PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONA
www.indicadordeeconomia.com
Núm. 183 Any 14 - II Etapa
MAIG 2015
X ESPECIAL QUÍMICA
XPROMOCIÓ ECONÒMICA
El clúster químico reclama que se solucionen
‘con urgencia’ sus déficits históricos
El Indicador d’Economia volvió a reunir en una mesa
redonda a las principales empresas del clúster
químico de Tarragona. El sector continúa trabajando bajo su nueva marca ChemMed para atraer
nuevas inversiones que aporten dinamismo al
clúster. Pero más allá de las estrategias de promoción, la química reclama que se solucionen los
déficits que lastran su competitividad y que son
un obstáculo para las ansiadas inversiones. Los
elevados costes energéticos, la falta de infraestructuras vitales como el ancho de vía internacional para exportar a Europa y una política industrial más firme son las reivindicaciones del sector
para garantizar su futuro. Pàgs. 11-26
X TURISMO
La inversión es de 100
millones de euros y
se crearán 150 empleos
El anunciado hotel de 5
estrellas queda para
una segunda fase
La inversión más importante. Así
define la direccón de Port Aventura
la apuesta por Ferrari Land. El
segundo complejo de ocio de la
prestigiosa marca automovilística,
después del de Dubai, será una realidad a finales de 2016. Port
Aventura espera que el empuje de
Ferrari le lleve a conseguir los 5
millones de visitantes al año, superando los casi 4 que tiene actualmente. Ferrari Land supone un
nuevo paso en la política del parque
temático de asociarse a marcas de
prestigio mundial, después del
fichaje del Cirque du Soleil. La
inversión es de 100 millones de
euros y la creación de puestos de
trabajo permanentes se estima en
unos 150. Para más adelante queda
la construcción de un hotel de 5
estrellas dentro de Ferrari Land,
que se anunció en 2014 cuando
trascendió el acuerdo con Ferrari.
La dirección de Port Aventura sostiene que el nuevo hotel se hará,
aunque en una segunda fase del
nuevo complejo. Págs. 2-3
El Port de Tarragona va tancar el
2014 amb un increment del 13,62%
Les xifres finals del
2014 al Port de
Tarragona confirmen
que els tràfics van
pujar un 13,62%, uns
números positius que
tenen el seu reflex
també en els 5,3
milions de beneficis de
la infraestructura portuària. Pàg. 27
CaixaBank finançarà la urbanització de l’Anella Mediterrá-nia
dels Jocs Mediterranis Ta-rragona 2017. L’entitat aportarà 12
milions d’euros per fer realitat
un equipament que inclourà un
palau d’esports, una piscina i un
estadi d’atletisme. Pàg. 9
Cooperativa Cambrils
Ferrari Land pone su primera piedra para que
Port Aventura llegue a los 5 millones de visitas
La nueva área estará
lista a finales del
año que viene
CaixaBank reforça el
seu suport a Tgn 2017
Vendrà aquest any tot el seu oli
envasat, millorant els seus marges
La cooperativa de Cambrils
aconseguirà aquest any vendre
tot el seu oli envasat i amb
marca pròpia. Una fita que
millorarà molt els seus marges.
L’exemple de la cooperativa de
Cambrils serveix de referència
per a altres cooperatives, que
venen normalment a l’engròs a
comercialitzadores, per falta de
capacitat comercial. Pàg. 5
La Diputació de Tarragona
convoca una nova edició
dels Premis Emprèn
Pàg. 7
Industrias Teixidó
Adquireix desfibril·ladors per garantir
una actuació ràpida en cas d’infart
Foto: Xavi Jurío
La Cambra de Comerç de Reus lliura
els Premis a la Internacionalització
Un total de 42 empreses van
rebre un dels Premis a la
Internacionalització de la
Cambra de Comerç de Reus, un
reconeixement a la capacitat
exportadora. Els guardons
també van recononèixer diversos treballs periodístics que han
contribuit a divulgar la internacionalització de les empreses de
la zona. Pàg. 6
Les instal·lacions d’Industrias Teixidó a Riudecols ja
estan cardioprotegides. Gràcies
a l’adquisició de dos desfibril·ladors, l’empresa podrà
donar una resposta ràpida en
cas que algun dels seus treballadors o visitants pateixi un
infart. L’actuació ràpida és
fonamental per salvar vides
quan es pateix una aturada cardiaca. Pàg. 29
Maig
02
2015
INFORME
Turismo
PortAventura tiñe de rojo Ferrari una
meta de cinco millones de visitas
Colocada la primera piedra de Ferrari Land, la inversión "más importante" de la historia del parque temático
ROBERTO VILLAREAL / SALOU - VILA-SECA
El tercer parque temático de PortAventura ya está en marcha de la mano
del fabricante de automóviless de lujo más famoso del mundo, Ferrari. Esta
nueva apuesta se traducirá en 150 empleos -directos e indirectos- y permitirá, si las previsiones se cumplen, no sólo atravesar la barrera de los
cuatro millones de visitantes que tanto se resiste, sino a medio plazo incluso alcanzar los cinco millone
es. Unas expectativas ambiciosas que reveló
el presidente de PortAventura, Arturo Más-Sardá el pasado
o jueves durante
la ceremonia de la primera piedra de Ferrari Land, que es como se ha bautizado la nueva joya del complejo lúdico de la Costa Daurada.
Se trata de un nuevo proyecto
de récord, tanto por la inversión
de 100 millones de euros (la más
alta en sus 20 años de historia)
como por la atracción estrella prevista, el acelerador vertical más
alto de Europa que se une a un
historial de hitos en la industria
del ocio, reclamos en una estrategia de márketing perfectamente
diseñada que han ido renovando
el atractivo de los parques, como
el Dragon Khan (1995, mayor
número de loopings del mundo),
Furius Baco (2007, la más veloz),
Shambala (2012, todavía hoy la
montaña rusa más alta de
Europa) y King Khajuna (2013, el
tobogán de caída libre más alto de
Europa).
El nuevo parque Ferrari, un
recinto de 75.000 metros cuadrados -ubicado junto al hotel
PortAventura
y
el
área
Mediterránea del parque clásicoal que se podrá acceder bien con
entrada propia o bien combinada
con el resto del complejo, 'vende'
las sensaciones y la adrenalina de
la Fórmula 1, pero también busca
recrear la magia de Italia en aras
de atender al público familiar que
tan buenos resultados reporta año
tras año.
En este sentido, Ferrari Land ha
requerido una interpretación cre-
La inversión es
de 100 millones y abrirá
puertas a finales de
2016, creando 150
puestos de trabajo
ativa y amplia del mito Ferrari, no
sólo ceñida al aura de temperamento y exclusividad de los
coches deportivos más prestigiosos del planeta. "El gran reto explica el director general de
PortAventura, Luis Herault- era
integrar Ferrari para que no distorsionase el producto en su conjunto y la personalidad de
PortAventura; nuestra idea origi-
campeón alemán Sebastian Vettel
fueron los protagonistas de la
ceremonia de la primera piedra al
firmar un ladrillo traído desde la
casa natal de Enzo Ferrari en
Maranello y un pistón fabricado
en 2014, año del acuerdo estratégico entre Portaventura y la marca
del cavallino rampante.
"El potencial de la marca Ferrari
nos permite pensar en cinco
millones de visitantes de nuestros
mercados tradicionales (España,
Reino Unido, Francia y países del
Este, fundamentalmente) y otros
países como Alemania, Benelux,
Escandinavia, y cómo no, también
Italia", anunció Mas-Sardá. El
El proyecto incluía un
El acelerador vertical será la atracción más emblemática.
nal es ofrecer un viaje por el
mundo, y el ángulo de lógico de
entrada es trabajar Italia y reproducir el mundo italiano, con sus
trattorias, sus tiendas, sus iconos,
etc", es decir, un homenaje no
sólo a la faceta más tecnológica
(innovación y F1, ya explotadas en
Abu Dhabi) de Ferrari, sino también a su papel como emblema
del genio de Italia, con referencias
al fundador, Enzo Ferrari, y a la
cultura tradicional trasalpina.
A los apasionados de las emociones fuertes les espera un acelerador vertical de 112 metros de
altura que batirá los casi 80 metros
de Shambala como la montaña
rusa más alta de Europa fabricado
por Intamin (la empresa especializada en montañas rusas más famosa del mundo) que alcanza 180
kilómetros por hora en cinco
segundos, el equivalente a 1,35 G.
Aparte de este anzuelo de adrena-
lina, poco más se sabe por ahora:
"Habrá también simuladores,
pero sin perder de vista todos los
perfiles de la familia, una fórmula
habitual en PortAventura", avanzó
el presidente de PortAventura,
Arturo Mas-Sardá.
La frontera del millón de pernoctaciones anuales
Medio centenar de empresas se
encargan ya de los trabajos que
culminarán a finales de 2016.
Todo el diseño del nuevo parque
temático ha sido realizado por el
equipo de Desarrollo de
PortAventura en estrecha colaboración con Ferrari, cuyo glamuroso sello ya se pudo observar en la
espectacular presentación realizada en una enorme carpa roja, el
color corporativo. Además del
presidente de PortAventura, el
presidente de la Generalitat, Artur
Mas, el director del equipo
Ferrari, Maurizio Arrivabene y el
hotel de 5 estrellas que
de momento se deja
para una segunda fase
impacto de Ferrari Land deberá
hacerse notar también en los
cinco hoteles del resort para romper la barrera del millón de pernoctaciones, frente a las más de
850.000 actuales. Al igual que
PortAventura Park y Costa Caribe
Aquatic Park, "el de Ferrari es un
proyecto vivo que se desarrollará
en los próximos años".
Habrá que esperar para otro de
los alicientes del proyecto. A pesar
de que cuando se dio a conocer la
alianza estratégica entre Ferrari y
PortAventura, ambas compañías
destacaron la creación del primer
hotel temático de la marca en el
mundo, finalmente este innovador desarrollo ha sido aplazado
para una segunda fase todavía sin
calendario concreto. Q
Arturo Mas-Sardà
Presidente de Port Aventura
"Ferrari apuesta por Port Aventura
gracias a nuestra buena reputación en
el sector de los parques temáticos"
DANI REVENGA / SALOU
La dirección de PortAventura
tiene claro que la estrategia de
aliarse con marcas de prestigio
como Ferrari o Cirque du Soleil
ha de permitir al parque temático dar un salto cualitativa, en
número de
e visitantes, y cuentitativo, conquistando nuevos
segmentos de mercado.
- ¿Qué expectativas ha depositado Port Aventura en Ferrari
Land?
Para nosotros es un proyecto
importantísimo, muy ilusionante, que nos tiene que permitir completar nuestra oferta
llegando a nuevos mercados.
Ferrari es una marca muy
potente a nivel internacional, y
gracias a ella podremos acce-
der a nuevos mercados que
hasta ahora están poco representados en nuestro complejo,
como son el alemán, el escandinavo y el italiano. Esto se traducirá, según nuestras previsiones, en pasar de 4 a 5 millones de visitantes al año.
- ¿Qué le aporta Port Aventura
a Ferrari? ¿Por qué la marca
italiana ha escogido el parque
Mas-Sardà durante la presentación de Ferrari Land.
2015 Maig
03
INFORME
Turismo
temático de la Costa Daurada
para su segundo complejo de
ocio?
El principal motivo es nuestra
experiencia y nuestra buena
reputación en la gestión de parques temáticos. Estamos muy
bien posicionados en este sector
y esto es lo que ha hecho que
Ferrari apueste por nosotros.
- Inicialmente estaba previsto
también un hotel de 5 estrellas
en Ferrari Land que ahora dejan
para más adelante. ¿Por qué?
Hemos decidido concentrarnos
en la zona temática. Es un tema
de gestionar adecuadamente los
recursos y concentrar todos los
esfuerzos. A nivel hotelero ya
tenemos una oferta importante,
y por eso dejamos la ampliación
que supondría en hotel Ferrari
para más adelante.
“Ferrari Land nos
abrirá las puertas de
mercados como el
alemán, el escandinavo
y el italiano”
- Cirque du Soleil, Ferrari… Port
Aventura se asocia a marcas de
calado mundial. ¿La estrategia
continuará?
Es nuestra apuesta, si. Pero con
estos dos acuerdos ya tenemos,
de momento, dos reclamos muy
importantes para llegar a estos
nuevos públicos que perseguimos.
- Otra apuesta de Port Aventura
por nuevos públicos pasa por el
proyecto BCN World, al que se
asociaron, pero parece que ha
entrado en letargo. ¿Se lo continúan creyendo?
Lo continuamos viendo con muy
buenos ojos, como cualquier iniciativa que pueda atraer a la zona
nuevos públicos. Lo vemos viable, aunque probablemente con
una dimensión más ajustada de
la que se planteó inicialmente. Q
Del Dragon Khan al PortAventura
European Destination Resort
La transformación del parque temático es también la de la Costa Daurada
R. V. / SALOU - VILA-SECA
En dos décadas, lo que se
gestó como el primer parque
temático en España se ha
transformado -60 milllones de
visitas después- en el mayor
Destination Resort de Europa.
Si
en
el
año
1995
PortAventura no
o disponía de
plazas hoteleras, hoy el resort
opera 2.078 habitaciones distribuidas en cuatro hotelles
temáticos de 4 estrellas y uno
de 5 estrellas. Del mismo
modo, el turismo MICE (business & even
nts) era inexistente
en los inicios; en la actualidad,
por el centro de convenciones
-con capacidad para hasta
4.000 personas- han pasado
65.000 visitantes de más de
150 congresos. Los tres campos de
e golf y el beach club con
acceso directo a la playa, completan esta espectacular
transformación cu
ulminada por
las alianzas con Ferrari y
Cirque du Soleil.
Con una cifra redonda de
mil millones de euros de inversión en 20 años, PortAventura
celebra por todo lo alto su vigésimo aniversario con el inicio
de la construcción de Ferrari
Land, el proyecto más ambicioso en toda la historia del resort
que controla la familia Bonomi
(InvestIndustrial) que, como
icono de Italia y su pasión por
el automóvil, se integrará en el
área ligada al Mediterráneo de
PortAventura.
Aunque Ferrari Land supone la inversión más grande realizada, en realidad se trata sólo
del vértice más visible de un
plan estratégico que en asociación con marcas globales como
la propia Ferrari, Cirque du
PortAventura no ha parado de evolucionar desde que abrió puertas.
Soleil o los operadores interesados en el antiguo proyecto
de Bcn World (Melco, Value
Retail, Melià o Hard Rock),
pretende catapultar al complejo lúdico de la Costa Daurada
no sólo como referencia europea en el Mediterráneo, sino
como destino global de nivel
mundial.
A la magia del cavallino rampante se une la apertura el mes
pasado del nuevo hotel cinco
estrellas 'Mansión de Lucy' (28
habitaciones segmentadas del
Gold River) y del nuevo edifico
Callaghan (78 más, cuatro
estrellas deluxe, que estarán listas el próximo 1 de junio).
Además, PortAventura cuida
cada vez más su gama de servicios complementarios, incluídos los tres campos de golf y el
beach club: "Se trata de crear
un producto adecuado para
captar todos los públicos,
incluido el segmento de clientes con mayor poder adquisitivo, tanto del mercado nacional
como internacional", explican
desde PortAventura.
El desarrollo de la planta
hotelera reafirma la estrategia
de PortAventura Resort de
convertirse en el mejor destino
de ocio familiar de Europa
para todos los públicos, "un
modelo similar al que podemos encontrar fuera del continente europeo en lugares
como la isla de Sentosa
(Singapur)
u
Orlando
(Estados Unidos)", avanza el
presidente
del
Comité
Ejecutivo, Sergio Feder, que
subraya que el intenso plan de
inversiones acometidas durante los últimos cinco años persigue posicionar Portaventura
"como un resort único en
Europa, con el objetivo de
cinco millones de visitas y más
del 50% de clientes internacionales".
Actualmente el 40% de los
clientes de PortAventura son
extranjeros, y un 75% del total
es público familiar. Este último
dato sólo alcanzaba el 42% en
el año 95. Además de Angkor,
la última atracción presentada
en 2014, en los últimos cuatro
años el resort de la Costa
Daurada ha presentado nove-
dades cada año: Sésamo
Aventura en 2011, Shambala
en 2012 y la ampliación del
parque acuático Costa Caribe
en 2013. En total, más de 125
millones de inversión.
Por otra parte, PortAventura
no abandona la idea de remarcar su carácter global y participar como "como gestor o también como inversor" en los
hoteles temáticos de los resorts
de su 'vecino', ex Bcn World.
"Ambos son dos proyectos
vivos que se desarrollan en
paralelo y en los que confluyen
numerosas sinergias que
vamos a tratar de exprimir,
sobre la base de que el incremento de turismo de calidad es
beneficioso para nuestro negocio".
De puertas afuera, más allá
de ser una de las empresas con
mayor intensidad empleadora
de la provincia -se ha pasado
de 2.500 puestos de trabajo
directos en 1995 a 3.000 a día
de hoy, más 5.000 indirectos-,
PortAventura "se ha consolidado como un motor indispensable de la actividad turística en
la Costa Daurada y un aliciente
para alimentar la desestacionalización", destaca el gerente
del Patronato de Turismo de la
Diputación de Tarragona,
Octavi
Bono.
'Visitar
PortAventura' aparece indefectiblemente entre las principales motivaciones de los turistas
que llegan a la Costa Daurada,
como refleja el Observatorio
de Estudios Turísticos y reconocen todos los colectivos y
asociaciones vinculados. El parque comenzó abriendo 181
días al año; a día de hoy, en la
era previa a Ferrari Land, que
sin duda marcará un antes y un
después, ya son 259. Q
Maig
04
2015
OPINIÓ
Editorial
En veu alta
Urgències químiques
Cal potenciar el CTNS
El futur del sector és, doncs, apassionant. Ple d'amenaces, però també d'oportunitats. I les empreses estan
alineades per trobar el seu lloc en el nou ordre mundial de la química que tot just s'està configurant. La
nova marca del clúster, ChemMed, és l'expressió més
evident que el sector no es queda de braços plegats
esperant la seva sort, sinó que surt a buscar-la, intentant
atreure noves inversions. Però ni els resultats de les
empreses que ja estan a Tarragona ni la captació de
noves apostes empresarials seran possibles sense desbloquejar els temes pendents. La competència en
Cal que les administracions solucionin els dèficits històrics del sector
un sector absolutament gloquímic per garantir la seva competitivitat. Abans que sigui massa tard.
balitzat com el químic és
internacional per facilitar les exportacions cap a ferotge. I per sobreviure en aquesta partida cal jugar
Europa amb una logística competitiva i la inestabilitat i amb les millors cartes. Els costos energètics i la manca
complexitat legislatives que compliquen l'activitat d'infraestructures no ho són. Està en mans de les
industrial. Tots són factors aliens a les empreses, que administracions solucionar aquests dèficits.
A Alemanya ho saben, per això la patronal química
estan en mans de les administracions, fonamentalment
l'Estat, que depenen de la voluntat política. I no avan- ha subscrit un conveni amb el govern per crear les
millors condicions perquè la química d'aquest país concen, estan enquistats.
A nivell productiu, el sector químic ha aguantat el tinuï sent capdavantera. En definitiva, política industipus durant la crisi. Ha sabut trobar nous mercats trial. Un exemple que caldria seguir aquí si volem que
incrementat les exportacions quan grans clients pels un sector que és el segon del PIB industrial espanyol
seus productes com la construcció van fer fallida. Ara, segueixi generant els importants beneficis als que ens
les empreses químiques de Tarragona, i les de tot té acostumats, en termes de
Europa, tenen davant seu el repte d'evolucionar cap a creació de riquesa i de llocs
productes especialitzats, de més valor afegit que les de treball estables i de qualidenominades 'commodities'. El motiu és que els pro- tat. Les necessitats del sector
ductes bàsics es fabriquen a uns costos molt més reduïts no són capricis, són urgèna altres parts del món, ja sigui pel 'fracking' als Estats cies per garantir el seu futur.
Units o per la disponibilitat de matèries primeres al Es tracta de fer política
Pròxim Orient. Per assolir aquest repte, el sector quí- industrial, abans que sigui
mic haurà d'aguditzar l'enginy amb l'important capital massa tard. Q
en recerca i desenvolupament que el rodeja, gràcies a
Dani Revenga
les mateixes empreses, però també a la universitat i als
Director
centres d'investigació.
[email protected]
La taula rodona anual que l'Indicador d'Economia
organitza amb els representants del clúster químic de
Tarragona va tornar a evidenciar la sensació de viure
instal·lats en el 'dia de la marmota' que tenen els representants de les empreses del sector. Com ha vingut passat en els darrers anys, el debat, que pretén recollir un
cop l'any les inquietuds i reivindicacions del principal
motor industrial de les comarques de Tarragona, es va
centrar en els elevats costos energètics que han d'assumir, l'eterna assignatura pendent de l'ample de via
Ja hem entrat de ple en campanya electoral. Locals, autonòmiques
i generals. Els acrònims R+D+i
solen aparèixer en aquests processos, però la novetat es que han arribat al món local. Aquests dies he
escoltat d'alguns alcaldables parlar
de la necessitat d'impulsar l'activitat
de recerca i desenvolupament a
Reus i he pensat que encara que
segur que tots ells coneixen el
Centre Tecnològic de Nutrició i
Salut de Reus valdria la pena des
d'aquesta tribuna explicar-los que
ja hi ha un centre d'excel·lència i
que el tenim a la nostra ciutat. Que
el que han de fer es ajudar a impulsar-l'ho.
El Centre Tecnològic que tenim
a Reus, que va ser impulsat a l'any
2008 amb la complicitat i la implicació de la URV, l'Ajuntament de
Reus, la Generalitat de Catalunya, a
través d'ACC1Ó, i amb la participació de 15 empreses i institucions
majoritàriament de Reus en el seu
Patronat. Un dels objectius fundacionals va ser ajudar a les empreses
del sector agroalimentari, tan
important a la nostra ciutat i al
Camp de Tarragona, per impulsar
l'activitat de recerca de les empreses i, entre altres objectius, fer front
a la legislació referent als aliments
funcionals.
Mica en mica, el CTNS ha anat
assolint els seus objectius en
quant al creixement de l'activitat,
l'estructura i el suport a la innovació de les empreses i el territori
desenvolupant principalment 3
tipus d'activitats de recerca pròpia,
serveis de R+D+i a les empreses i
activitats de foment de la innovació
i clusterització, apostant per projectes de major envergadura en tots
els àmbits. Des del CTNS hem ajudat a crear y desenvolupar l'AINS,
el clúster de Nutrició i Salut. Per
consolidar el seu posicionament
com a centre de referència en
nutrició i salut tant a nivell nacional
com europeu, el CTNS està treballant intensament per preparar juntament amb l'IRTA i d'altres institucions la Comunitat RIS3CAT en
alimentació i nutrició. Ara toca que
des de l'Ajuntament de Reus i la
Diputació de Tarragona fer-lo mes
visible a nivell de territori i davant
les administració catalana i espanyola. Cal que ens ajudin a consolidar el projecte i ens acompanyin a
fer
del
CTNS un
centre d'excel·lència a
nivell europeu. Q
Andreu Pintaluba
President del CTNS
La dada
1.000 milions d’inversió acumulada
és el que porta Port Aventura des que va obrir portes fa
20 anys. Els propers 100 faran possible Ferrari Land, una
aposta cridada a ser un salt qualitatiu del parc temàtic.
Redacció i Disseny
[email protected]
[email protected]
Tel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30
EDITA:
NOTA
Fundat per José Pedro Rueda Gallisà
Editor: DAVID ARIAS
Director: DANI REVENGA
Redacció: ORIOL MARGALEF, ROBERTO VILLAREAL, XAVI
SOLÉ, ACN
Fotografia: XAVIER JURÍO
Disseny i Maquetació: DAVID JIMÉNEZ
Correcció: BONAIMATGE
Comercial i Administració:
[email protected]
Tel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30
Gerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ
Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona)
IMPRIMEIX:
INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: G-1183/2000
‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT.
LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL.
www.indicadordeeconomia.com
C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS
Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30
D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 de
desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem que
les dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporades
i seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestionar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’ús
exclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrer
Illes Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten en
aquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.
2015 Maig
05
TEMPS D’OPORTUNITATS
Cas d’èxit
Oli en
un llum
La cooperativa de Cambrils aconseguirà
vendre per primer cop aquest any tot l'oli
envasat, amb molt més marge que a l'engròs
ORIOL MARGALEF / CAMBRILS
La DO Siurana produeix alguns dels millors olis verges extra del
món. Malgrat això, bona part d'aquesst oli l'acaben comprant a
l'engròs i a baix preu societats comercialitzadores, empreses en
molts cassos italianes, perquè la majoria de cooperatives no tenen
capacitat per col·locar per sí mateixes tott el producte al mercat
detallista, que ofereix millors marges. A la cooperativa de Cambrils,
una de les més importants del sector de Catalunya, han aconseguit
revertir la situació. Tot l'oli produït per la cooperativa en l'última
campanya, 600.000 quilos, es vendrà envasat i amb marca pròpia.
Cambriils, que compta amb un departament comercial molt desenual a la promoció, mosvolupat i destina un 1% de la facturació anu
tra el camí a altres cooperatives per aconseguir millorar el rendiment delss seus productes agrícoles.
però descuidaven la visió
comercial. No hi havia pràcticament competència, i els marges
donaven per viure. A l'actualitat, el mercat és global, imposa
noves regles, i especialment,
una duríssima competència. En
aquest context, l'únic futur de
les cooperatives passa per
replantejar i professionalitzar la
Exemple
seva estructura, tant a nivell
productiu com comercial, i
Apostant pel màrqueting i l'ex- introduir nous conceptes en la
portació, Cambrils mostra el valoració de costos. El màrquecamí a altres cooperatives per ting, fins fa no gaires anys un
gran desconegut al sector primillorar el rendiment dels
mari, juga ara un paper principal en cooperatives com la de
seus productes
Cambrils, que destina un 1%
enviessin oli servir als seus esta- de la facturació (10 milions
bliments, explica la cuinera, d'euros) a promoció.
"Ja no n'hi ha prou amb fer
gairebé els ho va haver de pregar. La mentalitat de la coope- un producte de molta qualitat.
rativa ha canviat de forma radi- Sortir a buscar el client és indiscal des d'aleshores. Cambrils és pensable", explica el gerent,
un referent en el pas endavant Fernando Sarasa. Cambrils es
que s'han vist abocades a fer les va marcar com a objectiu fa uns
cooperatives els últims anys a anys millorar el rendiment
nivell comercial per sent enti- econòmic que obtenen els 415
tats econòmicament viables en socis de la cooperativa. Per ferho, calia envasar el màxim posun món globalitzat.
En una economia menys sible de l'oli amb les marques
desenvolupada, menys connec- Mestral (100% arbequina) i
tada, les cooperatives agrícoles Aragem (100% arbequina no
elaboraven molt bon producte, filtrat), i reduir la proporció de
Ja fa anys que la Carme
Ruscalleda fa servir oli de la
cooperativa de Cambrils tant al
restaurant Sant Pau de Sant Pol
de Mar (3 estrelles Michelin)
com al de Tòquio. Tanmateix,
al principi no va ser fàcil. Quan
va visitar la localitat i va demanar als responsables que li
PERFIL PROPI
Foto: Xavi Jurío
Fernando Sarasa, enginyer agrònom, va treballar una pila d'anys per a una empresa dedicada al sector del safrà que exportava un 99% del producte. El seu repte des que es va
incorporar com a gerent a la cooperativa de Cambrils ha estat millorar la valoració dels
productes de l'entitat, començant pel multipremiat oli verge extra, el que en un moment
de crisi prolongada al mercat interior i en plena eclosió d'economies a l'altra banda del
món ha equivalgut a plantar noves piques a l'exportació. De vendre un 8% de tot l'oli a
l'estranger, Cambrils ha passat a vendre un 30%.
les
vendes a l'engròs, les quals
cotitzaven fa cinc anys fins a un
40% menys. En aquest temps,
la cooperativa ha augmentat la
venda directa a les seves pròpies agrobotigues, i ha incrementat la seva presència amb
Padrins de prestigi
Cuiners de gran prestigi, com
Carme Ruscalleda o Joel
Robuchon, són ambaixadors
internacionals dels olis de
la cooperativa
marca pròpia o cobranding
tant en grans superfícies com a
l'exportació. Ja no hi ha
camions cisterna omplint a
l'engròs. Enguany serà el primer exercici en què la cooperativa haurà venut tot l'oli envasat.
El màrqueting hi té molt a
dir, i de fet, ha aconseguit que
l'oli de Cambrils entri per la
vista. S'ha millorat la presentació del producte, s'han seguit
guanyant premis importants a
la qualitat, i s'han guanyat prescriptors de prestigi. Cuiners
com Joel Robuchon, el cuiner
amb més estrelles Michelin del
món (25 en total, repartides
entre els seus diversos establiments) utilitzen l'oli de
Cambrils, i el Mestral que
podem comprar en garrafes a
la cooperativa, de fet, es pot trobar tant al menjador de l'Hotel
Ritz, a París, com al restaurant
Jules Verne, a la Torre Eiffel.
"Comercialment ens hem posat
a l'alçada de la qualitat del producte que tenim, i també del
client, que és qui mana i s'ha
d'entendre el que vol. Si la producció segueix creixent, creiem
que podem augmentar la facturació d'un 5 a un 10% anual",
explica Sarasa.
Mercat xinès
La demanda d'arbequina a
la Xina està creixent i l'any
vinent podria absorbir un
8% de la producció total
El volum de vendes a l'estranger ha crescut els últims de
forma extraordinària. La cooperativa ja no només ven a
Europa una petita part del producte, sinó que ha ampliat la
seva presència fins a 25 mercats
estrangers, que són clients
d'una tercera part de l'oli en
estoc. A la nòmina de nous
mercats destaquen d'economies emergents com Bolívia i
Perú, a Sud-Amèrica, i especialment la Xina. "Vam enviar el
primer contenidor fa un parell
d'anys i cada vegada en compren més. Calculem que arribarem als 50.000 litres la temporada vinent", afirma Sarasa. Q
Maig
06
2015
ACTUALITAT
Esdeveniments empresarials
La Cambra de Comerç de Reus lliura
els Premis a la Internacionalització
Els guardons reconeixen la tasca exportadora de 42 empreses d’arreu del territori
REDACCIÓ / REUS
FiraReus va acollir la cerimònia de lliurament de la segona edició
dels Premis a la Internacionalitzzació de la Cambra de Comerç de
Reus. Un total de 42 empreses van ser distingides enguany, un
nombre elevat que és un reflex de la vocació exportadora del teixit
empresarial de l'àrea d'influència de la Cambra. A banda dels premis a les empreses, tal com ja es va fer l'any passat, la cambra va
vole
er premiar també un seguit de treballs periodístics que se centraven precisament en la divulgació per diferents suports d'aquesta activitat empresarial exportadora. L'acte, que va rebre una bona
esposta de públic, el va presentar el periodista Xavier Graset, i
re
també hi van intervenir la companyiia del Tricicle Clownic, encapçalada pel reusenc Gerard Domènech, i el consultor Lofti-ElGhandaou
uri.
Premis a empreses
Empreses guardonades: Andrés Pintaluba SA, Adobinve, Afruse, Aragonès Transports, Basf, Cargill, Celler
Marco Abella, Cooperativa de Gandesa, Coselva, SCCL, Crisol de Frutos Secos, Vermuts Miró, Especialitats
Cobo, Fulemm Group, Generation RFID, Go Fruselva SL, Grup Arbó, H10 Hotels, Hotel Termes de Montbrió,
Indústries Preciber SA, José Maria Sans Amill SA, i el càmping La Torre del Sol, Laboratoris Serra Pàmies,
Licor del Druïda, Mahle Behs Spain SA, Mas Gallau, Mas Martinet, Masroig Solidari (Celler Can Blau, Celler
El Masroig, Coca i Fitó, El Vi a Punt, Mas de l'Abundància, Orto Vins,), Metal·lúrgica Folch, Novus
International, Oliflix, Olis Solé SL, Ronadelles SL, Seare Reus Enginyeria SL, Tez Tour Espanya, Unió
Corporació Alimentària SCCL i Wolrd Vacances Tour.
Premis de periodisme
L'Indicador d'Economia, premiat. La nostra publicació va resultar premiada, per segon any consecutiu, en els
premis de periodisme que concedeix la Cambra de Comerç de Reus, en paral·lel a aquests Premis a la
Internacionalització. L'article premiat va ser 'Àfrica i Àsia en el punt de mira' publicat a l'Especial Nutrició de
març de 2014. L'autor és Daniel Revenga i se centra en l'expansió de les empreses del sector de la nutrició
de Reus i el Baix Camp als mercats d'aquests continents. Altres periodistes premiats van ser Toni Orensanz,
per l'article 'Vins al Mapamundi', publicat a la NW Revista de Reus; Isaac Albesa, per l'impuls de la secció
L'Optimista a la revista del Gremi de la Construcció de Reus; Esteve Giralt, pel reportatge 'La ruta del
Cister', emès a Rac1; Gerard Gort, de La Nova Ràdio, per l'espai LaNova Opinió, dedicat a conèixer l'experiència de diferents empreses del Camp de Tarragona que treballen en el camp del comerç internacional; i
Elizabeth López pel reportatge 'Les empreses del Baix Camp lluiten per seguir incrementant les exportacions', emès a Canal Reus.
2015 Maig
07
ACTUALITAT
Emprenedoria
La Diputació de Tarragona convoca
una nova edició dels Premis Emprèn
Els guardons, dotats amb 35.000 euros, estan destinats a
impulsar i promoure projectes empresarials al territori
REDACCIÓ / TARRAGONA
La Diputació de Tarragona, a
través de l'Àrea de Recursos
Humans, Ocupació i Promoció
Econòmica, ha convocat una
nova edició dels Premis
Emprèn. El concurs pretén
fomentar i premiar la cultura
emprene
edora i l'autoocupació
com a instruments de dinamització econòmica al Camp de
Tarragona i de les Te
erres de
l'Ebre. Les sol·licituds per optar
a aquests premis es poden presentar fins al proper 29 de
maig (www.dipta.cat/premisempren).
Els premis distingiran nous
projectes empresarials, empreses consolidades o en vies de
recuperació. Seguint el model
d'edicions anterior, el certamen compta amb una dotació
total de 35.000 euros distribuïts
en set categories: Emprèn en
femení, Emprèn jove, Emprèn
al món rural, Emprèn socialment, Emprèn i sorprèn,
Emprèn
i
consolida
i
Reemprèn.
Així es va posar de manifest
en una roda de premsa, en la
qual van participar el diputat
delegat de l'Àrea de Recursos
Humans, Ocupació i Promoció
Econòmica (RH i OPE), Joan
Josep Malràs, i el director d'aquesta àrea, Àlex Grau. A més,
participants en edicions anteriors van explicar la seva experiència. És el cas de Josep
Gisbert, guanyador en la categoria Emprèn Socialment 2014
amb el projecte "Entra!";
Eduard Balsells, guanyador de
l'Emprèn al Món Rural 2014
amb "Ramats al bosc", i l'Emma
Brunet, finalista en la categoria
Els premiats en la darrera edició.
La roda de premsa de presentació dels premis.
Emprèn en Femení 2014 per
"MED + INFO".
Formació i assessorament
La formació és una peça clau
de la Diputació en el suport a
les persones emprenedores. En
aquest sentit, amb motiu de la
convocatòria dels Premis
Emprèn, la Diputació de
Tarragona, impulsa una sèrie
de sessions informatives arreu
del territori destinades a explicar les bases dels premis.
A la vegada, i en col·laboració
amb els agents de promoció
econòmica de la demarcació,
s'impartiran un seguit de jornades de formació els mesos d'abril i maig amb l'objectiu de
millorar les competències dels
participants: "La gestió eficaç
del temps", "Community
Management per a persones
emprenedores"
i
"Competències personals i
emprenedores" són els tres
paquets de continguts que es
treballaran en aquesta edició.
Aquestes sessions, de caràcter
gratuït, estan destinades a
agents clau, a persones emprenedores i a empreses consolidades de la demarcació.
Complementàriament
a
aquesta acció, la institució
acompanya els projectes en tots
els moments del seu procés evolutiu, la posada en marxa,
desenvolupament i consolidació del projecte empresarial:
s'ofereixen assessoraments en
l'elaboració del pla d'empresa,
accions específiques per a la
Les sol·licituds
per optar als Premis
Emprèn es poden
presentar fins
el 29 de maig
consolidació i les segones oportunitats, accés al finançament
amb l'organització anual del
Fòrum d'inversió dipta.cat, sessions de networking, entre d'al-
tres. A més, com a novetat d'enguany s'ha impulsat el programa "Acompanyament als mercats exteriors" per a participants al certamen.
Tal com va manifestar el
diputat delegat de l'Àrea de
Recursos Humans, Ocupació i
Promoció Econòmica, Joan
Josep Malràs, amb la convocatòria d'aquests guardons la
Diputació contribueix a la creació de noves iniciatives empresarials i, de retruc, al creixement de ocupació de qualitat.
Malràs va destacar que "aquesta
activitat actua en positiu per als
emprenedors i per al territori
en general", tot promovent el
desenvolupament econòmic i
social de les comarques del
Camp de Tarragona i de les
Terres de l'Ebre. Al seu torn, el
director de Recursos Humans,
Ocupació
i
Promoció
Econòmica, Àlex Grau, va assegurar que els Premis Emprèn
"són l'instrument de la
Diputació per a donar suport
als emprenedors del territori", i
ha recordat que "és un servei
absolutament gratuït".
Finalment, els tres participants de l'edició anterior van
valorar molt positivament l'experiència d'haver-se presentat
als Premis Emprèn, i van destacar, sobretot, l'assessorament
constant i la formació contínua
que han obtingut per part de
l'Àrea de Recursos Humans,
Ocupació
i
Promoció
Econòmica. En aquest sentit,
Rosa Mari Vila va agrair a la
Diputació "tot el suport ofert".
Eduard Balsells va destacar que
"Els Premis Emprèn són molt
més que una dotació econòmica", i Josep Gisbert ha aprofitat
per animar els emprenedors a
presentar-se al certamen, ja que
"en èpoques de crisi ens hem
de reinventar per tirar endavant".
Aposta per l'emprenedoria
Fa temps que la Diputació de
Tarragona aposta per l'emprenedoria. El mes de febrer del
2006 va tenir lloc el primer lliurament dels premis "Emprèn
en femení", que durant 7 anys
van comptar amb un total de
250 projectes empresarials i
amb més de 350 persones participants. L'any 2013 la Diputació
va convocar la primera edició
dels Premis Emprèn, tot
ampliant el ventall de participants, amb l'objectiu de fomentar encara més l'esperit i la cultura emprenedora al territori.
En les dues edicions anteriors,
va comptar amb la participació
de 372 persones amb més de
200 projectes empresarials. Q
Maig
08
PUBLICITAT
2015
2015 Maig
09
ACTUALITAT
Promoció econòmica
CaixaBank finança la urbanització de l'Anella
Mediterrània dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017
El conveni entre l'Ajuntament de Tarragona i l'entitat preveu una aportació de 12 milions d'euros
zona". Per part de CaixaBank,
Joaquim Macià va destacar que
"l'operació demostra el compromís de l'entitat financera
amb Tarragona i amb la celebració dels Jocs Mediterranis
2017".
REDACCIÓ / TARRAGONA
L'alcalde de Tarragona, Josep
Fèlix Ballesteros i el director
d'Institucions de CaixaBank a
Catalunyya, Joaquim Macià, van
signar un acord de finançament
destinat al projecte d'urbanització de l'Anellla Mediterrània
dels
Jocs
Mediterranis
Tarragona 2017. Amb aquesta
operació, que ascendeix a 12
miliions d'euros, CaixaBank
facilita l'inici de les obres d'adequació dels terrenys que han
d'acollir l'Anella Mediterrània
dels Jocs Mediterranis 2017,
un gran espai verd-parc
periurbà on se situaran diversos equipaments dels jocs,
destinat a convertir-se, per la
seva extensió i excel·lents
comunica
acions, en una gran
zona d'esbarjo familiar on es
compaginarà la pràctica de l'esport amb activitatts lúdiques i
d'oci.
L'Anella Mediterrània preveu la construcció d'un Palau
CaixaBank, soci oficial dels
Jocs Mediterranis 2017
Isidre Fainé, president de CaixaBank, amb l’alcalde de Tarragona, J.F. Ballesteros.
d'Esports amb capacitat per a
5.000 espectadors, una piscina
de 50 metres i un estadi d'atletisme provisional amb capacitat per a 15.000 espectadors. El
projecte també contempla la
remodelació de l'actual pista
d'atletisme i el velòdrom, així
com la construcció d'una Plaça
de l'Esport dins el complex,
situada al costat del palau d'esports, que servirà de punt de
trobada dins la mateixa Anella.
Es preveu que les obres d'urba-
nització
de
l'Anella
Mediterrània comencin el mes
de maig de 2015.
L'alcalde de Tarragona,
Josep Fèlix Ballesteros, va afirmar que "la signatura d'aquest
préstec permetrà avançar fermament en la construcció de
l'epicentre esportiu dels Jocs,
que deixarà a la ciutat i al territori un llegat i unes infraestructures de primer nivell per a
la pràctica esportiva i promourà la revitalització de la
CaixaBank com a soci oficial
dels Jocs, la categoria més alta
de patrocini de la competició,
és el proveïdor oficial de serveis financers d'aquest esdeveniment esportiu. El president
de CaixaBank, Isidre Fainé, va
assegurar durant l'acte de signatura del patrocini que "amb
aquest acord, CaixaBank vol
mostrar el seu suport a un
esdeveniment que ha de representar un fort impuls per a l'economia, la societat i la imatge
internacional de Tarragona".
Fainé va ressaltar el compromís
de "la Caixa" amb l'esport, destacant, entre d'altres iniciatives, el suport de l'entitat al Pla
ADO (Asociación de Deportes
Olímpicos) durante més de
vint anys.
Els Jocs Mediterranis es celebraran a Tarragona del 30 de
juny al 9 de juliol de 2017.
Estudis d'impacte econòmic
apunten que representaran la
creació de 300 llocs de feina
directes en les diferents àrees.
S'espera que durant l'esdeveniment, es produeixin aproximadament 95.000 pernoctacions
d'atletes, jutges esportius i
turistes, i que Tarragona aculli
uns 1.000 periodistes internacionals acreditats, amb una
repercussió mediàtica sobre un
mínim de 450 milions de persones de 24 països de l'Àrea
Mediterrània.
Tarragona 2017 és una oportunitat per a la ciutat i el territori, així com també per a
Catalunya i l'Estat. Genera ocupació, obté retorn econòmic i
social, projecta la notorietat i la
marca de la ciutat, aglutina i
implica la societat en l'entorn
de l'esperit olímpic, facilita
relacions i contactes internacionals per a les nostres empreses i institucions i propicia
acords relacionats amb la
inversió, la innovació i els
patrocinis. Q
Maig 2015
10
ACTUALITAT
Nutrició
Múscul a la innovació
El CTNS demana complicitat política per fer un pas endavant
en prestacions a la indústria agroalimentària
ORIOL MARGALEF / REUS
Des que va entrar en funcionament, el 2008, el Centre
Tecnològic en Nutrició i Salut
(CTNS) de Reu
us s'ha posicionat
com un referent a nivell estatal
en la recerca en aliments saludables i ha esdevvingut una eina
de primer nivell al servei de la
competitivitat de la indústria
agroalimentària. Malgrat tot,
segons els seus responsables,
el projecte no ha assolit el
nivell de desenvolupament previst. A només uns dies de les
eleccions municipals, els responsables del CTNS i de
l'Associació
Emprresarial
Innovadora (AINS) van reclamar
en un acte a la Cambra de
Comerç complicitat dels candidatss per explotar tot el potencial innovador del CTNS.
Pensat i posat en funcionament abans de la crisi amb l'impuls de l'Ajuntament de Reus,
la Generalitat i la URV, el
CTNS gestiona actualment un
pressupost d'1,5 milions d'euros (un 80%, aconseguit en
projectes competitius) i té en
marxa una desena de projectes
d'investigació. En un context
de creixent sensibilització
social per l'alimentació saludable, el Centre ofereix a les
empreses alimentàries serveis
La Cambra de Comerç va organitzar la taula rodona.
de recerca i transferència tecnològica per trobar principis
actius saludables en la composició dels seus productes;
també les ajuda a afegir principis actius -propis, o adquirits a
tercers- com a ingredients a les
seves fórmules; o per certificar
la funcionalitat saludable dels
seus productes davant la Unió
Europea, un procés aquest
llarg, complex i especialment
costós, valorat entre 1 i 1,5
milions d'euros.
"En set anys hem aconseguit
que el pressupost sigui sostenible, ens hem anat consolidant i
s'ha demostrat la nostra utilitat. Hem estat catalitzadors
d'un canvi imprescindible per
a la continuïtat del sector agroalimentari a casa nostra. Hem
firmat contractes a nivell inter-
nacional i podem ser referents
a Europa en nutrició i salut,
però ens fa falta recolzament
polític. No calen diners: necessitem una implicació directa i
continuada perquè en tres anys
passem dels 20 investigadors
actuals a una cinquantena, que
són els que ja hi haurien d'estar treballant", va reclamar
"No calen diners.
Volem implicació política perquè en tres anys
passem dels 20 investigadors a una cinquantena", diu Lluís Arola
Lluís Arola.
D'aquesta forma, l'exrector
de la URV i director del CTNS
interpel·lava als alcaldables
Francesc Vallès (PSC) i a Lluís
Gibert (De Nou Reus), així
com al regidor Marc Arza,
membre destacat de la candidatura encapçalada per l'alcalde Carles Pellicer (CiU), que
assistien a l'acte com a públic.
"La indústria agroalimentària
Andreu Pintaluba,
president del CTNS,
aposta per la col·laboració del Centre amb
l’AINS i l’Hospital de
Sant Joan
és fonamental per tornar a fer
de Reus el que era. Mentre
alguns innovem, altres fan pròtesis de baixa qualitat", l'havia
precedit amb to molt crític pels
detalls que s'han anat coneixent del cas Innova el president de l'AINS, Josep Moragas.
Marc Arza (CiU) va prometre "complicitat" municipal
tant al CTNS com a l'AINS. "Si
no tinguéssim aquestes institucions les trobaríem a faltar", va
dir, i va convidar als seus representants a trucar a la porta de
l'Ajuntament per parlar de formes de col·laboració. Francesc
Vallès va reivindicar per als
socialistes la paternitat d'aquests projectes -el CTNS va
ser ideat i posat en marxa
durant el govern de Lluís
Miquel Pérez-, mentre que
Salvador Batlle (De Nou Reus)
va advocar per un gran pacte
polític que garanteixi suport a
una infraestructura considerada estratègica per al futur de la
ciutat.
L'acte va comptar també
amb la intervenció del president del CTNS, l'empresari
Andreu Pintaluba, qui va destacar l'alt potencial de desenvolupament a partir de la interacció entre el propi Centre,
l'AINS, l'Hospital de Sant Joan
i el Centre de Ciències Òmiques, una infraestructura científicotècnica singular, que té el
mateix de reconeixement per
part del Ministeri d'Economia i
Competitivitat que el sincrotró
Alba o les Bases Antàrtiques
Espanyoles.
L'efecte saludable
del suc de taronja
El Centre Tecnològic en
Nutrició i Salut ha guanyat un
projecte valorat en prop de
550.000 milions de dòlars per
estudiar, en un termini de 30
mesos, l'efecte saludable del
suc de taronja en les persones.
L'estudi ha estat promogut per
Florida Department of Citrus,
una agència del govern de
l'Estat de Florida, i consistirà
en determinar amb proves en
252 individus els efectes positius sobre la pressió arterial
que genera la hesperidina. Q
TESECNIA, un quart
de segle al sector de les instal·lacions
REDACCIÓ / REUS
TESECNIA és una empresa
del sector de les instal·lacions
elèctriques, aigua i gas, climatitzacions, calefaccions i telecomunicacions, tant a nivell
industrial com domèstic. És
Punt de Servei ENDESA a
Reus. L'empresa va néixer a
Reus, fa 25 anys, amb sucursals a Miami platja i Sant
Carles de la Ràpita. Amb una
potent estructura humana va
sucumbir amb la crisi de la
construcció, arribant a l'extrem de la seva possible desaparició.
En aquest context, un
emprenedor de la Selva del
Camp, empresari i propietari
de la assessoria empresarial
FICSER ASSESSORS, amb
fort arrelament a la zona nord
del Baix Camp i Alt Camp, es
fa càrrec de la gestió de l'em-
presa. Oscar Muntas - Grau
amb Administració i Direcció
d'Empresesadquireix
TESECNIA, garantint llocs de
treball, proporcionant muscle
econòmic a la societat i aportant una visió de la gestió,
necessària amb temps de crisi.
Avui TESECNIA, amb una
plantilla d'unes 25 persones
(gestió, instal·lacions, comer-
La nova
seu de TESECNIA
es troba al carrer
Mare Molas de Reus,
on hi ha el Punt de
Servei d’Endesa
cial), és una empresa renovada amb nova seu al carrer
Mare Molas, cantonada Països
Catalans.
Unes
noves
instal·lacions funcionals, amb
una decoració d'estil actual i
amb professionals capacitats
per oferir la millor atenció al
client, tant en la gestió dels
serveis d'energia (llum i gas)
del Punt de Servei Endesa,
com a l'assessorament i venda
d'aparells d'aire condicionat,
calefaccions i calderes per
subministrar aigua sanitària.
Tanmateix disposa d'un
departament d'assessorament
energètic.
Aquestes
noves
instal·lacions es complementen amb oficines de gestió i
administració en un altre
local al mateix carrer Mare
Molas, i magatzem i tallers en
una nau al polígon Bescós. La
Les noves instal·lacions de TESECNIA.
direcció fa una clara aposta
per Reus, amb la voluntat de
seguir ampliant la plantilla de
professionals en el present
exercici, d'acord amb el batec
de la ciutat. Q
Maig
12
2015
ESPECIAL QUÍMICA
Mesa redonda
Atrapados en el día de la marmota
El sector químico denuncia en que algunos de los temas clave para su futuro, como los costes
energéticos o el ancho de vía internacional, están enquistados en las administraciones
La mesa redonda anual del Indicador d’Economia se
celebró en la sede de la AEQT, en Tarragona.
Foto: Xavi Jurío
ROBERTO VILLAREAL / TARRAGONA
Necesidades urgentes
El sector químico dio hace un año un paso adelante con la
constitución de ChemMed, una alianza de la
as empresas con el
territorio que persigue captar nuevas inversiones que refuerzen el
dinamismo en ell clúster. La nueva marca del sector químico de
Tarragona se encuentra en pleno proceso de posicionamiento, con una
notable presencia ya en los foros internacionales del sector. Pero no todo
es marketiing. La química de Tarragona necesita urgentemente que las
administraciones aporten soluciones a sus problemas históricos si no
quiere ver como la dura competencia que supondrán las nuevas
plantas que actualmente se están construyendo en EEUU y
Oriente Próximo amenazan su competitividad y
ponen en riiesgo la viabilidad del clúster
de Tarragona.
Dos o tres años como
máximo. Ese es el veredicto
de los directivos del sector
químico sobre el tiempo
o de
reacción de Tarragona para
ejecutar los deberes pendientes: infraestructuras,
costes energéticcos, diversificación hacia el valor añadido… Alguno de los ponentes compara muy gráficamente la mesa redonda
anual con el Indicador de
Economía con la famosa
película en el que el mismo
Día de la Marmota, en el que
ocurrían exactamente las
mismas peripecias, se repetía una y otra vez al son
nar el
despertador del protagonista. El sector tiene la misma
sensación: mismas carencias,
mismas reivindicaciones… y
ninguna solución en el horizonte. En 2015 se palpa, sin
embargo, una gran diferrencia: el sentido de urgencia
que deriva de la puesta en
operación de las mega-inversiones en EE
EUU, AsiaPacífico, Oriente Medio y
Sudamérica.
2015
Maig
13
ESPECIAL QUÍMICA
Mesa redonda
Las empresas del sector químico estiman que los plazos
para ganar en competitividad
se han acortado sin que hasta
hoy se hayan obtenido frutos en
aspectos claves como las infraestructuras o los costes energéticos. "Si en dos o tres años no
somos capaces de ser más competitivos el futuro es malo;
hemos insistido mucho en que
son necesarias una serie de
mejoras, pero en ningún
momento hemos sido capaces
de crear un sentido de urgencia, la sensación de que nuestras demandas no son un 'nice
to have' (estaría bien) sino un
'must' (necesidad perentoria)",
reflexiona Jesús Loma-Ossorio
(Bayer Material Science), presidente de la patronal química
de la Asociación Empresarial
Química
de
Tarragona
(AEQT), que incluso se plantea
"una acción -todavía por concretar para transmitir ese sentido de urgencia".
Miguel Muñoz (Clariant)
comparte la misma perspectiva
que Loma-Ossorio: "Cuando se
le pregunta al ministro Soria
sobre el tema de redes eléctricas no contesta claramente…
llevamos demasiados años
igual; lo mismo pasa con el tercer hilo, no se puede jugar con
las esperanzas a nuestras
empresas". "Hay que convencerlos -expone- de que nos jugamos mucho: estamos en la
Champions pero no tenemos
las mismas reglas del juego que
en otros países europeos, y lo
peor es que las Administra-
regulación y unas infraestructuras prometidas pero sin ningún
plazo comprometido.
La pérdida de un contrato
con Daimler para la distribución de 200.000 coches desde el
Port de Tarragona con destino
a Oriente Medio demuestra
que se ha creado una excelente
marca, pero ahora hace falta
Las nuevas plantas
que se construyen en
EEUU u Oriente
Próximo dibujan un
horizonte negro si no
se solucionan los déficits de competitividad
Las empresas químicas piden soluciones para poder ser competitivas.
Los costes energéticos
y la falta de
infraestructuras como
el ancho de vía
internacional
continúan lastrando
al sector químico
ciones no nos escuchan, no han
entendido lo que necesitamos".
En Tarragona se concentran
empresas que son líderes mun-
diales en sus sectores de actividad. "Si estamos los mejores del
mundo, algo sabremos como
para que nos escuchen más",
exige Ignacio Casajús (Vopak
Terquimsa), que también considera que existe una ventana
de oportunidad de dos o tres
años antes de que las enormes
inversiones en EE UU, AsiaPacífico, Oriente Medio y
Sudamérica estén operativas:
"Nosotros hemos invertido en
los últimos cuatro años cuatro
veces nuestro EBITDA (resultado bruto) en inversiones de
expansión y mejora, un compromiso importantísimo a
pesar de las incertidumbres,
Pero si al final esa incertidum-
bre derivada de decisiones políticas se convierte en estructural,
la gasolina se acabará y ya no
habrá nada que hacer".
"Invertimos para adaptarnos a
nuevos productos que tienen
que ser clave para el futuro de
Tarragona, pero si los acontecimientos no acompañan, esas
inversiones no servirán".
"El lastre de las conexiones
Chemmed tiene mucho trabajo por delante", ilustra
Ramón Nieto (Repsol), a la
hora de dibujar un panorama
nada halagüeño con el gas y la
energía eléctrica a precios comparativamente elevados, un
aumento exponencial de la
asociarla a un producto excelente: "Los clientes -reflexiona
Kepa Díaz de Mendibil (Dow)son empresas nuevas interesadas en Tarragona, pero también nuestras propias empresas
con centros de decisión fuera
de nuestras fronteras; ellos
abren el envoltorio de
ChemMed y no miran la marca,
sino el producto, cuyo nivel de
calidad es más cuestionable
cuando empiezan a preguntar
por factores que están todavía
por cerrar y no sólo dependen
de nosotros como las conexiones viarias y ferroviarias o los
costes energéticos".
El transporte viario (A-27)
ferroviario (corredor medite-
Maig
14
2015
ESPECIAL QUÍMICA
Mesa redonda
rráneo), que marca las variables
de coste y tiempo, es un factor
esencial para la producción
actual y para atraer posibles
inversiones. "Nuestras empresas hacen un cálculo muy racional de mercado, logística, formación, energía… que se convierte en un número y condiciona las decisiones; es así de
frío", analiza Anne Berg
(BASF) desde su experiencia
en la multinacional alemana.
"Nuestro ejemplo -expone- es el
de la estación intermodal: la
queremos construir, lo tenemos todo preparado, pero sin
el tercer raíl no existe y no sabemos cuándo estará hecho;
nosotros estamos preparados,
pero tenemos que esperar".
Lentitud exasperante
Otro de los graves problemas
detectados concierne a burocracia de la Administración.
"Hablamos
de
'Administración', pero son
'Administraciones', muchas y
muy complejas; para conseguir
una licencia hay que armarse
de paciencia, hasta el punto de
que nuestros partners de fuera
no comprenden que con más
de un 20% de paro seamos tan
lentos", explica Miguel Muñoz
(Clariant).
Las empresas piden más rapidez y más estabilidad regulatoria de las administraciones.
Un ejemplo real relatado
desde Vopak Terquimsa: un
productor que quiere almacenar productos para una línea
de negocio nueva. Tiene clientes, contratos cerrados, inversiones hechas… pero necesita
tenerlo operativo en tres meses.
Le anunciaron que iba a tardar
al menos 18 meses… como consecuencia ese producto se fue a
Amberes y desde allí se distri-
La falta de agilidad de
las administraciones
es un obstáculo
para captar nuevas
inversiones
buyó a nivel mundial.
“Pongo el ejemplo de
Amberes -analiza Ignacio
Casajús- porque en el norte de
Europa existen los mismos problemas estructurales, la misma
regulación europea, pero la
actitud ante la transposición de
la directiva europea es distinta;
hay que convencer a la sociedad que no somos tan malos,
que damos trabajo y generamos
bienestar, y que solo pedimos
lo que tienen nuestros competidores de Alemania, Houston,
Emiratos Árabes… en un mercado global con estos hándicaps no podemos ganar".
Según Teresa Pallarès, directora general de la AEQT, la
patronal del sector químico en
Tarragona, la solución pasaría
por "un pacto de estado para
impulsar una política industrial
clara y decidida, que permita
que todas estas empresas tengan las máximas garantías de
que sus inversiones se llevarán a
cabo bajo unas condiciones
competitivas y estables". Un factor este último que también se
cierne sobre el sector como
uno de los aspectos a mejorar,
especialmente ahora que se
quieren captar nuevas inversiones. Rubén Folgado (Messer)
explica que hemos crecido gracias a nuestras inversiones, pero
los cambios regulatorios afectan al retorno de estas apuestas". Una opinión que comparte Marc Fargas (Ercros), que
tiene claro que "las inversiones
necesitan un tiempo de estabilidad de las normas del juego
bajo las cuales se hicieron para
tener un retorno, y esto aquí
escasea, lo cual dificulta que
haya más inversiones". Q
2015 Maig
15
ESPECIAL QUÍMICA
Mesa redonda
Maig
16
2015
ESPECIAL QUÍMICA
Mesa redonda
"Estimada clase política…"
El sector pide políticas industriales estables al margen de los cambios de gobierno,
justo antes de que empiece el ciclo electoral en todas las administraciones
ROBERTO VILLAREAL / TARRAGONA
La revista de la patronal química
alemana publicó el pasado mes de
marzo un editorial en el que se
explica la firma de un acuerdo
específico entre el Ministerio de
Industria y la Química. En él se
pueden leer frases como "una química innovadora y competitiva es
decisiva para la fuerza de
Alemania (…) las metas conjuntas
para que Alemania sea líder en
calidad a nivel mundial (…) o el
Ministerio de
e Economía ha comprometido su empeño en unos precios de electricidad más competitivos (…)", que
e son la envidia de la
AEQT.
"Estos países están a años luz
en cuando al compromiso de
sus políticos; debemos exigir
una estabilidad legal e institucional, pues sería muy triste
que el próximo ciclo electoral
amenazase nuestro funcionamiento", incide Jesús LomaOssorio (Bayer). Desde su
La estabilidad legislativa es básica para el sector químico.
conocimiento de la sociedad
germana, Anne Berg (BASF)
cree que se hace falta un cambio cultural, independientemente de los cambios de
gobierno. En Alemania se ha
conseguido que incluso los ver-
des sepan que la industria es
importante: "Unos un poco
más, otros menos, pero todos
lo entienden. Allí tenemos muy
claro que necesitamos un
mundo protegido por normativas medioambientales, pero
que necesitamos también el
dinero de la industria para vivir
bien; aquí hace falta que esto
se interiorice más".
La industria es impopular en
época electoral, por lo que es
imprescindible desligar las
políticas industriales de la caza
de votos. "Cuando vienen elecciones -expone Kepa Díaz de
Mendibil (Dow) desaparecen
los defensores de la química,
los mismos que después llaman
para pedir patrocinios… por
desgracia, ahora estamos italianizados, con una gran atomización, gobiernos que no completan legislaturas y condenados a elecciones continuas".
Pese al objetivo europeo del
20-20-20, que marca el reto de
que el 2020 la industria sea el
20% del PIB, los portavoces del
sector químico no lo ven claro.
Uno de los más críticos es Marc
Fargas (Ercros), que recuerda
que todas las inversiones necesitan un tiempo de estabilidad
en las normas del juego bajo las
cuales fueron concebidas para
tener retorno. "Eso no sucede
aquí y pone en dificultades a
nuestras compañías, que necesitan más estabilidad legislativa
para poder continuar diciendo
en el mundo que Tarragona es
un buen lugar para invertir y
desarrollar planes de negocio".
No le va a la zaga Ruben
Folgado (Messer) que subraya
el enorme esfuerzo de las
Las empresas piden
un modelo como el
alemán, donde el
bienestar de la
química es casi una
cuestión de Estado
empresas para sobrevivir y
generar resultados a partir de
productos más competitivos y
instalaciones más flexibles, "a
pesar que los cambios regulatorios afectan al retorno de la
inversión… cuesta mucho atraer las inversiones para que después los cambios regulatorios
2015 Maig
17
ESPECIAL QUÍMICA
Mesa redonda
Sin estabilidad no hay inversiones.
te las tiren por el suelo".
En el caso de la logística, la
incertidumbre
legislativa
puede afectar a una inversión
en concreto, "pero sobre todo
a la credibilidad de inversiones
futuras", explica Ignacio
Casajús (Vopak Terquimsa).
"Necesitamos hacer muchas
inversiones a riesgo para que
los demás tengan su negocio
garantizado: todos los esfuerzos que hacen las empresas al
final se caen si no existen las
condiciones logísticas; a partir
de 2012, con productos de
mayor valor añadido empezamos a encontrarnos con serias
dificultades por falta de flexibilidad y períodos muy largos de
obtención de permisos".
Tanto Ramón Nieto (Repsol)
como la directora general de la
AEQT, Teresa Pallarés, opinan
que es necesario alcanzar grandes pactos de Estado para
aquellos pilares básicos de toda
sociedad que tendrían que
Los cambios regulatorios lastran el
retorno de las
inversiones y minan
la confianza
estar por encima de los ciclos
electorales: "La educación, por
supuesto, pero también políticas industriales con unos criterios muy claros, porque lo que
está en juego es de importancia
capital… los costes energéticos
suponen un tema clave, pero
hay muchos más", destaca
Pallarés. "Tenemos un Muelle
de la Química que es enorme,
pero es como un aeropuerto
sin aviones, y solo lo llenaremos si las condiciones de producción aquí son atractivas y la
maquinaria se mueve", augura
Kepa Díaz. Q
Energía a precios competitivos y predecibles
"Queremos precios de la energía
competitivos, estables y predecibles". El vocal de Energía de la
AEQT, Ruben Folgado (Messer),
carga contra quienes manipulan la
información para decir que el precio de la energía ha bajado, cuando
es un 20% más cara que en el primer trimestre de 2014. "Estamos
10 y 12 euros desfasados con
otros países europeos, pero falta
valentía política para tomar decisiones para darnos estos precios,
aunque sean decisiones impopula-
res".
Por otra parte, sigue sin solventarse el problema de las redes
cerradas. Existe una directiva europea, que otros países, la mayoría
de los más industrializados de
Europa, ya han transpuesto, que
otorga condiciones de suministro
especiales para recintos industriales (polígonos) y grandes empresas
que se han segregado. En España
todavía no; la reforma del sector
eléctrico es incompleta y supone
una
evidente
desventaja:
"Necesitamos soluciones en relación a las infraestructuras de redes
cerradas, que nos permitan reducir
costes y no nos obliguen a inversiones poco productivas; a medio y
largo plazo la facturación eléctrica
sería mayor y aportaríamos más al
sistema, pero el Gobierno sólo ve
que a corto plazo se genera déficit",
argumenta
Folgado.
"Transponen a todo correr lo que
les interesa, sólo pedimos que nos
traten como europeos", le apoya
Miguel Muñoz (Clariant).
Los costes energéticos son claves para la competitividad.
Maig
18
2015
ESPECIAL QUÍMICA
Mesa redonda
Las exportaciones y los sectores domésticos
más internacionalizados animan el mercado
El sector volvió a crecer en 2014 acumulando un 15% de incremento en los últimos 5 años
DANI REVENGA / TARRAGONA
El contexto mundial del sector químico es de expansión sostenida.
Los indicadores dibujan una evollución a la alza del sector hasta
2030, a un ritmo de crecimiento
de un 4-5% anual. El incremento
de población y el ascenso de las
economías emergentes con sus
nuevas clases medias ávidas de
bienestarr son una oportunidad
para las soluciones que ofrece la
química. Pero no habrá pastel para
todos, solo para los más competitivos. El clúster de Tarragona
busca su espacio en este nuevo
orden mundial,, condicionado por la
atonía de los mercados domésticos, la amenaza de las futuras
plantas de EEUU, Arabia i Oriente
Próximo y la necesidad de virar
hacia los productos de más valor
añadido.
"Los sectores domésticos no
se recuperan; la construcción
era un gran cliente, pero no
levanta cabeza. Si tenemos
beneficios es gracias a las
exportaciones y a los clientes
La química crecerá en los próximos años, pero la competencia será feroz.
domésticos que, a su vez, exportan, como los fabricantes de
automóviles". Así resume Anne
Berg (BASF) la situación de
mercado que afronta el clúster
químico de Tarragona. Un
diagnóstico que comparten los
representantes de las demás
empresas, que coinciden en
que las perspectivas para el sector son buenas, pero no en el
mercado nacional. "La demanda aquí es débil, y no va a estar
mucho mejor en el futuro
inmediato", vaticina Ignacio
Casajús (Vopak Terquimsa),
que detalla que "tenemos capacidad de producción, capacidad de venta, pero el entorno
no la tiene de absorber lo que
hacemos, falta masa crítica".
Rubén Folgado, de Messer,
El orden químico que viene:
las nuevas plantas y el giro al valor añadido
A pesar de estos buenos resultados, el sector vive
una situación de transición mientras se construyen nuevas plantas en EEUU, Arabia y Oriente Medio, que cuando empiecen a producir van a tensionar el mercado, por
su enorme competitividad. La disponibilidad de energía
y materias primas baratas, además de su avanzada tecnología, hará que los productos que fabriquen estas
nuevas plantas se lleven el gato al agua. Kepa Díaz de
Mendíbil (Dow) advierte que "batimos records de producción alimentando nuevos mercados, pero son
records tramposos, porque tenemos que tener claro que
en 2-3 años estos mercados los alimentarán nuevas
plantas más competitivas que nosotros". El sector de
Tarragona tiene claro que ante este nuevo orden mundial tiene que abandonar las 'commodities', los productos más comunes, y virar hacia las especialidades, los
productos de más valor añadido. "Tenemos puntos fuertes para hacerlo: el conocimiento que nos rodea, la universidad, la experiencia laboral acumulada, las ingenierías… Tenemos que aprovechar todo esto para reenfocarnos, porque en los productos básicos no podremos
competir", sentencia Miguel Muñoz (Clariant).
reconoce que "en general no
hemos tenido un mal año y percibimos un cambio de tendencia, con perspectivas de crecimiento a corto plazo".
Jesús Loma-Ossorio (Bayer)
certifica estas sensaciones con
cifras: "La química española ha
crecido un 15% en los últimos
5 años, en plena crisis. Solo en
2014, los resultados mejoraron
un 2%, con una subida de un
3,6% de las exportaciones. Y
todo esto es ha traducido en un
6% de aumento en lo que se
refiere a empleo, que además
es de calidad". Una radiografía
que se proyecta al futuro, por el
rol de la química de aportar
soluciones a los retos de la
humanicad. "Nuevos productos
para la salud, alimentos, control de plagas, materiales… La
humanidad crece y también
crece el número de personas
que demanda todo esto. Y la
química es clave, por eso las
previsiones de crecimiento son
buenas",
explica
Teresa
Pallarès, directora general de la
AEQT.
La relación euro-dólar
y otros factores
Uno de los factores que ha
incidido positivamente en la
capacidad exportadora de la
química de Tarragona es la
aproximación del valor del
dólar al del euro. "Nos favorece, porque nos hace más competitivos a nivel de precio", dice
Marc Fargas (Ercros), que no
obstante advierte que "si no
tengo un transporte competitivo, no sirve de nada, porque el
producto vuelve a encarecerse". Miquel Muñoz no olvida
Ser fiable en
plazos, factor de
competitividad
Una de las notas que se
apunta el sector para mejorar su competitividad es la
de ser ágil en los plazos de
entrega
de
productos.
Ramón Nieto, de Repsol,
explica que "los clientes no
quieren tener stock, tenemos que ser flexibles y fiables en los plazos de entrega, porque esto mejora
mucho nuestra competitividad". Kepa Díaz de Mendíbil
está de acuerdo y pone
como ejemplo lo ocurrido en
2014 con las dificultades
técnicas de algunos complejos del norte de Europa,
"que nos ha permitido servir
producto cuando ellos no
podían, pero ha sido gracias
a que nosotros si hemos
sido fiables".
que "el factor monetario no
está en nuestras manos, a veces
nos favorece y a veces nos perjudica".
Ramón Nieto, de Repsol,
enumera otros factores que
han beneficiado al sector químico: "La bajada del precio de
crudo, del gas y de materias primas alternativas como el propano y el butano, también el crecimiento general de la economía mundial nos juega a
favor…". Algunos de estos factores, en opinión de Nieto, se
mantendrán en 2015, aunque
advierte de la incertidumbre
que generan conflictos como
los de Rusia, Turquía, el norte
de África, Oriente Medio… La
desaceleración de China también es una sombra para los
próximos meses, o la de otras
economías emergentes como
Brasil. Q
2015 MAIG
i.UNIVERSITARI
1
La URV, la 80a millor universitat jove del món
El rànquing 100 under 50, que
elabora la revista Times Higher
Education, ha situat la URV en vuitantena posició en la llista de les
cent millors universitats del món de
menys de cinquanta anys d'antiguitat. És el segon cop consecutiu que
la URV forma part de les cent més
valorades en aquest rànquing, que
es fa des del 2012.
La URV es consolida, doncs, en
aquesta relació en la qual només
tenen cabuda les cent universitats
joves que han tret millor puntuació
en tretze indicadors relacionats
amb cinc categories: docència,
recerca, citacions (impacte dels treballs publicats), internacionalització (tant d'estudiants com professors) i transferència de coneixement
i innovació. Cadascuna té un pes
específic a l'hora de fer la suma
total. En referència al rànquing
2013-14, en aquesta edició la URV
ha tret més puntuació en totes les
categories, a excepció de les citacions, on ha baixat dos punts.
Enguany hi ha hagut més universitats avaluades en total i la puntuació de la Universitat en la posició
número 100 és més alta que l'any
passat, en què la URV es va situar
en el número 66 del rànquing.
Phil Baty, editor de rànquings de
Times Higher Education, ha felicitat la Universitat "per haver consolidat la seva posició entre les universitats d'elit joves; formar part del top
100 és un assoliment important".
Segons els responsables de la publicació, aquesta classificació mostra
que els centres que formen part de
la llista han aconseguit un gran
impacte en algunes àrees com
docència, recerca i transferència de
coneixement, en contrast amb les
institucions tradicionals, que sovint
han tingut molt més temps per acumular reputació.
Dues universitats catalanes més i
tres de la resta de l'Estat figuren a la
llista de les cent millors universitats
joves. Les catalanes són la UPF (12)
i la UAB (29). De la resta de l'Estat
són l'Autònoma de Madrid (46), la
Universitat de Vigo (88) i la
Universitat Politècnica de València
(97). En primera posició s'ha situat
enguany l'Escola Politècnica
Federal de Lausana, que l'any passat ocupava el segon lloc.
La metodologia d'anàlisi que utilitza Times Higher Education (THE)
100 under 50 és la mateixa que ha
seguit THE World University
Rankings (el rànquing general), però
es redueix la importància dels indicadors subjectius, que fan referència al prestigi acadèmic i a la reputació. La primera edició del rànquing 100 under 50 es va publicar
el maig del 2012 amb l'objectiu de
visualitzar que és possible demostrar l'excel·lència en un període de
temps relativament curt.
Times Higher Education és una
revista setmanal editada a Londres
especialitzada en educació superior. És la publicació britànica d'aquest tipus més important i ha esdevingut una referència internacional.
Amb el suport de Thomson Reuters
elabora una sèrie de rànquings
internacionals d'universitats. Q
vol persona, independentment del
seu ensenyament i situació. A
banda dels estands de la fira, els
assistents van poder participar en
les xerrades i els tallers que es van
impartir durant tota la jornada. Q
Més de quaranta empreses al
Fòrum de l’Ocupació
Fins a 44 estands van omplir els
campus Bellissens i Sescelades de
la URV els passats 16 i 22 d'abril,
respectivament, en l'11a edició del
Fòrum de l'Ocupació que va organitzar el Centre d'Atenció als
Estudiants (CAE). A Bellissens, el
Fòrum es va adreçar especialment
als ensenyaments amb un perfil de
gestió i administració, ciències
econòmiques i empresarials, ciències jurídiques i turisme. I al cam-
pus Sescelades, amb especial
incidència en les carreres cientificotècniques. Els estudiants d'últims
cursos i els titulats universitaris van
tenir l'oportunitat de rebre informació de primera mà dels responsables de recursos humans de les
empreses més importants de l'entorn i obtenir respostes als dubtes
sobre el seu futur laboral.
Enguany, algunes empreses de
recursos humans es van obrir a
diferents perfils professionals, mentre que d'altres buscaven perfils
concrets, amb formacions específiques.
El Fòrum de l'Ocupació Universitària és el punt de trobada anual
entre la comunitat universitària i el
sector socioeconòmic de les
comarques de Tarragona. S'hi apleguen representats de molts dels sectors econòmics i gairebé tots els
perfils acadèmics, per tant, qualse-
2
MAIG 2015
i.UNIVERSITARI
L'ONG K9, cooperant al Nepal
L'equip de rescat caní K9 va viatjar fins al Nepal, on es va estar una setmana
ajudant en la recerca de persones desaparegudes sota les runes com a conseqüència del terratrèmol del 25 d'abril, que va registrar 7,8 graus a l'escala de
Richter, així com per les fortes rèpliques de dies posteriors. L'epicentre es va
situar a la regió de Pokhara, segona ciutat del Nepal, a 180 km de la capital,
Kàtmandu. Hi ha més de 7.000 persones mortes i 14.000 de ferides, i la
població pateix moltes necessitats l. El grup estava format per sis membres,
acompanyats de sis gossos. La URV, a través del Centre de Cooperació al
Desenvolupament URV Solidària, patrocina l'acció de l'equip de rescat de
Creixell amb un conveni de col·laboració. K9 ha demostrat, amb la seva
actuació en moltes emergències, una gran professionalitat i efectivitat.
Destaquen la participació en la simulació
parlamentària feta a la URV
Un centenar de ciutadans, entre els quals molts estudiants, van fer d'eurodiputats el 27 de març passat en la II Simulació del Parlament Europeu que va
tenir lloc al campus Catalunya. Les propostes que van sorgir es van discutir en
una sessió plenària amb la participació de tots els eurodiputats i els ciutadans
que hi van assistir com a públic. La sessió estava presidida per Jaume Duch,
portaveu del Parlament Europeu, el qual posteriorment va fer una valoració
molt positiva de l'experiència. Els acords adoptats a la simulació es faran arribar a Parlament Europeu. Aquesta activitat la van dirigir Alfons González,
degà de la Facultat de Ciències Jurídiques (URV), i Marta Domènech, responsable oficina Europe Direct Tarragona, amb la coordinació de Joaquim Millán,
director d'Eurolocal. Organitzaven l'acte Europe Direct Tarragona i la URV,
amb la col·laboració d'Europe Direct Girona i la Universitat de Girona i amb
el suport de l'Ajuntament de Tarragona, l'Oficina del Parlament Europeu a
Barcelona i la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.
Eudald Carbonell rep el títol de
fill adoptiu de Tarragona
El catedràtic de Prehistòria de la URV i director del l'Institut Català de
Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) va rebre el 8 d'abril el títol
de fill adoptiu de Tarragona de mans de l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros. Se
li ha concedit per la seva trajectòria científica i docent, que ha beneficiat
Tarragona i li dóna prestigi en el context internacional. Durant la intervenció
en l'acte, Eudald Carbonell va remarcar que el gruix de la seva carrera científica l'ha desenvolupat des de Tarragona, una ciutat per la qual ja va apostar fa molts anys, quan va arribar el 1998. Tot i que en algun moment ha
rebut propostes per marxar a altres indrets, ell s'ha mantingut ferm a la ciutat. "Fa quasi trenta anys que vaig arribar i des del principi em vaig sentir molt
acollit. I aquí he centrat tots els meus esforços per tenir un bon equip", va afirmar. Aquest acte és fruit de l'acord aprovat per unanimitat en la sessió del
Ple de l'Ajuntament de Tarragona, que el 21 de novembre de 2014 va decidir atorgar-li aquesta distinció.
La URV tanca l'exercici 2014 amb
equilibri pressupostari
La URV va tancar l'exercici passat
amb equilibri pressupostari. El pressupost final 2014 d'ingressos i despeses va ser de 151.298 M , i amb
un superàvit conjuntural d'un petit
romanent genèric de 384.728 .
Aquesta xifra es dedicarà, principalment, a beques per als estudiants
que tenen dificultats econòmiques
per causes sobrevingudes, a eficiència energètica en les instal·lacions i
edificis, a l'àrea de Comunicació i
TIC' i als departaments.
Aquestes dades es desprenen de
la Memòria econòmica de l'any
2014, que es va presentar al
Consell de Govern el passat 28
d'abril, en què també es va fer
públic l'Informe d'eficiència i
eficàcia en l'ús de recursos 2014.
Aquest document reflecteix com
s'han utilitzat els diners públics
per complir les funcions encomanades i també constitueix un exercici de transparència.
Segons l'informe, en capital
humà (equivalent a jornada completa) la plantilla de personal
docent i investigador ha estat de
1.045 persones (1.102 l'any 2010),
i la plantilla de personal d'administració i serveis ha estat de 681,9
persones (725 l'any 2010).
Del pressupost de la Universitat
Rovira i Virgili, 70,3 M s'han
dedicat a personal (46,8 M al
PDI i 23,5 M al PAS) i 37,7 , a
despesa corrent i inversions. La
despesa anual per estudiant es
calcula en 7.471, 24 ; per titulat,
en 36.346,40 , i la despesa per
estudiant de doctorat, en 6.164 .
La despesa per tesi és de
38.879,13 i per article científic,
51.939,78 . Q
Prop de 3.000 persones en les
Jornades de Portes Obertes
Un total de 2.914 persones, de les quals
1.760 eren estudiants de
secundària, van visitar
els centres i campus de
la URV en les tres Jornades de Portes Obertes
que la Universitat va
organitzar els dies 25 de
març i 15 i 25 d'abril per
tal de mostrar els espais i
presentar els ensenyaments.
A les Jornades de
Portes Obertes, després de l'acollida i la
presentació general de
la Universitat i del centre, els participants es
van distribuir en grups,
segons els ensenyaments que volien conèixer. Els professors els van explicar els plans
d'estudis i les sortides professionals,
entre molts altres aspectes, i van
atendre les preguntes de tota mena
que van plantejar els assistents. A
continuació es va fer una visita a les
dependències universitàries: aules
docents, d'informàtica, laboratoris,
aules especialitzades i el Centre de
Recursos per a l'Autoaprenentatge i
la Investigació. Q
Un set per al procés de matrícula de la URV
Els estudiants de grau estan, en
línies generals, satisfets amb el canvis que s'han incorporat en el sistema de matrícula de la URV.
Després que aquest curs s'hagin
planificat modificacions respecte
als anys anteriors -com ara la distribució de franges horàries de 30
minuts per a l'automatrícula en
horaris en què les secretaries estaven disponibles- ara els estudiants
enquestats han valorat amb una
mitjana d'un 7,02 el procés general
de matrícula de grau del curs
2014-15.
Així ho indica l'enquesta de satisfacció que ha fet el Servei de Gestió
Acadèmica de la URV a un total de
2.395 estudiants de grau, 961 dels
quals de nou accés i, la resta, estudiants de segon curs en endavant.
L'enquesta va plantejar sis preguntes sobre la matrícula en general i
una va fer referència al canvi del
sistema de cita en franges de 30
minuts, que es va analitzar de
forma separada. Q
2015 MAIG
i.UNIVERSITARI
Aliments intel·ligents
per reduir el risc de
malalties cròniques
Es pot prevenir o potenciar la resistència de l'organisme davant determinades malalties a través de l'alimentació? Aquest és l'objectiu
d'Smartfoods, un projecte que pretén dissenyar i desenvolupar ingredients
i complements nutricionals intel·ligents, que actuïn en la reducció del risc
de malalties com la diabetis, els trastorns cardiovasculars, l'obesitat i les
malalties neurodegeneratives, entre altres. El punt més innovador del projecte recau en l'interès a superar els aliments funcionals que hi ha avui dia
al mercat i aconseguir aliments intel·ligents que combinin diversos ingredients bioactius amb diferents funcionalitats per actuar contra més dianes
alhora i, per tant, donar una resposta més completa als riscos multifactorials de les malalties.
En el projecte hi tindran un gran protagonisme les tecnologies d'última
generació per avaluar la interacció entre nutrients i gens, la qual cosa permetrà unir el concepte d'aliments intel·ligents amb el de la nutrició personalitzada.
Smartfoods està liderat per Laboratoris Ordesa hi participen les empreses Alimentómica, Andrés Pintaluba, Angules Aguinaga, Biopolis, Grup
Siro i Nutrafur i rep el suport en la coordinació tècnica del CTNS. També
formen part d'aquesta recerca altres organismes públics de recerca, universitats, centres tecnològics, hospitals de diferents comunitats autònomes
i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Q
Guia per protegir la
dona a Europa
La diversitat de sistemes jurídics de cada estat
membre de la Unió Europea genera conflictes
i dificultats a l'hora de complir amb les disposicions de la directiva europea que ha de
garantir que les dones tinguin la mateixa protecció en casos de violència de gènere en
qualsevol dels estats membres. Amb l'objectiu
de conèixer quines mesures de protecció hi ha
per garantir la protecció de les víctimes, els
investigadors del projecte europeu Epogender
van elaborar un primer manual que inclou
una recopilació de les diferents legislacions i
un segon manual en què es presenta una anàlisi dels estats estudiats i se suggereixen indicadors per aconseguir una transposició
correcta i eficaç de la directiva, i posen en
relleu els obstacles i les dificultats que puguin
3
El reaprofitament dels residus, a
les Jornades sobre Química Verda
Reciclar i reaprofitar els residus dels
processos químics de forma respectuosa amb el medi ambient va ser el
tema central de les VIII Jornades sobre
Química Verda, organitzades per la
Facultat de Química de la URV del
15 al 17 d'abril. També es va lliurar el
premi del VI Concurs de Fotografia de
la
Càtedra
Dow/URV
de
Desenvolupament Sostenible, que va
ser per a l'estudiant Laura Marín.
Aquesta activitat volia fomentar
activitats que promoguin una pràctica
de la química basada en els principis
de la química verda. "Els estudiants
han de conèixer que la feina de químic implica ser conscients d'aquests
principis i aplicar-los en el dia a dia",
opina el professor Xavier López, organitzador de les Jornades.
La qu mica verda és un concepte
que engloba dotze principis, com la
prevenció de la formació de residus,
l'eficiència econòmica i energètica, la
producció de productes menys perillosos i menys tòxics, l'ús de matèries
primeres renovables i la generació de
productes biodegradables. Les
Jornades busquen també establir
debats que facilitin el desenvolupament d'opinions personals crítiques.
"Avui en dia, la química i el respecte
pel medi ambient són indissolubles.
No podem ensenyar l'un sense l'altre", conclou Xavier López.
Les activitats més destacades van ser
la visita a diverses empreses que treballen el reaprofitament dels residus,
sorgir en el procés. El projecte ha estat coordinat i dirigit per Laura Román (URV) i Teresa
Freixes (UAB).
La URV organitza tallers als
Tastets de Ciència a Reus
Un total de disset escoles i instituts de la
demarcació van treure al carrer les experiències científiques que treballen a les aules i als
laboratoris. Ho van fer en el marc de la fira
Tastets de Ciència, que va tenir lloc a Reus a
l'abril. La URV també hi va participar amb un
taller de determinació de pH de forma casolana i un altre de fluorescència ultraviolada. La
Facultat d'Enologia hi va impartir el taller estimulació dels sentits, en què els participants es
van submergir en el món de la percepció i els
sentits. La Facultat de Medicina i Ciències de la
Salut, junt amb el CTNS i l'Hospital Sant Joan
Fotografia guanyadora del VI Concurs de la Càtedra Dow/URV.
com la indústria paperera GomàCamps, a la Riba; l'empresa de vidre
Saint-Gobain, a Montblanc, i la planta de compostatge de Botarell. Jordi
Llorca, professor de la Universitat
Politècnica de Catalunya, va pronunciar la conferència "Valorització de
residus agrícoles i industrials per fer
hidrogen". Altres activitats van ser la
projecció d'un documental sobre els
residus que generen els plàstics, un
taller sobre com elaborar sabó casolà
o un debat sobre residus animals.
VI Premi
DOW/URV
de
la
C tedra
Laura Marín Rodríguez va guanyar
el premi del VI Concurs de Fotografia
de la Càtedra Dow/URV de
de Reus, i amb la col·laboració dels instituts
Gabriel Ferrater i Gaudí hi van realitzar tallers
relacionats amb el projecte EYTO de promoció
d'hàbits i estils saludables de vida. El Centre de
Recursos Pedagògics del Baix Camp impulsava aquesta fira per segon any consecutiu.
Les variables psicològiques
en el tast de l'oli, a anàlisi
Com influeix l'estat anímic i psíquic dels tastadors d'oli en el seu judici? Això és el que volen
esbrinar els investigadors del grup de recerca
Metodolo, del Departament de Psicologia de
la URV, mitjançant un projecte d'anàlisi de les
variables psicològiques implicades en el tast
de l'oli d'oliva. L'objectiu és assolir un procés
de tast d'olis de més qualitat, identificant punts
de millora i desenvolupant-los a la pràctica. El
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca,
URV
Desenvolupament Sostenible, amb la
instantània "La Tarraco recicla". El
segon i tercer premi van ser per a
Maria Pérez i Sandra Martín, respectivament. L'objectiu del concurs és estimular la comunitat universitària a
reflexionar, a través de la fotografia,
sobre els processos que es relacionen
amb la reutilització dels residus en els
vessants químics, mecànics i industrials.
Les VIII Jornades sobre Química
Verda estan organitzades per la
Facultat de Química de la URV, amb
la col·laboració de la Càtedra
Dow/URV de Desenvolupament
Sostenible, l'Associació Empresarial
Química de Tarragona i la Societat
Catalana de Química de l'Institut
d'Estudis Catalans. Q
Alimentació i Medi Natural de la Generalitat
ha signat un acord amb la Fundació URV per
dur a terme aquesta investigació.
Unitat per captar fons per
a projectes internacionals
L'Institut d'Investigacions Sanitàries Pere Virgili
(IISPV) ha creat una Unitat de Projectes
Internacionals per captar fons per a projectes
de salut. Elisabet Vilella, directora de l'Àrea de
Recerca de l'Hospital Universitari Institut Pere
Mata, és la directora científica de la Unitat i
Pablo Coret, expert en gestió de projectes, n'és
el coordinador tècnic. L'objectiu és promoure
la internacionalització dels grups de recerca i
de la institució i la captació de fons internacionals, sobretot del programa europeu Horitzó
2020 en el qual hi ha una partida de 7.500
milions d'euros per al repte social de salut.
4
MAIG 2015
i.UNIVERSITARI
Bernat Ollé, premi Fundació Princesa
de Girona Empresa
Bernat Ollé Pocurull, graduat en
Enginyeria Química per la URV l'any
2002, ha estat guardonat amb el premi
Fundació Princesa de Girona Empresa
2015. Els seus projectes han despertat
l'interès de la indústria farmacèutica
en el seu desenvolupament i aplicacions en l'àmbit de les ciències de la
salut. Aquests premis reconeixen la
trajectòria innovadora i exemplar de
joves d'entre 16 i 35 anys, així com la
d'una entitat que treballi en favor dels joves. La categoria empresa premia joves
amb iniciativa emprenedora que hagin liderat o impulsin projectes d'empresa
originals i viables, que destaquin pel seu impacte positiu en la societat. Dotats
amb 10.000 euros i una reproducció d'una obra de l'escultor Juan Muñoz, els
guardons s'entregaran al mes de juny en el marc del Fòrum IMPULSA 2015,
en un acte presidit pels reis.
Constanza Fernández i Neus Alberich
guanyen els premis DEAA MacMillan 2014
Constanza Fernández, que va estudiar al Col·legi La Salle de Reus, i Neus
Alberich, a l'Escola Puigcerver de la mateixa ciutat, van rebre el primer i segon
premi DEAA MacMillan 2014, respectivament, com a millors estudiants en llengua anglesa a les PAU 2014. Els guardons, que atorguen el Departament
d'Estudis Anglesos i Alemanys i l'editorial MacMillan, es van lliurar el 21 d'abril
al campus Catalunya. Aquest premi vol afavorir l'aprenentatge de la llengua
anglesa i reconèixer la tasca del professorat d'anglès de l'etapa de secundària.
Mònica Sales, guanyadora del 30è Premi
Valeri Serra i Boldú de cultura popular
Mònica Sales, professora del Departament de Filologia Catalana de la URV, ha
rebut el 30è Premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular. Salas, que exerceix
la docència al campus Terres de l'Ebre, va rebre el guardó per "Quan les revistes conten rondalles. Les publicacions periòdiques del segle XIX com a font inesgotable de literatura popular", un treball d'investigació que dóna a conèixer les
dades bibliogràfiques d'un conjunt de rondalles publicades durant el segle XIX
en 15 revistes catalanes de l'època, d'un total de 28 d'analitzades.
L'enginyer químic Ignasi Fabregat,
guanyador del premi Dow 2015
Ignasi Fabregat, enginyer químic
per la URV, ha guanyat del premi
Dow 2015. El jurat ha valorat les
seves competències, el projecte i la
seva trajectòria curricular i personal.
El lliurament del premi va ser presidit pel Conseller d'Interior de la
Generalitat, Ramon Espadaler, en
un acte en què, a més dels representants de l'empresa, també hi van
assistir el rector de la URV, Josep
Anton Ferré, i el director de l'Escola
Tècnica Superior d'Enginyeria
Química (ETSEQ), Josep Bonet.
El premi està dotat amb una posició laboral estructural a Dow, en
una de les localitzacions de Dow
EMEA (Europa, Orient Mitjà i Àfrica)
i amb una placa commemorativa. A
més, també pot incloure una ajuda
econòmica per al desplaçament i
instal·lació del premiat al nou lloc
de destí laboral. El jurat també va
voler destacar l'alt nivell dels cinc
finalistes: Isaac Balagué, Anna
Marquès, Júlia Minguella Sendra,
Joan Miralles Pérez i Pau Siscart.
Creat l'any 1978, el premi valora
els mèrits acadèmics i humans així
El guanyador, Ignasi Fabregat, durant l'acte de lliurament del premi.
com els projectes professionals i de
receca dels alumnes que acaben
els estudis superiors d'Enginyeria
Química a la URV. Des del 2013,
la dotació del premi Dow s'ha convertit en una oportunitat laboral
real. Poden optar-hi els estudiants
d'Enginyeria Química que acabin
la carrera l'any de lliurament del
premi i demostrin la utilització de
les competències crítiques comunes a Dow i l'ETSEQ de la URV.
Per participar en aquesta convo-
URV
catòria, els aspirants han dut a
terme entrevistes amb el jurat i han
de fer una presentació sobre les
solucions que aporta l'enginyeria
química per solucionar els reptes
de la humanitat. Una característica
distintiva del premi és que els estudiants poden proposar les seves
candidatures, però també els professors de l'ETSEQ, altres estudiants i personal de la Universitat
poden proposar o donar suport a la
nominació. Q
Entitats de Tarragona presenten setanta
propostes al II Mercat de Projectes Socials
Des d'un projecte relacionat amb
els beneficis de l'escalada en el
món casteller fins a la creació de
material didàctic per a adults amb
síndrome de Down, passant per l'avaluació de criteris nutricionals en
paràlisi cerebral. Són només tres
dels setanta projectes -d'interès per
titulacions de tots els àmbits de
coneixement- que el 28 abril es van
presentar al II Mercat de Projectes
Socials que es va fer al campus
Sescelades. Les entitats presenten
projectes de tipus molt divers, que
volen activar amb la participació
dels alumnes de grau i màster de la
URV de diferents disciplines. Els
estudiants poden fer d'aquests projectes reals el seu treball de fi de
grau o de màster.
Enguany 23 entitats de Tarragona
van compartir les seves idees i
necessitats amb els estudiants i els
professors universitaris. Al punt de
trobada s'hi va exposar la informació de l'entitat i els responsables van
atendre les preguntes de les persones interessades. A les sala Àgora
cada entitat va tenir vint minuts per
exposar els seus projectes i poder
aclarir dubtes dels possibles candidats i professors.
Un cop exposats els projectes, els
alumnes podien escollir si volien
dedicar el seu treball de fi de grau o
màster a fer-ne realitat algun. Ho
van poder fer amb la tutorització del
seu professor. Els projectes són
oberts a diferents ensenyaments i en
alguns casos es necessiten estudiants
de diferents perfils.
El II Mercat de Projectes Socials és
una activitat inclosa en el programa
d'Aprenentatge Servei que rep el
suport específic del Consell Social
de la URV. Q
Premi al projecte Horts Socials
El projecte Horts Socials ha rebut el Premi d'Acció Social Mercè Bañeras
i Maria Figueres en la categoria d'innovació social, que atorga Plataforma
Educativa. Aquestes distincions tenen la voluntat de reconèixer la tasca de
persones, entitats, serveis i projectes que des de l'acció social contribueixin
a millorar la qualitat de vida de les persones que viuen a Catalunya. Horts
Socials va néixer l'any 2014 d'una convocatòria de projectes socials a la
Universitat. Proposa preparar, construir, condicionar i convertir una zona
del campus Catalunya de la URV, que es troba en desús, en un espai
agrourbà. Aquesta iniciativa implicarà la participació de col·lectius socialment vulnerables junt amb membres de la comunitat universitària, que treballaran en convivència social i ambiental. El projecte preveu posar en
marxa deu horts socials d'aproximadament 40 m2.
2015 Maig
19
ESPECIAL QUÍMICA
Coyuntura
La industria química, segundo sector
industrial de la economía española
Representa el 12,4% del Producto Industrial Bruto, solo superada por la alimentación
REDACCIÓN / TARRAGONA
Según los datos de Contabilidad
Nacional, la Industria Química
Española alcanzó en 2013 un
Valor Aña
adido Bruto de 15.691
Millones de Euros, lo que supuso
el 12,4% del total del valor añadido que gen
nera la industria manufacturera española. Este dato la
sitúa como el segundo mayor
industria por su
u contribución al
PIB, superando al sector del metal
(11,5%) y al de transporte y automoción (11,1%), y sólo por detrás
de la Industria de la Alimentación.
El sector químico español
cerró 2014 con una cifra de
negocios de 56.386 Millones de
Euros, un 2% más que en 2013,
y acumulando un crecimiento
del 13,4% desde 2007, año previo al inicio de la crisis, frente al
retroceso del 24% que acumula
el conjunto de los sectores
industriales
en
España.
Respecto a la distribución sectorial de la cifra de negocios,
no ha habido cambios significativos y las Especialidades
Farmacéuticas continúa siendo
el subsector más representativo
al aportar el 21,7% de esta cifra
de negocios. Le sigue de cerca
el sector de Materias Primas
Plásticas y Caucho, que aporta
el 20,5% de la cifra de negocios, tras ella la Química
Orgánica (12,6%), Otros productos de Consumo (8,3),
Pinturas y Tintas (7%),
Perfumería
y
Cosmética
(6,9%),
Detergencia
y
Productos de Limpieza (6,5%),
Materias Primas Farmacéuticas
(4,8%),
Gases
(2,7%),
Inorgánica
(2,7%),
Agroquímica
(1,6%),
Colorantes (1,3%) y Fibras
(0,5%).
Los mercados exteriores,
donde ya realiza el 57% de sus
ventas, fueron nuevamente el
prinicipal artífice del crecimiento del sector, registrando
las exportaciones un incremento del 3,6%, hasta los 32.000
millones de Euros, frente a
2013, y del 40% respecto a
2007. Y aunque en 2014 la
exportación continuó siendo la
principal baza de crecimiento,
no ha sido la única, como en
años anteriores, puesto que
empezó a apreciarse la reactivación del consumo y la demanda
internas, lo que ha permitido
apoyar el crecimiento productivo de la química de consumo al
cierre del año. Por su parte, las
importaciones crecieron un
1,1% en 2014 hasta los 35.110
millones de euros, por lo que la
balanza comercial se encuentra
ya en el 91% de cobertura, casi
20 puntos más de los que se
registraban en 2007.
La cifra de negocios
creció en 2014 un 2%
situándose en 56.400
millones, gracias a las
exportaciones
Los puestos
de trabajo crecen un 6,1%
El sector químico, que ha
demostrado ser uno de los sectores industriales más consolidados de la economía española,
contribuye a la generación de
riqueza con una aportación fiscal y salarial que supera ya los
12.000 millones de euros anuales. Asimismo, ha sido de los
principales sectores de actividad
generadores de empleo en el
último año. Según los últimos
datos publicados por el INE en
la Encuesta de Población Activa,
el sector químico registró
10.100 nuevos asalariados en los
últimos doce meses pasando de
emplear de manera directa a
164.300 personas en 2013 a
174.400 en 2014 (media anual)
lo que se traduce en un crecimiento del 6,1% que contrasta
con el 2,53% de incremento de
la tasa de ocupación nacional en
los últimos 12 meses (variación
anual), según los últimos datos
publicados. Se trata además de
empleo de calidad ya que la tasa
de contratación indefinida del
sector alcanza el 95% mientras
que la media industrial se sitúa
en el 85% y la media nacional
en el 77%.Q
Maig
20
2015
ESPECIAL QUÍMICA
Entrevista
Teresa Pallarès
Directora general AEQT
"Si no hay una apuesta industrial valiente y
decidida lo que hacemos no servirá de nada"
DANI REVENGA / TARRAGONA
La directora general de la AEQT,
Teresa Pallarès, es una de las
personas que ha protagonizado
el primer año de proyección de
ChemMed en los escenarios
internacionales. Después de
estos meses de 'feed back' con
el sector, Pallarès tiene claro
que el potencial del clúster de
Tarragona para atraer nuevvas
apuestas empresariales que
renueven su dinamismo es real.
Tan real como los obstáculos
que el terrritorio tiene para conseguir este objetivo. Si por un
lado disponer de un puerto
como el de Tarragona, un rack
compartido, un clúster compacto, un entorno académico puntero o unas empresas de se
ervicio de primer nivel son activos
que juegan a favor, los elevados
costes energéticos y el retrasso
en algunas infraestructuras
clave juegan muy en contra.
Pallarès reivindica una política
industria
al firme que solucione
estos déficits que dificultan el
futuro del sector químico en
Tarragona.
- Después de un año presentando ChemMed en escenarios
internacionales del sector, ¿qué
impresión tiene de sus posibilidades para atraer actividad a
Tarragona?
Que Tarragona es un espacio
que tiene todo lo necesario
para ser aún más protagonista a
nivel internacional, pero que si
esta apuesta no va acompañada
de una política industrial valien-
te y decidida se puede quedar
todo en agua de borrajas.
- ¿En qué segmentos dentro del
sector químico ha percibido más
interés?
Tarragona es un buen espacio
para atraer cualquier actor de la
cadena de valor, sea dentro o
fuera de ella, en el mundo de
los suministros o las transformadoras. Pero con el potencial en
investigación y en conocimiento que tiene este territorio, y
dado también el nuevo papel
que jugará Europa en el futuro,
debemos hacer un paso decidido hacia las especialidades, los
productos de alto valor añadido.
- ¿En qué hay que mejorar para
atraer estas inversiones?
En el coste de la energía y en
materia de infraestructuras, o,
lo que es lo mismo, el precio de
la electricidad y la construcción
del tercer carril.
- Estos temas, junto con otros
como la autovía A-27 no avanzan o lo hacen muy lentamente…
Es una asignatura pendiente
que condiciona al resto de las
notas. No podemos seguir esperando, porque vamos perdiendo inversiones, empleo, economía, oportunidades y prosperidad para la gente y el territorio.
- En este sentido, desde la AEQT
hacen una labor muy importante
de relación con las administraciones para que entiendan las
necesidades del sector. ¿Se
consigue?
Se consigue, pero queda trabajo
por delante. Tenemos un territorio, a todos los niveles, bien
cohesionado, que sabe anteponer los objetivos comunes, y
éste proyecto lo es. Aún así,
debemos mejorar en que en los
espacios donde se decide la
política industrial entiendan
como es de importante este
desarrollo para el país, ya que
supone más del 12% del PIB
industrial.
- ¿La falta de una política industrial decidida en España es un
'handicap' en los objetivos de
ChemMed?
“Necesitamos un
pacto de estado sobre
política industrial, con
un rumbo estable, a
medio y largo plazo”
Más que una política industrial
decidida diría que lo que necesitamos es un pacto de estado.
La política industrial debe
seguir un rumbo estable con la
mirada puesta a medio y largo
plazo. Si queda expuesta solo a
las legislaturas, ésta no avanza,
genera inestabilidad y ahuyenta
posibles inversiones.
- ¿El ciclo electoral que se avecina genera inquietud?
Un año con tantas elecciones
genera, en muchos casos, la
paralización de proyectos, y es
eso lo que puede provocar
inquietud. Es importante, por
eso, tener políticas que vayan
más allá de los ciclos electorales
y que den estabilidad a una
industria que va a crecer de
media un 4,5% anual hasta
2030.
- En el territorio, sí parece que la
sintonía con las administraciones es buena. ¿Qué queda por
hacer en cuanto a proyectos que
dependen de los municipios o
del gobierno autonómico?
Seguir por el mismo camino,
sobre todo con las administraciones más cercanas. Ambos
sabemos cómo puede revertir el
éxito de este proyecto para
nuestro territorio y nuestra
gente. Por eso trabajamos tan
unidos, porque el objetivo y sus
beneficios son comunes.
- Otro activo de ChemMed es el
nivel de relación con el entorno
académico y la aportación especializada que los centros de
investigación hacen al sector
químico. ¿Hay margen para continuar mejorando la relación sector - entorno académico?
Por supuesto. Somos un referente, pero esto avanza tan rápido que lo que debemos hacer es
seguir alimentando esta relación. Cuando proyectamos esta
marca al mundo uno de nuestras fortalezas, que defendemos
con más orgullo, es la preparación que tiene el entorno y su
gente en Tarragona. Y eso es
gracias a la Universitat Rovira i
Virgili, los centros de formación
profesional, los centros de
investigación, etc…
- Otro de los vectores de
ChemMed es apostar por el
desarrollo de la formación profesional dentro del modelo dual,
fijándose en el ejemplo alemán…
Como decía en la pregunta
anterior, es crucial. La formación profesional ha sido un
pilar en países muy industrializados del centro de Europa,
que además ha creado una clase
media fuerte y estable. Tener
profesionales excelentes da un
valor añadido muy importante
al desarrollo de nuestra industria. Trabajamos, también en
formación, con y para el territorio. Q
2015 Maig
21
ESPECIAL QUÍMICA
ChemMed desde fuera (I)
ChemMed Tarragona,
un paso adelante necesario
para la química europea
Los clústeres fueron definidos
por el profesor Michael Porter en
1998 como "aglomeraciones geográficas de empresas, proveedores, prestadores de servicios e instituciones asociadas en un campo
en particular", que se distinguen
por la proximidad geográfica y la
creación de valor.
En la mayoría de los casos, los
clústeres se han desarrollado de
forma natural y tienen un papel
clave en el soporte del rendimiento corporativo y la competitividad regional. Este desarrollo,
se ha producido a causa de una
serie de factores. La ubicación de
características específicas que es,
obviamente importante para la
industria química, sin olvidar la
importancia de factores como la
disponibilidad de materia prima
de las refinerías, el acceso de
aguas profundas a través de un
puerto, los beneficios de infraestructuras como gaseoductos,
redes de carreteras y ferrocarriles
eficientes, la disponibilidad de
servicios especializados, recursos
humanos técnicamente cualificados y los centros educativos para
dar soporte a la investigación.
Todos estos, solo son algunos
componentes críticos que dan
soporte al crecimiento de un clúster.
La industria química es, por naturaleza, un sector altamente integrado, que fabrica productos básicos que acaban siendo la materia
primera para los productos diferenciados y especializados. La
proximidad de los diferentes
actores significa que los productos que a menudo son peligrosos
no tengan que ser transportados
a través de largas distancias, ahorrando los costes y la reducción
de la huella medioambiental.
Creo que tampoco hemos de
pasar por alto el hecho de que la
industria química europea está
amenazada. A parte de la realidad demográfica, de las bajas
tasas de natalidad y una población que envejece, las empresas
europeas están en desventaja en
términos de materias primas, los
precios de la energía, los costes
sociales y una carga reguladora
generalmente más alta que la de
los competidores de los países
menos desarrollados. La industria necesita, con tal de explotar
las ventajas competitivas de las
que trabajan en bienes establecidos, clústeres sofisticados que
atraviesen las fronteras nacionales, mientras los organismos reguladores tienen que estar trabajando para reducir los obstáculos
que afectan negativamente la
competitividad de la industria.
ChemMed Tarragona no disfruta
de los beneficios que están disponibles como por ejemplo en los
grupos químicos de Rotterdam y
de Amberes, en términos de escala, la proximidad a los principales
mercados del norte de Europa
occidental y como principales
puertos de convocatoria de las
principales líneas de contenedores y barcos cisterna de paquetería química. Por otro lado, colocado estratégicamente en el
extremo occidental de la
Mediterránea,
ChemMed
Tarragona está bien posicionado
para recibir crecientes volúmenes
de productos importantes de
Oriente Medio, que inevitable-
mente serán enviados a Europa
mientras que el crecimiento de la
China se desacelera. Estos productos, buscaran centros de dis-
ChemMed Tarragona
és un caso clásico de
clúster que toma la
iniciativa para competir.
Me impresiona su energía
para desarrollar el sector
en Tarragona
tribución en Europa del Sud para
proveer a la Península Ibérica, el
sud de Francia, Italia y finalmente
el Magreb.
A pesar de todos los profetas de la
fatalidad, sigo siendo positivo
sobre la industria química europea. Recordemos que, hace tan
solo unos años, la industria química norte americana estaba a un
nivel muy bajo y vemos a qué velocidad el pronóstico ha cambiado
gracias al gas de esquisto.
De la misma manera, el reciente
colapso del precio del petróleo
cerró repentinamente la brecha
de arbitraje entre los Estados
Unidos y los derivados del etileno europeo. El futuro de los crac-
kers europeos flexibles que se ejecutan en las materias primas liquidas ya no es tan sombrío. El mercado europeo es un mercado
maduro, sofisticado para los productos de más valor añadido y
tiene una fuerte base de investigación. No obstante, no podemos
ignorar las realidades demográficas y económicas, y por tanto, hay
una presión constante de innovar
para seguir siendo competitivos.
ChemMed Tarragona es un caso
clásico de clúster que toma la iniciativa para competir. Estoy, por
tanto, muy impresionado por la
iniciativa y la energía de
ChemMed para desarrollar el
clúster químico de Tarragona. Q
Maig
22
2015
ESPECIAL QUÍMICA
Entrevista
Jesús Loma-Ossorio
Presidente de ChemMed Tarragona
"Los costes energéticos y la falta
de conexión con el ancho internacional
nos restan muchas opciones"
DANI REVENGA / TARRAGONA
Jesús Loma-Ossorio hace balance del primer año de existencia
de ChemMed. La nueva marca
del sectorr químico de Tarragona
va consiguiendo su primer propósito: posicionar el clúster a
nivel internaciional. Pero LomaOssorio tiene claro que no es
suficiente. Por mucho que
ChemMed esté en los foros
internacionales donde las principales empresas del sector
mueven sus fichas y deciden
donde invertirr, la puesta no servirá de nada si Tarragona no
soluciona sus puntos débiles,
que son los que resta
an competitividad a las empresas que trabajan aquí y los que desaconsejan invertir en la zona a las que
se interesan por la oferta de
ChemMed. Los costes energéticos y la falta de una conexión
ferroviaria en ancho internacional que facilite las exportaciones al centro de Europa son los
priincipales déficits.
- ¿Qué valoración hace del primer año de existencia de
ChemMed?
La valoración es positiva.
Después de este primer año llegan ya los primeros intereses
en posibles futuras inversiones.
Además, hemos percibido en
los diferentes foros donde
hemos estado que ChemMed
Tarragona sorprende por su
capacidad de crear sinergias y
generar un marco de infraestructuras y servicios de alto
nivel para la empresa que quiera instalarse.
- ¿Qué nivel de aceptación de la
nueva marca y de su oferta de
atraer inversiones ha percibido?
La aceptación es buena y la
reacción a la marca también.
Hay que tener en cuenta, sin
embargo, que debemos mejorar en aspectos clave como el
coste de la energía y las infraestructuras logísticas si queremos ser más atractivos y ser un
destino más competitivo para
el inversor. Por mucho que
proyectemos la marca no conseguiremos grandes avances si
no solucionamos estas problemáticas.
- Dicen que ha habido contactos con empresas interesadas.
¿Alguno suficientemente maduro?
das en Tarragona preguntan por
los elevados costes energéticos, ¿les dicen que el tema
tiene solución?
Este tipo de contactos empiezan a madurar, pero sabíamos
desde el inicio que se trataba
de una carrera de fondo, de
operaciones a medio-largo
plazo. Lo importante es ahora
que el mundo nos perciba
como una opción interesante
donde invertir y, para eso, hay
que combatir nuestras debilidades y, después, hacer una
buena tarea de marketing y
proyección internacional.
- ¿Cuáles son los activos de
Tarragona que más atraen?
La envergadura de las industrias ya instaladas, la cadena de
valor que éstas representan, la
posición estratégica junto al
Port de Tarragona, las sinergias creadas y el entorno que
nos rodea a nivel de disponibilidad de personal técnico e
investigación.
- ¿Y cuáles los que menos?
El coste de la energía, la falta
de las 'redes cerradas' donde
puedan conectarse nuevas
empresas y la falta de conexión
con el ancho internacional.
Restan mucho.
- Cuando las empresas interesa-
Las empresas saben que
Europa tiene un problema con
el coste de la energía en comparación con otras regiones.
Aún así, no podemos estar a la
cola del continente, tenemos
que ponernos a la par con los
países que lideran Europa
industrialmente, es la única
manera de competir con ellos.
- ¿Y en el caso de la conexión
"Por mucho
que posicionemos
la marca no conseguiremos avances si no
solucionamos estos
problemas"
ferroviaria con Europa en ancho
internacional?
Lo vimos con el caso de
Daimler y el Port de Tarragona
hace unas semanas. No es un
"Se están perdiendo
inversiones por la
falta de una conexión
ferroviaria con
Europa en ancho
internacional"
problema que traerá consecuencias en el futuro, ya ahora
se están perdiendo inversiones
por su culpa. Es una obra licitada y que hace demasiado que
espera el territorio. Ahora
deberían estar acabando las
obras y ni siquiera han empezado.
- Las administraciones se han
implicado en ChemMed, pero
en general, y en términos de
agilidad y de estabilidad de las
políticas industriales, ¿son un
punto fuerte de nuestra zona
para captar inversión?
Las administraciones del territorio saben de la importancia
de este proyecto para el futuro
y nos han apoyado desde el
principio. Esto es muy importante. Cierto es también que
necesitamos que los reguladores que marcan la política
industrial ofrezcan un marco
más estable, menos cambiante
y con objetivos de país claros.
La política de apoyo industrial
no puede ser algo que oscile,
debe responder a un pacto de
estado, como debería serlo
también áreas como la educación o la sanidad.
- Desde ChemMed reconocen
que esta labor de promoción
internacional era algo que se
hacía por primera vez y que se
aprendería sobre la marcha.
¿Qué han aprendido?
Estamos aprendiendo a ir de la
mano, más allá de la industria,
con un objetivo: buscar un
futuro mejor para este territorio. Para seguir liderando el
sector en el sur de Europa,
para posicionar aún más este
puerto que es una fortaleza
absoluta, para dar salida a los
estudiantes de la zona…
Estamos aprendiendo a vender
la marca Tarragona en un segmento concreto como es el de
la industria petroquímica.
Somos una marca en un mercado global que nace, por
ejemplo y entre otros aspectos,
incorporando el inglés como
idioma principal.
- Este primer año los retos de
ChemMed eran el posicionamiento y la organización interna. ¿Cuáles son los del segundo?
Seguimos adelante con el plan
de proyección internacional.
Además, ahora estamos trabajando en el plan estratégico,
que esperemos que esté listo
para el verano. Éste nos ayudará a focalizar y reorientar algunas de nuestras acciones. Ser
más concretos en nuestro plan
de posicionamiento de la
marca.
- ¿Cómo ve el futuro del sector
químico en el mundo, en Europa
y en Tarragona?
Sabemos que el sector tiene
una previsión de crecimiento
muy buena en las próximas
décadas. Es la ciencia y, entre
otras, la química, quien debe
dar respuesta a los retos futuros de la humanidad. Nuestro
reto es, pues, ser protagonistas
en este crecimiento. Pero para
ello no podemos estar a la cola
en materias como el del coste
de la energía o las infraestructuras, aspectos que nos restan
competitividad en Europa y,
por lo tanto, en el mercado
global. Tenemos muy buenos
mimbres y, si los que legislan
hacen una apuesta real por la
industrialización, podemos
crear un espacio idóneo para
la inversión y para un desarrollo basado en la innovación. Q
2015 Maig
23
ESPECIAL QUÍMICA
ChemMed desde fuera (II)
El clúster de Tarragona
visto des de Lyon
Chemical Valley es un territorio
económico y estratégico situado
en la entrada sud de la ciudad de
Lyon que puede explicar más de
150 años de historia en la química.
Chemical Valley cuenta con 6000
puestos de trabajo directos en químicas, petroquímicas y refinación.
De estos, 4.000 trabajadores están
produciendo productos químicos
en las plantas de propiedad de
Solvay, Total, Bluestar Silicones,
Arkema, Kem Un, GDF Suez y Oil
French Institute y la cifra restante
de 2.000 son científicos de investigación en 6 centros de R+D con
una influencia nacional e internacional. Se trata de toda una gestión de una refinería y cracker de
vapor donde los industriales producen principalmente polímeros,
plásticos y aditivos. Tanto las
industrias químicas de Lyon,
como la investigación, tienen una
alta especialización en la catálisis.
Gran Lyon Metropole creó un
equipo dedicado a trabajar con la
industria con tres objetivos principales: conducir y dar soporte a un
campus industrial, dinámico, facilitando los transportes y promoviendo los viajes no motorizados.
Todo esto unido al territorio
industrial, paisajes urbanos y espa-
cios naturales.
En marzo de 2015 se organizó en
Lyon una conferencia donde el
Sr. Jesús Loma-Ossorio, presidente de la Asociación Empresarial
Química de Tarragona, fue invitado a presentar ChemMed
Tarragona y sus principales características. También en esta conferencia estuvieron representados el
parque químico Hoechst i
En Tarragona se aplican
varias buenas ideas que
son dignas de ser reproducidas, como el reciclaje
de las aguas residuales,
una excelente solución
Infraserv, en Alemania. Esta conferencia fue una muy buena oportunidad para descubrir las diferencias y las similitudes entre las
plataformas industriales.
Sobre los aspectos logísticos, los
dos polígonos reciben numerosas
infraestructuras (carreteras, ferro-
carriles, vías navegables) y la proximidad de un aeropuerto internacional.
Tarragona tiene la oportunidad
de conseguir instalaciones portuarias con gran fortaleza, dando
oportunidades para la importación de materias primeras y la
exportación de productos finales.
En Lyon, esta dificultad se resolvió
con la conexión al puerto de
Marsella por oleoductos y barcos
en el rio Roine. Los polígonos
españoles y franceses consiguen
una refinería y crackers optimizando logística y costes para la producción de plástico.
Los conferenciantes alemanes
remarcaron la oportunidad para
el Hoescht Park cuando llego un
nuevo consumo de diversas utilidades de fábrica, servicios y uso de
los bienes comunes, dando nueva
competitividad al conjunto de
miembros.
ChemMed quiere atraer nuevas
plantas en las 200 hectáreas de
terreno libre y des de 2011 está
haciendo promoción de esta y eso
es un punto clave porque es
importante desarrollar nuevas
actividades industriales y conseguir una economía dinámica.
Gran Lyon comenzó una acción
similar para 60 hectáreas disponibles en el Valle químico llamado
l'Appel des 30 (La llamada de los
30). El objetivo es atraer nuevas
inversiones que consolidaran el
sistema industrial con nuevas actividades en los campos de la química, energía y medio ambiente.
Varias buenas ideas desarrolladas
en Tarragona son dignas de ser
reproducidas. El reciclaje de agua
de la planta de tratamiento de
aguas residuales para conseguir
agua industrial, por ejemplo, que
es una excelente solución para disminuir el impacto sobre el medio
ambiente.
En Francia, la protección de los
vecinos de la industria química es
un tema importante a partir del
2001 (accidente de Tolosa), y con
la transformación de las normas
Seveso II i III ahora. En la
Chemical Valley, la posibilidad de
expropiar habitantes que viven
cerca de la refinería está bajo consideración. El presidente LomaOssorio presentó la excelente idea
de conseguir un espacio de 500m
de seguridad alrededor del área
química para proteger los alrededores de Tarragona. Podemos
lamentar que la misma acción preventiva no se pudo hacer cerca de
Lyon y lo consideramos un ejem-
plo a seguir para el desarrollo de
las nuevas actividades de riesgo.
Un nuevo estudio de la marca realizada por el Consejo Francés de la
industria química (UIC) y el
ministerio de industria francés,
rebeló la importancia de compartir utilidades, activos y servicios en
las plataformas químicas.
Tarragona aparece como un referente europeo interesante. Los
procesos químicos son fuertes
consumidores de energía y la
industria de Tarragona esta compartiendo la producción de electricidad y vapor.
Como conclusión, es importante
recordar las palabras del presidente Loma-Ossorio: "Todas las fábricas químicas de Tarragona son las
filiales de grupos internacionales y
no hay ninguna sede. Estamos
todos unidos para la compra o
venta de productos para nuestros
vecinos industriales vinculados.
Cada fábrica tiene que obtener
una buena rentabilidad y ser
mejor que las otras fábricas europeas y mundiales de su propio
grupo, para asegurarse que la sede
no cierre la planta de Tarragona.
Tenemos que trabajar juntos para
toda la competitividad del polígono y compartir todos los servicios y
utilidades que puedan haber" Q
ChemMed. En particular, para
la organización de un evento de
networking químico este año
en Tarragona, para permitir a
los usuarios potenciales venir y
ver por sí mismo su potencial,
mientras escuchan a expertos
de la industria y las empresas
locales, muchos de los cuales
son usuarios día a día de las instalaciones portuarias. Pasen y
vean lo que Tarragona ha creado con el proyecto ChemMed,
un gran ambiente para los
negocios y una fabulosa oportunidad de trabajar con individuos con ideas afines que ven el
futuro en la logística química. Q
ChemMed, una apuesta
de futuro con muchas posibilidades
Tankbank Singapur está orgulloso de haber trabajado conjuntamente con el Puerto de
Tarragona,
inicialmente
mediante el trabajo de una terminal de gráneles líquidos y
más recientemente con el propio equipo del Puerto.
ChemMed es una brillante iniciativa que reúne la mente
colectiva de las empresas químicas y logísticas de la región, para
centrarse en la creación y desarrollo de un hub químico estratégico con el término de la zona
portuaria.
Es necesario valorar los potenciales de planes de negocios y,
más importante aún, el entusiasmo para hacer una propues-
Tarragona cuenta con
grandes activos, como la
disponibilidad de suelo y
unas excelentes
infraestructuras para
impulsar negocios
químicos
ta de trabajo.
Mi experiencia con todo el
equipo de ChemMed y del
Puerto ha sido percibir dedicación, profesionalidad y una
voluntad de hacer funcionar
este proyecto.
Tarragona cuenta con grandes
activos como la disponibilidad
de suelo y unas excelentes infraestructuras para hacer de esta
zona un lugar perfecto para
desarrollar en ella negocios químicos. Por eso, a través de las
oficinas de Tankbank estamos
activamente
impulsando
Maig
24
2015
ESPECIAL QUÍMICA
Opinión
La voluntat de projecció
internacional de Tarragona, de
la indústria i del Port
La logística és un dels sectors que,
en un context complex com l'actual, està exercint d'impulsor de la
competitivitat i del creixement. De
fet, el paper del sector logístic és
bàsic per a la internacionalització i
una de les peces claus en aquesta
estructura són els ports. En aquest
sentit, el Port de Tarragona i el seu
desenvolupament com a hub
logístic es converteix en un dinamitzador del teixit empresarial i de
la indústria química, on la logística
i el transport són vitals.
ChemMed Tarragona és un clar
exemple d'aquesta integració
entre indústria química i logística.
L'aliança entre l'Associació
d'Empreses Químiques de
Tarragona i el Port de Tarragona
es projecta com a eina per donar a
conèixer al món la potència del
sector químic de Tarragona, des
del punt de vista productiu i logístic, però també des de la investigació i la ciència. Aquesta unió entre
Port i indústria química és clau gràcies a la creació d'activitat econò-
mica, estable i de qualitat.
Actualment, els dos impulsors del
clúster generen més de 13.000
llocs de treball directes i 35.000
indirectes i induïts; així mateix,
l'objectiu és generar més ocupació
al voltant de ChemMed Tarragona
i la creació de nous entorns i projectes innovadors.
La voluntat intrínseca del clúster es
basa en fomentar i promoure la
cooperació entre les empreses,
universitats i administracions
públiques que el componen, com
s'aposta per una manera d'estimular el creixement en l'àrea de
Tarragona basat en la innovació i
aprenentatge compartits.
ChemMed Tarragona pretén
posar en valor per donar a conèixer al món la industria i la logística
del nostre territori, amb el suport
de les diferents d'institucions, agrupacions empresarials, sindicats i de
la URV, com a lloc de recerca i
generador de talent, a partir d'aquí
ens hem marcat dos objectius molt
clars en els que continuem cen-
trant esforços. El primer és consolidar les actuals instal·lacions per
fer atractiu i competitiu el nostre
territori davant les empreses. I per
això, posem en valor el nostre
valor afegit com a emplaçament
únic. El segon objectiu és atreure
inversions al nostre territori,
exportant la marca ChemMed
Tarragona en l'àmbit internacional i ser presents en els esdeveniments internacionals.
La posició geogràfica privilegiada
del Port de Tarragona i el seu gran
potencial el consoliden com un
dels ports més importants
d'Espanya i de la Mediterrània,
amb grans reptes de futur intermodals com el desenvolupament
de la Zona d'Activitats Logístiques,
la connexió amb ample europeu i
la terminal intermodal.
Mirant al futur
Des del Port de Tarragona mostrem el nostre compromís en el
creixement futur i la projecció
internacional del nostre territori. I
estem convençuts que amb la vocació de ser el punt de referència
logística del sud d'Europa serem
capaços de respondre als reptes
per al desenvolupament futur. Pel
que fa a aquest pla de creixement,
el Port de Tarragona treballa
aquest 2015 amb el repte d'impulsar la seva projecció internacional
com a hub logístic. L'aposta del
Port per la intermodalitat i, en
especial, de l'ús del ferrocarril és
vital per a que Tarragona ampliï la
seva zona d'influència cap al centre d'Europa; així mateix, l'ample
de via internacional suposarà la
possibilitat de transportar qualsevol mercaderia cap al centre del
continent.
En aquesta línia, el Port està preparant el seu sistema ferroviari
intern per a l'arribada de l'ample
internacional, que permetrà una
sortida amb millors condicions i
freqüències de les mercaderies
amb destí el centre d'Europa. I la
recentment construïda terminal
ferroviària intermodal, infraestructura al servei de les empreses del
territori, i que té accés directe des
de la zona de manipulació de contenidors de la terminal de DP
World, i des de la zona on se situa
la indústria química.
Tanmateix, disposar d'ample de
via europeu (internacional) amb
connexió directa als mercats europeus és primordial per a que el
territori aprofiti al màxim les seves
oportunitats de creixement i
desenvolupament, així com facilitar l'atracció de noves inversions
que consolidin la trajectòria creixent de Tarragona com a hub
logístic de primer nivell del
Mediterrani
Amb tot plegat, aconseguirem que
aquest territori sigui una ubicació
privilegiada des del punt de vista
logístic. Un fet que garantirà la
competitivitat del sector petroquímic, l'atracció de noves inversions
al territori i la creació de riquesa i
valor per al nostre territori. Q
revierte en el traslado de la actividad industrial a otras zonas del
planeta. Nuestra industria en
concreto, en Europa, ha reducido ya, desde 1990 más de un 40%
sus emisiones, es la más eficiente
del mundo, y es sin embargo la
que más costes asume en este
ámbito.
Hay que destacar también una
cuarta premisa a tener en cuenta
a la hora de elaborar ese plan de
acción para incentivar la industria y es que Europa, a pesar de
ser una Unión, es también un
magnífico escenario de competencia entre sus propios miembros, especialmente en el ámbito
industrial. Por ello, la Comisión
debe proteger y garantizar que
todos los Estados compiten en
igualdad de condiciones. El caso
de las ayudas para los emisores
indirectos es un claro ejemplo.
Por último, y en línea con nuestra capacidad competitiva, nuestra industria está especial y profundamente determinada por el
desarrollo tecnológico e innovador. De hecho, el sector químico
es la industria qué más recursos
dedica a la I+D+I. Estos factores
son los que marcan el verdadero
valor añadido de nuestra producción y los que marcan y seguirán
marcando tanto el incremento
de la productividad y eficiencia
como la mejora de la calidad de
los productos y servicios. Para
España, como para cualquier
otro país, será fundamental promover el liderazgo innovador de
su industria para poder competir
con eficacia. Precisamente por
este motivo, resulta prioritario
que la Administración desarrolle
un procedimiento ágil de registro de nuevos productos, lo que a
su vez redundaría en una posición más competitiva de nuestro
país en cuanto a su dimensión
innovadora.
En resumen, Europa sin industria difícilmente podrá ofrecer
empleo de calidad y generar una
economía sólida y estable. Sin la
industria, a lo único que podremos aspirar es a una economía
de servicios asistenciales porque
los avanzados, no nos engañemos, están directamente vinculados a la industria y a su capacidad
innovadora, en este grupo están
las ingenierías, los centros de
innovación e investigación, la
consultoría o cualesquiera que se
puedan imaginar. Y lo cierto es
que ese objetivo del 20% parece
por el momento estar lejos de
alcanzarse. Q
La Industria química: un pilar fundamental
para la reindustrialización en España
La industria química española
cerró el pasado ejercicio con una
cifra de negocios de 56.400 millones de Euros, un 13,3% más que
la registrada al inicio de la crisis
en 2007, e incrementó su contribución al Producto Industrial
Bruto hasta el 12,4%, convirtiéndose así en el segundo sector
industrial que más valor añadido
aporta a nuestro país, sólo por
detrás de la alimentación. Sus
ventas en mercados exteriores
alcanzaron también el pasado
año la cifra de 32.000 millones de
Euros, dato clave para entender
el crecimiento del sector en un
entorno económico en el que se
ha destruido en los últimos 7
años prácticamente la cuarta
parte del tejido industrial español.
Pero, tras años, décadas, de retirarle la mirada, la focalización de
España y de Europa en general
hacia la industria es un fenómeno relativamente nuevo en contraposición a la pérdida de músculo industrial que se ha materializado en una pérdida de un 30%
de la producción industrial desde
2007 en el caso concreto de nuestro país. La reindustrialización
aparece en las agendas políticas y
aunque la Administración es
cada vez más consciente del rele-
vante papel que juega la
Industria en su conjunto como
motor económico para garantizar un crecimiento sostenible y
fraguar un nuevo modelo económico más estable, hace falta algo
más y desde luego ese plus
requiere invertir muchas tendencias.
Cierto es que Jean Claude
Juncker puso un especial énfasis
en la estimulación del crecimiento industrial de la Unión
Europea en julio del pasado año
ante el Parlamento Europeo mostrando como una prioridad en la
nueva agenda política de la
Comisión Europea el planteamiento de recuperar el 20% del
PIB Europeo basado en la
Industria. Esto revertiría por
supuesto en mayor estabilidad en
el empleo y por extensión en la
economía.
El plan de acción que la
Comisión previsiblemente presentará antes de acabar el semestre con las medidas concretas
para materializar ese impulso al
crecimiento industrial requiere
que se tengan en cuenta determinadas consideraciones que desde
luego desde el sector químico
creemos son cardinales. En primer lugar, no nos cansaremos de
repetir que Europa requiere con
suma urgencia disponer de unos
costes energéticos competitivos
ya que sin resolver primero esta
cuestión de vital relevancia empezaremos por terminar de perder
la industria de base, que es la que
cimenta la pirámide industrial y
cuya misión fundamental sin
duda es ofrecer solidez al resto de
tejido industrial.
En segundo lugar, la abundancia
normativa debe racionalizarse.
Sólo en el sector químico, cada
tres días entra en vigor una nueva
pieza legislativa que afecta directamente a nuestra actividad, con
lo que esto conlleva en término
de costes y cargas burocráticas
dibujando un escenario de inseguridad jurídica debido a solapamientos normativos y referencias
cruzadas que dificultan seriamente cualquier toma de decisión
favorable al emprendimiento de
nuevas inversiones.
Asimismo, y por si fuera poco, la
política de lucha frente al cambio
climático carga especialmente
sobre el sector industrial pese a
que en conjunto, la industria
europea sólo es responsable del
1% de las emisiones globales.
Esto, una vez más, tiene consecuencias directas sobre las decisiones de desinversión y que
2015 Maig
25
ESPECIAL QUÍMICA
Opinión
La química, motor
de coneixement i especialització
El sector químic és un àmbit
industrial plenament integrat en
la societat i l'economia de les
comarques del sud de Catalunya.
A la Universitat, per exemple,
tenim totes les eines de formació, recerca i desenvolupament
que serveixen al món de la química, i gràcies a la nostra relació
amb la indústria tenim en aquest
camp una potència que es projecte més enllà d'aquest territori.
Podem dir que el sector químic
ha estat un dels puntals sobre els
quals s'ha construït la URV i la
Universitat és avui un dels puntals sobre els quals es construeix
el futur del sector químic.
Cal recordar que la relació de la
Universitat Rovira i Virgili amb el
sector va començar abans del
naixement de la mateixa URV,
quan es van implantar a
Tarragona els estudis de química
de la Universitat de Barcelona,
que més tard es convertirien en
l'actual Facultat de Química.
Aquesta llarga relació s'ha intensificat i diversificat en la mesura
que tant la Universitat com la
indústria creixien. Dins la
Universitat naixia l'Escola
Tècnica Superior d'Enginyeria
Química (ETSEQ) i més tard,
fora de la URV però amb el seu
impuls i suport, l'Institut Català
d'Investigació Química (ICIQ) i
el Centre Tecnològic de la
Química de Catalunya (CTQ).
Són peces d'un pol de generació
de coneixement i d'innovació
tecnològica estretament lligat a
la indústria amb la qual impulsem el clúster ChemMed
Tarragona, un dels motors socioeconòmics més potents de
Catalunya.
Com tot sector econòmic i industrial, la química ha de preocupar-se per la sostenibilitat, i crec
que el sector ho fa. La
Universitat no pot deixar d'acompanyar-lo. Així, doncs, capacita els professionals que hi treballen i investiga en el desenvolupament nous productes, processos i serveis que contribueixen a la competitivitat internacional del sector. Per això puc
dir que la Universitat, conjunta-
ment amb els centres d'investigació i desenvolupament tecnològic, som un dels puntals sobre els
quals es construeix el futur del
sector químic.
Però no només del sector químic. La indústria necessita professionals de la química, però
també de la mecànica, l'electrònica, les ciències ambientals, la
informàtica, l'economia, el dret,
l'arquitectura, la salut o l'antropologia. Molts cops les innovacions en un sector tenen origen
en els descobriments d'altres
àmbits científics que ajuden a
millorar processos, permeten
crear nous productes o generen
noves necessitats. En aquest món
globalitzat, el canvi permanent i
la interdependència entre sectors i regions ens aboca a una
especialització intel·ligent com la
que avui proposa la Unió
Europea. En aquesta estratègia el
valor radica a fer allò que no fan
altres, o fer-ho millor i abans que
els altres. La condició per aconseguir-ho és disposar del coneixement més avançat i diversificat
possible i per això cal una
Universitat i uns centres de
recerca capdavanters. Després
cal aplicar aquests coneixements
en els àmbits en què som més
competitius. La química ho és. Q
ment, recerca i innovació, bones
infraestructures de comunicació i
mà d'obra qualificada per aconseguir-ho.
En el camp de la internacionalització, estem incrementar les
exportacions, comptem amb una
bona estructura de recerca, desenvolupament i innovació i estem
afrontant el repte que ens planteja l'economia verda i circular, cercant l'eficiència i el respecte al
medi ambient. Tot això ens ha de
permetre tenir una indústria química referent pel conjunt del país.
Però també hem d'actuar des de
la vessant de les infraestructures
de país per garantir el progrés del
sector. Tenim bones instal·lacions
portuàries, però ens manca millorar la infraestructura de transport
per ferrocarril, la construcció del
corredor ferroviari en tota la seva
amplitud i com a mesura immediata, cal el tercer fil. Hem de continuar apostant per la formació de
joves professionals per al sector i
afrontar els reptes de dissenyar i
desenvolupar un sistema eficient
de subministrament energètic.
Aquests reptes que ens hem plantejat no serien possibles sense l'impuls que ChemMEd, el Clúster de
la química, està portant a terme
en benefici del conjunt del sector.
Aquest treball entre administració
i empresa i també entre les pròpies empreses generant espais de
sinergies, de col·laboració i cooperació ens permetran conjuntament assolir els objectius que ens
hem proposat. Q
L'estratègia industrial de Catalunya i la
indústria química
La recuperació de l'activitat
econòmica és un fet. Totes les
dades macroeconòmiques evolucionen de forma positiva i es va
consolidant una dinàmica de
recuperació i creixement econòmic. No obstant, hem de tenir en
compte que encara perduren les
conseqüències socials de la crisis
econòmica, especialment pel que
fa a l'ocupació. Cal crear una ocupació més estable i aquest és un
dels objectius prioritaris del
Govern de Catalunya.
Aquest objectiu només el podrem
assolir si som capaços de transformar el nostre model de creixement econòmic i apostar per
aquells sectors generadors de més
valor afegit i que es poden inserir
en una economia globalitzada,
com són els sectors industrials.
Des del Govern de Catalunya hem
impulsat una nova estratègia
industrial per situar l'aportació de
la indústria a l'economia catalana
en un 25% del PIB l'any 2020,
cinc punts per damunt del pes
actual, i per què la indústria contribueixi de forma decisiva a la
cohesió social i la cohesió territorial.
L'estratègia industrial per a
Catalunya neix amb una nova
concepció de les polítiques industrials. Prioritzem l'àmbit sectorial i
adaptem a les necessitats dels diferents sectors les polítiques instrumentals clàssiques d'internacionalització, innovació, clúster i creixement empresarial. Un treball que
hem fet amb la participació del
món de l'empresa, i és que ens
agrada explicar que aquest procés
té impuls públic però lideratge
privat, de fet les empreses són
majoritàries en els diferents
comitès de treball i en la definició
dels diferents plans d'actuació.
Hem identificat set àmbits estratègics de la indústria catalana, en els
que tenim capacitat de creixement i de lideratge en el món.
Entre aquests, hi ha l'àmbit de l'energia, la química i els recursos,
que acumula una facturació de
27.000 milions d'euros i representa 49.000 llocs de treball, més de
14.000 milions d'euros de facturació i 32.000 llocs de treball corresponen al sector químic.
Un dels reptes estratègics d'aquest
àmbit és consolidar Catalunya
com el pol químic més important
del Sud d'Europa. Tenim possibilitats de creixement i desenvolupament, un teixit empresarial
divers i altament competitiu, amb
una bona estructura de coneixe-
Maig
26
2015
ESPECIAL QUÍMICA
Un año de ChemMed
Los primeros 12 meses se han centrado en el posicionamiento de la
marca. Ahora ChemMed pisa el acelerador para mejorar su oferta
DANI REVENGA / TARRAGONA
ChemMed se constituyó hace
ahora poco más de un año con un
objetivo claro: dar un paso adelante pa
ara inyectar dinamismo al sector químico de Tarragona y garantizar su futuro. Una misión que
debíía desempeñarse en los escenarios internacionales del sector,
presentando gracias a esta nueva
marcca los activos de Tarragona
para atraer nuevas inversiones.
Después de este primer año, sus
miembros hacen un balance satisfactorio, pero reconocen que
queda mucho por hacer. La marca
ya existe y emp
pieza a ser conocida, pero hay que pulir los aspectos del contenido de la oferta de
Tarragona que
e no son bien valorados.
ChemMed ya se ha presentado a una veintena de foros
internacionales del sector químico. Un recorrido suficiente
para hacer las primeras valoraciones. Su presidente, Jesús
Loma-Ossorio, asegura que
"no solo nos hemos dado a
conocer, sino que hemos tenido feedback, y muy bueno".
Loma-Ossorio reconoce que
"hasta ahora Tarragona era
una gran desconocida a nivel
internacional en el sector porque nunca se había hecho esta
labor de promoción, ahora
ChemMed asegura
que el ‘feedback’
con el sector a
nivel internacional
es muy bueno
Foto de familia de los integrantes de ChemMed, el día de su presentación, en marzo de 2014.
nos hemos dotado de las
herramientas necesarias para
hacerlo bien, y estamos satisfechos, aunque queda mucho
trabajo". Anne Berg, de BASF,
describe
la
labor
de
ChemMed como "un proyecto
de marketing, pero no solo
para que sepan quienes somos
y donde estamos, sino muy
especialmente para que se
conozcan nuestros puntos
fuertes".
Miguel Muñoz, de Clariant,
cree que "el primer público
que tenemos son nuestras propias empresas, que perciben
lo que estamos haciendo y lo
valoran". Desde el sector logístico, Ignacio Casajús, de
Vopak Terquimsa, se congratula que "ahora los que nos
dedicamos a la logística ya no
estamos solos en los escenarios internacionales; nosotros
ya promocionábamos Tarragona, pero es un lujo ahora
estar acompañados por representantes de las empresas que
operan aquí, porque eso nos
arropa mucho en reuniones
El posicionamiento
continuará, pero el
foco se pone en
solucionar los
déficits históricos
de desarrollo de negocio".
Marc Fargas, de Ercros, destaca el elemento de cohesión
territorial que constituye
ChemMed y el hecho de que
"somos un clúster compacto".
Fargas cree que los activos de
ChemMed "son importantes,
pero hay que visualizarlos
más, por eso estamos en contacto con consultoras para
que nos orienten sobre las
mejores estrategias para construir el futuro industrial de
Tarragona".
Teresa Pallarès, directora
general de la AEQT, coincide
en que "hemos mejorado
mucho nuestra visibilidad, y
esto es el paso previo para captar inversiones, que es nuestro
objetivo". Pallarès explica que
"suscitamos interés, ya hemos
tenido muchas demandas de
información y algunos contactos más serios, pero tenemos
que seguir trabajando". La
directora de la AEQT subraya
también que el entorno del
sector está alineado con nuestros objetivos: "Que vayamos
de la mano de las administraciones, el puerto, la universidad… nos ayuda mucho a
mostrar una zona con un gran
potencial a las empresas interesadas en invertir aquí".
La marca y el producto
A pesar de esta valoración
positiva Kepa Díaz de
Mendíbil
advierte
que
"ChemMed es la marca, pero
nuestros clientes potenciales
valorarán el producto, ya ahí
tenemos que mejorar algunas
cosas". "Este año hemos puesto la marca, el envoltorio en el
escaparate, y eso es muy positivo, pero nuestros clientes no
El DAFO de
Tarragona ante el
sector químico
Aunque ChemMed tenga una
vertiente de marketing muy
importante para proyectar la imagen de Tarragona, sus impulsores saben que las decisiones de
las empresas a la hora de invertir
en un determinado lugar se
toman fundamentalmente bajo el
frío análisis de los números, de la
competitividad que permite esa
zona. En este sentido, ChemMed
identifica com sus fortalezas
aspectos como el Puerto, el rack
de tuberías, la existencia de un
clúster compacto e interdependiente, un entorno de empresas
de servicios expertas, una mano
de obra con tradición en el sector
y unos centros académicos de
conocimiento e investigación que
dan valor añadido a la actividad
industrial.
Sin
embargo,
Tarragona cuenta también con
algunas debilidades evidentes,
como son los elevados costes
energéticos y de materia prima, la
inexistencia de un ancho internacional ferroviario que llegue hasta
el corazón de Europa, los retrasos en otras infraestructuras
clave como la A-27, la apatía del
mercado interior español y la
complejidad legislativa. En
ChemMed saben que solucionar
algunos de estos últimos puntos
es clave para que la balanza de
las inversiones se decante a
favor de Tarragona.
son tontos, y si abren el envoltorio y lo que ven no les gusta,
no lo compran". Los costes
energéticos, las infraestructuras pendientes y la falta de
una política industrial clara y
estable son las asignaturas
pendientes en los que
ChemMed pondrá el foco
para terminar de configurar
una oferta que precipite nuevas inversiones en la zona. Q
2015 Maig
27
PORT
Tràfics
El Port va tancar el 2014 amb un increment de
tràfics del 13,62% i 5,3 milions de beneficis
El primer trimestre de 2015 el volum de mercaderies ja ha pujat un 7,9%, el que augura que l'any tornarà a ser molt positiu
REDACCIÓ / TARRAGONA
Les xifres finals del volum de
mercaderies gestionades al
Port de Tarragona durant el
2014 van confiirmar el que ja
s'havia anunciat: l'any passat
va ser un any de recuperació al
Port de Tarragona, dessprés d'un
mal 2013. Amb un creixement
del 13,62%, els tràfics totals al
Port van tornar a fregar elss 32
milions de tones. Una xifra que,
si continua la tònica del primer
trimestre d'aquest 2015, en
qu
ue el creixement s'ha disparat
fins el 7,9%, podria arribar a
superar els 33 milions de
tones.
La diversificació de tràfics és una de les claus del creixement del Port en el volum de mercaderies gestionades.
El passat exercici el Port va
moure 31,9 milions de tones i
va obtenir un benefici de 5,3
milions d'euros, amb una xifra
de negoci de 49,1 milions d'euros. Amb un increment del
13,6%, la instal·lació tarragonina va ser la que més va créixer
al Mediterrani. Enguany, les
previsions apunten que mantindrà la tendència i que repuntarà un 3,5%, fins a assolir els
33 milions de tones.
Amb aquests resultats, el Port
de Tarragona es va situar l'any
passat com la cinquena
instal·lació
de
l'Estat.
L'augment va ser del 13,62%, el
segon més important de l'Estat
en termes percentuals. Després
dels mals resultats de 2013 en el
tràfic de carbó i cereals, el sector dels sòlids a lloure es va
recuperar més d'un 30%. En
termes absoluts, les exportacions van representar 7,8
milions de tones -un 8,6% més, i les importacions uns 23,7
milions de tones un 15% més-.
Segons va apuntar el president de l'Autoritat Portuària,
Josep Andreu, durant el primer
trimestre d'aquest any 2015 ja
s'ha acumulat un tràfic de 8,25
milions de tones -un augment
del 7,9%- i els bons resultats del
mes d'abril situen el creixement anual per sobre del 10%
durant el primer quadrimestre.
Les expectatives de cara a
aquest exercici, però, són més
moderades, i s'estima assolir un
augment del 3,5%, amb un tràfic de 33 milions de tones.
Inversions de futur
El Port de Tarragona preveu
realitzar inversions per un
import de 30,1 MEUR. Les
actuacions ferroviàries per electrificar i adaptar a l'ample europeu les línies fèrries que connecten amb l'estació intermodal rebran una injecció de 5,8
MEUR. Tot i això, Andreu es va
mostrar mostrat "decebut" i
"preocupat" amb Foment pels
retards en la implantació del
'tercer fil', ja que no disposarne resta competitivitat al Port i
ha provocat que empreses com
Daimler descartessin instal·larse a Tarragona. En aquesta
línia, també va reivindicar l'autovia A-27.
Una altra de les inversions
destacades recau en la urbanització i la construcció dels accessos a la futura Zona
d'Actuacions
Logístiques
(ZAL), amb 2,1 MEUR. Andreu
es va mostrar confiat que la
Direcció General d'Urbanisme
aprovi definitivament el projecte, presumiblement pels volts
de la tardor. L'Autoritat
Portuària també destinarà 4,5
MEUR a estructures i urbanització, 3,9 MEUR a nous edificis
i remodelacions o 4,5 milions a
sistemes de protecció, seguretat
portuària i contra incendis.
El president del Port va
avançar també que, a finals de
maig o durant el mes de juny,
es traurà a licitació la rehabilitació i explotació durant un
període de 50 anys de l'antiga
seu de la institució, que es preveu destinar a oficines. A més,
l'ens treballa en la reforma de
l'antic Pòsit de Pescadors, on
preveu ubicar les oficines de
l'àmbit Port-ciutat i una sala
polivalent. Pel que fa a la passarel·la de vianants que salvarà les
vies a l'alçada del Miracle, es
preveu licitar-la al juliol perquè
les obres puguin iniciar-se a
l'octubre. Q
El Port té compromesos 22 creuers
durant les pròximes dues campanyes
REDACCIÓ / TARRAGONA
El Port de Tarragona té confirmats vuit creuers aquest any i
catorze el 2016, amb una previsió de transportar més de 17.000
passatgers. A més, l'atemptat a
Tunísia comportarà que el Costa
Favolosa, amb capacitat per a
3.800 persones, també faci una
escala a la ciutat. Amb aquess 8
creuers d'aquest any, el Port preveu rebre 6.800 passatgers.
Arran de l'atemptat a Tunísia
finalment també s'hi sumarà, al
setembre, el creuer Costa
Favolosa -de l'empresa Costa
Cruceros- amb una escala que
portarà a la ciutat 3.800 turistes
més. De cara a l'any que ve, es
preveuen 10.500 passatgers en
els esmentats 14 creuers. Unes
xifres "modestes", va admetre
Andreu, però que es valoren
com satisfactòries tenint en
compte que el Port de
Tarragona no juga "la champions" en aquest sector, sinó que
vol captar creuers petits i mitjans, d'un màxim de 2.000 passatgers.
Aquest any el Port
preveu rebre 6.800
creueristes, una xifra
que pujaria per
sobre dels 17.000
l’any que ve
Andreu va apuntar que l'any
que ve es començarà a construir
el nou dic dels Prats, a prop del
pantalà de Repsol, el qual permetrà acollir una terminal de
creuers "funcional i provisional".
Actualment el dic mesura 400
metres i s'ha de perllongar prop
de 900 metres més amb l'objectiu de tancar el Port. Aprofitant
aquesta prolongació, s'habilitarà
una terminal de creuers en una
esplanada de nova creació, a l'espera d'una futura inversió definitiva al costat del Port Esportiu,
que és molt més costosa.
Amb l'objectiu de potenciar la
captació d'activitat creuerística,
el Port ha contractat la consultora BA_Europa, la qual està realitzant una avaluació del mercat de
creuers i, posteriorment, assumirà el desenvolupament tècnic
El Port continua treballant per portar creueristes a la ciutat.
del futur moll de creuers provisional als Prats. Andreu va explicar també que l'Ajuntament de
Reus s'ha incorporat a la 'Taula
de creuers' i que n'ha sortit BCN
World. Tot i això, es va mostrar
confiat que, quan el projecte tiri
endavant, els inversors que hi
participin s'impliquin activament en l'ens de promoció. Q
Maig 2015
28
FORMACIÓ
Tècniques de negociació
Gestos que comuniquen més que les paraules
La sinergologia, disciplina que interpreta i dóna significat als gestos que fem de forma
involuntària, pot ser una poderosa aliada en una negociació empresarial
estem dient de la mà dreta
estem optant per un discurs
més reflexiu o pautat. Quan ho
fem amb la mà esquerra, estem
entrant en una faceta més
espontània, més personal",
explica Ganuza. Els serveis del
sinergòleg no només permeten
abundar en informació no ver-
ORIOL MARGALEF / TARRAGONA
No busquin sinergologia als diccionaris. No surt. És un neologisme, un mot inventat per referiir-se a un mètode d'anàlisi i
interpretació de gestos, petits
moviments i actituds corporals
que tote
es les persones fem de
forma plenament inconscient,
però que revelen molta informació de nosaltres mateixos.
Malgrat que és una disciplina
recent, la sinergologia té cada
cop més demanda entre les fo
orces de seguretat, necessitats
d'entendre més als interrogats
enllà de les paraules. Però
també s''ha revelat com una
poderosa eina en les negociacions entre empreses.
La sinergologia té els seus
orígens als anys vuitanta, amb
les investigacions de Philippe
Turchet en el camp de la
comunicació no verbal. Les
seves arrels són en un camp
multidisciplinar, punt de trobada entre les neurociències i
les ciències de la comunicació.
Se centra en l'estudi de les
expressions corporals -no
només els gestos- que les persones fem de forma inconscient i
incontenible, davant de situacions emocionals. Com a disciplina, ha identificat i classificat
més de 2.000 formes d'expressió no verbal, no cultural i
inconscient, que posades en el
context adequat expliquen
més coses dels nostres interlocutors amb una fiabilitat de
fins al 85%.
A Espanya, on la sinergologia
va començar a tenir empenta
l'any 2011, no hi ha de
moment més que una vintena
de professionals acreditats. La
Moure la llengua d'un
extrem a l'altre de la
boca, pinçar-se el nas,
rascar-se o obrir o
tancar els ulls... els
demanda dels seus serveis,
però,
augmenta al món
empresarial en paral·lel al jurídic i de seguretat seguint un
ritme de desenvolupament que
és molt semblant a França,
Suïssa i el Canadà.
"La sinergologia ha demostrat la seva utilitat i estem
notant cada cop més demanda
per part d'empreses quan
encaren grans processos de
negociació amb altres societats.
Seiem al costat dels negocia-
La interpretació
sinergològica permet
treure conclusions
cada cop més fiables,
i a Espanya ja hi ha
tres jutges que els
han donat aval com a
prova pericial
dors clients i prenem nota de
forma discreta de l'altra part.
Aquestes dades ens serveixen
per a orientar o reconduir la
negociació als interessos del
client. En general els nostres
clients queden sorpresos i satisfets, perquè l'aplicació és
immediata", explica David
Ganuza, sinergòleg pioner a
Espanya,
soci
fundador
d'ESSIN i formador d'especialistes.
Ganuza i els seus col·laboradors poden instruir en conceptes essencials els seus clients,
perquè treguin ells mateixos
conclusions. O bé assistir directament, i elaborar un informe
amb profunditat, que aporta
nova informació als negociadors.
Les qüestions emocionals,
assegura Gamuza, influeixen
de forma decisiva en la presa
de decisions de negocis. Hi ha
molts conceptes i molt variables, interpretables tots segons
el context i fins i tot les condicions de l'espai on s'està duent
microgestos contenen
El sinergòleg analitza
de forma discreta
aspectes com la inclinació o la gestualitat
no cultural de l'interlocutor, i extreu consideracions sobre el seu
pensament o actitud
a terme la negociació. Els
sinergòlegs analitzen els interlocutors d'un àmbit més general -la posició, l'orientaentació
i la inclinació del cos- fins als
moviments o fins i tot micromoviments, com moure la llengua d'un extrem a l'altre de la
boca, pinçar-se el nas, rascar-se
o obrir o tancar els ulls. Només
al cap s'han identificat i estudiat 54 combinacions.
"Quan acompanyem el que
càrrega comunicativa
subsconcient
balitzada, notar les tensions
dels interlocutors davant de
determinades situacions o preguntes, sinó detectar qui té la
responsabilitat de la decisió.
Entre altres aspectes relatius
a la negociació, explica
Ganuza, la sinergologia permet detectar oportunitats no
verbalitzades durant la interlocució; identificar el grau de
receptivitat real de l'interlocutor; diferenciar entre objeccions reals i falses; millorar l'orientació de l'argumentació,
determinar el nivell de convicció de l'altra part o l'efecte real
d'una proposta. Un altre camp
d'aplicació són els processos
de selecció de personal: ajuda
detectar incoherències en
entrevistes a candidats o una
valoració més ajustada del
nivell d'implicació. Q
Grupo Gispert incorpora
a Montse Martínez como
directora de su nueva división de
Turismo y Aeronáutica
REDACCIÓN / TARRAGONA
Grupo Gispert ha creado
una nueva división especializada en la contratación turística
y aeronáutica al frente de la
cual ha nombrado a Montse
Martínez, abogada especialista
en derecho mercantil y profesora de contratación turística
en la Universidad Rovira i
Virgili de Tarragona. Martínez
posee una dilatada experiencia en las áreas turísticas y
aeronáutica: antes de incorporarse a Grupo Gispert fue
directora de la asesoría jurídica de la aerolínea comercial
Spanair;
previamente,
y
durante los años 2003-2010,
fue responsable de la asesoría
jurídica de Port Aventura,
empresa en la que se incorporó en 1995 como técnica de
contratación turística. Montse
Martínez es licenciada en
derecho por la universidad
Pompeu Fabra y ha realizado
el programa de Dirección
General del IESE. Q
Montse Martínez, nueva directora de Turismo y Aeronáutica de Grupo Gispert.
2015 Maig
29
EMPRESES
Responsabilitat Social Corporativa
Industrias Teixidó es cardioprotegeix
L'empresa adquireix dos desfibril·ladors per garantir una actuació ràpida
en cas d'infart a les seves instal·lacions de Riudecols
REDACCIÓ / RIUDECOLS
Industrias Teixidó S.A, empresa
líder en el sector metal·lúrgic,
és nou espai cardioprotegit. La
com
mpanyia -ubicada al municipi
de Riudecols i amb 450 treballadors directes en plantillaconverteix els 33.000m2 de la
companyia en espai cardioprotegit, amb dos aparells de desfibril·lació, oferiint així un nou
servei als seus empleats i visitants. Una mesura emmarcada
dins dins de la política
a de responsabilitat social corporativa
d'Indústries Teixidó, que amb
aquesta aposta millora la seguretat dels seus treballadors i
de les persones que passen
per les seves instal·lacions.
Els dos aparells externs i
automàtics de desfibril·lació
(DEA) s'han ubicat en diferents punts de la fàbrica: el
primer d'ells està situat a l'entrada de l'edifici d'oficines i
atenció al client i el segon a la
nau número ú, dedicada al
decolletatge. La instal·lació
dels DEA i la formació de seixanta treballadors l'ha realit-
Unes sessions
formatives van servir
per explicar els
treballadors com s’ha
d’actuar en cas
d’infart
Un moment de la formació que es va impartir als treballadors.
zat l'empresa Grup Europa
Telecomunicacions DEAMED.
Està previst que durant aquest
2015 es realitzin més sessions
de formació a la resta de treballadors d' Industrias Teixidó
S.A.
Durant les sessions pedagògiques, Eduard Espases i Jordi
Monllaó -formador i director
de curs de Grup Europa- han
explicat als assistents la
importància d'una actuació
ràpida en cas d'emergència, i
com n'és de fàcil usar un DEA
i combinar-lo amb les maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP). També han
destacat l'alta tecnologia que
composa el sistema de cardioprotecció, ja que els aparells
DEA "els pot utilitzar tothom,
i compleixen els últims requisits en detecció de les constants vitals i actuació automàtica segons el cas detectat. Per
això és impossible fer mal a
ningú o fer un mal ús de l'aparell. En canvi sí que és molt
fàcil salvar una vida" assegura
Jordi Monllaó, director i
gerent de l'àrea sanitària de
DEAMED empresa pertanyent
a
Grup
Europa
Telecomunicacions Deamed,
qui a més subratlla que "és
important adaptar-se a la normativa existent, fer els estudis
de cardioprotecció i l'assesso-
Clínica Alba inaugura un
centre odontològic a Reus
REDACCIÓ / REUS
Clínica Alba acaba d'inaugurar un nou centre odontològic
a Reus, al Carrer Antoni
Gaudí número 3. La inauguració va comptar amb una nodrida representació de la societat
reusenca. És el segon centre
rament a les empreses".
La situació per mort sobtada
a Catalunya i l'Estat Espanyol
és la primera causa de mort a
Europa. Més de 30.000 casos
es produeixen en l'àmbit extra
hospitalari i 20.000 en l'hospitalari. Això equival a una parada cardíaca cada vint minuts.
Més del 85% de les morts súbites son d'origen cardíac, el
del grup, després del que funciona a Tarragona des de 1998
i que ja ha atès més de 20.000
pacients. L'equip professional
el lidera la doctora Silvia Font
de Rubinat, que va explicar
que obrir a Reus “és important
per estar més a prop dels nostres clients de la ciutat”. Q
Les instal·lacions de la clínica i un moment de la inauguració.
90% d'aquestes es produeixen
en entorns extra hospitalaris i
solament un 5% sobreviuen
sense seqüeles. La rapidesa en
l'assistència és vital. Les possibilitats de supervivència es
redueixen dràsticament després de la parada cardiorrespiratòria. Cada minut que transcorre després de l'aturada
redueix les opcions de supervivència. Q
Maig 2015
30
OPINIÓ
L’anàlisi
Política Econòmica en
clau territorial.
Horitzó 2019
Les eleccions municipals d'aquest mes de maig posaran al
capdavant de l'administració
local als re
esponsables polítics
del nou quadrienni. Els alcaldes i regidors del territori tindran per davantt molts reptes,
en l'àmbit social, en l'àmbit de
la transparència i la corrupció,
en l'àmbit nacionall i cultural,
en el medi ambient, però
sobretot tindran reptes importants en l'àmbit econòmic.
Estem en un moment d'inflexió del cicle econòmic que
sembla que vagi assentant la
recuperació de l'activitat
econòmica, així ho diuen la
major part dels indicadors
macroeconòmics i també els
índexs de confiança de les
empreses. No obstant, es
coincideix que el paisatge
després de la llarga tempesta
es prou desolador i res és el
que era. D'altra banda, la
recuperació dista molt de
convertir-se en creació estable d'ocupació i per una part
molt important de la societat,
parlar de recuperació sembla
més aviat una burla.
La major part de la política
econòmica es desenvolupa a
un nivell per sobre del local.
L'estat, la Unió Europea o la
Generalitat tenen la major
part de les competències.
Però és molt important que
l'administració local posi els
cinc sentits en impulsar la
recuperació
econòmica
emprant les eines i instruments que tingui al seu abast.
L'objectiu
final:
Desenvolupament Econòmic
i Creació d'Ocupació.
Com ha de ser aquesta política econòmica local?
1.
Ha de ser Territorial.
L'economia del municipi no
es estanca respecte l'entorn,
si no que hi ha uns fluxos
continus i importants. Ha de
Estem en un moment
de canvi de cicle,
però la recuperació
encara no crea llocs
de treball estables
superar i deixar enrere les
polítiques de campanar. Per
exemple, Reus i Tarragona
no viuen d'esquena en termes econòmics, l'economia
dels pobles d'interiors pot
anada lligada al turisme de
costa.
2.
Ha de ser participativa. Ha d'incloure a la societat
i als agents econòmics en la
presa de decisions, i de
retruc ha de tenir un grau de
consens important perquè en
un futur canvi de líders polítics, els eixos bàsics es mantinguin.
3.
Ha de fomentar la
cooperació público-privada.
A l'actualitat l'administració
no ho pot fer tot, no podem
esperar que ho faci tot. Por
liderar, marcar les pautes,
aglutinar però ha d'incorporar i coresponsabilitzar a la
iniciativa privada.
4.
Cal posar en valor els
recursos i capacitats del
territori (recursos endògens)
més que esperar inversions
foranies que siguin la panacea.
5.
Hauria de buscar l'eficiència, reduint la duplici-
tat d'organismes amb les
mateixes funcions,...
6.
Cal ser sostenible,
amb tots els sentits de la
paraula. En primer lloc ha de
ser econòmicament sostenible, ha de basar-se en estratè-
La planificació
estratègica ajuda a
sistematitzar la presa
de decisions i a
adaptar-se als canvis
gies a llarg termini i no especulatives. I en segon lloc ha
de ser ambientalment sostenible.
7.
Ha de prioritzar la
creació d'ocupació. No cal
dir res més.
El curt termini ens ha deixat sense pensar en el llarg
termini. Sembla que durant
uns anys els ajuntaments i les
administracions locals han
deixat d'observar la realitat
social i socioeconòmica de
forma consistent, han deixat
de planificar i s'han limitat
observar les dades més bàsiques d'atur i actuar, tapant
forats d'allò que era urgent i
prioritari.
De fet, la planificació
estratègica permet definir les
polítiques, ajuda a sistematitzar la presa de decisions, és
una gran eina que fomenta la
participació i la cooperació
público-privada. Davant dels
grans canvis produïts en els
darrers anys, tant a nivell
econòmic, com tecnològic,
com d'estructura del mercat
de treball, la planificació
ajuda a adaptar-se als canvis.
Amb la nova legislatura és
moment de tornar a tenir
aquesta foto, aquestes diagnosis que ens permetin prendre decisions més acurades i
més dirigides a la recuperació econòmica,...i sobretot
ara, al començament de la
legislatura,
serà
també
moment de planificar. Q
2015 Maig
31
RRHH
Jornada
Estructurar, després de reestructurar
La II Jornada de RRHH Catalunya Sud, que organitzen la consultora Smart Management i Sagardoy Abogados,
se centrarà en com planificar el creixement de les empreses a nivell de la gestió de persones
DANI REVENGA / TARRAGONA
Després de l'èxit de participació
assolit l'any passat, la consultora especialitzada en recursos
humans Smart Management i el
despatx també especialitzat en
l'àmbit
laboral
Sagardoy
Abogados organitzen la segona
edició del Congrés de Recursos
Humans Catalunya Sud, adreçada als professionals d'aqu
uest
àmbit de les comarques de
Tarragona. Si l'any passat, la
trobada va servir per reflexionar
al vo
oltant de les polítiques retributives, aquest any se centrarà
en la planificació del creixement
de les empreses pel que fa a la
planificació
de
recursos
humans. La cita, que és gratuïta, és el prop
per 28 de maig a
l'edifici d'Activa Mutua 2008 al
Tecnoparc de Reus.
"Hem viscut uns anys en què
moltes empreses han hagut de
reestructurar-se a la força, per
retallar costos. Però ara, moltes
estan planificant el seu creixe-
Un moment de la jornada de l’any passat.
ment, i després d'haver retallat
els seus recursos humans, ara
necessiten créixer ordenadament per afrontar els seus nous
reptes. En una paraula, necessiten estructurar-se". Així resu-
meix Toni Solé, soci director
d'Smart Management, el marc
conceptual que justifica els
continguts de la jornada, que
sota el títol genèric 'Estem preparats per créixer? De la rees-
tructuració a l'estructuració de
les organitzacions' abordarà la
qüestió des de diversos angles.
Un d'ells serà el legal, i anirà
a càrrec de Manel Hernàndez,
soci director de Sagardoy
Abogados, que sota el títol
'Instruments de contractació'
s'encarregarà d'explicar quines
són les millors opcions que l'actual regulació laboral ofereix
de cara a planificar aquest procés d'estructuració de recursos
humans. Des del punt de vista
més específic de la gestió de
persones, Toni Solé, amb la
seva ponència 'Les noves
estructures
organitzatives',
s'encarregarà d'aprofundir en
com es planifica el creixement
de l'empresa en termes d'estructurar la seva plantilla,
posant èmfasi amb la necessitat
de comptar amb un pla de
recursos humans. Abans, i per
obrir l'acte, un director general, Ignacio Casajús, de Vopak
Terquimsa, explicarà els assistents què esperen els màxims
responsables de les empreses
de la seva feina en els propers
anys, amb la ponència
'Estratègia de negoci &
Estratègia de RRHH'.
En l'últim bloc, després de la
pausa pel cafè, serà el torn d'escoltar l'opinió del sindicats,
gràcies a la ponència de Jordi
Salvadó, secretari general
d'UGT a Tarragona. Com a
cloenda, una taula rodona,
amb tres directors de recursos
humans (Xabier Larrañaga,
director de RRHH d'Ercros;
Maite Sanchís, director de
RRLL
de
Boehringer
Ingelheim; i Òscar Alcoberro,
director de RRHH de Otsuka
Pharmaceuticals) debatrà i s'analitzarà aquest procés i les
diverses estratègies perquè
doni bons fruits tant per a les
empreses com per als treballadors. L'esdeveniment, únic en
la seva especialitat a la nostra
demarcació, és gratuït. Per inscriure-s'hi cal enviar un e-mail
a l'adreça [email protected] o trucar al 977 24 25
17. Q
Maig 2015
32
ESTIL DE VIDA
Esdeveniments
Ramon Carbonell,
segon ponent dels
'Forquilla Business'
REDACCIÓ / FALSET
Els cuiners de la Ganxt Pintxo.
L'empresari i directiu Ramon
Carbonell va ser va ser el
segon convidat dins del cicle
'Forquilla Bussiness', el nou format de trobades empresarials
de les nostres comarques, que
permet els assistentss esmorzar
i compartir experiències amb
una figura destacada del món
de l'empresa. En aquest cas,
l'e
esmorzar va consistir amb un
plat de bacallà fregit amb tomàquets, alls i mongetes del ganxet, accompanyat del vi Nita, de
Gratallops.
Ramon Carbonell ha desenvolupat la seva carrera professional a la constructora COPCISA i ha estat president
d'EolicCat i Factor Energia,
entre
d'altres
etapes.
Actualment presideix AERTAAERE i Bonvent, dins del sector eòlic, i és també president
del Consell Social de la UPC i
de FemCat, una plataforma
sobre la que va centrar bona
part de la seva intervenció.
FemCat és una associació
independent que pretén aglutinar iniciatives empresarials
La Ganxet Pintxo supera
el seu rècord amb
230.000 tapes servides
REDACCIÓ / REUS
Ramon Carbonell, durant la seva intervenció
Carbonell va explicar
els eixos de FemCat,
una plataforma que
aglutina iniciatives
empresarials per
impulsar el progrés
que propiciïn el progrés de la
societat catalana, amb l'aspiració d'assolir també més quotes
de poder polític. En aquest
sentit, Carbonell va explicar
els eixos de FemCat, com són
la millora de la capacitat
emprenedora i d'innovació de
la societat catalana, de la seva
competitivitat, de la cohesió
social i de la projecció de
Catalunya al món. Q
La vuitena edició de la Genxet
Pintxo, la ruta de tapes de Reus,
va permetre superar el rècord de
l'esdeveniement, arribant a les
230.000 tapes servides. La bona
climatologia dels 10 dies de l'esdeveniment va ser un dels factors que van fer possible aquest
èxit, com també la coincidència
amb la diada de Sant Jordi. La
col·laboració de la Ganxet
Pintxo amb altres iniciatives ciutadanes com com la campanya
amb el CF Reus Deportiu, la
festa de Primavera del Tomb de
Reus o el Reus Solidari van servir
també, per arrodonir uns dies
de gran activitat.
El president de la Cambra de
Comerç de Reus, Isaac Sanromà,
va subratllar "la capacitat de la
Ganxet Pintxo de continuar
engrandint la seva pròpia llegenda. Se'ns acaben els adjectius per
qualificar aquest operatiu que és
molt més que una ruta, perquè
tot el que genera al seu voltant
provoca un moviment comercial
i ciutadà realment impactant."
En aquest sentit, i pensant ja en
l'edició de tardor, Sanromà considera indispensable "continuar
sent generosos amb la ciutat que
ens ha vist néixer i créixer. I per
això, a partir de demà mateix,
començarem a estudiar quines
aliances podem establir per ajudar a qualsevol entitat o iniciativa ciutadana que vulgui la nostra
complicitat. Queda clar que
sense aquesta suma de voluntats
i d'oportunitats, el fenomen de
la Ganxet Pintxo no s'explicaria". Q
2015 Maig
33
ESTIL DE VIDA
Esdeveniments
Una imatge de l’edició de l’any passat i la roda de premsa de presentació de la Fira d’enguany.
La Fira Marítima de Cambrils consolida su proyección
En su octava edición acoge medio centenar de barcos históricos en el
Encuentro de Embarcaciones Tradicionales de Cataluña
ROBERTO VILLARREAL / CAMBRILS
Desde el próximo jueves, día 14, hasta el domingo 17 de mayo abrirá sus puertas en Cambrils la octtava edición de la Fira Marítima Costa
Durada, un espectacular escaparate del sector náutico que se ha ido
consolidando como referencia en Cataluña gracias al marco privilegiado que ofrece el área de
el Club Nàutic Cambrils, un espacio que
funde como ningún otro la zona de amarre y exposición de los barcos,
el paseo marítimo, y el entorno comercial y de restauración. Gracias
a este atractivo cóctell los organizadores esperan continuar creciendo
en 2015 y situarse en torno a los 8.000 visitantes.
Como uno de sus principales
reclamos, la Fira acoge el
Encuentro de Embarcaciones
Tradicionales de Cataluña, con
presencia destacada del pailebote Santa Eulàlia, del Museo
Marítimo de Barcelona, entre
medio centenar de barcos singulares llenos de historia llegados del País Vasco, de la
Comunidad Valenciana, de
Murcia y del sur de Francia.
Los más grandes podrán ser
visitados por escolares y público en general. La asociación
L'Arjau de Vela Latina de
Cambrils y la Federación
Catalana para el Patrimonio
Marítimo llevan más de un año
preparando una semana que
incluye una apretada agenda
ligada a la cultura del mar.
La actual edición -es la
segunda que gestiona el Club
Nàutic por delegación del
Ayuntamiento- se alarga un día
más a petición de las empresas
participantes para mostrar su
oferta a los visitantes. Con el
reto de aumentar su impacto
más allá de la Costa Daurada,
la Fira ha realizado presentaciones en Zaragoza, Lleida y
Andorra, además de los habituales contactos en las comarcas de Tarragona. "Hay que
tener en cuenta que nos proyectamos a nivel regional con
recursos locales, pero merece
la pena el esfuerzo por consolidar Cambrils como capital de
la náutica en nuestro territorio", ha subrayado el presidente del Nàutic de Cambrils,
Joaquim Oliva.
La Fira está enfocada tanto al
perfil profesional como a aquellos que todavía no han descubierto el magnetismo del ocio
náutico. Para los primeros se
incrementan las empresas que
exponen las últimas novedades y los productos más innovadores de este mercado. Para
los segundos, un nutrido programa de actividades gratuitas o a precios muy rebajados-, el
más amplio hasta la fecha, que
incluye, además de exhibiciones de los equipos de
Salvamento Marítimo, bautismos de navegación, submarinismo, motos de agua, paddle
surf o kayak, entre otras.
Incluso se ha preparado un
parque infantil para los más
pequeños. "El reto es desmitificar la náutica como actividad
elitista y de lujo, darla a conocer y abrirla a la sociedad",
explica el gerente del Nàutic,
Fabián Escudé. Q
Maig 2015
34
TRIBUNA
Muy en resumen, durante un
tiempo gobernaron los magos,
que vislumbraban el porvenir
con clarividencia, hasta que
apareció la máquina de vapor y
antes una alianza jamás vista de
descubrimientos y divulgación
de la sabiduría mediante la
imprenta, que desemboca todo
en la llamada industrialización.
Al principio de esa era industrial, el capitalismo lamentaba
la escasez de mano obrera, la
resistencia a abandonar el
medio agrícola, o gremial, artesanal, de especialización y
autónomo. Sí, existió una resistencia a la proletarización, a
depender de un salario; y las
empresas desarrollaron estrategias para crear atracción y un
nuevo cambio cultural y organizacional del mundo. Las
mutaciones, pues, también son
culturales y de más tipos, no
sólo biológicas o genéticas;
aunque sobre estas se escriba a
menudo. Las sociedades cambian, y las formas de entender
y enfrentarse al mundo también; como los cánones de
belleza. A lo mejor la rapidez
no es tan esencial como la contundencia, como sucedió en
esa transición al mundo industrial, lo que provocó rupturas
sociales y económicas radicales; destrozó un mundo rural
de dispersión territorial en pos
de una concentración urbana,
de especialidades y gremios,
etc.
Las estrategias ya sabemos que
no son definitivas, duran
menos que las visiones, y no
sirve pensar una vez al año, ¿a
finales de año? Es un "disparar,
MERCADO DE TRABAJO
Mutantes Millennials
disparar, disparar" que anunciaban
ya
los
autores
deKaraoke Capitalism. Cuando
planificamos no dejamos de
intentar modificar el futuro, o
al menos influir en él de tal
forma que nos ofrezca alguna
ventaja. No es predecible
(ojalá!), pero al menos queremos que sea anticipativo.
Mudamos de piel, aun reteniendo la esencia de cada uno,
como si la sustancia nos alargara la permanencia. La cultura y
los valores cuentan pues con
más recorrido que las estrategias, incluso las políticas.
Tal aquellos años del inicio
Más preparados que la
anterior generación,
impacientes, egocéntricos y confudidos entre el
efecto placebo y el
efecto expectativa
industrial, son estos, embrionarios. El capitalismo en esta ocasión ha de estar necesariamen-
te feliz, mejor estructurados los
estados, legislaciones más sofisticadas, mayor desestructuración de las familias,.. ahora
puede disponer de lo que quiere cuando lo precisa, y no
pagar nada más por ello; contar con núcleos duros en sus
matrices (cada vez más pequeños, gracias a las tecnologías),
mano de obra intensiva y flexible cuando es requisito, outsourcing del resto, una población flotante y que con suerte
rotará a menudo, y, como
siempre,.. sólo esclavo del
talento, de un reducido grupo
de talentosos que sí que se pueden permitir algún lujo (si disponen de tiempo) siempre y
cuando estén constantemente
atentos a las novedades, sean
curiosos, insaciables, estén dispuestos a moverse geográficamente y a no tener horarios.
En este contexto mutante que
experimentamos en la actualidad, los vaivenes en las organizaciones son constantes. Todo
el mundo opina y razona; si
bien vivimos en muchos mundos a la vez (querámoslo o no),
en unos es necesaria la polivalencia, la multicompetencia,
en otros el desaprender y volver a aprender, en otros la
PSICOLOGIA LABORAL
Virus mentals
Talment com hi ha virus que
poden distorsionar o anular la
capacitat de processar informació dels nostres ordinadors, hi
ha virus mentals que poden
incapacitar-nos per gestionar
els nostres coneixements i
capacitats, i paralitzar les nostres decisions i accions.
Alguns d'aquests virus ens
"infecten" i ens afecten per
contagi d'altres persones
(agents tòxics propagadors de
les seves pors) i d'altres són d'elaboració pròpia via "mutació"
de creences, aprenentatges
frustrats o emocions descontrolades.
Conèixer-los és el primer pas,
imprescindible, per poder
detectar-los i mirar que la seva
acció sigui el menys disfuncional possible. Heus aquí alguns
dels més freqüents:
La INÈRCIA: afecta a la capacitat de prendre decisions, ja que
provoca una automatització de
les nostres conductes en base a
decisions preses en el passat. És
un viure de "memòria" d'aprenentatges del passat o de
"renda" de decisions pretèrites.
Es funciona en pilot automàtic
en mode "estalvi energètic".
Causa greus inadaptacions en
entorns canviants i volàtils com
els actuals.
La NOSTÀLGIA: afecta a la
capacitat de posar en valor el
present, ja que provoca una
idealització excessiva i irracional del passat. És un viure
enyoradís, de to vital baix i poc
actiu. El lament com a música
de fons i la queixa com a protecció. És allò de "qualquier
tiempo pasado fue mejor..."
La RUTINA: afecta a la capacitat d'engrescar-se i il·lusionarse, ja que provoca una distorsió
perceptiva en que tot es veu
mediocre amb tonalitats grisàcies. És un viure en que tot
sembla un muntanya i els petits
o grans desafiaments dels dia a
dia esdevenen reptes feixucs.
"Qui dies passa, nòmines
empeny..."
La DISPERSIÓ: afecta a la
capacitat de centrar-se i definir
prioritats, ja que provoca un
desenfoc dels objectius i desdibuixa els compromisos. És un
viure superficial en que la gestió del cost d'oportunitat es fa
inassumible. És una drecera a
la ineficiència que acaba penalitzant la línia de flotació de la
credibilitat personal i profes-
super-especialización.
Constantemente
aparecen
nuevas
modalidades
de
empleo, nuevas formas de trabajo,
de
organización.
Unainundación de conceptos,
y en ingles mejor, como:
crowdsourcing, outsourcing,
coworking, networking, crowd-
Si no hay trabajo como
hasta ahora se entendía
nos inventamos como
autoemplearnos, como
los antiguos gremios
preindustriales
funding… Y entre la fauna, son
los Millennials, no tan perdidos en la estadística española,
8 millones y poco, los que
copan mayor atención 'literaria' en esta fractura, luchan por
dejar de ser porvenir para
hacerse más presente. Nacidos
bajo la sombrilla de la prosperidad, más preparados que la
anterior generación, impacientes y egocéntricos, y también
sional.
La IMPACIÈNCIA: afecta a la
capacitat de respondre equànimement a les demandes de
l'entorn, ja que provoca una
vivència d'urgència permanent
i crònica. És un viure estressat i
estressant en que no es gaudeix del procés i que acostuma
a devaluar les fites aconseguides per la necessitat d'obrir
noves accions.
La SUPÈRBIA: afecta a la capacitat de valorar amb equitat les
pròpies competències, ja que
provoca una sobrevaloració
d'un mateix i normalment
també un menysteniment
envers els altres. És un viure
arrogant i desafiant en que
cada interacció és una nova
oportunitat per mostrar la pròpia vàlua, fins a la caricatura
del personatge.
El PERSONALISME: afecta a la
capacitat de percebre i gestionar la complexitat de les relacions socials, ja que minimitza
el focus en el propi relat i interpretació. És un viure en que
hom esdevé el centre gravitatori universal, eix i mesura de
confundidos entre el efecto
placebo y el efecto expectativas, ahora se encuentran que
casi la única salida es el selfemployed. Es cierto que las
palabras de horarios férreos
son menos seductoras que la
flexibilidad, o el ser tu jefe
llama más la atención que jefe
directo. La liberalización conceptual viene dada por palabras como más libertad y creatividad, que tanta innovación
ya nos aturde; o eslóganes
como haz tu vida y trabaja en lo
que quieres... ¿Cómo definir
precariedad en esta forma de
entender?,¿dónde queda la
certeza y el compromiso?
Sí, quizás la mutación que vivimos no deje de ser una profecía autocumplida en el caso de
esta generación. Si no hay trabajo como hasta ahora se
entendía nos inventamos cómo
autoemplearnos, tener nosotros el control, o sea como volver a agremiarnos en red siendo especialistas en algo, como
los antiguos pre-industriales
herreros, artesanos, etc., maestros y aprendices enuna época
super saturada y fragmentada
en islas. Ellos experimentan su
curiosidad-iniciativa, mientras
la mayoría está algo asustada, y
otros se han anclado, desconcertados, en el deseo de volver
a tener lo que se ha tenido.
Sólo parece encontrarse a
gusto el gran capital, o los muy
ricos, y mejor en un paraíso fiscal. Si bien apuesto porque la
empresa futura será de los viejos, que no habrá quien los
retire por no existir dinero
para su jubilación. Q
totes les accions i decisions.
Aquesta relació de "virus mentals" n'assenyala alguns dels
que són més habituals, tot i
que segur que n'hi ha molts
d'altres, dels que tots en tenim
poca o molta experiència ja
sigui pròpia o aliena. La qüestió no és evitar el contagi via
Conèixer bé els virus
mentals que ens afecten
en la nostra feina és el
primer pas per detectarlos i fer que siguin
menys disfuncionals
aïllament, sinó tenir identificat
l'antivíric. No hi ha receptes
màgiques ni cures miraculoses,
però hi ha dos antídots que
funcionen força bé: l'exercici
de la honestedat radical i la
pràctica de la humilitat conscient, ambdues amb un
mateix. Q
2015 Maig
35
TRIBUNA
RISCOS LABORALS
El Marc Estratègic Català de Seguretat
i Salut Laboral 2015-2020
Ha estat aprovat recentment el
Marc Estratègic Català de
Seguretat i Salut Laboral 20152020, com a resultat del diàleg i
la concertació social, amb la
implicació de tot el món laboral
a
nivell
de
prevenció
(MATMPSS, associacions serveis
de prevenció aliens, universitats,
centres investigadors, col·legis
professionals, associacions professionals, etc.) i amb un fort
establiment de sinergies amb
d'altres polítiques públiques
com poden ser les pròpies de
salut, ensenyament, industria,
trànsit, etc. A la nova estratègia
es fixen set objectius estratègics i
operatius concrets:
1- Es vol potenciar la millora de
la gestió i la qualitat de la prevenció de riscos laborals amb
especial atenció a les pimes que
es la gran majoria d'empreses
del teixit empresarial de
Catalunya: En aquest àmbit es
treballarà per millorar l'assessorament a les empreses i es promourà la negociació col·lectiva i
la participació dels treballadors
en matèria de prevenció ,així
mateix es vol impulsar la pro-
moció de la capacitació per
desenvolupar les funcions del
Tècnic intermedi( que avui solament es pot obtindre a traces de
la formació Professional, cal dir
que aquesta formació es de gran
valor, ja que consta de 2000
hores especifica en matèria de
prevenció, la nostre experiència
es que surten molt ben preparats del centres de la demarcació de Tarragona a les empreses
com a eina de millora de la prevenció en les empreses, de
forma practica es vol realitzar
tasques de promoció i divulgació de bones practiques. També
es vol promoure dins l'àmbit de
la prevenció de riscos laborals,
la gestió preventiva dels temes
de drogues i problemes afins
que desgraciadament tenen una
incidència molt important dintre de la nostra societat. Un altre
aspecte important y per nosaltres serà basic es simplificar i
racionalitzar els tràmits administratius, com pot ser obertura
centres de treball, comunicació
de danys i altres, avui en dia es
molt mes complicat fer aquets
tràmits que fer les feines con-
tractades, tot això pot dinamitzar la nostre economia i que les
pimes i autònoms es puguin
dedicar a fer la feina ben feta i
no a perdre el temps amb gestionar papers. Aquesta es una
reivindicació empresarial i del
treballadors autònoms des de fa
molt de temps, fer les coses senzilles i que siguin operatives en
matèria de prevenció de riscos,
la prevenció de riscos laborals
no tindria que ser solament
papers, sinó que les feines es
facin segons las mesures preventives, establertes a la avaluació
de riscos especifica de cada lloc
de treball, desprès de rebre una
informació i formació especifica, així com rebre els equips de
protecció adequats a les feines a
realitzar, sempre vetllant per
part del empresari que es compleixin aquets requisits.
2- Millorar les condicions de treball :dintre d'aquets objectiu es
realitzaran programes d'actuació específics per exemple sobre
col·lectius on hi ha una protecció especifica per seves característiques (discapacitats, dones
embarassades, joves …). Així
GESTIÓ DE PERSONES
Empleats motivats - Éxit empresarial
Com tots sabem, el capital
humà és el millor actiu que pot
tenir qualsevol organització.
Una organització que tingui els
seus col·laboradors implicats
tindrà un major índex de productivitat, rendibilitat i menor
absentisme, però, aconseguir
això avui en dia no és tasca fàcil
ja que, a causa de la crisi, molts
empleats han vist reduïts els
seus salaris i en alguns casos,
s'ha incrementat la seva jornada laboral i aquests factors
influeixen negativament en
l'empleat. No obstant això, no
és impossible tenir una plantilla motivada amb un salari congelat i fins i tot reduït, el factor
econòmic és important però no
determinant, ja que un empleat que no es trobi a gust en una
organització per molt que el
seu salari pugi, el seu índex de
motivació no pujarà, el treballa-
dor es trobarà en una gàbia
d'or que no serà bo ni per a ell
mateix ni per a l'organització.
Al meu entendre hi ha una
sèrie de factors clau que faran
que la persona estigui motivada
i se senti integrada en el treball,
en aquests factors no he considerat el factor econòmic.
1. Flexibilitat horària. Les persones valorem la llibertat, la
conciliació de la vida familiar
amb la professional. El fet de
tenir uns horaris flexibles i
acords amb la resta dels actors
socials com pot ser l'horari
escolar, ens permet poder interactuar amb els nostres afins i
de la mateixa manera ens permet tenir una sensació de més
llibertat i autonomia, per tant
un horari no hauria de sobrepassar les 5.30 del vespre, l'horari ideal seria de 8.00 a 17.30,
amb mitja hora per dinar.
També hi ha la possibilitat que
hi hagi una flexibilitat horària
dins d'un marge horari concret
i amb la finalitat que al final de
la setmana s'hagin complert les
40 hores setmanals amb indiferència de l'horari.
Una organització amb els
seus col·laboradors
implicats tindrà un major
índex de productivitat i
rendibilitat i un menor
absentisme
2. Reconeixement a l'Empleat.
A tots ens agraden que ens
reconeguin la nostra feina, que
ens diguin el bé que fem les
coses, fins i tot que ens afala-
mateix, es pretén treballar sobre
riscos relacionats amb el tràfic,
que des de fa un temps es porten campanyes informatives i
formatives dintre de las
Empresas o sobre riscos específics com l'amiant, cancerígens i
psicosocials. Dintre del riscos
psicocials, se esta treballant des
de dilacerants estaments de l'administració per donar suport a
les empreses per avaluar e
implantar procediments per
millor el clima laboral,treballar
sobre el possible estrés dels treballadors els seus llocs de treball. També es vol impulsar la
aplicació de la coordinació d'activitats empresarials, per a pimes
i autònoms que siguin mes resolutives i eficients, i no com fins
ara que es un intercanvi de
papers sense cap meva de aportació a disminuir els riscos als
llocs de treball. La promoció de
la prevenció de riscos a tots els
treballadors autònoms, facilitar
la feina en matèria de prevenció
i vetllar per la seva seguretat i
salut.
3- Millorar la recerca, difusió i
aplicació pràctica del coneixement i integrar la prevenció en
els continguts de la formació
serà basic per un futur immediat del joves que si la situació
econòmica ho permet seran
incorporats el mercat laboral: Es
promocionarà la recerca, es
consolidarà la formació en prevenció de riscos laborals en la
Formació Professional i s'integrarà en els estudis universitaris.
4- Millorar el reconeixement
dels danys a la salut derivats del
treball: En aquest punt es busca
la millorarà el sistema d'informació de la salut del treballador
i el reconeixement dels danys a
la salut derivats pel treball.
5- Promoure la implicació de
totes les institucions i tots els
actors relacionats amb la prevenció de riscos laborals a
Catalunya, anat tots plegats seria
molt mes senzill disminuir l'accidentabilitat i enfermetats
Professional.
6- Adequació del marc normatiu
aplicable a la realitat del mercat
i de la conjuntura existent, i vetllar pel seu compliment efectiu.
7- Aconseguir un increment del
finançament que permeti
desenvolupar accions derivades
del marc estratègic, i aquets
diners? Segons el redactat: fons
de la Generalitat, diners de la
recaptació de las sancions
econòmiques per infraccions
en mataria de riscos laborals,
recaptació de les Taxes per inscripció al REA, fons provinents
de la seguretat social, fons
Europeus i per acabar del patrocini i del mecenatge.
Semblen un objectius prou
clars, tindrem que esperar a
veure la implantació real, poder
mesurar i fer una valoració,, el
que estem segurs es que tots els
agents que interven dins del
mon laboral, el que volem es
que no hagi accidents laborals,
ni malalties professionals, es
compleixin els drets i obligacions tant de la empresa com
dels treballadors. Esta clar que
tenim que treballar tots plegats
per que això sigui una realitat. Q
guin. Avui en dia molts directius que passen per alt aquest
simple fet, mai reconeixen una
bona acció dels seus empleats i
per tant mai els diuen, enhorabona !! O molt bé !!! Això és un
greu error, el subordinat mai se
sentirà que forma part de l'organització. Per tant, sempre
hem de reconèixer la feina ben
feta i transmetre aquest reconeixement.
3. Reconeixement del Directiu.
Hi ha moltes organitzacions en
què els directius se senten Déus
omnipotents, les seves normes
estan per sobre de tot, mai
cometen un error, l'empleat
sempre s'equivoca i ell mai ho
fa. El fet de mai reconèixer un
error és un element greu en la
direcció de persones, el
col·laborador mai opinarà ni
portarà la contrària, sap que el
seu superior sempre tindrà la
raó.
4. Sentiments. La intel·ligència
emocional és bàsica per a una
bona direcció de persones,
saber escoltar, posar-se al seu
lloc, donar consells i per descomptat posar-se en la situació
dels seus problemes. L'empleat
se sent escoltat i recolzat per la
Direcció, això li farà sentir que
forma part de l'organització i
que la seva aportació és considerada.
5. Educació. A tots ens agrada
que ens tractin amb educació,
que ens donin un bon dia, que
ens saludin i, per descomptat,
que ens donin les gràcies quan
fem alguna cosa. El fet d'agrair
a un col·laborador el treball
realitzat augmentarà la seva
implicació en les seves funcions, observarà que el seu
esforç és considerat.
6. Pluja d'idees. La pluja d'idees
és una activitat que s'hauria de
realitzar en totes les organitzacions, departaments, etc. amb
aquestes accions implicarem als
col·laboradors en la direcció i
en la consecució d'objectius, el
col·laborador formarà part de
l'èxit empresarial sentint-se partícip de l'organització.
Dur a terme una actitud tenint
en compte els factors anteriors
no suposa cap cost econòmic
només una mica de visió humana i intel·ligència emocional,
però si suposa un alt grau d'implicació i productivitat per part
dels col·laboradors, revertint
en un major èxit empresarial. Q
Redacció i publicitat: C/ Illes Medes 6-10 43203 Reus · [email protected] · [email protected] · Tel. 977 12 75 92 · Fax 977 12 70 30
El I+D catalán
convence en Palo Alto
Le corresponde liderar algunos de los equipos del laboratorio
mundial de impresión 3D de HP en Sant Cugat del Vallès. En ese
centro internacional, el más grande de la multinacional con sede
matriz en Palo Alto (California) trabajan más de 2.500 personas de
60 nacionalidades. "En el equipo de 3D somos del orden de 200
entre unas funciones y otras", explica este ingeniero que recientemente ha visitado la Fira de Reus como ponente. Con una inversión de 50 millones de euros, HP quiere desarrollar una nueva era
de impresoras 3D más rápidas, baratas y de mayor calidad. Según
Oriol, la apuesta de la compañía por Cataluña obedece a una combinación de factores: "El principal es el talento… gente con mucha
creatividad y un enfoque de innovación muy claro; de hecho, la
innovación tecnológica previa a la inversión se realizó aquí y se
mostró a la empresa que disponíamos del conocimiento y la capacidad para llevar esto adelante". Sant Cugat tenía ya la responsabilidad del negocio mundial de impresión en gran formato y desde
hace 20 años ha demostrado con buenos resultados por qué es
un centro de referencia mundial: crecimiento, facturación, diseño
de productos líderes en sus verticales… "Hemos demostrado que
somos capaces de hacer innovaciones muy beneficiosas para la
marca de forma sostenida en el tiempo, disruptivas en el mercado
y a un coste razonable. Al final los jefes tienen el talento, la estructura de costes, la infraestructura y capacidad para crecer".
"Barcelona -reflexiona- es además un lugar atractivo donde la gente
quiere venir a trabajar por ambiente creativo, innovador, joven… un
conjunto de ingredientes difícil de superar".
Aleix Oriol, jefe de ingeniería de impresión 3D de Hewlett-Packard (HP)
"Incluso con el cálculo más conservador,
el potencial del 3D es impresionante"
Se habla de la impresión en tres dimensiones como la tercera revolución industrial. Lógicamente, todavía queda un largo
proceso por delante, aunque el gusto creciente por los productos exclusivos y 'a la carta' puede acelerar los ritmos.
Según este experto, "todavía no podemos pensar en la fabrii- Para un profano del 3D, ¿cómo puede
entender lo que supondrá el lanzamiento de
esta tecnología a nivel industrial?
Creemos que el proceso de desarrollo a
nivel doméstico, con lo que hoy te puedes
permitir tener en casa, es insuficiente para
gran parte de aplicaciones: la calidad de las
piezas, la variedad de materiales y el proceso de diseño son aún barreras demasiado
fundamentales para que este segmento
pueda tener un crecimiento muy alto en los
próximos años. Lo que sí entendemos que
va a explotar es la creación de piezas personalizadas a través de un servicio de 'impresión' (service provider), como sucede hoy
por ejemplo con Fotoprix y las fotografías.
El usuario enviará su petición a un especialista que con diferentes tecnologías y materiales producirá esa pieza y la servirá en casa
en un tiempo razonable, al estilo Amazon.
No habrá inversión en tiempo, en coste de
operación, y seguramente tendrás acceso a
mucha más variedad de materiales y propiedades.
- ¿Qué entienden por una 'explosión' en este
mercado? ¿Qué indican sus estudios?
Los gurús en la materia auguran un crecimiento de un 30 por ciento anual en los
próximos cinco años y que el mercado se
sitúe en 2.000 millones de dólares para el
2020. Es un mercado con un crecimiento
de doble dígito alto, obviamente interesante a priori. El porcentaje relativo al global
de la industria de manufacturas todavía es
mínimo, pero el potencial de que esto se
expanda es impresionante, incluso con un
cálculo conservador.
- Y ahí entran ustedes.
Sí, nosotros estamos desarrollando las
impresoras para estos providers, para que
cación de grandes series, pero para productos muy personalizados empezamos a disponer de una teccnología competitiva; las tendencias nos ayudan porque se tiende a series más
cortas, a cambiar loss diseños con más frecuencia, y la impresión en 3D se va a beneficiar de ello".
den servicio a muchos clientes con máqui- El abanico es muy amplio. No serán los
nas de calidad que sean rápidas y fiables. 2.000 dólares de las máquinas de un consumidor final. Es un orden de magnitud más
Nos hemos enfocado a ellos.
- ¿Quiénes son? ¿Hablamos de la industria elevado. Hay impresoras súperprofesionales enfocadas a producción de pieza final
aeronáutica, automoción…?
Hay dos tipos de proveedores. Uno sirve en volumen, y éstas obviamente están muy
piezas personalizadas para cliente final, automatizadas, con todos los procesos intepara el consumidor, y luego existen otras grados, lo que supone una fuerte inversión.
empresas menos conocidas que hacen pro- Hay también otras de menor coste utilizatotipos para el sector industrial y dan un ser- das por pequeñas ingenierías. Digamos que
vicio mucho más especializado a otras com- el rango está entre los 20.000 y el medio
pañías. Las empresas más grandes este ser- millón de euros. Nosotros, para las mismas
vicio lo tienen in
house, en el taller,
porque necesitan
‘El 3D replanteará totalmente el diseño de pieun tiempo de respuesta muy rápizas y muchas empresas verán oportunidades’
do y hay exigencias de confidencialidad.
características, nos moveremos en un pre- ¿Costará que esta revolución llegue a las cio significativamente más bajo.
pymes?
- ¿Mantienen los plazos para sacar al merLas que necesitan un servicio de prototipa- cado una nueva era de impresoras 3D?
je internalizado son más de las que nos cre- Seguimos en fase de desarrollo y estamos
emos. El tema de la confidencialidad, el avanzando mucho. Hay grandes retos por
tiempo de respuesta y el presupuesto hace delante pero nos guía el horizonte de 2016.
que algunas empresas, a partir de cierto La idea es tener productos comerciales
volumen, se planteen seriamente disponer para los clientes el año próximo.
de un servicio interno con una máquina Obviamente las máquinas irán evolucio3D. Los materiales más comunes los traba- nando y no tendremos una que lo haga
jan ellos, y otros menos usuales los siguen todo desde el primer día, sino que pensapidiendo fuera. Nuestra propuesta de valor mos en una plataforma que tendrá extenno sólo se centra sólo en la calidad de las siones y ampliaciones. Es como una familia
piezas, sino que por nuestra experiencia en que va a ser fundada pero luego vendrán
la fabricación de impresoras 2D podemos más hijos y primos. Es el primero de la saga.
reducir la estructura de costes y romper - ¿A qué retos se enfrentan en el campo de
barreras para que empresas de tamaño la ingeniería?
medio y pequeño ya puedan acceder a esta HP se ha ganado un nombre por la fiabilitecnología.
dad de las máquinas. Las que hoy están dis- ¿De qué precios estamos hablando?
ponibles en el mercado tienen un proble-
ma muy grave en este aspecto. No es una
cuestión de tecnología, pues se alcanzan
logros espectaculares, pero hacerlo repetible, siete días a la semana, doce meses al
año… esto es más difícil y HP quiere ser un
referente. Siempre se quiere más, y cuando
llegas a un nivel de calidad te planteas cotas
más elevadas. Quieres cubrir más aplicaciones, más segmentos, más materiales…
- ¿Cómo ven el futuro? ¿Qué harán las
impresoras 3D en 2020?
Es difícil de responder porque todo está
evolucionando a ritmo de vértigo. Habrá
muchos más materiales disponibles y las
propiedades de las piezas a nivel mecánico,
aspecto, color… serán superiores y cercanas
a lo que se consigue con otras tecnologías.
Serán máquinas más rápidas y más baratas.
Como otras tecnologías, requiere un periodo de maduración. Habrá productos que
nunca se harán en 3D, pero también aplicaciones que sólo se harán en 3D. Ya se
comienza a diseñar pensando en las impresoras 3D, y esto se acentuará. Se replanteará totalmente el diseño y muchas empresas
verán oportunidades de piezas más ligeras,
más resistentes o más baratas. Muchas
industrias ya piensan en cómo aplicar los
beneficios del 3D a su forma de producir.
- ¿De verdad es una tercera revolución
industrial?
Es una disrupción muy transversal con
muchos sectores afectados. Habrá industrias que se beneficiarán muchísimo y otras
que tarden más en subirse al carro. Luego
el mercado dirá.
- ¿En qué sectores tiene más impacto hoy
día?
En volumen, sin duda automoción y prototipaje. Para pieza final, es más sector aeronáutico y sanitario, por citar un ejemplo las
prótesis dentales. Q
http://www.impresoras3d.com/
Text: Roberto Villarreal / Reus
Foto: Xavi Jurio

CARTES DELS LECTORS

guanyem SaRRIÀ-SanT geRVaSI guanyem baRcelona!

El passat dissabte ens reunirem a Torrent unes 240 persones de

la seva carta de comiat

Full Dominical - Bisbat de Menorca

Enunciat TEI Literatura. PAU 2015 més grans de 25 anys.

Els sacerdots que estimem - Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

Full dominical - Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

Informació sobre la rotonda del carrer de Frederic Mompou

Full dominical - Bisbat de Sant Feliu de Llobregat