dilapidarlo. Como
nota al margen muy personal, les
confesaré que en mi opinión tampoco lo es disPeriodista: En sus años mozos amasó Usted una pensarlo en compañía de alguna bella mujer (o
enorme fortuna… y sin embargo ahora en su vejez aun de varias, pero en este caso consecutivas, no
vive usted con un limitado bienestar. ¿Cómo ha simultáneas, ¡seamos serios por favor!), aunque
sido esto posible?
confieso que no me atrevería a mantener este
punto de vista en presencia de mi esposa; y teGeorges Best: Le confesaré que gasté una gran mería hacerlo no porque ella pudiese considerar
parte de mi dinero en coches deportivos, hermo- escandalosa mi manifestación, sino porque al ser
sas mujeres y vinos franceses de primera calidad. ella una mujer que fue, y sigue siendo, ciertamen36 - Pedres Albes
GASTRONOMIA
te atractiva, podría entender que indirectamente
estaba yo sosteniendo
que nuestra ya larga convivencia me había costado muy cara… cosa que
es absolutamente falsa.
Ruego perdonen esta dilatada introducción, pero
mi propósito con ella radica en dejar claro y manifiesto que debemos luchar contra la insana tendencia que a veces nos
domina de escatimar el dinero en la compra
de vino y más especialmente cuando se trata de
degustarlo en un restaurante, acompañando una
buena cena.
Sabido es que el precio del vino en el restaurante
duplica fácilmente el que tiene en una bodega, o
Winery-shop como dicen algunos(as) modernos
por parecerles el término más elegante. ¿Pero
acaso no ocurre lo mismo con los manjares?
¿Qué cuestan los componentes aislados de una
ensalada César adquiridos en el mercado del Ninot? ¿Qué cuesta un plato de ensalada César en
un buen restaurante?...el factor multiplicativo del
precio del vino queda claramente superado por
el de dicha ensalada y en cambio muy pocos se
escandalizan por ello. Si lo que pretendemos es
no gastar dinero, no vayamos al restaurante, opino yo.
Como «rule of thumb» (para seguir la jerga de
aquellos currutacos adeptos a lo de «Winery»)
podemos estimar que para una cena en un buen
restaurante debemos estar dispuestos a gastar
en los vinos seleccionados un importe similar
al que pensamos gastar en los manjares. Numerosas veces he oído a más de un comensal
manifestar que por un excelente lenguado «à
la meunière», acompañado de alguna verdurita
natural, atinadamente salpimentado y sabia, a la
par que parcamente, aderezado con las consabidas hojitas de cerefolio, es razonable aceptar
un precio de 25€, y en cambio mostrarse escandalizado por el desembolso de 50 € por una
botella de un muy adecuado «aligoté»de Bourgogne (que compartida
con el (la) acompañante,
representa sólo la mitad
o sea también 25€.
Como saben Ustedes, el
«aligoté»es una variedad
de uva (la segunda más
usada en Borgoña). Al
vino elaborado con ella
hay que asociarlo con el
concepto de precocidad: la vid brota temprana,
también lo son la floración y el envero. Asimismo la baya madura muy rápidamente. A pesar
de que el contenido de azúcares en el mosto
no es alto, dado que la acidez total tampoco lo
es, se alumbra un vino que sin serlo, recuerda al
«abocado», pero que, si lo bebemos también joven (por aquello de seguir con lo de la precocidad), nos obsequia con un agradable aroma, de
cítrico-pomácea evocación, que tan bien marida con nuestra excelsa y al vez modesta «sole
à la meunière».
Tras lo que acabo de referirles, veamos lo siguiente:
¿Van Ustedes a permitir que se degrade el estudiado impacto gustativo del magnífico soleido y
su vegetal cohorte acompañante, por arroparle
con un vino no sólo inadecuado, sino además
incongruente con la alta alcurnia del manjar?...
¿verdad, que no?
Creo que a nadie se le ocurriría orlar una pintura de Rembrandt con madera de «formica»,
elemento que es muy digno, por otra parte, para
constituir la estantería de nuestro office destinado a acoger la caja de cepillos y del betún de
los zapatos… pero que no es el material ideal,
estimo, para formar el marco del magnífico cuadro de «Los síndicos del gremio de pañeros»,
del ya referido pintor. Cada cosa en su lugar y
en su momento y así pues, puede muy honorablemente un vino blanco de la casa, astringente
y noble muestra del terruño, coadyuvar a la feliz
Pedres Albes - 37
GASTRONOMIA
ingesta de un eximio lacón con grelos pero en
nuestro contexto de cena, dará con toda seguridad al traste con todo el encanto de la «sole à la
meunière», fruto de una ardua y delicada fecundación del lenguado por el viscoso semen que
constituye la mantequilla derretida…, lenguado
que como saben ustedes ha sido previamente
bañado y dejado macerar en leche de vaca (no
desnatada) durante veinte minutos… y mantequilla que pasada por la sartén debe haber alcanzado el grado tintóreo de «noisette»…pero no
más ya que lo contrario se calificaría de «beurrenoir», ideal para acompañar la raya pero no
el lenguado.
Habida cuenta de este armónico trenzado de
poéticos cuidados entre el lenguado y la mantequilla, logrado trabajosamente por un buen
cocinero… ¿sigue alguien creyendo que es excesivo, una vez la «sole à la meunière» ya en
la mesa, dispuesta a compartir su complaciente excelsitud con nuestro paladar, procurarle la
tutelar compañía de un buen «aligoté», aunque
cueste 50€ la botella? Yo, desde luego opino
que no y creo que Georges Best también me
daría la razón...
Presenta además el «aligoté» la versátil ventaja de poder acompañarnos a lo largo de toda la
cena. En efecto, podemos principiar con un aperitivo a base de un «kir» en el que el blanco «aligoté» es el componente esencial, salpimentado con
un liviano «soupçon de sirope de cassis» (como
diría algún otro esnobinado petimetre de los de
la Winery). Podemos seguir luego fielmente escoltados por el mismo vino «aligoté» en nuestra
degustación principal del lenguado «à la meunière»…y no se sorprendan ahora, puesto que el mismo vino constituye el ideal y acogedor sobrepelliz para arropar los quesos, si tenemos el acierto
de seleccionar alguno de los producidos en el
Charolais o en el Maconnais, como por ejemplo:
un Charolles «fermier» de leche de cabra, obviamente no pasteurizada, o también el conocido como Bouton de culotte (¡estos franceses,
siempre tan suyos, capaces de un leve toque canalla en la sacrosanta apelación de un queso!),
asimismo a base de leche cruda de cabra.
38 - Pedres Albes
Para lograr una buena cena en que queden satisfechos a partes iguales nuestro intelecto y
nuestro soma, no se precisa nada más. Desaconsejo aquello de primer plato, segundo plato y luego postre… y recomiendo llegar a los
quesos con un cierto apetito, dándoles un trato
casi de segundo plato. Sobre todo nada de fruta al final y menos aún la cítrica. No es menester, creo, recordar lo desaconsejable de la baya
pepónide del melón, sólo justificada por dos
factores: 1) que fuese extremadamente dulce 2)
si estamos dispuestos a aceptar una digestión
lenta, acompañada de una noche parcialmente
insomne. Si acaso nos quedase algún viso de
apetito tras los quesos, recomiendo optar por
un pequeño pastel dulce, tan dulce como minúsculo, del estilo del «Babá au Rhum», acompañado de una copita de un fortificado vino de
Oporto, obviamente Late Bottled Vintage (LBV)
como mínimo.
Sole à la meunière.
GASTRONOMIA
Queso de Charolles.
Nada de orujo tras una cena suave como esta.
Reservémoslo para otra ocasión en que en un
momento de exaltación patriótica hayamos sucumbido ante la ofensiva artillera de unas bravas
morcillas de Burgos, asistidas por la fiel infantería
de alguna chistorra, las cuales, formando parte
conjuntamente del mismo cuerpo de ejército, hayan tenido por gloriosa misión cubrir los flancos
de un par de jugosos huevos estrellados…
El blanco «aligoté» se produce en Borgoña, varietal o ensamblado con el de otras uvas, especialmente la Chardonnay. La Borgoña es una región
bendita desde el punto de vista enológico. ¿A
qué les suenan las siguientes denominaciones de
origen en el seno de esta fabulosa región?:
Chablis / Còte de Nuits / Gevrey Chambertin /
Clos Vougeot / Vosne Romanée / Corton / Pommard / Volnay / Meursault / Chassagne Montrachet / Nuits Saint Georges / Pouilly Fuissé / Mer-
Horari: dilluns a divendres 9-21:00
dissabte 9-13:30
Con dos tragos del que suelo
llamar yo néctar divino,
y a quién otros llaman vino
porque nos vino del cielo.
Como me siento incapaz de superar la capacidad de síntesis aquí exhibida por Don Baltasar,
concluyo mis consideraciones aquí. ¡Que ustedes
degusten bien su «aligoté»!
Bisbe Català, 8
Pedralbes 08034 BCN
93 203 30 65 / 93 203 77 93
www.farmaciapedralbes.com
[email protected]
www.facebook.com/farmaciapedralbes
Jordi Girona 2
Pedralbes 08034 BCN
932038493
www.farmaciatous.com
Treballem per a la vostra salut
curey y tantos otros… cuya sonora fonética evocación ya despierta la más sublime e inmediata
ensoñación gustativa en nuestras parvas meninges de pobres mortales, quienes desazonados
por la brevedad de la vida, perseguimos crearnos algún tímido e inócuo momento de bienestar
en este valle de lágrimas, intentando hacerlo sin
causar excesivo incómodo a los demás, y que de
forma concluyente supo resumir nuestro eximio
poeta del siglo de Oro, Baltasar del Alcázar, con
aquella estrofa:
Servei
Formació
Informació
Seguiment
Compromís
Prevenció
El servei de salut del barri des de fa més de 60 anys.
Perquè el més important és vostè
Horari:
Dlls-Dvs: 8:30h - 13:30h i 16:30 - 20:00h
Dissabtes: 9:30h - 14:00h
Pedres Albes - 39
PATRIMONI
El Teatre de Sarrià
i la seva gent
Llorenç Codern
L
a història del Teatre de Sarrià és la història de la gent que a finals del segle XIX
es va reunir a l’entorn de la parròquia de
Sant Vicenç de Sarrià per a fer d’actors i
dansaires, música i cant, com activitats culturals
de desenvolupament social i personal. És la història dels afanys i els treballs per disposar d’un
local, digne i adient, on desenvolupar aquesta activitat cívica i cultural pròpia. I és la història de la
voluntat de compartir aquest espai escènic amb
la societat, per tal que sigui un punt de trobada
de tots aquells que des de Sarrià tenen una proposta a fer en el món de les arts escèniques per
a tot tipus de persones i col·lectius, especialment
els més necessitats.
El primer nucli de gent va formar l’any 1896 l’Acadèmia Josefina, entitat que tenia com a objectiu
el desenvolupament d’activitats culturals i recreatives per als seus associats. L’Acadèmia va començar la seva activitat amb obres de teatre destinades a infants, en les que els nens participaven
al costat dels adults, i funcions de titelles. L’èxit
va ser enorme i això va fer que aviat també es
fessin obres de teatre exclusivament per adults.
El gran nombre de funcions i de públic va plantejar la necessitat de disposar d’un local adequat,
però malgrat que el van buscar amb intensitat no
l’arribaren a trobar mai. La cessió a la parròquia
40 - Pedres Albes
d’una casa i terreny al carrer Major de Sarrià va
empènyer l’entitat a construir el seu propi local.
Sense massa recursos i amb molta voluntat van
PATRIMONI
aixecar un primer teatre que inauguraren l’1 de
gener de 1907 amb una obra adient a l’ocasió:
L’Estel de Natzaret. Són els pastorets de Sarrià
que a partir d’aquell moment van esdevenir una
tradició dels temps de Nadal que avui dia continua.
L’any 1919 l’Orfeó Sarrianenc, entitat fundada
dos anys abans, es va fer càrrec de la gestió del
teatre. Malgrat que els concerts de música coral no eren estranys, amb l’Orfeó tingueren major
presència en la seva programació. Una massa
coral de més de cent cantaires i el públic que arrossegava van fer petit el teatre i van empènyer
l’Orfeó a fer-ne un de nou en el mateix emplaçament, aprofitant part de l’estructura del vell. Les
obres es van encarregar l’any 1927 a un mestre
d’obres de Sarrià —Jacint Torné— que va prendre el Teatre Romea de Barcelona com a model i
va construir-ne una rèplica en petit. El resultat va
ser l’edifici que avui coneixem: un teatre a la italiana, de planta de ferradura i dos pisos —platea
i amfiteatre—. Disposava de caixa escènica amb
pinta o estructura on es penjaven i es pengen les
barres de llums i decorats; escenari amb escotillons o trapes per on pugen i baixen els dimonis de l’Estel; i sota-escenari amb fossar per a
músics i espais per a altres serveis i magatzems.
Enganxat al teatre es construí un local social,
anomenat el Cafetí, espai de trobada dels socis
de l’entitat i del públic del teatre abans, després i
durant les funcions.
L’activitat escènica, musical, cívica i social del teatre i Cafetí va ser molt intensa fins a l’esclat de
la Guerra Civil, moment en què van ser incautats i
convertits en sala d’actes i seu social de l’Ateneu
Pro-Cultura Avanti. Acabat el conflicte, les noves
autoritats no van permetre que l’Orfeó Sarrianenc
es fes de nou responsable de la gestió del teatre i van intentar destinar-lo a una institució afí al
nou règim. Els sarrianencs es van movilitzar per
salvar-lo per al barri i, després de diverses gestions i la liquidació de deutes i drets pendents,
van aconseguir que la parròquia n’esdevingués
propietària. El 1943 es creava el Centre ParroquiPedres Albes - 41
PATRIMONI
al de Sarrià, una nova entitat que a partir d’aquell
moment passava a gestionar el teatre i el Cafetí,
entre altres funcions.
Ràpidament el teatre va recuperar la seva frenètica activitat amb una nova programació tota ella
en castellà, a excepció de l’Estel, única obra que
es va permetre representar en català. La comèdia costumista i la sarsuela marcaven la pauta,
juntament amb actes religiosos de formació del
jovent d’Acció Catòlica i el teatre específicament
religiós com ara els autos sacramentals. Al final
de cada representació s’interpretava l’Himno Nacional. Aquesta rigorositat va començar a afluixar
a finals dels anys 40 quan comencen a fer-se altra tipus d’activitats: festivals infantils i de màgia,
espectacles de circ i les primeres projeccions de
cinema. També en aquest moment va augmentar
la permissivitat envers obres en català.
Per tal que tot aquest brogit es realitzés en un
marc digne, es va pintar i embellir la gran sala del
teatre. La feina va ser encarregada a Pere Queraltó i Nou, pintor i escultor, artista polifacètic i
director artístic habitual de les produccions teatrals de l’època. A ell es deuen la decoració de la
boca de l’escenari i del llum del sostre. L’entorn
del teatre també es va dignificar amb l’arranjament d’una terrassa i l’esgrafiat d’un mural dedicat a Sant Josep, patró del Centre, en el mur que
tancava l’espai.
El gran nivell d’activitat que va assolir el teatre en
aquells anys va ser possible gràcies a la tasca del
Quadre Escènic, veritable companyia estable de
teatre amateur que assolí renom tant per la qualitat com per la quantitat de les seves representa­
cions. Dirigit successivament per Ramon Amorós,
Josep Torner i Carles Torrents, l’any 1952 inicià
la col·laboració de Manuel Cubeles arran d’una
actuació en el teatre del famós Esbart Verdaguer,
que llavors dirigia.
Malgrat la seva coixesa, Manuel Cubeles era
un apassionat del moviment escènic i començà
a intervenir com a coreògraf o director. En deixar l’Esbart Verdaguer, la direcció del Centre el
va contractar per a un gran projecte: la creació
42 - Pedres Albes
d’un esbart propi. Va seleccionar dansaires, va
implantar un programa d’assajos i en la festa
de Sant Josep de 1955 va fer debutar un conjunt de
joves que van constituir l’Esbart Sarrià. Una gran
activitat creativa en vestuari, coreografies i arranjaments musicals van fer de l’Esbart un referent
de la dansa catalana i van crear el ric patrimoni que encara avui dia custodia. Poc després, la
temporada 1956-1957, Manuel Cubeles va ser el
gran renovador de les representacions de l’Estel
de Natzaret que assolia els cinquanta anys de
presència a Sarrià.
Amb tres formacions artístiques pròpies —el
Quadre Escènic, l’Orfeó Sarrianenc i l’Esbart Sarrià— el Teatre del Centre Parroquial es consolidà
com a centre de referència del teatre, la música
i la dansa amateur de qualitat, amb gran quantitat de representacions i l’assistència d’un nombrós públic. Però el canvi d’usos i costums conseqüència del desenvolupament econòmic dels
anys seixanta van canviar les coses. La televisió
—que permetia gaudir d’espectacles sense sortir
de casa— i el cotxe —que permetia sortir fora els
caps de setmana— van fer baixar l’assistència
de públic i va comprometre la viabilitat econòmica de les produccions que es feien al teatre.
Els nous costums també van incidir en el grau de
participació d’actors, cantaires i ballarins. L’any
1962 es retirava Mn Àngels Obiols, fundador i director de l’Orfeó Sarrianenc, fet que propicià la
seva dissolució. L’any 1964, l’activitat del teatre
va quedar reduïda a les representacions de l’Estel
i la ballada de l’Esbart, per Sant Josep. Davant
aquest fet es va arribar a plantejar la possibilitat
de la seva reconversió en Cinema Sarrià.
PATRIMONI
El suport econòmic de la parròquia va evitar la fallida del teatre i l’obertura a nous grups d’amants
de les arts escèniques va permetre la recuperació de la seva activitat. Primer va ser l’intent de
convertir-lo en seu de l’Agrupació Dramàtica Barcelona i molt especialment del seu cicle de teatre infantil. En no consolidar-se la iniciativa, altres
grups van passar a adoptar el teatre com a seu
i espai principal de la seva activitat: el Grup de
Teatre, El Desvan de Glory, el QES (Quadre Escènic Sarrià), l’Elenc Teatral JV Foix, La Bambolina
Negra... Paral·lelament es potenciava les actuacions d’actors i companyies de renom —Joan
Capri, Montserrat Carulla— i la realització de tot
tipus d’espectacles —concerts, màgia, circ, festivals infantils, cinema—. El resultat econòmic no
sempre va ser satisfactori i l’any 1982 es deixava
de llogar l’orquestra que acompanyava les representacions de l’Estel de Natzaret. En deixar de
ser necessari, es va cobrir el fossar dels músics i
es va eixamplar considerablement l’escenari.
Altres fets van alterar físicament el teatre. En primer lloc, la instal·lació de butaques fixes provi-
nents de locals que tancaven. No està molt clar
com va anar la cosa, ja que sembla que en dues
ocasions es va aprofitar el cadiram d’altres equipaments: del cinema Spring, del passeig de la
Bonanova, i del cinema Jaume I, de les galeries
del mateix nom al passeig de Sant Gervasi. La
desaparició d’aquests equipaments va permetre
disposar primer d’unes cadires de fusta dura i
després de les butaques de tela vermella i farcit de palla utilitzades fins el 2014. En segon lloc,
l’enderroc del Cafetí l’any 1989. El seu espai engrandia la terrassa exterior fins a la seva dimensió
actual i permetia la construcció d’un nou edifici
del Centre Parroquial amb el nou bar, sales de
reunió i una sala d’assaig llargament reivindicada
pels grups de teatre i l’esbart.
Però el fet que afectà més la vida del teatre
va ser el seu tancament judicial per deficiències d’aïllament acústic, l’any 2001. La denúncia d’una veïna va endegar el procés en què,
després de les corresponents proves pericials,
es va dictaminar les mancances del teatre en
aquest aspecte i obligà una forta inversió per
Pedres Albes - 43
PATRIMONI
1907-1927
part de parròquia per solucionar parcialment el
problema. El permís de reobertura va arribar a
principis del mes de desembre amb el temps
just per fer els assaigs i representacions de l’Estel. L’ensurt, però, va fer prendre consciència de
l’envelliment del teatre i de la necessitat d’una
reforma.
Les primeres actuacions es van produir amb motiu de les celebracions del centenari de l’Estel de
Natzaret, la temporada 2006-2007, i van incloure la reobertura del fossar per la recuperació de
la música en directe, entre altres actuacions. El
2010 que es va presentar el projecte de rehabilitació integral de l’edifici en tres fases per tal de no
interrompre del tot l’activitat de teatre. La implicació de la parròquia i el districte de Sarrià - Sant
Gervasi van donar l’empenta inicial. Després van
venir els ajuts de l’Institut de Cultura de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya i el suport
popular en moltes formes entre les que destaca
la campanya Apadrina una butaca per la qual les
noves butaques del teatre porten el nom de persones, famílies, empreses, associacions i institucions que han contribuït econòmicament a la
realització de la reforma.
44 - Pedres Albes
Al llarg de quatre anys, entre el 2011 i el 2014
s’ha construït de nou tota la caixa escènica i s’ha
reformat la caixa pública. La intervenció ha suposat l’aïllament acústic i tèrmic de tot l’edifici i la
seva climatització, la construcció de camerinos,
lavabos al seu interior i nous accessos adaptats a
persones de mobilitat reduïda, incloent un ascensor. S’ha recuperat l’amfiteatre i s’ha creat un sobre-amfiteatre, on es situa l’espai dels tècnics de
llum i so, dins una espectacular estructura metàl·
lica contemporània. El resultat ha estat l’augment
de l’aforament fins a les 350 localitats, que els
actors hagin guanyat nous espais de camerinos
i el públic un ampli passadís central d’accés a la
platea. I tot, mantenint l’aspecte original, amb el
seu vell i bell encant de teatre a la italiana.
La reforma del teatre obre una nova etapa de la
seva història. Una nova entitat creada el 2009,
l’Associació Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià, el gestiona i el posa a disposició de la societat
per a seguir treballant a favor del desenvolupament artístic i cultural de les persones. Per això
pren el nom de l’antiga vila que el va veure néixer
i com a Teatre de Sarrià vol projectar-se per tota
la ciutat de Barcelona i anar, encara, més enllà.
ENTITATS DEL BARRI
St. Paul’s School y
la Creatividad
«Creativity is intelligence having fun», Albert Einstein
Richard Mitchell y Rogelio Villellas
Coordinadores de la Semana Creativa en Primaria y ESO
T
ener la ocasión de ser creativos y desarrollar habilidades creativas es parte
esencial del aprendizaje y los estudiantes de St Paul’s School tienen muchas
oportunidades de dejar que brille su creatividad.
Creatividad que es fundamental en el desarrollo
de pensamientos y aprendizajes que son útiles a
lo largo de la vida.
Este año, el tema era «TheLand of Make-Believe» que permitió introducirles en el mundo
de los cuentos de hadas. Cada grupo tuvo que
representar un cuento en 3D con materiales de
desecho que formaría parte de una ciudad en
miniatura. La variedad fue inmensa: tuvimos
la torre de Rapunzel y la princesa con su larga
trenza. Blancanieves y los siete enanitos. El her-
Cada año, durante la semana blanca, los niños
de EarlyYears y Educación Primaria participan en
una semana que denominamos CreativityWeek
y que les permite explorar el mundo en que viven
de diferentes maneras.
Pedres Albes - 45
ENTITATS DEL BARRI
especialmente cuando pudieron enseñar a sus
padres el trabajo realizado durante la semana.
En el mismo sentido, los alumnos de ESO participan en talleres de creatividad, como son los
de estampación de camisetas con pintura textil
aplicada con una esponja a partir de una plantilla
que ellos mismos diseñan; o el taller de scrapbooking, en el que aprenden a decorar y personalizar objetos cotidianos como su carpeta o
una caja... Sin olvidar el taller de pizzas, en el
que disfrutan trabajando la masa y preparando
su propia pizza. ¡Sin duda la mejor que jamás
han probado!
moso palacio de la Sirenita bajo el océano y la
Casita del Gingerbread cubierta de verdaderas
golosinas.
También se modelaron los personajes de los principales cuentos, y cucharas de madera se transformaron en princesas; pinzas, en niños y la arcilla, en Las Tres Cabritas. Completamos la semana
con representaciones de títeres, escuchando a
cuentacuentos y visitando la exposición. Los resultados fueron muy satisfactorios para los niños,
46 - Pedres Albes
Otra área que pretendemos cubrir esta semana
tiene que ver con el desarrollo personal. Talleres
como el de poesía, en el que además de trabajar los conocimientos básicos de métrica los
alumnos dan rienda suelta a su expresividad y
participan en un pequeño concurso poético; o
el de brain training, en el que practican el cálculo, la memoria, la concentración, el razonamiento y el trabajo en equipo para la resolución
de pequeñas adivinanzas numéricas, juegos
geométricos... También se trabajan las capacidades de nuestros alumnos de escuchar, de
seguir instrucciones y aumentar su confianza a
través de juegos de improvisación en el taller de
drama.
ENTITATS DEL BARRI
No dejamos de lado la vertiente científica. Así, los
alumnos realizan divertidos experimentos de ciencias en el taller de laboratorio, y elaboran un tríptico
con aquellas variedades botánicas más representativas que se encuentran en el área de la escuela
que se les asigna, dentro del taller de botánica.
Pedres Albes - 47
NOVES TECNOLOGIES
Invertir en nuestro futuro
Carlos Fuertes Ramon
Licenciado en Ingeniería Industrial
T
engo 37 años y nací en Barcelona. Soy
licenciado en Ingeniería Industrial por
la Universitat Politècnica de Catalunya,
cursé un Máster en Banca y Finanzas en
el Instituto de Estudios Bursátiles de Madrid y
hablo cinco idiomas. He desarrollado gran parte
de mi vida profesional y personal en Alemania.
Dirijo dos empresas dedicadas a la Ingeniería de
Automoción y a la formación de jóvenes ingenieros que quieren especializarse en este sector.
En septiembre del año pasado, con un flujo migratorio de ingenieros precisamente en sentido
contrario, trasladé mi residencia de Munich a
Barcelona para abrir una nueva oficina de ingeniería y formación en la Ciudad Condal. Así
pues, de la mano de mi estimado socio y amigo,
Santiago González, nació AES Engineering Barcelona con el objetivo de potenciar la ingeniería
de automoción en nuestro país y a su vez capacitar y orientar a jóvenes ingenieros mediante
48 - Pedres Albes
conocimientos prácticos impartidos por profesionales del sector de la automoción.
En Catalunya y en el resto de España tenemos
muy buenos ingenieros, o por lo menos así se
nos ve desde fuera, sin embargo sigue existiendo un gran vacío entre la Universidad y la Empresa. Mientras en otros países esta colaboración
es inherente a la formación de todo ingeniero, y
en consecuencia han adaptado así sus planes
de estudio, en nuestro país desgraciadamente
todavía no es del todo así. Es por tanto nuestra
misión convencer a nuestros futuros ingenieros
de que deben ser ellos mismos quiénes apuesten e inviertan en su futuro profesional si quieren
ser atractivos para las empresas y no quedarse
atrás. En AES Engineering ofrecemos Postgrados de Especialización pensados específicamente con este objetivo. Son el complemento
ideal a la finalización del grado o el máster universitarios para todos aquellos ingenieros que
NOVES TECNOLOGIES
buscan una especialización de alto nivel impartida por profesionales del sector de la automoción. En definitiva, intentamos tender puentes
entre universidades y empresas para favorecer
así la incorporación de nuestros ingenieros al
mercado laboral nacional e internacional.
En nuestro Postgrado en Ingeniería de Producto y Gestión de Proyectos en Automoción, así
como el de Diseño de Producto asistido por
Ordenador, contamos ya con tres promociones
de estudiantes, y en mayo empezará la cuarta.
Bajo nuestro punto de vista está siendo ciertamente un éxito: al finalizar la formación tres de
cada cuatro alumnos han sido contratados por
nuestra empresa o bien por alguna de nuestras
empresas colaboradoras, en las que desempeñan funciones de responsabilidad diversa. Estamos convencidos que este éxito se debe en
gran medida, no sólo a los conocimientos que
impartimos, sino también a la actitud positiva
que intentamos transmitir y a la concienciación
de que, una vez finalizados los estudios universitarios, deben seguir invirtiendo en su formación como ingenieros. Actualmente las empresas necesitan profesionales con un alto grado
de especialización y con dominio de varios idiomas, puesto que sus principales clientes se encuentran fuera de España, repartidos por todo el
mundo. Requieren en definitiva ingenieros que
tras su incorporación sean capaces de adaptarse rápidamente al funcionamiento interno de la
empresa y ofrecer un buen rendimiento a corto
plazo.
Los países económicamente más fuertes de la
zona Euro lo saben. Ellos siguen precisamente
un modelo educativo similar en sus programas
postuniversitarios, basados principalmente en
la enseñanza de conocimientos prácticos de inmediata aplicación real en el ámbito profesional.
Saben que el potencial de crecimiento económico del país reside en gran medida en su capacidad exportadora tanto de bienes como de
servicios, y para ello necesitan profesionales
con gran talento y con un alto grado de especialización, capaces de desarrollar ideas innovadoras y creativas y, sobre todo, capaces de
ponerlas en práctica casi de forma inmediata.
Por ese motivo desde AES Engineering apostamos por la especialización de alto nivel y por la
integración de la empresa en la universidad (P.ej.
mediante prácticas remuneradas y/o contratos
de cooperación educativa). El objetivo es que el
ingeniero, una vez terminados sus estudios, no
sufra un costoso proceso de inserción laboral
con escasas posibilidades de éxito, sinó que,
por el contrario, este sea lo más natural, eficiente y cómodo posible, obteniendo a su vez una
orientación profesional cualificada que le ayude
en todo momento a decidir en qué dirección va a
querer desarrollar su carrera profesional.
AES Engineering
es una empresa ubicada
en Munich y Barcelona experta en Ingeniería de Producto y de
Procesos en la Automoción, así como en la Gestión Técnica de
este tipo de proyectos.
AES Engineering
ofrece servicios de
Formación para titulados y empresas (Corporate Training on
Demand) La formación se diseña a medida del cliente, pensada
en base a las necesidades específicas propias del personal de la
empresa y se trabaja a dos niveles: personal y de grupo.
Nuestra experiencia en numerosos proyectos dentro de
diferentes empresas del sector, tanto en proveedores Tier
1 como en fabricantes de coches OEM, y los amplios
conocimientos técnicos adquiridos en este campo nos permiten
ofrecer soluciones desde el desarrollo conceptual hasta la
industrialización del producto y lanzamiento en serie.
Pedres Albes - 49
GASTRONOMIA
Replica a Javier
de las Muelas
E
n el número anterior de la revista PEDRES
ALBES, publicamos una receta de Javier
de las Muelas sobre la preparación del
Gin Tonic. A continuación cedemos un
espacio a un lector que nos ha enviado la siguiente carta:
Asociación de vecinos de Pedralbes.
a la atención de D. Javier de las Muelas.
Muy Sr. mío:
He leído con interés el artículo escrito por Vd. referente al Gin Tonic, le felicito, está Vd. muy bien
informado; no obstante quisiera comentarle unos
detalles acerca de la referida combinación, detalles que posiblemente desconoce y seguro serán
de su interés.
El que suscribe, vecino de Pedralbes y socio de
la Asociación de Vecinos fue durante años el responsable del lanzamiento de nuevos productos
de la empresa Ríoblanco, propiedad de mi familia
y fabricante-distribuidor en exclusiva de los productos Schweppes en aquel entonces desconocidos en España.
La Tónica, Water Tonic en Inglaterra y aquí en
nuestro país Tónica a secas, nos parecía que el
hablar de Agua Tónica tenía demasiadas connotaciones medicinales, fue inventada por el Doctor
Jacob Schweppes, un renombrado químico suizo. Esto fue a mediados del siglo XVIII. Inventó lo
que se llamó el Indian Tonic. Lo hizo a sugerencia del gobierno inglés. Efectivamente Inglaterra
mandaba quinina en pastillas a la India, lo hacía
para prevenir de la malaria a sus soldados. Estos
no la consumían, la vendían a los naturales del
50 - Pedres Albes
país que la tomaban como droga. Se ideó entonces una bebida en la que la quinina estuviese disuelta, agua, azúcar, esencia de limón, etc.
Cadbury Schweppes es la propietaria de plantaciones de quinina en Kenia. Venden a laboratorios farmacéuticos y fabricantes de refrescos,
pero la mejor quinina y mejor sintetizada la resevan para su propio consumo; por eso la tónica
Schweppes es inconfundible, sus consumidores
la distinguen rápidamente y difícilmente aceptan
un sustituto.
La tónica era un sabor diferente, difícil, por eso
nuestros primeros mensajes publicitarios recomendaban insistir, insistir. Durante su lanzamiento
la casa inglesa nos facilitaba cajas de ginebra, la
regalábamos a los establecimientos a cambio de
exclusivas. En nuestro país se había popularizado
el Cuba Libre y el Raf, servidos siempre en vaso
alto, con hielo y Cola hasta el borde. Nuestra lucha con camareros y barmans era convencerlos
que el Gin Tonic era otra cosa. Se sirve la ginebra y se deja la botella para que el consumidor la
mezcle a su criterio, una tónica puede utilizarse
para varios Gin Tonics. Por eso en Inglaterra existe la Tónica Baby.
Organizamos concursos nacionales de barman
para explicarlo pero era difícil, sigue siendo difícil.
Un día que tengamos la ocasión de tomarnos un
Gin Tonic juntos, te ofreceré uno de mi invención,
a ver qué te parece.
Un cordial saludo
Alberto Duffo
[email protected]
34è FESTIVAL
Cicle d’estiu
CICLE
DE MÚSICA VILA DE LLÍVIA
D’ESTIU
SETMANA SANTA
SETMANA SANTA
Divendres 3 d’abril
CONCERT ESPIRITUAL
Gudrun KOHLRUSS, soprà
Michael WILLE, violí
Yi-Rang OCK, orgue
Obres de: Bach, Haydn, Mozart,
Shubert, Franck
NADAL
Divendres 25 de desembre
CONCERT DE NADAL
LA POLIFÒNICA DE PUIG-REIG
Diversos autors
COL.LABOREN:
c
Cicle d’estiu
CICLE D’ESTIU
Diumenge 9 d’agost
Diumenge 16 d’agost
CONCERT INAUGURAL
ORQUESTRA OCT 48
Darko BRLEK, clarinet
Obres de : Monn, Mozart,
Boccherini i Brahms
ELS INSTRUMENTS DE VENT
Kei HIKICHI, piano
RITORNELLO QUARTET
(oboè, clarinet, trompa i fagot)
Obres de: Beethoven, Mozart, etc
Dimarts 11 d’agost
Dimarts 18 d’agost
DE SEÜL A LLÍVIA
YE PIANO TRIO de Corea
Youngshin KIM, piano
Jung Mi KIM, violí
Sung-WON , violoncel
Obres de: Haydn, Turina,
Dvorak
LES QUATRE ESTACIONS
ORQUESTRA” I MUSICI DI VIVALDI”
Glauco BERTAGNIN, violí
Claudi ARIMANY, flauta
Obres de: Vivaldi
Divendres 14 d’agost
Divendres 21 d’agost
CANÇONS i MÚSICA
ESPANYOLES
Eva TENORIO, soprano
Francisco CUENCA, guitarra
José Manuel CUENCA, piano
Obres de: Granados, Rodrigo,
Sorozábal, García Lorca, etc.
ÒPERA “DIDO i ENENAS” de
Henry PURCELL
Companyia “AD PARNASSUM” de
Londres
Orquestra “L’ OFFERTA MUSICALE
DI VENEZIA”
Maria-Lisa GEYER, directora
R. PARRAVICINI, director musical
ORGANITZA:
Amb la col·laboració de:
www.avpedralbes.com/
C/ Domínguez Miralles, 11-19. 08034 Barcelona
Tel.: 932 802 189
Horari: 17,00 a 20,00 hores tots els dilluns, dimecres i dijous
[email protected]