PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONA www.indicadordeeconomia.com Núm. 183 Any 14 - II Etapa MAIG 2015 X ESPECIAL QUÍMICA XPROMOCIÓ ECONÒMICA El clúster químico reclama que se solucionen ‘con urgencia’ sus déficits históricos El Indicador d’Economia volvió a reunir en una mesa redonda a las principales empresas del clúster químico de Tarragona. El sector continúa trabajando bajo su nueva marca ChemMed para atraer nuevas inversiones que aporten dinamismo al clúster. Pero más allá de las estrategias de promoción, la química reclama que se solucionen los déficits que lastran su competitividad y que son un obstáculo para las ansiadas inversiones. Los elevados costes energéticos, la falta de infraestructuras vitales como el ancho de vía internacional para exportar a Europa y una política industrial más firme son las reivindicaciones del sector para garantizar su futuro. Pàgs. 11-26 X TURISMO La inversión es de 100 millones de euros y se crearán 150 empleos El anunciado hotel de 5 estrellas queda para una segunda fase La inversión más importante. Así define la direccón de Port Aventura la apuesta por Ferrari Land. El segundo complejo de ocio de la prestigiosa marca automovilística, después del de Dubai, será una realidad a finales de 2016. Port Aventura espera que el empuje de Ferrari le lleve a conseguir los 5 millones de visitantes al año, superando los casi 4 que tiene actualmente. Ferrari Land supone un nuevo paso en la política del parque temático de asociarse a marcas de prestigio mundial, después del fichaje del Cirque du Soleil. La inversión es de 100 millones de euros y la creación de puestos de trabajo permanentes se estima en unos 150. Para más adelante queda la construcción de un hotel de 5 estrellas dentro de Ferrari Land, que se anunció en 2014 cuando trascendió el acuerdo con Ferrari. La dirección de Port Aventura sostiene que el nuevo hotel se hará, aunque en una segunda fase del nuevo complejo. Págs. 2-3 El Port de Tarragona va tancar el 2014 amb un increment del 13,62% Les xifres finals del 2014 al Port de Tarragona confirmen que els tràfics van pujar un 13,62%, uns números positius que tenen el seu reflex també en els 5,3 milions de beneficis de la infraestructura portuària. Pàg. 27 CaixaBank finançarà la urbanització de l’Anella Mediterrá-nia dels Jocs Mediterranis Ta-rragona 2017. L’entitat aportarà 12 milions d’euros per fer realitat un equipament que inclourà un palau d’esports, una piscina i un estadi d’atletisme. Pàg. 9 Cooperativa Cambrils Ferrari Land pone su primera piedra para que Port Aventura llegue a los 5 millones de visitas La nueva área estará lista a finales del año que viene CaixaBank reforça el seu suport a Tgn 2017 Vendrà aquest any tot el seu oli envasat, millorant els seus marges La cooperativa de Cambrils aconseguirà aquest any vendre tot el seu oli envasat i amb marca pròpia. Una fita que millorarà molt els seus marges. L’exemple de la cooperativa de Cambrils serveix de referència per a altres cooperatives, que venen normalment a l’engròs a comercialitzadores, per falta de capacitat comercial. Pàg. 5 La Diputació de Tarragona convoca una nova edició dels Premis Emprèn Pàg. 7 Industrias Teixidó Adquireix desfibril·ladors per garantir una actuació ràpida en cas d’infart Foto: Xavi Jurío La Cambra de Comerç de Reus lliura els Premis a la Internacionalització Un total de 42 empreses van rebre un dels Premis a la Internacionalització de la Cambra de Comerç de Reus, un reconeixement a la capacitat exportadora. Els guardons també van recononèixer diversos treballs periodístics que han contribuit a divulgar la internacionalització de les empreses de la zona. Pàg. 6 Les instal·lacions d’Industrias Teixidó a Riudecols ja estan cardioprotegides. Gràcies a l’adquisició de dos desfibril·ladors, l’empresa podrà donar una resposta ràpida en cas que algun dels seus treballadors o visitants pateixi un infart. L’actuació ràpida és fonamental per salvar vides quan es pateix una aturada cardiaca. Pàg. 29 Maig 02 2015 INFORME Turismo PortAventura tiñe de rojo Ferrari una meta de cinco millones de visitas Colocada la primera piedra de Ferrari Land, la inversión "más importante" de la historia del parque temático ROBERTO VILLAREAL / SALOU - VILA-SECA El tercer parque temático de PortAventura ya está en marcha de la mano del fabricante de automóviless de lujo más famoso del mundo, Ferrari. Esta nueva apuesta se traducirá en 150 empleos -directos e indirectos- y permitirá, si las previsiones se cumplen, no sólo atravesar la barrera de los cuatro millones de visitantes que tanto se resiste, sino a medio plazo incluso alcanzar los cinco millone es. Unas expectativas ambiciosas que reveló el presidente de PortAventura, Arturo Más-Sardá el pasado o jueves durante la ceremonia de la primera piedra de Ferrari Land, que es como se ha bautizado la nueva joya del complejo lúdico de la Costa Daurada. Se trata de un nuevo proyecto de récord, tanto por la inversión de 100 millones de euros (la más alta en sus 20 años de historia) como por la atracción estrella prevista, el acelerador vertical más alto de Europa que se une a un historial de hitos en la industria del ocio, reclamos en una estrategia de márketing perfectamente diseñada que han ido renovando el atractivo de los parques, como el Dragon Khan (1995, mayor número de loopings del mundo), Furius Baco (2007, la más veloz), Shambala (2012, todavía hoy la montaña rusa más alta de Europa) y King Khajuna (2013, el tobogán de caída libre más alto de Europa). El nuevo parque Ferrari, un recinto de 75.000 metros cuadrados -ubicado junto al hotel PortAventura y el área Mediterránea del parque clásicoal que se podrá acceder bien con entrada propia o bien combinada con el resto del complejo, 'vende' las sensaciones y la adrenalina de la Fórmula 1, pero también busca recrear la magia de Italia en aras de atender al público familiar que tan buenos resultados reporta año tras año. En este sentido, Ferrari Land ha requerido una interpretación cre- La inversión es de 100 millones y abrirá puertas a finales de 2016, creando 150 puestos de trabajo ativa y amplia del mito Ferrari, no sólo ceñida al aura de temperamento y exclusividad de los coches deportivos más prestigiosos del planeta. "El gran reto explica el director general de PortAventura, Luis Herault- era integrar Ferrari para que no distorsionase el producto en su conjunto y la personalidad de PortAventura; nuestra idea origi- campeón alemán Sebastian Vettel fueron los protagonistas de la ceremonia de la primera piedra al firmar un ladrillo traído desde la casa natal de Enzo Ferrari en Maranello y un pistón fabricado en 2014, año del acuerdo estratégico entre Portaventura y la marca del cavallino rampante. "El potencial de la marca Ferrari nos permite pensar en cinco millones de visitantes de nuestros mercados tradicionales (España, Reino Unido, Francia y países del Este, fundamentalmente) y otros países como Alemania, Benelux, Escandinavia, y cómo no, también Italia", anunció Mas-Sardá. El El proyecto incluía un El acelerador vertical será la atracción más emblemática. nal es ofrecer un viaje por el mundo, y el ángulo de lógico de entrada es trabajar Italia y reproducir el mundo italiano, con sus trattorias, sus tiendas, sus iconos, etc", es decir, un homenaje no sólo a la faceta más tecnológica (innovación y F1, ya explotadas en Abu Dhabi) de Ferrari, sino también a su papel como emblema del genio de Italia, con referencias al fundador, Enzo Ferrari, y a la cultura tradicional trasalpina. A los apasionados de las emociones fuertes les espera un acelerador vertical de 112 metros de altura que batirá los casi 80 metros de Shambala como la montaña rusa más alta de Europa fabricado por Intamin (la empresa especializada en montañas rusas más famosa del mundo) que alcanza 180 kilómetros por hora en cinco segundos, el equivalente a 1,35 G. Aparte de este anzuelo de adrena- lina, poco más se sabe por ahora: "Habrá también simuladores, pero sin perder de vista todos los perfiles de la familia, una fórmula habitual en PortAventura", avanzó el presidente de PortAventura, Arturo Mas-Sardá. La frontera del millón de pernoctaciones anuales Medio centenar de empresas se encargan ya de los trabajos que culminarán a finales de 2016. Todo el diseño del nuevo parque temático ha sido realizado por el equipo de Desarrollo de PortAventura en estrecha colaboración con Ferrari, cuyo glamuroso sello ya se pudo observar en la espectacular presentación realizada en una enorme carpa roja, el color corporativo. Además del presidente de PortAventura, el presidente de la Generalitat, Artur Mas, el director del equipo Ferrari, Maurizio Arrivabene y el hotel de 5 estrellas que de momento se deja para una segunda fase impacto de Ferrari Land deberá hacerse notar también en los cinco hoteles del resort para romper la barrera del millón de pernoctaciones, frente a las más de 850.000 actuales. Al igual que PortAventura Park y Costa Caribe Aquatic Park, "el de Ferrari es un proyecto vivo que se desarrollará en los próximos años". Habrá que esperar para otro de los alicientes del proyecto. A pesar de que cuando se dio a conocer la alianza estratégica entre Ferrari y PortAventura, ambas compañías destacaron la creación del primer hotel temático de la marca en el mundo, finalmente este innovador desarrollo ha sido aplazado para una segunda fase todavía sin calendario concreto. Q Arturo Mas-Sardà Presidente de Port Aventura "Ferrari apuesta por Port Aventura gracias a nuestra buena reputación en el sector de los parques temáticos" DANI REVENGA / SALOU La dirección de PortAventura tiene claro que la estrategia de aliarse con marcas de prestigio como Ferrari o Cirque du Soleil ha de permitir al parque temático dar un salto cualitativa, en número de e visitantes, y cuentitativo, conquistando nuevos segmentos de mercado. - ¿Qué expectativas ha depositado Port Aventura en Ferrari Land? Para nosotros es un proyecto importantísimo, muy ilusionante, que nos tiene que permitir completar nuestra oferta llegando a nuevos mercados. Ferrari es una marca muy potente a nivel internacional, y gracias a ella podremos acce- der a nuevos mercados que hasta ahora están poco representados en nuestro complejo, como son el alemán, el escandinavo y el italiano. Esto se traducirá, según nuestras previsiones, en pasar de 4 a 5 millones de visitantes al año. - ¿Qué le aporta Port Aventura a Ferrari? ¿Por qué la marca italiana ha escogido el parque Mas-Sardà durante la presentación de Ferrari Land. 2015 Maig 03 INFORME Turismo temático de la Costa Daurada para su segundo complejo de ocio? El principal motivo es nuestra experiencia y nuestra buena reputación en la gestión de parques temáticos. Estamos muy bien posicionados en este sector y esto es lo que ha hecho que Ferrari apueste por nosotros. - Inicialmente estaba previsto también un hotel de 5 estrellas en Ferrari Land que ahora dejan para más adelante. ¿Por qué? Hemos decidido concentrarnos en la zona temática. Es un tema de gestionar adecuadamente los recursos y concentrar todos los esfuerzos. A nivel hotelero ya tenemos una oferta importante, y por eso dejamos la ampliación que supondría en hotel Ferrari para más adelante. “Ferrari Land nos abrirá las puertas de mercados como el alemán, el escandinavo y el italiano” - Cirque du Soleil, Ferrari… Port Aventura se asocia a marcas de calado mundial. ¿La estrategia continuará? Es nuestra apuesta, si. Pero con estos dos acuerdos ya tenemos, de momento, dos reclamos muy importantes para llegar a estos nuevos públicos que perseguimos. - Otra apuesta de Port Aventura por nuevos públicos pasa por el proyecto BCN World, al que se asociaron, pero parece que ha entrado en letargo. ¿Se lo continúan creyendo? Lo continuamos viendo con muy buenos ojos, como cualquier iniciativa que pueda atraer a la zona nuevos públicos. Lo vemos viable, aunque probablemente con una dimensión más ajustada de la que se planteó inicialmente. Q Del Dragon Khan al PortAventura European Destination Resort La transformación del parque temático es también la de la Costa Daurada R. V. / SALOU - VILA-SECA En dos décadas, lo que se gestó como el primer parque temático en España se ha transformado -60 milllones de visitas después- en el mayor Destination Resort de Europa. Si en el año 1995 PortAventura no o disponía de plazas hoteleras, hoy el resort opera 2.078 habitaciones distribuidas en cuatro hotelles temáticos de 4 estrellas y uno de 5 estrellas. Del mismo modo, el turismo MICE (business & even nts) era inexistente en los inicios; en la actualidad, por el centro de convenciones -con capacidad para hasta 4.000 personas- han pasado 65.000 visitantes de más de 150 congresos. Los tres campos de e golf y el beach club con acceso directo a la playa, completan esta espectacular transformación cu ulminada por las alianzas con Ferrari y Cirque du Soleil. Con una cifra redonda de mil millones de euros de inversión en 20 años, PortAventura celebra por todo lo alto su vigésimo aniversario con el inicio de la construcción de Ferrari Land, el proyecto más ambicioso en toda la historia del resort que controla la familia Bonomi (InvestIndustrial) que, como icono de Italia y su pasión por el automóvil, se integrará en el área ligada al Mediterráneo de PortAventura. Aunque Ferrari Land supone la inversión más grande realizada, en realidad se trata sólo del vértice más visible de un plan estratégico que en asociación con marcas globales como la propia Ferrari, Cirque du PortAventura no ha parado de evolucionar desde que abrió puertas. Soleil o los operadores interesados en el antiguo proyecto de Bcn World (Melco, Value Retail, Melià o Hard Rock), pretende catapultar al complejo lúdico de la Costa Daurada no sólo como referencia europea en el Mediterráneo, sino como destino global de nivel mundial. A la magia del cavallino rampante se une la apertura el mes pasado del nuevo hotel cinco estrellas 'Mansión de Lucy' (28 habitaciones segmentadas del Gold River) y del nuevo edifico Callaghan (78 más, cuatro estrellas deluxe, que estarán listas el próximo 1 de junio). Además, PortAventura cuida cada vez más su gama de servicios complementarios, incluídos los tres campos de golf y el beach club: "Se trata de crear un producto adecuado para captar todos los públicos, incluido el segmento de clientes con mayor poder adquisitivo, tanto del mercado nacional como internacional", explican desde PortAventura. El desarrollo de la planta hotelera reafirma la estrategia de PortAventura Resort de convertirse en el mejor destino de ocio familiar de Europa para todos los públicos, "un modelo similar al que podemos encontrar fuera del continente europeo en lugares como la isla de Sentosa (Singapur) u Orlando (Estados Unidos)", avanza el presidente del Comité Ejecutivo, Sergio Feder, que subraya que el intenso plan de inversiones acometidas durante los últimos cinco años persigue posicionar Portaventura "como un resort único en Europa, con el objetivo de cinco millones de visitas y más del 50% de clientes internacionales". Actualmente el 40% de los clientes de PortAventura son extranjeros, y un 75% del total es público familiar. Este último dato sólo alcanzaba el 42% en el año 95. Además de Angkor, la última atracción presentada en 2014, en los últimos cuatro años el resort de la Costa Daurada ha presentado nove- dades cada año: Sésamo Aventura en 2011, Shambala en 2012 y la ampliación del parque acuático Costa Caribe en 2013. En total, más de 125 millones de inversión. Por otra parte, PortAventura no abandona la idea de remarcar su carácter global y participar como "como gestor o también como inversor" en los hoteles temáticos de los resorts de su 'vecino', ex Bcn World. "Ambos son dos proyectos vivos que se desarrollan en paralelo y en los que confluyen numerosas sinergias que vamos a tratar de exprimir, sobre la base de que el incremento de turismo de calidad es beneficioso para nuestro negocio". De puertas afuera, más allá de ser una de las empresas con mayor intensidad empleadora de la provincia -se ha pasado de 2.500 puestos de trabajo directos en 1995 a 3.000 a día de hoy, más 5.000 indirectos-, PortAventura "se ha consolidado como un motor indispensable de la actividad turística en la Costa Daurada y un aliciente para alimentar la desestacionalización", destaca el gerente del Patronato de Turismo de la Diputación de Tarragona, Octavi Bono. 'Visitar PortAventura' aparece indefectiblemente entre las principales motivaciones de los turistas que llegan a la Costa Daurada, como refleja el Observatorio de Estudios Turísticos y reconocen todos los colectivos y asociaciones vinculados. El parque comenzó abriendo 181 días al año; a día de hoy, en la era previa a Ferrari Land, que sin duda marcará un antes y un después, ya son 259. Q Maig 04 2015 OPINIÓ Editorial En veu alta Urgències químiques Cal potenciar el CTNS El futur del sector és, doncs, apassionant. Ple d'amenaces, però també d'oportunitats. I les empreses estan alineades per trobar el seu lloc en el nou ordre mundial de la química que tot just s'està configurant. La nova marca del clúster, ChemMed, és l'expressió més evident que el sector no es queda de braços plegats esperant la seva sort, sinó que surt a buscar-la, intentant atreure noves inversions. Però ni els resultats de les empreses que ja estan a Tarragona ni la captació de noves apostes empresarials seran possibles sense desbloquejar els temes pendents. La competència en Cal que les administracions solucionin els dèficits històrics del sector un sector absolutament gloquímic per garantir la seva competitivitat. Abans que sigui massa tard. balitzat com el químic és internacional per facilitar les exportacions cap a ferotge. I per sobreviure en aquesta partida cal jugar Europa amb una logística competitiva i la inestabilitat i amb les millors cartes. Els costos energètics i la manca complexitat legislatives que compliquen l'activitat d'infraestructures no ho són. Està en mans de les industrial. Tots són factors aliens a les empreses, que administracions solucionar aquests dèficits. A Alemanya ho saben, per això la patronal química estan en mans de les administracions, fonamentalment l'Estat, que depenen de la voluntat política. I no avan- ha subscrit un conveni amb el govern per crear les millors condicions perquè la química d'aquest país concen, estan enquistats. A nivell productiu, el sector químic ha aguantat el tinuï sent capdavantera. En definitiva, política industipus durant la crisi. Ha sabut trobar nous mercats trial. Un exemple que caldria seguir aquí si volem que incrementat les exportacions quan grans clients pels un sector que és el segon del PIB industrial espanyol seus productes com la construcció van fer fallida. Ara, segueixi generant els importants beneficis als que ens les empreses químiques de Tarragona, i les de tot té acostumats, en termes de Europa, tenen davant seu el repte d'evolucionar cap a creació de riquesa i de llocs productes especialitzats, de més valor afegit que les de treball estables i de qualidenominades 'commodities'. El motiu és que els pro- tat. Les necessitats del sector ductes bàsics es fabriquen a uns costos molt més reduïts no són capricis, són urgèna altres parts del món, ja sigui pel 'fracking' als Estats cies per garantir el seu futur. Units o per la disponibilitat de matèries primeres al Es tracta de fer política Pròxim Orient. Per assolir aquest repte, el sector quí- industrial, abans que sigui mic haurà d'aguditzar l'enginy amb l'important capital massa tard. Q en recerca i desenvolupament que el rodeja, gràcies a Dani Revenga les mateixes empreses, però també a la universitat i als Director centres d'investigació. [email protected] La taula rodona anual que l'Indicador d'Economia organitza amb els representants del clúster químic de Tarragona va tornar a evidenciar la sensació de viure instal·lats en el 'dia de la marmota' que tenen els representants de les empreses del sector. Com ha vingut passat en els darrers anys, el debat, que pretén recollir un cop l'any les inquietuds i reivindicacions del principal motor industrial de les comarques de Tarragona, es va centrar en els elevats costos energètics que han d'assumir, l'eterna assignatura pendent de l'ample de via Ja hem entrat de ple en campanya electoral. Locals, autonòmiques i generals. Els acrònims R+D+i solen aparèixer en aquests processos, però la novetat es que han arribat al món local. Aquests dies he escoltat d'alguns alcaldables parlar de la necessitat d'impulsar l'activitat de recerca i desenvolupament a Reus i he pensat que encara que segur que tots ells coneixen el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut de Reus valdria la pena des d'aquesta tribuna explicar-los que ja hi ha un centre d'excel·lència i que el tenim a la nostra ciutat. Que el que han de fer es ajudar a impulsar-l'ho. El Centre Tecnològic que tenim a Reus, que va ser impulsat a l'any 2008 amb la complicitat i la implicació de la URV, l'Ajuntament de Reus, la Generalitat de Catalunya, a través d'ACC1Ó, i amb la participació de 15 empreses i institucions majoritàriament de Reus en el seu Patronat. Un dels objectius fundacionals va ser ajudar a les empreses del sector agroalimentari, tan important a la nostra ciutat i al Camp de Tarragona, per impulsar l'activitat de recerca de les empreses i, entre altres objectius, fer front a la legislació referent als aliments funcionals. Mica en mica, el CTNS ha anat assolint els seus objectius en quant al creixement de l'activitat, l'estructura i el suport a la innovació de les empreses i el territori desenvolupant principalment 3 tipus d'activitats de recerca pròpia, serveis de R+D+i a les empreses i activitats de foment de la innovació i clusterització, apostant per projectes de major envergadura en tots els àmbits. Des del CTNS hem ajudat a crear y desenvolupar l'AINS, el clúster de Nutrició i Salut. Per consolidar el seu posicionament com a centre de referència en nutrició i salut tant a nivell nacional com europeu, el CTNS està treballant intensament per preparar juntament amb l'IRTA i d'altres institucions la Comunitat RIS3CAT en alimentació i nutrició. Ara toca que des de l'Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona fer-lo mes visible a nivell de territori i davant les administració catalana i espanyola. Cal que ens ajudin a consolidar el projecte i ens acompanyin a fer del CTNS un centre d'excel·lència a nivell europeu. Q Andreu Pintaluba President del CTNS La dada 1.000 milions d’inversió acumulada és el que porta Port Aventura des que va obrir portes fa 20 anys. Els propers 100 faran possible Ferrari Land, una aposta cridada a ser un salt qualitatiu del parc temàtic. Redacció i Disseny [email protected] [email protected] Tel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30 EDITA: NOTA Fundat per José Pedro Rueda Gallisà Editor: DAVID ARIAS Director: DANI REVENGA Redacció: ORIOL MARGALEF, ROBERTO VILLAREAL, XAVI SOLÉ, ACN Fotografia: XAVIER JURÍO Disseny i Maquetació: DAVID JIMÉNEZ Correcció: BONAIMATGE Comercial i Administració: [email protected] Tel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30 Gerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona) IMPRIMEIX: INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: G-1183/2000 ‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT. LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL. www.indicadordeeconomia.com C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30 D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem que les dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporades i seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestionar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’ús exclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrer Illes Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten en aquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent. 2015 Maig 05 TEMPS D’OPORTUNITATS Cas d’èxit Oli en un llum La cooperativa de Cambrils aconseguirà vendre per primer cop aquest any tot l'oli envasat, amb molt més marge que a l'engròs ORIOL MARGALEF / CAMBRILS La DO Siurana produeix alguns dels millors olis verges extra del món. Malgrat això, bona part d'aquesst oli l'acaben comprant a l'engròs i a baix preu societats comercialitzadores, empreses en molts cassos italianes, perquè la majoria de cooperatives no tenen capacitat per col·locar per sí mateixes tott el producte al mercat detallista, que ofereix millors marges. A la cooperativa de Cambrils, una de les més importants del sector de Catalunya, han aconseguit revertir la situació. Tot l'oli produït per la cooperativa en l'última campanya, 600.000 quilos, es vendrà envasat i amb marca pròpia. Cambriils, que compta amb un departament comercial molt desenual a la promoció, mosvolupat i destina un 1% de la facturació anu tra el camí a altres cooperatives per aconseguir millorar el rendiment delss seus productes agrícoles. però descuidaven la visió comercial. No hi havia pràcticament competència, i els marges donaven per viure. A l'actualitat, el mercat és global, imposa noves regles, i especialment, una duríssima competència. En aquest context, l'únic futur de les cooperatives passa per replantejar i professionalitzar la Exemple seva estructura, tant a nivell productiu com comercial, i Apostant pel màrqueting i l'ex- introduir nous conceptes en la portació, Cambrils mostra el valoració de costos. El màrquecamí a altres cooperatives per ting, fins fa no gaires anys un gran desconegut al sector primillorar el rendiment dels mari, juga ara un paper principal en cooperatives com la de seus productes Cambrils, que destina un 1% enviessin oli servir als seus esta- de la facturació (10 milions bliments, explica la cuinera, d'euros) a promoció. "Ja no n'hi ha prou amb fer gairebé els ho va haver de pregar. La mentalitat de la coope- un producte de molta qualitat. rativa ha canviat de forma radi- Sortir a buscar el client és indiscal des d'aleshores. Cambrils és pensable", explica el gerent, un referent en el pas endavant Fernando Sarasa. Cambrils es que s'han vist abocades a fer les va marcar com a objectiu fa uns cooperatives els últims anys a anys millorar el rendiment nivell comercial per sent enti- econòmic que obtenen els 415 tats econòmicament viables en socis de la cooperativa. Per ferho, calia envasar el màxim posun món globalitzat. En una economia menys sible de l'oli amb les marques desenvolupada, menys connec- Mestral (100% arbequina) i tada, les cooperatives agrícoles Aragem (100% arbequina no elaboraven molt bon producte, filtrat), i reduir la proporció de Ja fa anys que la Carme Ruscalleda fa servir oli de la cooperativa de Cambrils tant al restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar (3 estrelles Michelin) com al de Tòquio. Tanmateix, al principi no va ser fàcil. Quan va visitar la localitat i va demanar als responsables que li PERFIL PROPI Foto: Xavi Jurío Fernando Sarasa, enginyer agrònom, va treballar una pila d'anys per a una empresa dedicada al sector del safrà que exportava un 99% del producte. El seu repte des que es va incorporar com a gerent a la cooperativa de Cambrils ha estat millorar la valoració dels productes de l'entitat, començant pel multipremiat oli verge extra, el que en un moment de crisi prolongada al mercat interior i en plena eclosió d'economies a l'altra banda del món ha equivalgut a plantar noves piques a l'exportació. De vendre un 8% de tot l'oli a l'estranger, Cambrils ha passat a vendre un 30%. les vendes a l'engròs, les quals cotitzaven fa cinc anys fins a un 40% menys. En aquest temps, la cooperativa ha augmentat la venda directa a les seves pròpies agrobotigues, i ha incrementat la seva presència amb Padrins de prestigi Cuiners de gran prestigi, com Carme Ruscalleda o Joel Robuchon, són ambaixadors internacionals dels olis de la cooperativa marca pròpia o cobranding tant en grans superfícies com a l'exportació. Ja no hi ha camions cisterna omplint a l'engròs. Enguany serà el primer exercici en què la cooperativa haurà venut tot l'oli envasat. El màrqueting hi té molt a dir, i de fet, ha aconseguit que l'oli de Cambrils entri per la vista. S'ha millorat la presentació del producte, s'han seguit guanyant premis importants a la qualitat, i s'han guanyat prescriptors de prestigi. Cuiners com Joel Robuchon, el cuiner amb més estrelles Michelin del món (25 en total, repartides entre els seus diversos establiments) utilitzen l'oli de Cambrils, i el Mestral que podem comprar en garrafes a la cooperativa, de fet, es pot trobar tant al menjador de l'Hotel Ritz, a París, com al restaurant Jules Verne, a la Torre Eiffel. "Comercialment ens hem posat a l'alçada de la qualitat del producte que tenim, i també del client, que és qui mana i s'ha d'entendre el que vol. Si la producció segueix creixent, creiem que podem augmentar la facturació d'un 5 a un 10% anual", explica Sarasa. Mercat xinès La demanda d'arbequina a la Xina està creixent i l'any vinent podria absorbir un 8% de la producció total El volum de vendes a l'estranger ha crescut els últims de forma extraordinària. La cooperativa ja no només ven a Europa una petita part del producte, sinó que ha ampliat la seva presència fins a 25 mercats estrangers, que són clients d'una tercera part de l'oli en estoc. A la nòmina de nous mercats destaquen d'economies emergents com Bolívia i Perú, a Sud-Amèrica, i especialment la Xina. "Vam enviar el primer contenidor fa un parell d'anys i cada vegada en compren més. Calculem que arribarem als 50.000 litres la temporada vinent", afirma Sarasa. Q Maig 06 2015 ACTUALITAT Esdeveniments empresarials La Cambra de Comerç de Reus lliura els Premis a la Internacionalització Els guardons reconeixen la tasca exportadora de 42 empreses d’arreu del territori REDACCIÓ / REUS FiraReus va acollir la cerimònia de lliurament de la segona edició dels Premis a la Internacionalitzzació de la Cambra de Comerç de Reus. Un total de 42 empreses van ser distingides enguany, un nombre elevat que és un reflex de la vocació exportadora del teixit empresarial de l'àrea d'influència de la Cambra. A banda dels premis a les empreses, tal com ja es va fer l'any passat, la cambra va vole er premiar també un seguit de treballs periodístics que se centraven precisament en la divulgació per diferents suports d'aquesta activitat empresarial exportadora. L'acte, que va rebre una bona esposta de públic, el va presentar el periodista Xavier Graset, i re també hi van intervenir la companyiia del Tricicle Clownic, encapçalada pel reusenc Gerard Domènech, i el consultor Lofti-ElGhandaou uri. Premis a empreses Empreses guardonades: Andrés Pintaluba SA, Adobinve, Afruse, Aragonès Transports, Basf, Cargill, Celler Marco Abella, Cooperativa de Gandesa, Coselva, SCCL, Crisol de Frutos Secos, Vermuts Miró, Especialitats Cobo, Fulemm Group, Generation RFID, Go Fruselva SL, Grup Arbó, H10 Hotels, Hotel Termes de Montbrió, Indústries Preciber SA, José Maria Sans Amill SA, i el càmping La Torre del Sol, Laboratoris Serra Pàmies, Licor del Druïda, Mahle Behs Spain SA, Mas Gallau, Mas Martinet, Masroig Solidari (Celler Can Blau, Celler El Masroig, Coca i Fitó, El Vi a Punt, Mas de l'Abundància, Orto Vins,), Metal·lúrgica Folch, Novus International, Oliflix, Olis Solé SL, Ronadelles SL, Seare Reus Enginyeria SL, Tez Tour Espanya, Unió Corporació Alimentària SCCL i Wolrd Vacances Tour. Premis de periodisme L'Indicador d'Economia, premiat. La nostra publicació va resultar premiada, per segon any consecutiu, en els premis de periodisme que concedeix la Cambra de Comerç de Reus, en paral·lel a aquests Premis a la Internacionalització. L'article premiat va ser 'Àfrica i Àsia en el punt de mira' publicat a l'Especial Nutrició de març de 2014. L'autor és Daniel Revenga i se centra en l'expansió de les empreses del sector de la nutrició de Reus i el Baix Camp als mercats d'aquests continents. Altres periodistes premiats van ser Toni Orensanz, per l'article 'Vins al Mapamundi', publicat a la NW Revista de Reus; Isaac Albesa, per l'impuls de la secció L'Optimista a la revista del Gremi de la Construcció de Reus; Esteve Giralt, pel reportatge 'La ruta del Cister', emès a Rac1; Gerard Gort, de La Nova Ràdio, per l'espai LaNova Opinió, dedicat a conèixer l'experiència de diferents empreses del Camp de Tarragona que treballen en el camp del comerç internacional; i Elizabeth López pel reportatge 'Les empreses del Baix Camp lluiten per seguir incrementant les exportacions', emès a Canal Reus. 2015 Maig 07 ACTUALITAT Emprenedoria La Diputació de Tarragona convoca una nova edició dels Premis Emprèn Els guardons, dotats amb 35.000 euros, estan destinats a impulsar i promoure projectes empresarials al territori REDACCIÓ / TARRAGONA La Diputació de Tarragona, a través de l'Àrea de Recursos Humans, Ocupació i Promoció Econòmica, ha convocat una nova edició dels Premis Emprèn. El concurs pretén fomentar i premiar la cultura emprene edora i l'autoocupació com a instruments de dinamització econòmica al Camp de Tarragona i de les Te erres de l'Ebre. Les sol·licituds per optar a aquests premis es poden presentar fins al proper 29 de maig (www.dipta.cat/premisempren). Els premis distingiran nous projectes empresarials, empreses consolidades o en vies de recuperació. Seguint el model d'edicions anterior, el certamen compta amb una dotació total de 35.000 euros distribuïts en set categories: Emprèn en femení, Emprèn jove, Emprèn al món rural, Emprèn socialment, Emprèn i sorprèn, Emprèn i consolida i Reemprèn. Així es va posar de manifest en una roda de premsa, en la qual van participar el diputat delegat de l'Àrea de Recursos Humans, Ocupació i Promoció Econòmica (RH i OPE), Joan Josep Malràs, i el director d'aquesta àrea, Àlex Grau. A més, participants en edicions anteriors van explicar la seva experiència. És el cas de Josep Gisbert, guanyador en la categoria Emprèn Socialment 2014 amb el projecte "Entra!"; Eduard Balsells, guanyador de l'Emprèn al Món Rural 2014 amb "Ramats al bosc", i l'Emma Brunet, finalista en la categoria Els premiats en la darrera edició. La roda de premsa de presentació dels premis. Emprèn en Femení 2014 per "MED + INFO". Formació i assessorament La formació és una peça clau de la Diputació en el suport a les persones emprenedores. En aquest sentit, amb motiu de la convocatòria dels Premis Emprèn, la Diputació de Tarragona, impulsa una sèrie de sessions informatives arreu del territori destinades a explicar les bases dels premis. A la vegada, i en col·laboració amb els agents de promoció econòmica de la demarcació, s'impartiran un seguit de jornades de formació els mesos d'abril i maig amb l'objectiu de millorar les competències dels participants: "La gestió eficaç del temps", "Community Management per a persones emprenedores" i "Competències personals i emprenedores" són els tres paquets de continguts que es treballaran en aquesta edició. Aquestes sessions, de caràcter gratuït, estan destinades a agents clau, a persones emprenedores i a empreses consolidades de la demarcació. Complementàriament a aquesta acció, la institució acompanya els projectes en tots els moments del seu procés evolutiu, la posada en marxa, desenvolupament i consolidació del projecte empresarial: s'ofereixen assessoraments en l'elaboració del pla d'empresa, accions específiques per a la Les sol·licituds per optar als Premis Emprèn es poden presentar fins el 29 de maig consolidació i les segones oportunitats, accés al finançament amb l'organització anual del Fòrum d'inversió dipta.cat, sessions de networking, entre d'al- tres. A més, com a novetat d'enguany s'ha impulsat el programa "Acompanyament als mercats exteriors" per a participants al certamen. Tal com va manifestar el diputat delegat de l'Àrea de Recursos Humans, Ocupació i Promoció Econòmica, Joan Josep Malràs, amb la convocatòria d'aquests guardons la Diputació contribueix a la creació de noves iniciatives empresarials i, de retruc, al creixement de ocupació de qualitat. Malràs va destacar que "aquesta activitat actua en positiu per als emprenedors i per al territori en general", tot promovent el desenvolupament econòmic i social de les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. Al seu torn, el director de Recursos Humans, Ocupació i Promoció Econòmica, Àlex Grau, va assegurar que els Premis Emprèn "són l'instrument de la Diputació per a donar suport als emprenedors del territori", i ha recordat que "és un servei absolutament gratuït". Finalment, els tres participants de l'edició anterior van valorar molt positivament l'experiència d'haver-se presentat als Premis Emprèn, i van destacar, sobretot, l'assessorament constant i la formació contínua que han obtingut per part de l'Àrea de Recursos Humans, Ocupació i Promoció Econòmica. En aquest sentit, Rosa Mari Vila va agrair a la Diputació "tot el suport ofert". Eduard Balsells va destacar que "Els Premis Emprèn són molt més que una dotació econòmica", i Josep Gisbert ha aprofitat per animar els emprenedors a presentar-se al certamen, ja que "en èpoques de crisi ens hem de reinventar per tirar endavant". Aposta per l'emprenedoria Fa temps que la Diputació de Tarragona aposta per l'emprenedoria. El mes de febrer del 2006 va tenir lloc el primer lliurament dels premis "Emprèn en femení", que durant 7 anys van comptar amb un total de 250 projectes empresarials i amb més de 350 persones participants. L'any 2013 la Diputació va convocar la primera edició dels Premis Emprèn, tot ampliant el ventall de participants, amb l'objectiu de fomentar encara més l'esperit i la cultura emprenedora al territori. En les dues edicions anteriors, va comptar amb la participació de 372 persones amb més de 200 projectes empresarials. Q Maig 08 PUBLICITAT 2015 2015 Maig 09 ACTUALITAT Promoció econòmica CaixaBank finança la urbanització de l'Anella Mediterrània dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017 El conveni entre l'Ajuntament de Tarragona i l'entitat preveu una aportació de 12 milions d'euros zona". Per part de CaixaBank, Joaquim Macià va destacar que "l'operació demostra el compromís de l'entitat financera amb Tarragona i amb la celebració dels Jocs Mediterranis 2017". REDACCIÓ / TARRAGONA L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros i el director d'Institucions de CaixaBank a Catalunyya, Joaquim Macià, van signar un acord de finançament destinat al projecte d'urbanització de l'Anellla Mediterrània dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017. Amb aquesta operació, que ascendeix a 12 miliions d'euros, CaixaBank facilita l'inici de les obres d'adequació dels terrenys que han d'acollir l'Anella Mediterrània dels Jocs Mediterranis 2017, un gran espai verd-parc periurbà on se situaran diversos equipaments dels jocs, destinat a convertir-se, per la seva extensió i excel·lents comunica acions, en una gran zona d'esbarjo familiar on es compaginarà la pràctica de l'esport amb activitatts lúdiques i d'oci. L'Anella Mediterrània preveu la construcció d'un Palau CaixaBank, soci oficial dels Jocs Mediterranis 2017 Isidre Fainé, president de CaixaBank, amb l’alcalde de Tarragona, J.F. Ballesteros. d'Esports amb capacitat per a 5.000 espectadors, una piscina de 50 metres i un estadi d'atletisme provisional amb capacitat per a 15.000 espectadors. El projecte també contempla la remodelació de l'actual pista d'atletisme i el velòdrom, així com la construcció d'una Plaça de l'Esport dins el complex, situada al costat del palau d'esports, que servirà de punt de trobada dins la mateixa Anella. Es preveu que les obres d'urba- nització de l'Anella Mediterrània comencin el mes de maig de 2015. L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va afirmar que "la signatura d'aquest préstec permetrà avançar fermament en la construcció de l'epicentre esportiu dels Jocs, que deixarà a la ciutat i al territori un llegat i unes infraestructures de primer nivell per a la pràctica esportiva i promourà la revitalització de la CaixaBank com a soci oficial dels Jocs, la categoria més alta de patrocini de la competició, és el proveïdor oficial de serveis financers d'aquest esdeveniment esportiu. El president de CaixaBank, Isidre Fainé, va assegurar durant l'acte de signatura del patrocini que "amb aquest acord, CaixaBank vol mostrar el seu suport a un esdeveniment que ha de representar un fort impuls per a l'economia, la societat i la imatge internacional de Tarragona". Fainé va ressaltar el compromís de "la Caixa" amb l'esport, destacant, entre d'altres iniciatives, el suport de l'entitat al Pla ADO (Asociación de Deportes Olímpicos) durante més de vint anys. Els Jocs Mediterranis es celebraran a Tarragona del 30 de juny al 9 de juliol de 2017. Estudis d'impacte econòmic apunten que representaran la creació de 300 llocs de feina directes en les diferents àrees. S'espera que durant l'esdeveniment, es produeixin aproximadament 95.000 pernoctacions d'atletes, jutges esportius i turistes, i que Tarragona aculli uns 1.000 periodistes internacionals acreditats, amb una repercussió mediàtica sobre un mínim de 450 milions de persones de 24 països de l'Àrea Mediterrània. Tarragona 2017 és una oportunitat per a la ciutat i el territori, així com també per a Catalunya i l'Estat. Genera ocupació, obté retorn econòmic i social, projecta la notorietat i la marca de la ciutat, aglutina i implica la societat en l'entorn de l'esperit olímpic, facilita relacions i contactes internacionals per a les nostres empreses i institucions i propicia acords relacionats amb la inversió, la innovació i els patrocinis. Q Maig 2015 10 ACTUALITAT Nutrició Múscul a la innovació El CTNS demana complicitat política per fer un pas endavant en prestacions a la indústria agroalimentària ORIOL MARGALEF / REUS Des que va entrar en funcionament, el 2008, el Centre Tecnològic en Nutrició i Salut (CTNS) de Reu us s'ha posicionat com un referent a nivell estatal en la recerca en aliments saludables i ha esdevvingut una eina de primer nivell al servei de la competitivitat de la indústria agroalimentària. Malgrat tot, segons els seus responsables, el projecte no ha assolit el nivell de desenvolupament previst. A només uns dies de les eleccions municipals, els responsables del CTNS i de l'Associació Emprresarial Innovadora (AINS) van reclamar en un acte a la Cambra de Comerç complicitat dels candidatss per explotar tot el potencial innovador del CTNS. Pensat i posat en funcionament abans de la crisi amb l'impuls de l'Ajuntament de Reus, la Generalitat i la URV, el CTNS gestiona actualment un pressupost d'1,5 milions d'euros (un 80%, aconseguit en projectes competitius) i té en marxa una desena de projectes d'investigació. En un context de creixent sensibilització social per l'alimentació saludable, el Centre ofereix a les empreses alimentàries serveis La Cambra de Comerç va organitzar la taula rodona. de recerca i transferència tecnològica per trobar principis actius saludables en la composició dels seus productes; també les ajuda a afegir principis actius -propis, o adquirits a tercers- com a ingredients a les seves fórmules; o per certificar la funcionalitat saludable dels seus productes davant la Unió Europea, un procés aquest llarg, complex i especialment costós, valorat entre 1 i 1,5 milions d'euros. "En set anys hem aconseguit que el pressupost sigui sostenible, ens hem anat consolidant i s'ha demostrat la nostra utilitat. Hem estat catalitzadors d'un canvi imprescindible per a la continuïtat del sector agroalimentari a casa nostra. Hem firmat contractes a nivell inter- nacional i podem ser referents a Europa en nutrició i salut, però ens fa falta recolzament polític. No calen diners: necessitem una implicació directa i continuada perquè en tres anys passem dels 20 investigadors actuals a una cinquantena, que són els que ja hi haurien d'estar treballant", va reclamar "No calen diners. Volem implicació política perquè en tres anys passem dels 20 investigadors a una cinquantena", diu Lluís Arola Lluís Arola. D'aquesta forma, l'exrector de la URV i director del CTNS interpel·lava als alcaldables Francesc Vallès (PSC) i a Lluís Gibert (De Nou Reus), així com al regidor Marc Arza, membre destacat de la candidatura encapçalada per l'alcalde Carles Pellicer (CiU), que assistien a l'acte com a públic. "La indústria agroalimentària Andreu Pintaluba, president del CTNS, aposta per la col·laboració del Centre amb l’AINS i l’Hospital de Sant Joan és fonamental per tornar a fer de Reus el que era. Mentre alguns innovem, altres fan pròtesis de baixa qualitat", l'havia precedit amb to molt crític pels detalls que s'han anat coneixent del cas Innova el president de l'AINS, Josep Moragas. Marc Arza (CiU) va prometre "complicitat" municipal tant al CTNS com a l'AINS. "Si no tinguéssim aquestes institucions les trobaríem a faltar", va dir, i va convidar als seus representants a trucar a la porta de l'Ajuntament per parlar de formes de col·laboració. Francesc Vallès va reivindicar per als socialistes la paternitat d'aquests projectes -el CTNS va ser ideat i posat en marxa durant el govern de Lluís Miquel Pérez-, mentre que Salvador Batlle (De Nou Reus) va advocar per un gran pacte polític que garanteixi suport a una infraestructura considerada estratègica per al futur de la ciutat. L'acte va comptar també amb la intervenció del president del CTNS, l'empresari Andreu Pintaluba, qui va destacar l'alt potencial de desenvolupament a partir de la interacció entre el propi Centre, l'AINS, l'Hospital de Sant Joan i el Centre de Ciències Òmiques, una infraestructura científicotècnica singular, que té el mateix de reconeixement per part del Ministeri d'Economia i Competitivitat que el sincrotró Alba o les Bases Antàrtiques Espanyoles. L'efecte saludable del suc de taronja El Centre Tecnològic en Nutrició i Salut ha guanyat un projecte valorat en prop de 550.000 milions de dòlars per estudiar, en un termini de 30 mesos, l'efecte saludable del suc de taronja en les persones. L'estudi ha estat promogut per Florida Department of Citrus, una agència del govern de l'Estat de Florida, i consistirà en determinar amb proves en 252 individus els efectes positius sobre la pressió arterial que genera la hesperidina. Q TESECNIA, un quart de segle al sector de les instal·lacions REDACCIÓ / REUS TESECNIA és una empresa del sector de les instal·lacions elèctriques, aigua i gas, climatitzacions, calefaccions i telecomunicacions, tant a nivell industrial com domèstic. És Punt de Servei ENDESA a Reus. L'empresa va néixer a Reus, fa 25 anys, amb sucursals a Miami platja i Sant Carles de la Ràpita. Amb una potent estructura humana va sucumbir amb la crisi de la construcció, arribant a l'extrem de la seva possible desaparició. En aquest context, un emprenedor de la Selva del Camp, empresari i propietari de la assessoria empresarial FICSER ASSESSORS, amb fort arrelament a la zona nord del Baix Camp i Alt Camp, es fa càrrec de la gestió de l'em- presa. Oscar Muntas - Grau amb Administració i Direcció d'Empresesadquireix TESECNIA, garantint llocs de treball, proporcionant muscle econòmic a la societat i aportant una visió de la gestió, necessària amb temps de crisi. Avui TESECNIA, amb una plantilla d'unes 25 persones (gestió, instal·lacions, comer- La nova seu de TESECNIA es troba al carrer Mare Molas de Reus, on hi ha el Punt de Servei d’Endesa cial), és una empresa renovada amb nova seu al carrer Mare Molas, cantonada Països Catalans. Unes noves instal·lacions funcionals, amb una decoració d'estil actual i amb professionals capacitats per oferir la millor atenció al client, tant en la gestió dels serveis d'energia (llum i gas) del Punt de Servei Endesa, com a l'assessorament i venda d'aparells d'aire condicionat, calefaccions i calderes per subministrar aigua sanitària. Tanmateix disposa d'un departament d'assessorament energètic. Aquestes noves instal·lacions es complementen amb oficines de gestió i administració en un altre local al mateix carrer Mare Molas, i magatzem i tallers en una nau al polígon Bescós. La Les noves instal·lacions de TESECNIA. direcció fa una clara aposta per Reus, amb la voluntat de seguir ampliant la plantilla de professionals en el present exercici, d'acord amb el batec de la ciutat. Q Maig 12 2015 ESPECIAL QUÍMICA Mesa redonda Atrapados en el día de la marmota El sector químico denuncia en que algunos de los temas clave para su futuro, como los costes energéticos o el ancho de vía internacional, están enquistados en las administraciones La mesa redonda anual del Indicador d’Economia se celebró en la sede de la AEQT, en Tarragona. Foto: Xavi Jurío ROBERTO VILLAREAL / TARRAGONA Necesidades urgentes El sector químico dio hace un año un paso adelante con la constitución de ChemMed, una alianza de la as empresas con el territorio que persigue captar nuevas inversiones que refuerzen el dinamismo en ell clúster. La nueva marca del sector químico de Tarragona se encuentra en pleno proceso de posicionamiento, con una notable presencia ya en los foros internacionales del sector. Pero no todo es marketiing. La química de Tarragona necesita urgentemente que las administraciones aporten soluciones a sus problemas históricos si no quiere ver como la dura competencia que supondrán las nuevas plantas que actualmente se están construyendo en EEUU y Oriente Próximo amenazan su competitividad y ponen en riiesgo la viabilidad del clúster de Tarragona. Dos o tres años como máximo. Ese es el veredicto de los directivos del sector químico sobre el tiempo o de reacción de Tarragona para ejecutar los deberes pendientes: infraestructuras, costes energéticcos, diversificación hacia el valor añadido… Alguno de los ponentes compara muy gráficamente la mesa redonda anual con el Indicador de Economía con la famosa película en el que el mismo Día de la Marmota, en el que ocurrían exactamente las mismas peripecias, se repetía una y otra vez al son nar el despertador del protagonista. El sector tiene la misma sensación: mismas carencias, mismas reivindicaciones… y ninguna solución en el horizonte. En 2015 se palpa, sin embargo, una gran diferrencia: el sentido de urgencia que deriva de la puesta en operación de las mega-inversiones en EE EUU, AsiaPacífico, Oriente Medio y Sudamérica. 2015 Maig 13 ESPECIAL QUÍMICA Mesa redonda Las empresas del sector químico estiman que los plazos para ganar en competitividad se han acortado sin que hasta hoy se hayan obtenido frutos en aspectos claves como las infraestructuras o los costes energéticos. "Si en dos o tres años no somos capaces de ser más competitivos el futuro es malo; hemos insistido mucho en que son necesarias una serie de mejoras, pero en ningún momento hemos sido capaces de crear un sentido de urgencia, la sensación de que nuestras demandas no son un 'nice to have' (estaría bien) sino un 'must' (necesidad perentoria)", reflexiona Jesús Loma-Ossorio (Bayer Material Science), presidente de la patronal química de la Asociación Empresarial Química de Tarragona (AEQT), que incluso se plantea "una acción -todavía por concretar para transmitir ese sentido de urgencia". Miguel Muñoz (Clariant) comparte la misma perspectiva que Loma-Ossorio: "Cuando se le pregunta al ministro Soria sobre el tema de redes eléctricas no contesta claramente… llevamos demasiados años igual; lo mismo pasa con el tercer hilo, no se puede jugar con las esperanzas a nuestras empresas". "Hay que convencerlos -expone- de que nos jugamos mucho: estamos en la Champions pero no tenemos las mismas reglas del juego que en otros países europeos, y lo peor es que las Administra- regulación y unas infraestructuras prometidas pero sin ningún plazo comprometido. La pérdida de un contrato con Daimler para la distribución de 200.000 coches desde el Port de Tarragona con destino a Oriente Medio demuestra que se ha creado una excelente marca, pero ahora hace falta Las nuevas plantas que se construyen en EEUU u Oriente Próximo dibujan un horizonte negro si no se solucionan los déficits de competitividad Las empresas químicas piden soluciones para poder ser competitivas. Los costes energéticos y la falta de infraestructuras como el ancho de vía internacional continúan lastrando al sector químico ciones no nos escuchan, no han entendido lo que necesitamos". En Tarragona se concentran empresas que son líderes mun- diales en sus sectores de actividad. "Si estamos los mejores del mundo, algo sabremos como para que nos escuchen más", exige Ignacio Casajús (Vopak Terquimsa), que también considera que existe una ventana de oportunidad de dos o tres años antes de que las enormes inversiones en EE UU, AsiaPacífico, Oriente Medio y Sudamérica estén operativas: "Nosotros hemos invertido en los últimos cuatro años cuatro veces nuestro EBITDA (resultado bruto) en inversiones de expansión y mejora, un compromiso importantísimo a pesar de las incertidumbres, Pero si al final esa incertidum- bre derivada de decisiones políticas se convierte en estructural, la gasolina se acabará y ya no habrá nada que hacer". "Invertimos para adaptarnos a nuevos productos que tienen que ser clave para el futuro de Tarragona, pero si los acontecimientos no acompañan, esas inversiones no servirán". "El lastre de las conexiones Chemmed tiene mucho trabajo por delante", ilustra Ramón Nieto (Repsol), a la hora de dibujar un panorama nada halagüeño con el gas y la energía eléctrica a precios comparativamente elevados, un aumento exponencial de la asociarla a un producto excelente: "Los clientes -reflexiona Kepa Díaz de Mendibil (Dow)son empresas nuevas interesadas en Tarragona, pero también nuestras propias empresas con centros de decisión fuera de nuestras fronteras; ellos abren el envoltorio de ChemMed y no miran la marca, sino el producto, cuyo nivel de calidad es más cuestionable cuando empiezan a preguntar por factores que están todavía por cerrar y no sólo dependen de nosotros como las conexiones viarias y ferroviarias o los costes energéticos". El transporte viario (A-27) ferroviario (corredor medite- Maig 14 2015 ESPECIAL QUÍMICA Mesa redonda rráneo), que marca las variables de coste y tiempo, es un factor esencial para la producción actual y para atraer posibles inversiones. "Nuestras empresas hacen un cálculo muy racional de mercado, logística, formación, energía… que se convierte en un número y condiciona las decisiones; es así de frío", analiza Anne Berg (BASF) desde su experiencia en la multinacional alemana. "Nuestro ejemplo -expone- es el de la estación intermodal: la queremos construir, lo tenemos todo preparado, pero sin el tercer raíl no existe y no sabemos cuándo estará hecho; nosotros estamos preparados, pero tenemos que esperar". Lentitud exasperante Otro de los graves problemas detectados concierne a burocracia de la Administración. "Hablamos de 'Administración', pero son 'Administraciones', muchas y muy complejas; para conseguir una licencia hay que armarse de paciencia, hasta el punto de que nuestros partners de fuera no comprenden que con más de un 20% de paro seamos tan lentos", explica Miguel Muñoz (Clariant). Las empresas piden más rapidez y más estabilidad regulatoria de las administraciones. Un ejemplo real relatado desde Vopak Terquimsa: un productor que quiere almacenar productos para una línea de negocio nueva. Tiene clientes, contratos cerrados, inversiones hechas… pero necesita tenerlo operativo en tres meses. Le anunciaron que iba a tardar al menos 18 meses… como consecuencia ese producto se fue a Amberes y desde allí se distri- La falta de agilidad de las administraciones es un obstáculo para captar nuevas inversiones buyó a nivel mundial. “Pongo el ejemplo de Amberes -analiza Ignacio Casajús- porque en el norte de Europa existen los mismos problemas estructurales, la misma regulación europea, pero la actitud ante la transposición de la directiva europea es distinta; hay que convencer a la sociedad que no somos tan malos, que damos trabajo y generamos bienestar, y que solo pedimos lo que tienen nuestros competidores de Alemania, Houston, Emiratos Árabes… en un mercado global con estos hándicaps no podemos ganar". Según Teresa Pallarès, directora general de la AEQT, la patronal del sector químico en Tarragona, la solución pasaría por "un pacto de estado para impulsar una política industrial clara y decidida, que permita que todas estas empresas tengan las máximas garantías de que sus inversiones se llevarán a cabo bajo unas condiciones competitivas y estables". Un factor este último que también se cierne sobre el sector como uno de los aspectos a mejorar, especialmente ahora que se quieren captar nuevas inversiones. Rubén Folgado (Messer) explica que hemos crecido gracias a nuestras inversiones, pero los cambios regulatorios afectan al retorno de estas apuestas". Una opinión que comparte Marc Fargas (Ercros), que tiene claro que "las inversiones necesitan un tiempo de estabilidad de las normas del juego bajo las cuales se hicieron para tener un retorno, y esto aquí escasea, lo cual dificulta que haya más inversiones". Q 2015 Maig 15 ESPECIAL QUÍMICA Mesa redonda Maig 16 2015 ESPECIAL QUÍMICA Mesa redonda "Estimada clase política…" El sector pide políticas industriales estables al margen de los cambios de gobierno, justo antes de que empiece el ciclo electoral en todas las administraciones ROBERTO VILLAREAL / TARRAGONA La revista de la patronal química alemana publicó el pasado mes de marzo un editorial en el que se explica la firma de un acuerdo específico entre el Ministerio de Industria y la Química. En él se pueden leer frases como "una química innovadora y competitiva es decisiva para la fuerza de Alemania (…) las metas conjuntas para que Alemania sea líder en calidad a nivel mundial (…) o el Ministerio de e Economía ha comprometido su empeño en unos precios de electricidad más competitivos (…)", que e son la envidia de la AEQT. "Estos países están a años luz en cuando al compromiso de sus políticos; debemos exigir una estabilidad legal e institucional, pues sería muy triste que el próximo ciclo electoral amenazase nuestro funcionamiento", incide Jesús LomaOssorio (Bayer). Desde su La estabilidad legislativa es básica para el sector químico. conocimiento de la sociedad germana, Anne Berg (BASF) cree que se hace falta un cambio cultural, independientemente de los cambios de gobierno. En Alemania se ha conseguido que incluso los ver- des sepan que la industria es importante: "Unos un poco más, otros menos, pero todos lo entienden. Allí tenemos muy claro que necesitamos un mundo protegido por normativas medioambientales, pero que necesitamos también el dinero de la industria para vivir bien; aquí hace falta que esto se interiorice más". La industria es impopular en época electoral, por lo que es imprescindible desligar las políticas industriales de la caza de votos. "Cuando vienen elecciones -expone Kepa Díaz de Mendibil (Dow) desaparecen los defensores de la química, los mismos que después llaman para pedir patrocinios… por desgracia, ahora estamos italianizados, con una gran atomización, gobiernos que no completan legislaturas y condenados a elecciones continuas". Pese al objetivo europeo del 20-20-20, que marca el reto de que el 2020 la industria sea el 20% del PIB, los portavoces del sector químico no lo ven claro. Uno de los más críticos es Marc Fargas (Ercros), que recuerda que todas las inversiones necesitan un tiempo de estabilidad en las normas del juego bajo las cuales fueron concebidas para tener retorno. "Eso no sucede aquí y pone en dificultades a nuestras compañías, que necesitan más estabilidad legislativa para poder continuar diciendo en el mundo que Tarragona es un buen lugar para invertir y desarrollar planes de negocio". No le va a la zaga Ruben Folgado (Messer) que subraya el enorme esfuerzo de las Las empresas piden un modelo como el alemán, donde el bienestar de la química es casi una cuestión de Estado empresas para sobrevivir y generar resultados a partir de productos más competitivos y instalaciones más flexibles, "a pesar que los cambios regulatorios afectan al retorno de la inversión… cuesta mucho atraer las inversiones para que después los cambios regulatorios 2015 Maig 17 ESPECIAL QUÍMICA Mesa redonda Sin estabilidad no hay inversiones. te las tiren por el suelo". En el caso de la logística, la incertidumbre legislativa puede afectar a una inversión en concreto, "pero sobre todo a la credibilidad de inversiones futuras", explica Ignacio Casajús (Vopak Terquimsa). "Necesitamos hacer muchas inversiones a riesgo para que los demás tengan su negocio garantizado: todos los esfuerzos que hacen las empresas al final se caen si no existen las condiciones logísticas; a partir de 2012, con productos de mayor valor añadido empezamos a encontrarnos con serias dificultades por falta de flexibilidad y períodos muy largos de obtención de permisos". Tanto Ramón Nieto (Repsol) como la directora general de la AEQT, Teresa Pallarés, opinan que es necesario alcanzar grandes pactos de Estado para aquellos pilares básicos de toda sociedad que tendrían que Los cambios regulatorios lastran el retorno de las inversiones y minan la confianza estar por encima de los ciclos electorales: "La educación, por supuesto, pero también políticas industriales con unos criterios muy claros, porque lo que está en juego es de importancia capital… los costes energéticos suponen un tema clave, pero hay muchos más", destaca Pallarés. "Tenemos un Muelle de la Química que es enorme, pero es como un aeropuerto sin aviones, y solo lo llenaremos si las condiciones de producción aquí son atractivas y la maquinaria se mueve", augura Kepa Díaz. Q Energía a precios competitivos y predecibles "Queremos precios de la energía competitivos, estables y predecibles". El vocal de Energía de la AEQT, Ruben Folgado (Messer), carga contra quienes manipulan la información para decir que el precio de la energía ha bajado, cuando es un 20% más cara que en el primer trimestre de 2014. "Estamos 10 y 12 euros desfasados con otros países europeos, pero falta valentía política para tomar decisiones para darnos estos precios, aunque sean decisiones impopula- res". Por otra parte, sigue sin solventarse el problema de las redes cerradas. Existe una directiva europea, que otros países, la mayoría de los más industrializados de Europa, ya han transpuesto, que otorga condiciones de suministro especiales para recintos industriales (polígonos) y grandes empresas que se han segregado. En España todavía no; la reforma del sector eléctrico es incompleta y supone una evidente desventaja: "Necesitamos soluciones en relación a las infraestructuras de redes cerradas, que nos permitan reducir costes y no nos obliguen a inversiones poco productivas; a medio y largo plazo la facturación eléctrica sería mayor y aportaríamos más al sistema, pero el Gobierno sólo ve que a corto plazo se genera déficit", argumenta Folgado. "Transponen a todo correr lo que les interesa, sólo pedimos que nos traten como europeos", le apoya Miguel Muñoz (Clariant). Los costes energéticos son claves para la competitividad. Maig 18 2015 ESPECIAL QUÍMICA Mesa redonda Las exportaciones y los sectores domésticos más internacionalizados animan el mercado El sector volvió a crecer en 2014 acumulando un 15% de incremento en los últimos 5 años DANI REVENGA / TARRAGONA El contexto mundial del sector químico es de expansión sostenida. Los indicadores dibujan una evollución a la alza del sector hasta 2030, a un ritmo de crecimiento de un 4-5% anual. El incremento de población y el ascenso de las economías emergentes con sus nuevas clases medias ávidas de bienestarr son una oportunidad para las soluciones que ofrece la química. Pero no habrá pastel para todos, solo para los más competitivos. El clúster de Tarragona busca su espacio en este nuevo orden mundial,, condicionado por la atonía de los mercados domésticos, la amenaza de las futuras plantas de EEUU, Arabia i Oriente Próximo y la necesidad de virar hacia los productos de más valor añadido. "Los sectores domésticos no se recuperan; la construcción era un gran cliente, pero no levanta cabeza. Si tenemos beneficios es gracias a las exportaciones y a los clientes La química crecerá en los próximos años, pero la competencia será feroz. domésticos que, a su vez, exportan, como los fabricantes de automóviles". Así resume Anne Berg (BASF) la situación de mercado que afronta el clúster químico de Tarragona. Un diagnóstico que comparten los representantes de las demás empresas, que coinciden en que las perspectivas para el sector son buenas, pero no en el mercado nacional. "La demanda aquí es débil, y no va a estar mucho mejor en el futuro inmediato", vaticina Ignacio Casajús (Vopak Terquimsa), que detalla que "tenemos capacidad de producción, capacidad de venta, pero el entorno no la tiene de absorber lo que hacemos, falta masa crítica". Rubén Folgado, de Messer, El orden químico que viene: las nuevas plantas y el giro al valor añadido A pesar de estos buenos resultados, el sector vive una situación de transición mientras se construyen nuevas plantas en EEUU, Arabia y Oriente Medio, que cuando empiecen a producir van a tensionar el mercado, por su enorme competitividad. La disponibilidad de energía y materias primas baratas, además de su avanzada tecnología, hará que los productos que fabriquen estas nuevas plantas se lleven el gato al agua. Kepa Díaz de Mendíbil (Dow) advierte que "batimos records de producción alimentando nuevos mercados, pero son records tramposos, porque tenemos que tener claro que en 2-3 años estos mercados los alimentarán nuevas plantas más competitivas que nosotros". El sector de Tarragona tiene claro que ante este nuevo orden mundial tiene que abandonar las 'commodities', los productos más comunes, y virar hacia las especialidades, los productos de más valor añadido. "Tenemos puntos fuertes para hacerlo: el conocimiento que nos rodea, la universidad, la experiencia laboral acumulada, las ingenierías… Tenemos que aprovechar todo esto para reenfocarnos, porque en los productos básicos no podremos competir", sentencia Miguel Muñoz (Clariant). reconoce que "en general no hemos tenido un mal año y percibimos un cambio de tendencia, con perspectivas de crecimiento a corto plazo". Jesús Loma-Ossorio (Bayer) certifica estas sensaciones con cifras: "La química española ha crecido un 15% en los últimos 5 años, en plena crisis. Solo en 2014, los resultados mejoraron un 2%, con una subida de un 3,6% de las exportaciones. Y todo esto es ha traducido en un 6% de aumento en lo que se refiere a empleo, que además es de calidad". Una radiografía que se proyecta al futuro, por el rol de la química de aportar soluciones a los retos de la humanicad. "Nuevos productos para la salud, alimentos, control de plagas, materiales… La humanidad crece y también crece el número de personas que demanda todo esto. Y la química es clave, por eso las previsiones de crecimiento son buenas", explica Teresa Pallarès, directora general de la AEQT. La relación euro-dólar y otros factores Uno de los factores que ha incidido positivamente en la capacidad exportadora de la química de Tarragona es la aproximación del valor del dólar al del euro. "Nos favorece, porque nos hace más competitivos a nivel de precio", dice Marc Fargas (Ercros), que no obstante advierte que "si no tengo un transporte competitivo, no sirve de nada, porque el producto vuelve a encarecerse". Miquel Muñoz no olvida Ser fiable en plazos, factor de competitividad Una de las notas que se apunta el sector para mejorar su competitividad es la de ser ágil en los plazos de entrega de productos. Ramón Nieto, de Repsol, explica que "los clientes no quieren tener stock, tenemos que ser flexibles y fiables en los plazos de entrega, porque esto mejora mucho nuestra competitividad". Kepa Díaz de Mendíbil está de acuerdo y pone como ejemplo lo ocurrido en 2014 con las dificultades técnicas de algunos complejos del norte de Europa, "que nos ha permitido servir producto cuando ellos no podían, pero ha sido gracias a que nosotros si hemos sido fiables". que "el factor monetario no está en nuestras manos, a veces nos favorece y a veces nos perjudica". Ramón Nieto, de Repsol, enumera otros factores que han beneficiado al sector químico: "La bajada del precio de crudo, del gas y de materias primas alternativas como el propano y el butano, también el crecimiento general de la economía mundial nos juega a favor…". Algunos de estos factores, en opinión de Nieto, se mantendrán en 2015, aunque advierte de la incertidumbre que generan conflictos como los de Rusia, Turquía, el norte de África, Oriente Medio… La desaceleración de China también es una sombra para los próximos meses, o la de otras economías emergentes como Brasil. Q 2015 MAIG i.UNIVERSITARI 1 La URV, la 80a millor universitat jove del món El rànquing 100 under 50, que elabora la revista Times Higher Education, ha situat la URV en vuitantena posició en la llista de les cent millors universitats del món de menys de cinquanta anys d'antiguitat. És el segon cop consecutiu que la URV forma part de les cent més valorades en aquest rànquing, que es fa des del 2012. La URV es consolida, doncs, en aquesta relació en la qual només tenen cabuda les cent universitats joves que han tret millor puntuació en tretze indicadors relacionats amb cinc categories: docència, recerca, citacions (impacte dels treballs publicats), internacionalització (tant d'estudiants com professors) i transferència de coneixement i innovació. Cadascuna té un pes específic a l'hora de fer la suma total. En referència al rànquing 2013-14, en aquesta edició la URV ha tret més puntuació en totes les categories, a excepció de les citacions, on ha baixat dos punts. Enguany hi ha hagut més universitats avaluades en total i la puntuació de la Universitat en la posició número 100 és més alta que l'any passat, en què la URV es va situar en el número 66 del rànquing. Phil Baty, editor de rànquings de Times Higher Education, ha felicitat la Universitat "per haver consolidat la seva posició entre les universitats d'elit joves; formar part del top 100 és un assoliment important". Segons els responsables de la publicació, aquesta classificació mostra que els centres que formen part de la llista han aconseguit un gran impacte en algunes àrees com docència, recerca i transferència de coneixement, en contrast amb les institucions tradicionals, que sovint han tingut molt més temps per acumular reputació. Dues universitats catalanes més i tres de la resta de l'Estat figuren a la llista de les cent millors universitats joves. Les catalanes són la UPF (12) i la UAB (29). De la resta de l'Estat són l'Autònoma de Madrid (46), la Universitat de Vigo (88) i la Universitat Politècnica de València (97). En primera posició s'ha situat enguany l'Escola Politècnica Federal de Lausana, que l'any passat ocupava el segon lloc. La metodologia d'anàlisi que utilitza Times Higher Education (THE) 100 under 50 és la mateixa que ha seguit THE World University Rankings (el rànquing general), però es redueix la importància dels indicadors subjectius, que fan referència al prestigi acadèmic i a la reputació. La primera edició del rànquing 100 under 50 es va publicar el maig del 2012 amb l'objectiu de visualitzar que és possible demostrar l'excel·lència en un període de temps relativament curt. Times Higher Education és una revista setmanal editada a Londres especialitzada en educació superior. És la publicació britànica d'aquest tipus més important i ha esdevingut una referència internacional. Amb el suport de Thomson Reuters elabora una sèrie de rànquings internacionals d'universitats. Q vol persona, independentment del seu ensenyament i situació. A banda dels estands de la fira, els assistents van poder participar en les xerrades i els tallers que es van impartir durant tota la jornada. Q Més de quaranta empreses al Fòrum de l’Ocupació Fins a 44 estands van omplir els campus Bellissens i Sescelades de la URV els passats 16 i 22 d'abril, respectivament, en l'11a edició del Fòrum de l'Ocupació que va organitzar el Centre d'Atenció als Estudiants (CAE). A Bellissens, el Fòrum es va adreçar especialment als ensenyaments amb un perfil de gestió i administració, ciències econòmiques i empresarials, ciències jurídiques i turisme. I al cam- pus Sescelades, amb especial incidència en les carreres cientificotècniques. Els estudiants d'últims cursos i els titulats universitaris van tenir l'oportunitat de rebre informació de primera mà dels responsables de recursos humans de les empreses més importants de l'entorn i obtenir respostes als dubtes sobre el seu futur laboral. Enguany, algunes empreses de recursos humans es van obrir a diferents perfils professionals, mentre que d'altres buscaven perfils concrets, amb formacions específiques. El Fòrum de l'Ocupació Universitària és el punt de trobada anual entre la comunitat universitària i el sector socioeconòmic de les comarques de Tarragona. S'hi apleguen representats de molts dels sectors econòmics i gairebé tots els perfils acadèmics, per tant, qualse- 2 MAIG 2015 i.UNIVERSITARI L'ONG K9, cooperant al Nepal L'equip de rescat caní K9 va viatjar fins al Nepal, on es va estar una setmana ajudant en la recerca de persones desaparegudes sota les runes com a conseqüència del terratrèmol del 25 d'abril, que va registrar 7,8 graus a l'escala de Richter, així com per les fortes rèpliques de dies posteriors. L'epicentre es va situar a la regió de Pokhara, segona ciutat del Nepal, a 180 km de la capital, Kàtmandu. Hi ha més de 7.000 persones mortes i 14.000 de ferides, i la població pateix moltes necessitats l. El grup estava format per sis membres, acompanyats de sis gossos. La URV, a través del Centre de Cooperació al Desenvolupament URV Solidària, patrocina l'acció de l'equip de rescat de Creixell amb un conveni de col·laboració. K9 ha demostrat, amb la seva actuació en moltes emergències, una gran professionalitat i efectivitat. Destaquen la participació en la simulació parlamentària feta a la URV Un centenar de ciutadans, entre els quals molts estudiants, van fer d'eurodiputats el 27 de març passat en la II Simulació del Parlament Europeu que va tenir lloc al campus Catalunya. Les propostes que van sorgir es van discutir en una sessió plenària amb la participació de tots els eurodiputats i els ciutadans que hi van assistir com a públic. La sessió estava presidida per Jaume Duch, portaveu del Parlament Europeu, el qual posteriorment va fer una valoració molt positiva de l'experiència. Els acords adoptats a la simulació es faran arribar a Parlament Europeu. Aquesta activitat la van dirigir Alfons González, degà de la Facultat de Ciències Jurídiques (URV), i Marta Domènech, responsable oficina Europe Direct Tarragona, amb la coordinació de Joaquim Millán, director d'Eurolocal. Organitzaven l'acte Europe Direct Tarragona i la URV, amb la col·laboració d'Europe Direct Girona i la Universitat de Girona i amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i la Representació de la Comissió Europea a Barcelona. Eudald Carbonell rep el títol de fill adoptiu de Tarragona El catedràtic de Prehistòria de la URV i director del l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) va rebre el 8 d'abril el títol de fill adoptiu de Tarragona de mans de l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros. Se li ha concedit per la seva trajectòria científica i docent, que ha beneficiat Tarragona i li dóna prestigi en el context internacional. Durant la intervenció en l'acte, Eudald Carbonell va remarcar que el gruix de la seva carrera científica l'ha desenvolupat des de Tarragona, una ciutat per la qual ja va apostar fa molts anys, quan va arribar el 1998. Tot i que en algun moment ha rebut propostes per marxar a altres indrets, ell s'ha mantingut ferm a la ciutat. "Fa quasi trenta anys que vaig arribar i des del principi em vaig sentir molt acollit. I aquí he centrat tots els meus esforços per tenir un bon equip", va afirmar. Aquest acte és fruit de l'acord aprovat per unanimitat en la sessió del Ple de l'Ajuntament de Tarragona, que el 21 de novembre de 2014 va decidir atorgar-li aquesta distinció. La URV tanca l'exercici 2014 amb equilibri pressupostari La URV va tancar l'exercici passat amb equilibri pressupostari. El pressupost final 2014 d'ingressos i despeses va ser de 151.298 M , i amb un superàvit conjuntural d'un petit romanent genèric de 384.728 . Aquesta xifra es dedicarà, principalment, a beques per als estudiants que tenen dificultats econòmiques per causes sobrevingudes, a eficiència energètica en les instal·lacions i edificis, a l'àrea de Comunicació i TIC' i als departaments. Aquestes dades es desprenen de la Memòria econòmica de l'any 2014, que es va presentar al Consell de Govern el passat 28 d'abril, en què també es va fer públic l'Informe d'eficiència i eficàcia en l'ús de recursos 2014. Aquest document reflecteix com s'han utilitzat els diners públics per complir les funcions encomanades i també constitueix un exercici de transparència. Segons l'informe, en capital humà (equivalent a jornada completa) la plantilla de personal docent i investigador ha estat de 1.045 persones (1.102 l'any 2010), i la plantilla de personal d'administració i serveis ha estat de 681,9 persones (725 l'any 2010). Del pressupost de la Universitat Rovira i Virgili, 70,3 M s'han dedicat a personal (46,8 M al PDI i 23,5 M al PAS) i 37,7 , a despesa corrent i inversions. La despesa anual per estudiant es calcula en 7.471, 24 ; per titulat, en 36.346,40 , i la despesa per estudiant de doctorat, en 6.164 . La despesa per tesi és de 38.879,13 i per article científic, 51.939,78 . Q Prop de 3.000 persones en les Jornades de Portes Obertes Un total de 2.914 persones, de les quals 1.760 eren estudiants de secundària, van visitar els centres i campus de la URV en les tres Jornades de Portes Obertes que la Universitat va organitzar els dies 25 de març i 15 i 25 d'abril per tal de mostrar els espais i presentar els ensenyaments. A les Jornades de Portes Obertes, després de l'acollida i la presentació general de la Universitat i del centre, els participants es van distribuir en grups, segons els ensenyaments que volien conèixer. Els professors els van explicar els plans d'estudis i les sortides professionals, entre molts altres aspectes, i van atendre les preguntes de tota mena que van plantejar els assistents. A continuació es va fer una visita a les dependències universitàries: aules docents, d'informàtica, laboratoris, aules especialitzades i el Centre de Recursos per a l'Autoaprenentatge i la Investigació. Q Un set per al procés de matrícula de la URV Els estudiants de grau estan, en línies generals, satisfets amb el canvis que s'han incorporat en el sistema de matrícula de la URV. Després que aquest curs s'hagin planificat modificacions respecte als anys anteriors -com ara la distribució de franges horàries de 30 minuts per a l'automatrícula en horaris en què les secretaries estaven disponibles- ara els estudiants enquestats han valorat amb una mitjana d'un 7,02 el procés general de matrícula de grau del curs 2014-15. Així ho indica l'enquesta de satisfacció que ha fet el Servei de Gestió Acadèmica de la URV a un total de 2.395 estudiants de grau, 961 dels quals de nou accés i, la resta, estudiants de segon curs en endavant. L'enquesta va plantejar sis preguntes sobre la matrícula en general i una va fer referència al canvi del sistema de cita en franges de 30 minuts, que es va analitzar de forma separada. Q 2015 MAIG i.UNIVERSITARI Aliments intel·ligents per reduir el risc de malalties cròniques Es pot prevenir o potenciar la resistència de l'organisme davant determinades malalties a través de l'alimentació? Aquest és l'objectiu d'Smartfoods, un projecte que pretén dissenyar i desenvolupar ingredients i complements nutricionals intel·ligents, que actuïn en la reducció del risc de malalties com la diabetis, els trastorns cardiovasculars, l'obesitat i les malalties neurodegeneratives, entre altres. El punt més innovador del projecte recau en l'interès a superar els aliments funcionals que hi ha avui dia al mercat i aconseguir aliments intel·ligents que combinin diversos ingredients bioactius amb diferents funcionalitats per actuar contra més dianes alhora i, per tant, donar una resposta més completa als riscos multifactorials de les malalties. En el projecte hi tindran un gran protagonisme les tecnologies d'última generació per avaluar la interacció entre nutrients i gens, la qual cosa permetrà unir el concepte d'aliments intel·ligents amb el de la nutrició personalitzada. Smartfoods està liderat per Laboratoris Ordesa hi participen les empreses Alimentómica, Andrés Pintaluba, Angules Aguinaga, Biopolis, Grup Siro i Nutrafur i rep el suport en la coordinació tècnica del CTNS. També formen part d'aquesta recerca altres organismes públics de recerca, universitats, centres tecnològics, hospitals de diferents comunitats autònomes i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Q Guia per protegir la dona a Europa La diversitat de sistemes jurídics de cada estat membre de la Unió Europea genera conflictes i dificultats a l'hora de complir amb les disposicions de la directiva europea que ha de garantir que les dones tinguin la mateixa protecció en casos de violència de gènere en qualsevol dels estats membres. Amb l'objectiu de conèixer quines mesures de protecció hi ha per garantir la protecció de les víctimes, els investigadors del projecte europeu Epogender van elaborar un primer manual que inclou una recopilació de les diferents legislacions i un segon manual en què es presenta una anàlisi dels estats estudiats i se suggereixen indicadors per aconseguir una transposició correcta i eficaç de la directiva, i posen en relleu els obstacles i les dificultats que puguin 3 El reaprofitament dels residus, a les Jornades sobre Química Verda Reciclar i reaprofitar els residus dels processos químics de forma respectuosa amb el medi ambient va ser el tema central de les VIII Jornades sobre Química Verda, organitzades per la Facultat de Química de la URV del 15 al 17 d'abril. També es va lliurar el premi del VI Concurs de Fotografia de la Càtedra Dow/URV de Desenvolupament Sostenible, que va ser per a l'estudiant Laura Marín. Aquesta activitat volia fomentar activitats que promoguin una pràctica de la química basada en els principis de la química verda. "Els estudiants han de conèixer que la feina de químic implica ser conscients d'aquests principis i aplicar-los en el dia a dia", opina el professor Xavier López, organitzador de les Jornades. La qu mica verda és un concepte que engloba dotze principis, com la prevenció de la formació de residus, l'eficiència econòmica i energètica, la producció de productes menys perillosos i menys tòxics, l'ús de matèries primeres renovables i la generació de productes biodegradables. Les Jornades busquen també establir debats que facilitin el desenvolupament d'opinions personals crítiques. "Avui en dia, la química i el respecte pel medi ambient són indissolubles. No podem ensenyar l'un sense l'altre", conclou Xavier López. Les activitats més destacades van ser la visita a diverses empreses que treballen el reaprofitament dels residus, sorgir en el procés. El projecte ha estat coordinat i dirigit per Laura Román (URV) i Teresa Freixes (UAB). La URV organitza tallers als Tastets de Ciència a Reus Un total de disset escoles i instituts de la demarcació van treure al carrer les experiències científiques que treballen a les aules i als laboratoris. Ho van fer en el marc de la fira Tastets de Ciència, que va tenir lloc a Reus a l'abril. La URV també hi va participar amb un taller de determinació de pH de forma casolana i un altre de fluorescència ultraviolada. La Facultat d'Enologia hi va impartir el taller estimulació dels sentits, en què els participants es van submergir en el món de la percepció i els sentits. La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, junt amb el CTNS i l'Hospital Sant Joan Fotografia guanyadora del VI Concurs de la Càtedra Dow/URV. com la indústria paperera GomàCamps, a la Riba; l'empresa de vidre Saint-Gobain, a Montblanc, i la planta de compostatge de Botarell. Jordi Llorca, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, va pronunciar la conferència "Valorització de residus agrícoles i industrials per fer hidrogen". Altres activitats van ser la projecció d'un documental sobre els residus que generen els plàstics, un taller sobre com elaborar sabó casolà o un debat sobre residus animals. VI Premi DOW/URV de la C tedra Laura Marín Rodríguez va guanyar el premi del VI Concurs de Fotografia de la Càtedra Dow/URV de de Reus, i amb la col·laboració dels instituts Gabriel Ferrater i Gaudí hi van realitzar tallers relacionats amb el projecte EYTO de promoció d'hàbits i estils saludables de vida. El Centre de Recursos Pedagògics del Baix Camp impulsava aquesta fira per segon any consecutiu. Les variables psicològiques en el tast de l'oli, a anàlisi Com influeix l'estat anímic i psíquic dels tastadors d'oli en el seu judici? Això és el que volen esbrinar els investigadors del grup de recerca Metodolo, del Departament de Psicologia de la URV, mitjançant un projecte d'anàlisi de les variables psicològiques implicades en el tast de l'oli d'oliva. L'objectiu és assolir un procés de tast d'olis de més qualitat, identificant punts de millora i desenvolupant-los a la pràctica. El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, URV Desenvolupament Sostenible, amb la instantània "La Tarraco recicla". El segon i tercer premi van ser per a Maria Pérez i Sandra Martín, respectivament. L'objectiu del concurs és estimular la comunitat universitària a reflexionar, a través de la fotografia, sobre els processos que es relacionen amb la reutilització dels residus en els vessants químics, mecànics i industrials. Les VIII Jornades sobre Química Verda estan organitzades per la Facultat de Química de la URV, amb la col·laboració de la Càtedra Dow/URV de Desenvolupament Sostenible, l'Associació Empresarial Química de Tarragona i la Societat Catalana de Química de l'Institut d'Estudis Catalans. Q Alimentació i Medi Natural de la Generalitat ha signat un acord amb la Fundació URV per dur a terme aquesta investigació. Unitat per captar fons per a projectes internacionals L'Institut d'Investigacions Sanitàries Pere Virgili (IISPV) ha creat una Unitat de Projectes Internacionals per captar fons per a projectes de salut. Elisabet Vilella, directora de l'Àrea de Recerca de l'Hospital Universitari Institut Pere Mata, és la directora científica de la Unitat i Pablo Coret, expert en gestió de projectes, n'és el coordinador tècnic. L'objectiu és promoure la internacionalització dels grups de recerca i de la institució i la captació de fons internacionals, sobretot del programa europeu Horitzó 2020 en el qual hi ha una partida de 7.500 milions d'euros per al repte social de salut. 4 MAIG 2015 i.UNIVERSITARI Bernat Ollé, premi Fundació Princesa de Girona Empresa Bernat Ollé Pocurull, graduat en Enginyeria Química per la URV l'any 2002, ha estat guardonat amb el premi Fundació Princesa de Girona Empresa 2015. Els seus projectes han despertat l'interès de la indústria farmacèutica en el seu desenvolupament i aplicacions en l'àmbit de les ciències de la salut. Aquests premis reconeixen la trajectòria innovadora i exemplar de joves d'entre 16 i 35 anys, així com la d'una entitat que treballi en favor dels joves. La categoria empresa premia joves amb iniciativa emprenedora que hagin liderat o impulsin projectes d'empresa originals i viables, que destaquin pel seu impacte positiu en la societat. Dotats amb 10.000 euros i una reproducció d'una obra de l'escultor Juan Muñoz, els guardons s'entregaran al mes de juny en el marc del Fòrum IMPULSA 2015, en un acte presidit pels reis. Constanza Fernández i Neus Alberich guanyen els premis DEAA MacMillan 2014 Constanza Fernández, que va estudiar al Col·legi La Salle de Reus, i Neus Alberich, a l'Escola Puigcerver de la mateixa ciutat, van rebre el primer i segon premi DEAA MacMillan 2014, respectivament, com a millors estudiants en llengua anglesa a les PAU 2014. Els guardons, que atorguen el Departament d'Estudis Anglesos i Alemanys i l'editorial MacMillan, es van lliurar el 21 d'abril al campus Catalunya. Aquest premi vol afavorir l'aprenentatge de la llengua anglesa i reconèixer la tasca del professorat d'anglès de l'etapa de secundària. Mònica Sales, guanyadora del 30è Premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular Mònica Sales, professora del Departament de Filologia Catalana de la URV, ha rebut el 30è Premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular. Salas, que exerceix la docència al campus Terres de l'Ebre, va rebre el guardó per "Quan les revistes conten rondalles. Les publicacions periòdiques del segle XIX com a font inesgotable de literatura popular", un treball d'investigació que dóna a conèixer les dades bibliogràfiques d'un conjunt de rondalles publicades durant el segle XIX en 15 revistes catalanes de l'època, d'un total de 28 d'analitzades. L'enginyer químic Ignasi Fabregat, guanyador del premi Dow 2015 Ignasi Fabregat, enginyer químic per la URV, ha guanyat del premi Dow 2015. El jurat ha valorat les seves competències, el projecte i la seva trajectòria curricular i personal. El lliurament del premi va ser presidit pel Conseller d'Interior de la Generalitat, Ramon Espadaler, en un acte en què, a més dels representants de l'empresa, també hi van assistir el rector de la URV, Josep Anton Ferré, i el director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química (ETSEQ), Josep Bonet. El premi està dotat amb una posició laboral estructural a Dow, en una de les localitzacions de Dow EMEA (Europa, Orient Mitjà i Àfrica) i amb una placa commemorativa. A més, també pot incloure una ajuda econòmica per al desplaçament i instal·lació del premiat al nou lloc de destí laboral. El jurat també va voler destacar l'alt nivell dels cinc finalistes: Isaac Balagué, Anna Marquès, Júlia Minguella Sendra, Joan Miralles Pérez i Pau Siscart. Creat l'any 1978, el premi valora els mèrits acadèmics i humans així El guanyador, Ignasi Fabregat, durant l'acte de lliurament del premi. com els projectes professionals i de receca dels alumnes que acaben els estudis superiors d'Enginyeria Química a la URV. Des del 2013, la dotació del premi Dow s'ha convertit en una oportunitat laboral real. Poden optar-hi els estudiants d'Enginyeria Química que acabin la carrera l'any de lliurament del premi i demostrin la utilització de les competències crítiques comunes a Dow i l'ETSEQ de la URV. Per participar en aquesta convo- URV catòria, els aspirants han dut a terme entrevistes amb el jurat i han de fer una presentació sobre les solucions que aporta l'enginyeria química per solucionar els reptes de la humanitat. Una característica distintiva del premi és que els estudiants poden proposar les seves candidatures, però també els professors de l'ETSEQ, altres estudiants i personal de la Universitat poden proposar o donar suport a la nominació. Q Entitats de Tarragona presenten setanta propostes al II Mercat de Projectes Socials Des d'un projecte relacionat amb els beneficis de l'escalada en el món casteller fins a la creació de material didàctic per a adults amb síndrome de Down, passant per l'avaluació de criteris nutricionals en paràlisi cerebral. Són només tres dels setanta projectes -d'interès per titulacions de tots els àmbits de coneixement- que el 28 abril es van presentar al II Mercat de Projectes Socials que es va fer al campus Sescelades. Les entitats presenten projectes de tipus molt divers, que volen activar amb la participació dels alumnes de grau i màster de la URV de diferents disciplines. Els estudiants poden fer d'aquests projectes reals el seu treball de fi de grau o de màster. Enguany 23 entitats de Tarragona van compartir les seves idees i necessitats amb els estudiants i els professors universitaris. Al punt de trobada s'hi va exposar la informació de l'entitat i els responsables van atendre les preguntes de les persones interessades. A les sala Àgora cada entitat va tenir vint minuts per exposar els seus projectes i poder aclarir dubtes dels possibles candidats i professors. Un cop exposats els projectes, els alumnes podien escollir si volien dedicar el seu treball de fi de grau o màster a fer-ne realitat algun. Ho van poder fer amb la tutorització del seu professor. Els projectes són oberts a diferents ensenyaments i en alguns casos es necessiten estudiants de diferents perfils. El II Mercat de Projectes Socials és una activitat inclosa en el programa d'Aprenentatge Servei que rep el suport específic del Consell Social de la URV. Q Premi al projecte Horts Socials El projecte Horts Socials ha rebut el Premi d'Acció Social Mercè Bañeras i Maria Figueres en la categoria d'innovació social, que atorga Plataforma Educativa. Aquestes distincions tenen la voluntat de reconèixer la tasca de persones, entitats, serveis i projectes que des de l'acció social contribueixin a millorar la qualitat de vida de les persones que viuen a Catalunya. Horts Socials va néixer l'any 2014 d'una convocatòria de projectes socials a la Universitat. Proposa preparar, construir, condicionar i convertir una zona del campus Catalunya de la URV, que es troba en desús, en un espai agrourbà. Aquesta iniciativa implicarà la participació de col·lectius socialment vulnerables junt amb membres de la comunitat universitària, que treballaran en convivència social i ambiental. El projecte preveu posar en marxa deu horts socials d'aproximadament 40 m2. 2015 Maig 19 ESPECIAL QUÍMICA Coyuntura La industria química, segundo sector industrial de la economía española Representa el 12,4% del Producto Industrial Bruto, solo superada por la alimentación REDACCIÓN / TARRAGONA Según los datos de Contabilidad Nacional, la Industria Química Española alcanzó en 2013 un Valor Aña adido Bruto de 15.691 Millones de Euros, lo que supuso el 12,4% del total del valor añadido que gen nera la industria manufacturera española. Este dato la sitúa como el segundo mayor industria por su u contribución al PIB, superando al sector del metal (11,5%) y al de transporte y automoción (11,1%), y sólo por detrás de la Industria de la Alimentación. El sector químico español cerró 2014 con una cifra de negocios de 56.386 Millones de Euros, un 2% más que en 2013, y acumulando un crecimiento del 13,4% desde 2007, año previo al inicio de la crisis, frente al retroceso del 24% que acumula el conjunto de los sectores industriales en España. Respecto a la distribución sectorial de la cifra de negocios, no ha habido cambios significativos y las Especialidades Farmacéuticas continúa siendo el subsector más representativo al aportar el 21,7% de esta cifra de negocios. Le sigue de cerca el sector de Materias Primas Plásticas y Caucho, que aporta el 20,5% de la cifra de negocios, tras ella la Química Orgánica (12,6%), Otros productos de Consumo (8,3), Pinturas y Tintas (7%), Perfumería y Cosmética (6,9%), Detergencia y Productos de Limpieza (6,5%), Materias Primas Farmacéuticas (4,8%), Gases (2,7%), Inorgánica (2,7%), Agroquímica (1,6%), Colorantes (1,3%) y Fibras (0,5%). Los mercados exteriores, donde ya realiza el 57% de sus ventas, fueron nuevamente el prinicipal artífice del crecimiento del sector, registrando las exportaciones un incremento del 3,6%, hasta los 32.000 millones de Euros, frente a 2013, y del 40% respecto a 2007. Y aunque en 2014 la exportación continuó siendo la principal baza de crecimiento, no ha sido la única, como en años anteriores, puesto que empezó a apreciarse la reactivación del consumo y la demanda internas, lo que ha permitido apoyar el crecimiento productivo de la química de consumo al cierre del año. Por su parte, las importaciones crecieron un 1,1% en 2014 hasta los 35.110 millones de euros, por lo que la balanza comercial se encuentra ya en el 91% de cobertura, casi 20 puntos más de los que se registraban en 2007. La cifra de negocios creció en 2014 un 2% situándose en 56.400 millones, gracias a las exportaciones Los puestos de trabajo crecen un 6,1% El sector químico, que ha demostrado ser uno de los sectores industriales más consolidados de la economía española, contribuye a la generación de riqueza con una aportación fiscal y salarial que supera ya los 12.000 millones de euros anuales. Asimismo, ha sido de los principales sectores de actividad generadores de empleo en el último año. Según los últimos datos publicados por el INE en la Encuesta de Población Activa, el sector químico registró 10.100 nuevos asalariados en los últimos doce meses pasando de emplear de manera directa a 164.300 personas en 2013 a 174.400 en 2014 (media anual) lo que se traduce en un crecimiento del 6,1% que contrasta con el 2,53% de incremento de la tasa de ocupación nacional en los últimos 12 meses (variación anual), según los últimos datos publicados. Se trata además de empleo de calidad ya que la tasa de contratación indefinida del sector alcanza el 95% mientras que la media industrial se sitúa en el 85% y la media nacional en el 77%.Q Maig 20 2015 ESPECIAL QUÍMICA Entrevista Teresa Pallarès Directora general AEQT "Si no hay una apuesta industrial valiente y decidida lo que hacemos no servirá de nada" DANI REVENGA / TARRAGONA La directora general de la AEQT, Teresa Pallarès, es una de las personas que ha protagonizado el primer año de proyección de ChemMed en los escenarios internacionales. Después de estos meses de 'feed back' con el sector, Pallarès tiene claro que el potencial del clúster de Tarragona para atraer nuevvas apuestas empresariales que renueven su dinamismo es real. Tan real como los obstáculos que el terrritorio tiene para conseguir este objetivo. Si por un lado disponer de un puerto como el de Tarragona, un rack compartido, un clúster compacto, un entorno académico puntero o unas empresas de se ervicio de primer nivel son activos que juegan a favor, los elevados costes energéticos y el retrasso en algunas infraestructuras clave juegan muy en contra. Pallarès reivindica una política industria al firme que solucione estos déficits que dificultan el futuro del sector químico en Tarragona. - Después de un año presentando ChemMed en escenarios internacionales del sector, ¿qué impresión tiene de sus posibilidades para atraer actividad a Tarragona? Que Tarragona es un espacio que tiene todo lo necesario para ser aún más protagonista a nivel internacional, pero que si esta apuesta no va acompañada de una política industrial valien- te y decidida se puede quedar todo en agua de borrajas. - ¿En qué segmentos dentro del sector químico ha percibido más interés? Tarragona es un buen espacio para atraer cualquier actor de la cadena de valor, sea dentro o fuera de ella, en el mundo de los suministros o las transformadoras. Pero con el potencial en investigación y en conocimiento que tiene este territorio, y dado también el nuevo papel que jugará Europa en el futuro, debemos hacer un paso decidido hacia las especialidades, los productos de alto valor añadido. - ¿En qué hay que mejorar para atraer estas inversiones? En el coste de la energía y en materia de infraestructuras, o, lo que es lo mismo, el precio de la electricidad y la construcción del tercer carril. - Estos temas, junto con otros como la autovía A-27 no avanzan o lo hacen muy lentamente… Es una asignatura pendiente que condiciona al resto de las notas. No podemos seguir esperando, porque vamos perdiendo inversiones, empleo, economía, oportunidades y prosperidad para la gente y el territorio. - En este sentido, desde la AEQT hacen una labor muy importante de relación con las administraciones para que entiendan las necesidades del sector. ¿Se consigue? Se consigue, pero queda trabajo por delante. Tenemos un territorio, a todos los niveles, bien cohesionado, que sabe anteponer los objetivos comunes, y éste proyecto lo es. Aún así, debemos mejorar en que en los espacios donde se decide la política industrial entiendan como es de importante este desarrollo para el país, ya que supone más del 12% del PIB industrial. - ¿La falta de una política industrial decidida en España es un 'handicap' en los objetivos de ChemMed? “Necesitamos un pacto de estado sobre política industrial, con un rumbo estable, a medio y largo plazo” Más que una política industrial decidida diría que lo que necesitamos es un pacto de estado. La política industrial debe seguir un rumbo estable con la mirada puesta a medio y largo plazo. Si queda expuesta solo a las legislaturas, ésta no avanza, genera inestabilidad y ahuyenta posibles inversiones. - ¿El ciclo electoral que se avecina genera inquietud? Un año con tantas elecciones genera, en muchos casos, la paralización de proyectos, y es eso lo que puede provocar inquietud. Es importante, por eso, tener políticas que vayan más allá de los ciclos electorales y que den estabilidad a una industria que va a crecer de media un 4,5% anual hasta 2030. - En el territorio, sí parece que la sintonía con las administraciones es buena. ¿Qué queda por hacer en cuanto a proyectos que dependen de los municipios o del gobierno autonómico? Seguir por el mismo camino, sobre todo con las administraciones más cercanas. Ambos sabemos cómo puede revertir el éxito de este proyecto para nuestro territorio y nuestra gente. Por eso trabajamos tan unidos, porque el objetivo y sus beneficios son comunes. - Otro activo de ChemMed es el nivel de relación con el entorno académico y la aportación especializada que los centros de investigación hacen al sector químico. ¿Hay margen para continuar mejorando la relación sector - entorno académico? Por supuesto. Somos un referente, pero esto avanza tan rápido que lo que debemos hacer es seguir alimentando esta relación. Cuando proyectamos esta marca al mundo uno de nuestras fortalezas, que defendemos con más orgullo, es la preparación que tiene el entorno y su gente en Tarragona. Y eso es gracias a la Universitat Rovira i Virgili, los centros de formación profesional, los centros de investigación, etc… - Otro de los vectores de ChemMed es apostar por el desarrollo de la formación profesional dentro del modelo dual, fijándose en el ejemplo alemán… Como decía en la pregunta anterior, es crucial. La formación profesional ha sido un pilar en países muy industrializados del centro de Europa, que además ha creado una clase media fuerte y estable. Tener profesionales excelentes da un valor añadido muy importante al desarrollo de nuestra industria. Trabajamos, también en formación, con y para el territorio. Q 2015 Maig 21 ESPECIAL QUÍMICA ChemMed desde fuera (I) ChemMed Tarragona, un paso adelante necesario para la química europea Los clústeres fueron definidos por el profesor Michael Porter en 1998 como "aglomeraciones geográficas de empresas, proveedores, prestadores de servicios e instituciones asociadas en un campo en particular", que se distinguen por la proximidad geográfica y la creación de valor. En la mayoría de los casos, los clústeres se han desarrollado de forma natural y tienen un papel clave en el soporte del rendimiento corporativo y la competitividad regional. Este desarrollo, se ha producido a causa de una serie de factores. La ubicación de características específicas que es, obviamente importante para la industria química, sin olvidar la importancia de factores como la disponibilidad de materia prima de las refinerías, el acceso de aguas profundas a través de un puerto, los beneficios de infraestructuras como gaseoductos, redes de carreteras y ferrocarriles eficientes, la disponibilidad de servicios especializados, recursos humanos técnicamente cualificados y los centros educativos para dar soporte a la investigación. Todos estos, solo son algunos componentes críticos que dan soporte al crecimiento de un clúster. La industria química es, por naturaleza, un sector altamente integrado, que fabrica productos básicos que acaban siendo la materia primera para los productos diferenciados y especializados. La proximidad de los diferentes actores significa que los productos que a menudo son peligrosos no tengan que ser transportados a través de largas distancias, ahorrando los costes y la reducción de la huella medioambiental. Creo que tampoco hemos de pasar por alto el hecho de que la industria química europea está amenazada. A parte de la realidad demográfica, de las bajas tasas de natalidad y una población que envejece, las empresas europeas están en desventaja en términos de materias primas, los precios de la energía, los costes sociales y una carga reguladora generalmente más alta que la de los competidores de los países menos desarrollados. La industria necesita, con tal de explotar las ventajas competitivas de las que trabajan en bienes establecidos, clústeres sofisticados que atraviesen las fronteras nacionales, mientras los organismos reguladores tienen que estar trabajando para reducir los obstáculos que afectan negativamente la competitividad de la industria. ChemMed Tarragona no disfruta de los beneficios que están disponibles como por ejemplo en los grupos químicos de Rotterdam y de Amberes, en términos de escala, la proximidad a los principales mercados del norte de Europa occidental y como principales puertos de convocatoria de las principales líneas de contenedores y barcos cisterna de paquetería química. Por otro lado, colocado estratégicamente en el extremo occidental de la Mediterránea, ChemMed Tarragona está bien posicionado para recibir crecientes volúmenes de productos importantes de Oriente Medio, que inevitable- mente serán enviados a Europa mientras que el crecimiento de la China se desacelera. Estos productos, buscaran centros de dis- ChemMed Tarragona és un caso clásico de clúster que toma la iniciativa para competir. Me impresiona su energía para desarrollar el sector en Tarragona tribución en Europa del Sud para proveer a la Península Ibérica, el sud de Francia, Italia y finalmente el Magreb. A pesar de todos los profetas de la fatalidad, sigo siendo positivo sobre la industria química europea. Recordemos que, hace tan solo unos años, la industria química norte americana estaba a un nivel muy bajo y vemos a qué velocidad el pronóstico ha cambiado gracias al gas de esquisto. De la misma manera, el reciente colapso del precio del petróleo cerró repentinamente la brecha de arbitraje entre los Estados Unidos y los derivados del etileno europeo. El futuro de los crac- kers europeos flexibles que se ejecutan en las materias primas liquidas ya no es tan sombrío. El mercado europeo es un mercado maduro, sofisticado para los productos de más valor añadido y tiene una fuerte base de investigación. No obstante, no podemos ignorar las realidades demográficas y económicas, y por tanto, hay una presión constante de innovar para seguir siendo competitivos. ChemMed Tarragona es un caso clásico de clúster que toma la iniciativa para competir. Estoy, por tanto, muy impresionado por la iniciativa y la energía de ChemMed para desarrollar el clúster químico de Tarragona. Q Maig 22 2015 ESPECIAL QUÍMICA Entrevista Jesús Loma-Ossorio Presidente de ChemMed Tarragona "Los costes energéticos y la falta de conexión con el ancho internacional nos restan muchas opciones" DANI REVENGA / TARRAGONA Jesús Loma-Ossorio hace balance del primer año de existencia de ChemMed. La nueva marca del sectorr químico de Tarragona va consiguiendo su primer propósito: posicionar el clúster a nivel internaciional. Pero LomaOssorio tiene claro que no es suficiente. Por mucho que ChemMed esté en los foros internacionales donde las principales empresas del sector mueven sus fichas y deciden donde invertirr, la puesta no servirá de nada si Tarragona no soluciona sus puntos débiles, que son los que resta an competitividad a las empresas que trabajan aquí y los que desaconsejan invertir en la zona a las que se interesan por la oferta de ChemMed. Los costes energéticos y la falta de una conexión ferroviaria en ancho internacional que facilite las exportaciones al centro de Europa son los priincipales déficits. - ¿Qué valoración hace del primer año de existencia de ChemMed? La valoración es positiva. Después de este primer año llegan ya los primeros intereses en posibles futuras inversiones. Además, hemos percibido en los diferentes foros donde hemos estado que ChemMed Tarragona sorprende por su capacidad de crear sinergias y generar un marco de infraestructuras y servicios de alto nivel para la empresa que quiera instalarse. - ¿Qué nivel de aceptación de la nueva marca y de su oferta de atraer inversiones ha percibido? La aceptación es buena y la reacción a la marca también. Hay que tener en cuenta, sin embargo, que debemos mejorar en aspectos clave como el coste de la energía y las infraestructuras logísticas si queremos ser más atractivos y ser un destino más competitivo para el inversor. Por mucho que proyectemos la marca no conseguiremos grandes avances si no solucionamos estas problemáticas. - Dicen que ha habido contactos con empresas interesadas. ¿Alguno suficientemente maduro? das en Tarragona preguntan por los elevados costes energéticos, ¿les dicen que el tema tiene solución? Este tipo de contactos empiezan a madurar, pero sabíamos desde el inicio que se trataba de una carrera de fondo, de operaciones a medio-largo plazo. Lo importante es ahora que el mundo nos perciba como una opción interesante donde invertir y, para eso, hay que combatir nuestras debilidades y, después, hacer una buena tarea de marketing y proyección internacional. - ¿Cuáles son los activos de Tarragona que más atraen? La envergadura de las industrias ya instaladas, la cadena de valor que éstas representan, la posición estratégica junto al Port de Tarragona, las sinergias creadas y el entorno que nos rodea a nivel de disponibilidad de personal técnico e investigación. - ¿Y cuáles los que menos? El coste de la energía, la falta de las 'redes cerradas' donde puedan conectarse nuevas empresas y la falta de conexión con el ancho internacional. Restan mucho. - Cuando las empresas interesa- Las empresas saben que Europa tiene un problema con el coste de la energía en comparación con otras regiones. Aún así, no podemos estar a la cola del continente, tenemos que ponernos a la par con los países que lideran Europa industrialmente, es la única manera de competir con ellos. - ¿Y en el caso de la conexión "Por mucho que posicionemos la marca no conseguiremos avances si no solucionamos estos problemas" ferroviaria con Europa en ancho internacional? Lo vimos con el caso de Daimler y el Port de Tarragona hace unas semanas. No es un "Se están perdiendo inversiones por la falta de una conexión ferroviaria con Europa en ancho internacional" problema que traerá consecuencias en el futuro, ya ahora se están perdiendo inversiones por su culpa. Es una obra licitada y que hace demasiado que espera el territorio. Ahora deberían estar acabando las obras y ni siquiera han empezado. - Las administraciones se han implicado en ChemMed, pero en general, y en términos de agilidad y de estabilidad de las políticas industriales, ¿son un punto fuerte de nuestra zona para captar inversión? Las administraciones del territorio saben de la importancia de este proyecto para el futuro y nos han apoyado desde el principio. Esto es muy importante. Cierto es también que necesitamos que los reguladores que marcan la política industrial ofrezcan un marco más estable, menos cambiante y con objetivos de país claros. La política de apoyo industrial no puede ser algo que oscile, debe responder a un pacto de estado, como debería serlo también áreas como la educación o la sanidad. - Desde ChemMed reconocen que esta labor de promoción internacional era algo que se hacía por primera vez y que se aprendería sobre la marcha. ¿Qué han aprendido? Estamos aprendiendo a ir de la mano, más allá de la industria, con un objetivo: buscar un futuro mejor para este territorio. Para seguir liderando el sector en el sur de Europa, para posicionar aún más este puerto que es una fortaleza absoluta, para dar salida a los estudiantes de la zona… Estamos aprendiendo a vender la marca Tarragona en un segmento concreto como es el de la industria petroquímica. Somos una marca en un mercado global que nace, por ejemplo y entre otros aspectos, incorporando el inglés como idioma principal. - Este primer año los retos de ChemMed eran el posicionamiento y la organización interna. ¿Cuáles son los del segundo? Seguimos adelante con el plan de proyección internacional. Además, ahora estamos trabajando en el plan estratégico, que esperemos que esté listo para el verano. Éste nos ayudará a focalizar y reorientar algunas de nuestras acciones. Ser más concretos en nuestro plan de posicionamiento de la marca. - ¿Cómo ve el futuro del sector químico en el mundo, en Europa y en Tarragona? Sabemos que el sector tiene una previsión de crecimiento muy buena en las próximas décadas. Es la ciencia y, entre otras, la química, quien debe dar respuesta a los retos futuros de la humanidad. Nuestro reto es, pues, ser protagonistas en este crecimiento. Pero para ello no podemos estar a la cola en materias como el del coste de la energía o las infraestructuras, aspectos que nos restan competitividad en Europa y, por lo tanto, en el mercado global. Tenemos muy buenos mimbres y, si los que legislan hacen una apuesta real por la industrialización, podemos crear un espacio idóneo para la inversión y para un desarrollo basado en la innovación. Q 2015 Maig 23 ESPECIAL QUÍMICA ChemMed desde fuera (II) El clúster de Tarragona visto des de Lyon Chemical Valley es un territorio económico y estratégico situado en la entrada sud de la ciudad de Lyon que puede explicar más de 150 años de historia en la química. Chemical Valley cuenta con 6000 puestos de trabajo directos en químicas, petroquímicas y refinación. De estos, 4.000 trabajadores están produciendo productos químicos en las plantas de propiedad de Solvay, Total, Bluestar Silicones, Arkema, Kem Un, GDF Suez y Oil French Institute y la cifra restante de 2.000 son científicos de investigación en 6 centros de R+D con una influencia nacional e internacional. Se trata de toda una gestión de una refinería y cracker de vapor donde los industriales producen principalmente polímeros, plásticos y aditivos. Tanto las industrias químicas de Lyon, como la investigación, tienen una alta especialización en la catálisis. Gran Lyon Metropole creó un equipo dedicado a trabajar con la industria con tres objetivos principales: conducir y dar soporte a un campus industrial, dinámico, facilitando los transportes y promoviendo los viajes no motorizados. Todo esto unido al territorio industrial, paisajes urbanos y espa- cios naturales. En marzo de 2015 se organizó en Lyon una conferencia donde el Sr. Jesús Loma-Ossorio, presidente de la Asociación Empresarial Química de Tarragona, fue invitado a presentar ChemMed Tarragona y sus principales características. También en esta conferencia estuvieron representados el parque químico Hoechst i En Tarragona se aplican varias buenas ideas que son dignas de ser reproducidas, como el reciclaje de las aguas residuales, una excelente solución Infraserv, en Alemania. Esta conferencia fue una muy buena oportunidad para descubrir las diferencias y las similitudes entre las plataformas industriales. Sobre los aspectos logísticos, los dos polígonos reciben numerosas infraestructuras (carreteras, ferro- carriles, vías navegables) y la proximidad de un aeropuerto internacional. Tarragona tiene la oportunidad de conseguir instalaciones portuarias con gran fortaleza, dando oportunidades para la importación de materias primeras y la exportación de productos finales. En Lyon, esta dificultad se resolvió con la conexión al puerto de Marsella por oleoductos y barcos en el rio Roine. Los polígonos españoles y franceses consiguen una refinería y crackers optimizando logística y costes para la producción de plástico. Los conferenciantes alemanes remarcaron la oportunidad para el Hoescht Park cuando llego un nuevo consumo de diversas utilidades de fábrica, servicios y uso de los bienes comunes, dando nueva competitividad al conjunto de miembros. ChemMed quiere atraer nuevas plantas en las 200 hectáreas de terreno libre y des de 2011 está haciendo promoción de esta y eso es un punto clave porque es importante desarrollar nuevas actividades industriales y conseguir una economía dinámica. Gran Lyon comenzó una acción similar para 60 hectáreas disponibles en el Valle químico llamado l'Appel des 30 (La llamada de los 30). El objetivo es atraer nuevas inversiones que consolidaran el sistema industrial con nuevas actividades en los campos de la química, energía y medio ambiente. Varias buenas ideas desarrolladas en Tarragona son dignas de ser reproducidas. El reciclaje de agua de la planta de tratamiento de aguas residuales para conseguir agua industrial, por ejemplo, que es una excelente solución para disminuir el impacto sobre el medio ambiente. En Francia, la protección de los vecinos de la industria química es un tema importante a partir del 2001 (accidente de Tolosa), y con la transformación de las normas Seveso II i III ahora. En la Chemical Valley, la posibilidad de expropiar habitantes que viven cerca de la refinería está bajo consideración. El presidente LomaOssorio presentó la excelente idea de conseguir un espacio de 500m de seguridad alrededor del área química para proteger los alrededores de Tarragona. Podemos lamentar que la misma acción preventiva no se pudo hacer cerca de Lyon y lo consideramos un ejem- plo a seguir para el desarrollo de las nuevas actividades de riesgo. Un nuevo estudio de la marca realizada por el Consejo Francés de la industria química (UIC) y el ministerio de industria francés, rebeló la importancia de compartir utilidades, activos y servicios en las plataformas químicas. Tarragona aparece como un referente europeo interesante. Los procesos químicos son fuertes consumidores de energía y la industria de Tarragona esta compartiendo la producción de electricidad y vapor. Como conclusión, es importante recordar las palabras del presidente Loma-Ossorio: "Todas las fábricas químicas de Tarragona son las filiales de grupos internacionales y no hay ninguna sede. Estamos todos unidos para la compra o venta de productos para nuestros vecinos industriales vinculados. Cada fábrica tiene que obtener una buena rentabilidad y ser mejor que las otras fábricas europeas y mundiales de su propio grupo, para asegurarse que la sede no cierre la planta de Tarragona. Tenemos que trabajar juntos para toda la competitividad del polígono y compartir todos los servicios y utilidades que puedan haber" Q ChemMed. En particular, para la organización de un evento de networking químico este año en Tarragona, para permitir a los usuarios potenciales venir y ver por sí mismo su potencial, mientras escuchan a expertos de la industria y las empresas locales, muchos de los cuales son usuarios día a día de las instalaciones portuarias. Pasen y vean lo que Tarragona ha creado con el proyecto ChemMed, un gran ambiente para los negocios y una fabulosa oportunidad de trabajar con individuos con ideas afines que ven el futuro en la logística química. Q ChemMed, una apuesta de futuro con muchas posibilidades Tankbank Singapur está orgulloso de haber trabajado conjuntamente con el Puerto de Tarragona, inicialmente mediante el trabajo de una terminal de gráneles líquidos y más recientemente con el propio equipo del Puerto. ChemMed es una brillante iniciativa que reúne la mente colectiva de las empresas químicas y logísticas de la región, para centrarse en la creación y desarrollo de un hub químico estratégico con el término de la zona portuaria. Es necesario valorar los potenciales de planes de negocios y, más importante aún, el entusiasmo para hacer una propues- Tarragona cuenta con grandes activos, como la disponibilidad de suelo y unas excelentes infraestructuras para impulsar negocios químicos ta de trabajo. Mi experiencia con todo el equipo de ChemMed y del Puerto ha sido percibir dedicación, profesionalidad y una voluntad de hacer funcionar este proyecto. Tarragona cuenta con grandes activos como la disponibilidad de suelo y unas excelentes infraestructuras para hacer de esta zona un lugar perfecto para desarrollar en ella negocios químicos. Por eso, a través de las oficinas de Tankbank estamos activamente impulsando Maig 24 2015 ESPECIAL QUÍMICA Opinión La voluntat de projecció internacional de Tarragona, de la indústria i del Port La logística és un dels sectors que, en un context complex com l'actual, està exercint d'impulsor de la competitivitat i del creixement. De fet, el paper del sector logístic és bàsic per a la internacionalització i una de les peces claus en aquesta estructura són els ports. En aquest sentit, el Port de Tarragona i el seu desenvolupament com a hub logístic es converteix en un dinamitzador del teixit empresarial i de la indústria química, on la logística i el transport són vitals. ChemMed Tarragona és un clar exemple d'aquesta integració entre indústria química i logística. L'aliança entre l'Associació d'Empreses Químiques de Tarragona i el Port de Tarragona es projecta com a eina per donar a conèixer al món la potència del sector químic de Tarragona, des del punt de vista productiu i logístic, però també des de la investigació i la ciència. Aquesta unió entre Port i indústria química és clau gràcies a la creació d'activitat econò- mica, estable i de qualitat. Actualment, els dos impulsors del clúster generen més de 13.000 llocs de treball directes i 35.000 indirectes i induïts; així mateix, l'objectiu és generar més ocupació al voltant de ChemMed Tarragona i la creació de nous entorns i projectes innovadors. La voluntat intrínseca del clúster es basa en fomentar i promoure la cooperació entre les empreses, universitats i administracions públiques que el componen, com s'aposta per una manera d'estimular el creixement en l'àrea de Tarragona basat en la innovació i aprenentatge compartits. ChemMed Tarragona pretén posar en valor per donar a conèixer al món la industria i la logística del nostre territori, amb el suport de les diferents d'institucions, agrupacions empresarials, sindicats i de la URV, com a lloc de recerca i generador de talent, a partir d'aquí ens hem marcat dos objectius molt clars en els que continuem cen- trant esforços. El primer és consolidar les actuals instal·lacions per fer atractiu i competitiu el nostre territori davant les empreses. I per això, posem en valor el nostre valor afegit com a emplaçament únic. El segon objectiu és atreure inversions al nostre territori, exportant la marca ChemMed Tarragona en l'àmbit internacional i ser presents en els esdeveniments internacionals. La posició geogràfica privilegiada del Port de Tarragona i el seu gran potencial el consoliden com un dels ports més importants d'Espanya i de la Mediterrània, amb grans reptes de futur intermodals com el desenvolupament de la Zona d'Activitats Logístiques, la connexió amb ample europeu i la terminal intermodal. Mirant al futur Des del Port de Tarragona mostrem el nostre compromís en el creixement futur i la projecció internacional del nostre territori. I estem convençuts que amb la vocació de ser el punt de referència logística del sud d'Europa serem capaços de respondre als reptes per al desenvolupament futur. Pel que fa a aquest pla de creixement, el Port de Tarragona treballa aquest 2015 amb el repte d'impulsar la seva projecció internacional com a hub logístic. L'aposta del Port per la intermodalitat i, en especial, de l'ús del ferrocarril és vital per a que Tarragona ampliï la seva zona d'influència cap al centre d'Europa; així mateix, l'ample de via internacional suposarà la possibilitat de transportar qualsevol mercaderia cap al centre del continent. En aquesta línia, el Port està preparant el seu sistema ferroviari intern per a l'arribada de l'ample internacional, que permetrà una sortida amb millors condicions i freqüències de les mercaderies amb destí el centre d'Europa. I la recentment construïda terminal ferroviària intermodal, infraestructura al servei de les empreses del territori, i que té accés directe des de la zona de manipulació de contenidors de la terminal de DP World, i des de la zona on se situa la indústria química. Tanmateix, disposar d'ample de via europeu (internacional) amb connexió directa als mercats europeus és primordial per a que el territori aprofiti al màxim les seves oportunitats de creixement i desenvolupament, així com facilitar l'atracció de noves inversions que consolidin la trajectòria creixent de Tarragona com a hub logístic de primer nivell del Mediterrani Amb tot plegat, aconseguirem que aquest territori sigui una ubicació privilegiada des del punt de vista logístic. Un fet que garantirà la competitivitat del sector petroquímic, l'atracció de noves inversions al territori i la creació de riquesa i valor per al nostre territori. Q revierte en el traslado de la actividad industrial a otras zonas del planeta. Nuestra industria en concreto, en Europa, ha reducido ya, desde 1990 más de un 40% sus emisiones, es la más eficiente del mundo, y es sin embargo la que más costes asume en este ámbito. Hay que destacar también una cuarta premisa a tener en cuenta a la hora de elaborar ese plan de acción para incentivar la industria y es que Europa, a pesar de ser una Unión, es también un magnífico escenario de competencia entre sus propios miembros, especialmente en el ámbito industrial. Por ello, la Comisión debe proteger y garantizar que todos los Estados compiten en igualdad de condiciones. El caso de las ayudas para los emisores indirectos es un claro ejemplo. Por último, y en línea con nuestra capacidad competitiva, nuestra industria está especial y profundamente determinada por el desarrollo tecnológico e innovador. De hecho, el sector químico es la industria qué más recursos dedica a la I+D+I. Estos factores son los que marcan el verdadero valor añadido de nuestra producción y los que marcan y seguirán marcando tanto el incremento de la productividad y eficiencia como la mejora de la calidad de los productos y servicios. Para España, como para cualquier otro país, será fundamental promover el liderazgo innovador de su industria para poder competir con eficacia. Precisamente por este motivo, resulta prioritario que la Administración desarrolle un procedimiento ágil de registro de nuevos productos, lo que a su vez redundaría en una posición más competitiva de nuestro país en cuanto a su dimensión innovadora. En resumen, Europa sin industria difícilmente podrá ofrecer empleo de calidad y generar una economía sólida y estable. Sin la industria, a lo único que podremos aspirar es a una economía de servicios asistenciales porque los avanzados, no nos engañemos, están directamente vinculados a la industria y a su capacidad innovadora, en este grupo están las ingenierías, los centros de innovación e investigación, la consultoría o cualesquiera que se puedan imaginar. Y lo cierto es que ese objetivo del 20% parece por el momento estar lejos de alcanzarse. Q La Industria química: un pilar fundamental para la reindustrialización en España La industria química española cerró el pasado ejercicio con una cifra de negocios de 56.400 millones de Euros, un 13,3% más que la registrada al inicio de la crisis en 2007, e incrementó su contribución al Producto Industrial Bruto hasta el 12,4%, convirtiéndose así en el segundo sector industrial que más valor añadido aporta a nuestro país, sólo por detrás de la alimentación. Sus ventas en mercados exteriores alcanzaron también el pasado año la cifra de 32.000 millones de Euros, dato clave para entender el crecimiento del sector en un entorno económico en el que se ha destruido en los últimos 7 años prácticamente la cuarta parte del tejido industrial español. Pero, tras años, décadas, de retirarle la mirada, la focalización de España y de Europa en general hacia la industria es un fenómeno relativamente nuevo en contraposición a la pérdida de músculo industrial que se ha materializado en una pérdida de un 30% de la producción industrial desde 2007 en el caso concreto de nuestro país. La reindustrialización aparece en las agendas políticas y aunque la Administración es cada vez más consciente del rele- vante papel que juega la Industria en su conjunto como motor económico para garantizar un crecimiento sostenible y fraguar un nuevo modelo económico más estable, hace falta algo más y desde luego ese plus requiere invertir muchas tendencias. Cierto es que Jean Claude Juncker puso un especial énfasis en la estimulación del crecimiento industrial de la Unión Europea en julio del pasado año ante el Parlamento Europeo mostrando como una prioridad en la nueva agenda política de la Comisión Europea el planteamiento de recuperar el 20% del PIB Europeo basado en la Industria. Esto revertiría por supuesto en mayor estabilidad en el empleo y por extensión en la economía. El plan de acción que la Comisión previsiblemente presentará antes de acabar el semestre con las medidas concretas para materializar ese impulso al crecimiento industrial requiere que se tengan en cuenta determinadas consideraciones que desde luego desde el sector químico creemos son cardinales. En primer lugar, no nos cansaremos de repetir que Europa requiere con suma urgencia disponer de unos costes energéticos competitivos ya que sin resolver primero esta cuestión de vital relevancia empezaremos por terminar de perder la industria de base, que es la que cimenta la pirámide industrial y cuya misión fundamental sin duda es ofrecer solidez al resto de tejido industrial. En segundo lugar, la abundancia normativa debe racionalizarse. Sólo en el sector químico, cada tres días entra en vigor una nueva pieza legislativa que afecta directamente a nuestra actividad, con lo que esto conlleva en término de costes y cargas burocráticas dibujando un escenario de inseguridad jurídica debido a solapamientos normativos y referencias cruzadas que dificultan seriamente cualquier toma de decisión favorable al emprendimiento de nuevas inversiones. Asimismo, y por si fuera poco, la política de lucha frente al cambio climático carga especialmente sobre el sector industrial pese a que en conjunto, la industria europea sólo es responsable del 1% de las emisiones globales. Esto, una vez más, tiene consecuencias directas sobre las decisiones de desinversión y que 2015 Maig 25 ESPECIAL QUÍMICA Opinión La química, motor de coneixement i especialització El sector químic és un àmbit industrial plenament integrat en la societat i l'economia de les comarques del sud de Catalunya. A la Universitat, per exemple, tenim totes les eines de formació, recerca i desenvolupament que serveixen al món de la química, i gràcies a la nostra relació amb la indústria tenim en aquest camp una potència que es projecte més enllà d'aquest territori. Podem dir que el sector químic ha estat un dels puntals sobre els quals s'ha construït la URV i la Universitat és avui un dels puntals sobre els quals es construeix el futur del sector químic. Cal recordar que la relació de la Universitat Rovira i Virgili amb el sector va començar abans del naixement de la mateixa URV, quan es van implantar a Tarragona els estudis de química de la Universitat de Barcelona, que més tard es convertirien en l'actual Facultat de Química. Aquesta llarga relació s'ha intensificat i diversificat en la mesura que tant la Universitat com la indústria creixien. Dins la Universitat naixia l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química (ETSEQ) i més tard, fora de la URV però amb el seu impuls i suport, l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ) i el Centre Tecnològic de la Química de Catalunya (CTQ). Són peces d'un pol de generació de coneixement i d'innovació tecnològica estretament lligat a la indústria amb la qual impulsem el clúster ChemMed Tarragona, un dels motors socioeconòmics més potents de Catalunya. Com tot sector econòmic i industrial, la química ha de preocupar-se per la sostenibilitat, i crec que el sector ho fa. La Universitat no pot deixar d'acompanyar-lo. Així, doncs, capacita els professionals que hi treballen i investiga en el desenvolupament nous productes, processos i serveis que contribueixen a la competitivitat internacional del sector. Per això puc dir que la Universitat, conjunta- ment amb els centres d'investigació i desenvolupament tecnològic, som un dels puntals sobre els quals es construeix el futur del sector químic. Però no només del sector químic. La indústria necessita professionals de la química, però també de la mecànica, l'electrònica, les ciències ambientals, la informàtica, l'economia, el dret, l'arquitectura, la salut o l'antropologia. Molts cops les innovacions en un sector tenen origen en els descobriments d'altres àmbits científics que ajuden a millorar processos, permeten crear nous productes o generen noves necessitats. En aquest món globalitzat, el canvi permanent i la interdependència entre sectors i regions ens aboca a una especialització intel·ligent com la que avui proposa la Unió Europea. En aquesta estratègia el valor radica a fer allò que no fan altres, o fer-ho millor i abans que els altres. La condició per aconseguir-ho és disposar del coneixement més avançat i diversificat possible i per això cal una Universitat i uns centres de recerca capdavanters. Després cal aplicar aquests coneixements en els àmbits en què som més competitius. La química ho és. Q ment, recerca i innovació, bones infraestructures de comunicació i mà d'obra qualificada per aconseguir-ho. En el camp de la internacionalització, estem incrementar les exportacions, comptem amb una bona estructura de recerca, desenvolupament i innovació i estem afrontant el repte que ens planteja l'economia verda i circular, cercant l'eficiència i el respecte al medi ambient. Tot això ens ha de permetre tenir una indústria química referent pel conjunt del país. Però també hem d'actuar des de la vessant de les infraestructures de país per garantir el progrés del sector. Tenim bones instal·lacions portuàries, però ens manca millorar la infraestructura de transport per ferrocarril, la construcció del corredor ferroviari en tota la seva amplitud i com a mesura immediata, cal el tercer fil. Hem de continuar apostant per la formació de joves professionals per al sector i afrontar els reptes de dissenyar i desenvolupar un sistema eficient de subministrament energètic. Aquests reptes que ens hem plantejat no serien possibles sense l'impuls que ChemMEd, el Clúster de la química, està portant a terme en benefici del conjunt del sector. Aquest treball entre administració i empresa i també entre les pròpies empreses generant espais de sinergies, de col·laboració i cooperació ens permetran conjuntament assolir els objectius que ens hem proposat. Q L'estratègia industrial de Catalunya i la indústria química La recuperació de l'activitat econòmica és un fet. Totes les dades macroeconòmiques evolucionen de forma positiva i es va consolidant una dinàmica de recuperació i creixement econòmic. No obstant, hem de tenir en compte que encara perduren les conseqüències socials de la crisis econòmica, especialment pel que fa a l'ocupació. Cal crear una ocupació més estable i aquest és un dels objectius prioritaris del Govern de Catalunya. Aquest objectiu només el podrem assolir si som capaços de transformar el nostre model de creixement econòmic i apostar per aquells sectors generadors de més valor afegit i que es poden inserir en una economia globalitzada, com són els sectors industrials. Des del Govern de Catalunya hem impulsat una nova estratègia industrial per situar l'aportació de la indústria a l'economia catalana en un 25% del PIB l'any 2020, cinc punts per damunt del pes actual, i per què la indústria contribueixi de forma decisiva a la cohesió social i la cohesió territorial. L'estratègia industrial per a Catalunya neix amb una nova concepció de les polítiques industrials. Prioritzem l'àmbit sectorial i adaptem a les necessitats dels diferents sectors les polítiques instrumentals clàssiques d'internacionalització, innovació, clúster i creixement empresarial. Un treball que hem fet amb la participació del món de l'empresa, i és que ens agrada explicar que aquest procés té impuls públic però lideratge privat, de fet les empreses són majoritàries en els diferents comitès de treball i en la definició dels diferents plans d'actuació. Hem identificat set àmbits estratègics de la indústria catalana, en els que tenim capacitat de creixement i de lideratge en el món. Entre aquests, hi ha l'àmbit de l'energia, la química i els recursos, que acumula una facturació de 27.000 milions d'euros i representa 49.000 llocs de treball, més de 14.000 milions d'euros de facturació i 32.000 llocs de treball corresponen al sector químic. Un dels reptes estratègics d'aquest àmbit és consolidar Catalunya com el pol químic més important del Sud d'Europa. Tenim possibilitats de creixement i desenvolupament, un teixit empresarial divers i altament competitiu, amb una bona estructura de coneixe- Maig 26 2015 ESPECIAL QUÍMICA Un año de ChemMed Los primeros 12 meses se han centrado en el posicionamiento de la marca. Ahora ChemMed pisa el acelerador para mejorar su oferta DANI REVENGA / TARRAGONA ChemMed se constituyó hace ahora poco más de un año con un objetivo claro: dar un paso adelante pa ara inyectar dinamismo al sector químico de Tarragona y garantizar su futuro. Una misión que debíía desempeñarse en los escenarios internacionales del sector, presentando gracias a esta nueva marcca los activos de Tarragona para atraer nuevas inversiones. Después de este primer año, sus miembros hacen un balance satisfactorio, pero reconocen que queda mucho por hacer. La marca ya existe y emp pieza a ser conocida, pero hay que pulir los aspectos del contenido de la oferta de Tarragona que e no son bien valorados. ChemMed ya se ha presentado a una veintena de foros internacionales del sector químico. Un recorrido suficiente para hacer las primeras valoraciones. Su presidente, Jesús Loma-Ossorio, asegura que "no solo nos hemos dado a conocer, sino que hemos tenido feedback, y muy bueno". Loma-Ossorio reconoce que "hasta ahora Tarragona era una gran desconocida a nivel internacional en el sector porque nunca se había hecho esta labor de promoción, ahora ChemMed asegura que el ‘feedback’ con el sector a nivel internacional es muy bueno Foto de familia de los integrantes de ChemMed, el día de su presentación, en marzo de 2014. nos hemos dotado de las herramientas necesarias para hacerlo bien, y estamos satisfechos, aunque queda mucho trabajo". Anne Berg, de BASF, describe la labor de ChemMed como "un proyecto de marketing, pero no solo para que sepan quienes somos y donde estamos, sino muy especialmente para que se conozcan nuestros puntos fuertes". Miguel Muñoz, de Clariant, cree que "el primer público que tenemos son nuestras propias empresas, que perciben lo que estamos haciendo y lo valoran". Desde el sector logístico, Ignacio Casajús, de Vopak Terquimsa, se congratula que "ahora los que nos dedicamos a la logística ya no estamos solos en los escenarios internacionales; nosotros ya promocionábamos Tarragona, pero es un lujo ahora estar acompañados por representantes de las empresas que operan aquí, porque eso nos arropa mucho en reuniones El posicionamiento continuará, pero el foco se pone en solucionar los déficits históricos de desarrollo de negocio". Marc Fargas, de Ercros, destaca el elemento de cohesión territorial que constituye ChemMed y el hecho de que "somos un clúster compacto". Fargas cree que los activos de ChemMed "son importantes, pero hay que visualizarlos más, por eso estamos en contacto con consultoras para que nos orienten sobre las mejores estrategias para construir el futuro industrial de Tarragona". Teresa Pallarès, directora general de la AEQT, coincide en que "hemos mejorado mucho nuestra visibilidad, y esto es el paso previo para captar inversiones, que es nuestro objetivo". Pallarès explica que "suscitamos interés, ya hemos tenido muchas demandas de información y algunos contactos más serios, pero tenemos que seguir trabajando". La directora de la AEQT subraya también que el entorno del sector está alineado con nuestros objetivos: "Que vayamos de la mano de las administraciones, el puerto, la universidad… nos ayuda mucho a mostrar una zona con un gran potencial a las empresas interesadas en invertir aquí". La marca y el producto A pesar de esta valoración positiva Kepa Díaz de Mendíbil advierte que "ChemMed es la marca, pero nuestros clientes potenciales valorarán el producto, ya ahí tenemos que mejorar algunas cosas". "Este año hemos puesto la marca, el envoltorio en el escaparate, y eso es muy positivo, pero nuestros clientes no El DAFO de Tarragona ante el sector químico Aunque ChemMed tenga una vertiente de marketing muy importante para proyectar la imagen de Tarragona, sus impulsores saben que las decisiones de las empresas a la hora de invertir en un determinado lugar se toman fundamentalmente bajo el frío análisis de los números, de la competitividad que permite esa zona. En este sentido, ChemMed identifica com sus fortalezas aspectos como el Puerto, el rack de tuberías, la existencia de un clúster compacto e interdependiente, un entorno de empresas de servicios expertas, una mano de obra con tradición en el sector y unos centros académicos de conocimiento e investigación que dan valor añadido a la actividad industrial. Sin embargo, Tarragona cuenta también con algunas debilidades evidentes, como son los elevados costes energéticos y de materia prima, la inexistencia de un ancho internacional ferroviario que llegue hasta el corazón de Europa, los retrasos en otras infraestructuras clave como la A-27, la apatía del mercado interior español y la complejidad legislativa. En ChemMed saben que solucionar algunos de estos últimos puntos es clave para que la balanza de las inversiones se decante a favor de Tarragona. son tontos, y si abren el envoltorio y lo que ven no les gusta, no lo compran". Los costes energéticos, las infraestructuras pendientes y la falta de una política industrial clara y estable son las asignaturas pendientes en los que ChemMed pondrá el foco para terminar de configurar una oferta que precipite nuevas inversiones en la zona. Q 2015 Maig 27 PORT Tràfics El Port va tancar el 2014 amb un increment de tràfics del 13,62% i 5,3 milions de beneficis El primer trimestre de 2015 el volum de mercaderies ja ha pujat un 7,9%, el que augura que l'any tornarà a ser molt positiu REDACCIÓ / TARRAGONA Les xifres finals del volum de mercaderies gestionades al Port de Tarragona durant el 2014 van confiirmar el que ja s'havia anunciat: l'any passat va ser un any de recuperació al Port de Tarragona, dessprés d'un mal 2013. Amb un creixement del 13,62%, els tràfics totals al Port van tornar a fregar elss 32 milions de tones. Una xifra que, si continua la tònica del primer trimestre d'aquest 2015, en qu ue el creixement s'ha disparat fins el 7,9%, podria arribar a superar els 33 milions de tones. La diversificació de tràfics és una de les claus del creixement del Port en el volum de mercaderies gestionades. El passat exercici el Port va moure 31,9 milions de tones i va obtenir un benefici de 5,3 milions d'euros, amb una xifra de negoci de 49,1 milions d'euros. Amb un increment del 13,6%, la instal·lació tarragonina va ser la que més va créixer al Mediterrani. Enguany, les previsions apunten que mantindrà la tendència i que repuntarà un 3,5%, fins a assolir els 33 milions de tones. Amb aquests resultats, el Port de Tarragona es va situar l'any passat com la cinquena instal·lació de l'Estat. L'augment va ser del 13,62%, el segon més important de l'Estat en termes percentuals. Després dels mals resultats de 2013 en el tràfic de carbó i cereals, el sector dels sòlids a lloure es va recuperar més d'un 30%. En termes absoluts, les exportacions van representar 7,8 milions de tones -un 8,6% més, i les importacions uns 23,7 milions de tones un 15% més-. Segons va apuntar el president de l'Autoritat Portuària, Josep Andreu, durant el primer trimestre d'aquest any 2015 ja s'ha acumulat un tràfic de 8,25 milions de tones -un augment del 7,9%- i els bons resultats del mes d'abril situen el creixement anual per sobre del 10% durant el primer quadrimestre. Les expectatives de cara a aquest exercici, però, són més moderades, i s'estima assolir un augment del 3,5%, amb un tràfic de 33 milions de tones. Inversions de futur El Port de Tarragona preveu realitzar inversions per un import de 30,1 MEUR. Les actuacions ferroviàries per electrificar i adaptar a l'ample europeu les línies fèrries que connecten amb l'estació intermodal rebran una injecció de 5,8 MEUR. Tot i això, Andreu es va mostrar mostrat "decebut" i "preocupat" amb Foment pels retards en la implantació del 'tercer fil', ja que no disposarne resta competitivitat al Port i ha provocat que empreses com Daimler descartessin instal·larse a Tarragona. En aquesta línia, també va reivindicar l'autovia A-27. Una altra de les inversions destacades recau en la urbanització i la construcció dels accessos a la futura Zona d'Actuacions Logístiques (ZAL), amb 2,1 MEUR. Andreu es va mostrar confiat que la Direcció General d'Urbanisme aprovi definitivament el projecte, presumiblement pels volts de la tardor. L'Autoritat Portuària també destinarà 4,5 MEUR a estructures i urbanització, 3,9 MEUR a nous edificis i remodelacions o 4,5 milions a sistemes de protecció, seguretat portuària i contra incendis. El president del Port va avançar també que, a finals de maig o durant el mes de juny, es traurà a licitació la rehabilitació i explotació durant un període de 50 anys de l'antiga seu de la institució, que es preveu destinar a oficines. A més, l'ens treballa en la reforma de l'antic Pòsit de Pescadors, on preveu ubicar les oficines de l'àmbit Port-ciutat i una sala polivalent. Pel que fa a la passarel·la de vianants que salvarà les vies a l'alçada del Miracle, es preveu licitar-la al juliol perquè les obres puguin iniciar-se a l'octubre. Q El Port té compromesos 22 creuers durant les pròximes dues campanyes REDACCIÓ / TARRAGONA El Port de Tarragona té confirmats vuit creuers aquest any i catorze el 2016, amb una previsió de transportar més de 17.000 passatgers. A més, l'atemptat a Tunísia comportarà que el Costa Favolosa, amb capacitat per a 3.800 persones, també faci una escala a la ciutat. Amb aquess 8 creuers d'aquest any, el Port preveu rebre 6.800 passatgers. Arran de l'atemptat a Tunísia finalment també s'hi sumarà, al setembre, el creuer Costa Favolosa -de l'empresa Costa Cruceros- amb una escala que portarà a la ciutat 3.800 turistes més. De cara a l'any que ve, es preveuen 10.500 passatgers en els esmentats 14 creuers. Unes xifres "modestes", va admetre Andreu, però que es valoren com satisfactòries tenint en compte que el Port de Tarragona no juga "la champions" en aquest sector, sinó que vol captar creuers petits i mitjans, d'un màxim de 2.000 passatgers. Aquest any el Port preveu rebre 6.800 creueristes, una xifra que pujaria per sobre dels 17.000 l’any que ve Andreu va apuntar que l'any que ve es començarà a construir el nou dic dels Prats, a prop del pantalà de Repsol, el qual permetrà acollir una terminal de creuers "funcional i provisional". Actualment el dic mesura 400 metres i s'ha de perllongar prop de 900 metres més amb l'objectiu de tancar el Port. Aprofitant aquesta prolongació, s'habilitarà una terminal de creuers en una esplanada de nova creació, a l'espera d'una futura inversió definitiva al costat del Port Esportiu, que és molt més costosa. Amb l'objectiu de potenciar la captació d'activitat creuerística, el Port ha contractat la consultora BA_Europa, la qual està realitzant una avaluació del mercat de creuers i, posteriorment, assumirà el desenvolupament tècnic El Port continua treballant per portar creueristes a la ciutat. del futur moll de creuers provisional als Prats. Andreu va explicar també que l'Ajuntament de Reus s'ha incorporat a la 'Taula de creuers' i que n'ha sortit BCN World. Tot i això, es va mostrar confiat que, quan el projecte tiri endavant, els inversors que hi participin s'impliquin activament en l'ens de promoció. Q Maig 2015 28 FORMACIÓ Tècniques de negociació Gestos que comuniquen més que les paraules La sinergologia, disciplina que interpreta i dóna significat als gestos que fem de forma involuntària, pot ser una poderosa aliada en una negociació empresarial estem dient de la mà dreta estem optant per un discurs més reflexiu o pautat. Quan ho fem amb la mà esquerra, estem entrant en una faceta més espontània, més personal", explica Ganuza. Els serveis del sinergòleg no només permeten abundar en informació no ver- ORIOL MARGALEF / TARRAGONA No busquin sinergologia als diccionaris. No surt. És un neologisme, un mot inventat per referiir-se a un mètode d'anàlisi i interpretació de gestos, petits moviments i actituds corporals que tote es les persones fem de forma plenament inconscient, però que revelen molta informació de nosaltres mateixos. Malgrat que és una disciplina recent, la sinergologia té cada cop més demanda entre les fo orces de seguretat, necessitats d'entendre més als interrogats enllà de les paraules. Però també s''ha revelat com una poderosa eina en les negociacions entre empreses. La sinergologia té els seus orígens als anys vuitanta, amb les investigacions de Philippe Turchet en el camp de la comunicació no verbal. Les seves arrels són en un camp multidisciplinar, punt de trobada entre les neurociències i les ciències de la comunicació. Se centra en l'estudi de les expressions corporals -no només els gestos- que les persones fem de forma inconscient i incontenible, davant de situacions emocionals. Com a disciplina, ha identificat i classificat més de 2.000 formes d'expressió no verbal, no cultural i inconscient, que posades en el context adequat expliquen més coses dels nostres interlocutors amb una fiabilitat de fins al 85%. A Espanya, on la sinergologia va començar a tenir empenta l'any 2011, no hi ha de moment més que una vintena de professionals acreditats. La Moure la llengua d'un extrem a l'altre de la boca, pinçar-se el nas, rascar-se o obrir o tancar els ulls... els demanda dels seus serveis, però, augmenta al món empresarial en paral·lel al jurídic i de seguretat seguint un ritme de desenvolupament que és molt semblant a França, Suïssa i el Canadà. "La sinergologia ha demostrat la seva utilitat i estem notant cada cop més demanda per part d'empreses quan encaren grans processos de negociació amb altres societats. Seiem al costat dels negocia- La interpretació sinergològica permet treure conclusions cada cop més fiables, i a Espanya ja hi ha tres jutges que els han donat aval com a prova pericial dors clients i prenem nota de forma discreta de l'altra part. Aquestes dades ens serveixen per a orientar o reconduir la negociació als interessos del client. En general els nostres clients queden sorpresos i satisfets, perquè l'aplicació és immediata", explica David Ganuza, sinergòleg pioner a Espanya, soci fundador d'ESSIN i formador d'especialistes. Ganuza i els seus col·laboradors poden instruir en conceptes essencials els seus clients, perquè treguin ells mateixos conclusions. O bé assistir directament, i elaborar un informe amb profunditat, que aporta nova informació als negociadors. Les qüestions emocionals, assegura Gamuza, influeixen de forma decisiva en la presa de decisions de negocis. Hi ha molts conceptes i molt variables, interpretables tots segons el context i fins i tot les condicions de l'espai on s'està duent microgestos contenen El sinergòleg analitza de forma discreta aspectes com la inclinació o la gestualitat no cultural de l'interlocutor, i extreu consideracions sobre el seu pensament o actitud a terme la negociació. Els sinergòlegs analitzen els interlocutors d'un àmbit més general -la posició, l'orientaentació i la inclinació del cos- fins als moviments o fins i tot micromoviments, com moure la llengua d'un extrem a l'altre de la boca, pinçar-se el nas, rascar-se o obrir o tancar els ulls. Només al cap s'han identificat i estudiat 54 combinacions. "Quan acompanyem el que càrrega comunicativa subsconcient balitzada, notar les tensions dels interlocutors davant de determinades situacions o preguntes, sinó detectar qui té la responsabilitat de la decisió. Entre altres aspectes relatius a la negociació, explica Ganuza, la sinergologia permet detectar oportunitats no verbalitzades durant la interlocució; identificar el grau de receptivitat real de l'interlocutor; diferenciar entre objeccions reals i falses; millorar l'orientació de l'argumentació, determinar el nivell de convicció de l'altra part o l'efecte real d'una proposta. Un altre camp d'aplicació són els processos de selecció de personal: ajuda detectar incoherències en entrevistes a candidats o una valoració més ajustada del nivell d'implicació. Q Grupo Gispert incorpora a Montse Martínez como directora de su nueva división de Turismo y Aeronáutica REDACCIÓN / TARRAGONA Grupo Gispert ha creado una nueva división especializada en la contratación turística y aeronáutica al frente de la cual ha nombrado a Montse Martínez, abogada especialista en derecho mercantil y profesora de contratación turística en la Universidad Rovira i Virgili de Tarragona. Martínez posee una dilatada experiencia en las áreas turísticas y aeronáutica: antes de incorporarse a Grupo Gispert fue directora de la asesoría jurídica de la aerolínea comercial Spanair; previamente, y durante los años 2003-2010, fue responsable de la asesoría jurídica de Port Aventura, empresa en la que se incorporó en 1995 como técnica de contratación turística. Montse Martínez es licenciada en derecho por la universidad Pompeu Fabra y ha realizado el programa de Dirección General del IESE. Q Montse Martínez, nueva directora de Turismo y Aeronáutica de Grupo Gispert. 2015 Maig 29 EMPRESES Responsabilitat Social Corporativa Industrias Teixidó es cardioprotegeix L'empresa adquireix dos desfibril·ladors per garantir una actuació ràpida en cas d'infart a les seves instal·lacions de Riudecols REDACCIÓ / RIUDECOLS Industrias Teixidó S.A, empresa líder en el sector metal·lúrgic, és nou espai cardioprotegit. La com mpanyia -ubicada al municipi de Riudecols i amb 450 treballadors directes en plantillaconverteix els 33.000m2 de la companyia en espai cardioprotegit, amb dos aparells de desfibril·lació, oferiint així un nou servei als seus empleats i visitants. Una mesura emmarcada dins dins de la política a de responsabilitat social corporativa d'Indústries Teixidó, que amb aquesta aposta millora la seguretat dels seus treballadors i de les persones que passen per les seves instal·lacions. Els dos aparells externs i automàtics de desfibril·lació (DEA) s'han ubicat en diferents punts de la fàbrica: el primer d'ells està situat a l'entrada de l'edifici d'oficines i atenció al client i el segon a la nau número ú, dedicada al decolletatge. La instal·lació dels DEA i la formació de seixanta treballadors l'ha realit- Unes sessions formatives van servir per explicar els treballadors com s’ha d’actuar en cas d’infart Un moment de la formació que es va impartir als treballadors. zat l'empresa Grup Europa Telecomunicacions DEAMED. Està previst que durant aquest 2015 es realitzin més sessions de formació a la resta de treballadors d' Industrias Teixidó S.A. Durant les sessions pedagògiques, Eduard Espases i Jordi Monllaó -formador i director de curs de Grup Europa- han explicat als assistents la importància d'una actuació ràpida en cas d'emergència, i com n'és de fàcil usar un DEA i combinar-lo amb les maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP). També han destacat l'alta tecnologia que composa el sistema de cardioprotecció, ja que els aparells DEA "els pot utilitzar tothom, i compleixen els últims requisits en detecció de les constants vitals i actuació automàtica segons el cas detectat. Per això és impossible fer mal a ningú o fer un mal ús de l'aparell. En canvi sí que és molt fàcil salvar una vida" assegura Jordi Monllaó, director i gerent de l'àrea sanitària de DEAMED empresa pertanyent a Grup Europa Telecomunicacions Deamed, qui a més subratlla que "és important adaptar-se a la normativa existent, fer els estudis de cardioprotecció i l'assesso- Clínica Alba inaugura un centre odontològic a Reus REDACCIÓ / REUS Clínica Alba acaba d'inaugurar un nou centre odontològic a Reus, al Carrer Antoni Gaudí número 3. La inauguració va comptar amb una nodrida representació de la societat reusenca. És el segon centre rament a les empreses". La situació per mort sobtada a Catalunya i l'Estat Espanyol és la primera causa de mort a Europa. Més de 30.000 casos es produeixen en l'àmbit extra hospitalari i 20.000 en l'hospitalari. Això equival a una parada cardíaca cada vint minuts. Més del 85% de les morts súbites son d'origen cardíac, el del grup, després del que funciona a Tarragona des de 1998 i que ja ha atès més de 20.000 pacients. L'equip professional el lidera la doctora Silvia Font de Rubinat, que va explicar que obrir a Reus “és important per estar més a prop dels nostres clients de la ciutat”. Q Les instal·lacions de la clínica i un moment de la inauguració. 90% d'aquestes es produeixen en entorns extra hospitalaris i solament un 5% sobreviuen sense seqüeles. La rapidesa en l'assistència és vital. Les possibilitats de supervivència es redueixen dràsticament després de la parada cardiorrespiratòria. Cada minut que transcorre després de l'aturada redueix les opcions de supervivència. Q Maig 2015 30 OPINIÓ L’anàlisi Política Econòmica en clau territorial. Horitzó 2019 Les eleccions municipals d'aquest mes de maig posaran al capdavant de l'administració local als re esponsables polítics del nou quadrienni. Els alcaldes i regidors del territori tindran per davantt molts reptes, en l'àmbit social, en l'àmbit de la transparència i la corrupció, en l'àmbit nacionall i cultural, en el medi ambient, però sobretot tindran reptes importants en l'àmbit econòmic. Estem en un moment d'inflexió del cicle econòmic que sembla que vagi assentant la recuperació de l'activitat econòmica, així ho diuen la major part dels indicadors macroeconòmics i també els índexs de confiança de les empreses. No obstant, es coincideix que el paisatge després de la llarga tempesta es prou desolador i res és el que era. D'altra banda, la recuperació dista molt de convertir-se en creació estable d'ocupació i per una part molt important de la societat, parlar de recuperació sembla més aviat una burla. La major part de la política econòmica es desenvolupa a un nivell per sobre del local. L'estat, la Unió Europea o la Generalitat tenen la major part de les competències. Però és molt important que l'administració local posi els cinc sentits en impulsar la recuperació econòmica emprant les eines i instruments que tingui al seu abast. L'objectiu final: Desenvolupament Econòmic i Creació d'Ocupació. Com ha de ser aquesta política econòmica local? 1. Ha de ser Territorial. L'economia del municipi no es estanca respecte l'entorn, si no que hi ha uns fluxos continus i importants. Ha de Estem en un moment de canvi de cicle, però la recuperació encara no crea llocs de treball estables superar i deixar enrere les polítiques de campanar. Per exemple, Reus i Tarragona no viuen d'esquena en termes econòmics, l'economia dels pobles d'interiors pot anada lligada al turisme de costa. 2. Ha de ser participativa. Ha d'incloure a la societat i als agents econòmics en la presa de decisions, i de retruc ha de tenir un grau de consens important perquè en un futur canvi de líders polítics, els eixos bàsics es mantinguin. 3. Ha de fomentar la cooperació público-privada. A l'actualitat l'administració no ho pot fer tot, no podem esperar que ho faci tot. Por liderar, marcar les pautes, aglutinar però ha d'incorporar i coresponsabilitzar a la iniciativa privada. 4. Cal posar en valor els recursos i capacitats del territori (recursos endògens) més que esperar inversions foranies que siguin la panacea. 5. Hauria de buscar l'eficiència, reduint la duplici- tat d'organismes amb les mateixes funcions,... 6. Cal ser sostenible, amb tots els sentits de la paraula. En primer lloc ha de ser econòmicament sostenible, ha de basar-se en estratè- La planificació estratègica ajuda a sistematitzar la presa de decisions i a adaptar-se als canvis gies a llarg termini i no especulatives. I en segon lloc ha de ser ambientalment sostenible. 7. Ha de prioritzar la creació d'ocupació. No cal dir res més. El curt termini ens ha deixat sense pensar en el llarg termini. Sembla que durant uns anys els ajuntaments i les administracions locals han deixat d'observar la realitat social i socioeconòmica de forma consistent, han deixat de planificar i s'han limitat observar les dades més bàsiques d'atur i actuar, tapant forats d'allò que era urgent i prioritari. De fet, la planificació estratègica permet definir les polítiques, ajuda a sistematitzar la presa de decisions, és una gran eina que fomenta la participació i la cooperació público-privada. Davant dels grans canvis produïts en els darrers anys, tant a nivell econòmic, com tecnològic, com d'estructura del mercat de treball, la planificació ajuda a adaptar-se als canvis. Amb la nova legislatura és moment de tornar a tenir aquesta foto, aquestes diagnosis que ens permetin prendre decisions més acurades i més dirigides a la recuperació econòmica,...i sobretot ara, al començament de la legislatura, serà també moment de planificar. Q 2015 Maig 31 RRHH Jornada Estructurar, després de reestructurar La II Jornada de RRHH Catalunya Sud, que organitzen la consultora Smart Management i Sagardoy Abogados, se centrarà en com planificar el creixement de les empreses a nivell de la gestió de persones DANI REVENGA / TARRAGONA Després de l'èxit de participació assolit l'any passat, la consultora especialitzada en recursos humans Smart Management i el despatx també especialitzat en l'àmbit laboral Sagardoy Abogados organitzen la segona edició del Congrés de Recursos Humans Catalunya Sud, adreçada als professionals d'aqu uest àmbit de les comarques de Tarragona. Si l'any passat, la trobada va servir per reflexionar al vo oltant de les polítiques retributives, aquest any se centrarà en la planificació del creixement de les empreses pel que fa a la planificació de recursos humans. La cita, que és gratuïta, és el prop per 28 de maig a l'edifici d'Activa Mutua 2008 al Tecnoparc de Reus. "Hem viscut uns anys en què moltes empreses han hagut de reestructurar-se a la força, per retallar costos. Però ara, moltes estan planificant el seu creixe- Un moment de la jornada de l’any passat. ment, i després d'haver retallat els seus recursos humans, ara necessiten créixer ordenadament per afrontar els seus nous reptes. En una paraula, necessiten estructurar-se". Així resu- meix Toni Solé, soci director d'Smart Management, el marc conceptual que justifica els continguts de la jornada, que sota el títol genèric 'Estem preparats per créixer? De la rees- tructuració a l'estructuració de les organitzacions' abordarà la qüestió des de diversos angles. Un d'ells serà el legal, i anirà a càrrec de Manel Hernàndez, soci director de Sagardoy Abogados, que sota el títol 'Instruments de contractació' s'encarregarà d'explicar quines són les millors opcions que l'actual regulació laboral ofereix de cara a planificar aquest procés d'estructuració de recursos humans. Des del punt de vista més específic de la gestió de persones, Toni Solé, amb la seva ponència 'Les noves estructures organitzatives', s'encarregarà d'aprofundir en com es planifica el creixement de l'empresa en termes d'estructurar la seva plantilla, posant èmfasi amb la necessitat de comptar amb un pla de recursos humans. Abans, i per obrir l'acte, un director general, Ignacio Casajús, de Vopak Terquimsa, explicarà els assistents què esperen els màxims responsables de les empreses de la seva feina en els propers anys, amb la ponència 'Estratègia de negoci & Estratègia de RRHH'. En l'últim bloc, després de la pausa pel cafè, serà el torn d'escoltar l'opinió del sindicats, gràcies a la ponència de Jordi Salvadó, secretari general d'UGT a Tarragona. Com a cloenda, una taula rodona, amb tres directors de recursos humans (Xabier Larrañaga, director de RRHH d'Ercros; Maite Sanchís, director de RRLL de Boehringer Ingelheim; i Òscar Alcoberro, director de RRHH de Otsuka Pharmaceuticals) debatrà i s'analitzarà aquest procés i les diverses estratègies perquè doni bons fruits tant per a les empreses com per als treballadors. L'esdeveniment, únic en la seva especialitat a la nostra demarcació, és gratuït. Per inscriure-s'hi cal enviar un e-mail a l'adreça [email protected] o trucar al 977 24 25 17. Q Maig 2015 32 ESTIL DE VIDA Esdeveniments Ramon Carbonell, segon ponent dels 'Forquilla Business' REDACCIÓ / FALSET Els cuiners de la Ganxt Pintxo. L'empresari i directiu Ramon Carbonell va ser va ser el segon convidat dins del cicle 'Forquilla Bussiness', el nou format de trobades empresarials de les nostres comarques, que permet els assistentss esmorzar i compartir experiències amb una figura destacada del món de l'empresa. En aquest cas, l'e esmorzar va consistir amb un plat de bacallà fregit amb tomàquets, alls i mongetes del ganxet, accompanyat del vi Nita, de Gratallops. Ramon Carbonell ha desenvolupat la seva carrera professional a la constructora COPCISA i ha estat president d'EolicCat i Factor Energia, entre d'altres etapes. Actualment presideix AERTAAERE i Bonvent, dins del sector eòlic, i és també president del Consell Social de la UPC i de FemCat, una plataforma sobre la que va centrar bona part de la seva intervenció. FemCat és una associació independent que pretén aglutinar iniciatives empresarials La Ganxet Pintxo supera el seu rècord amb 230.000 tapes servides REDACCIÓ / REUS Ramon Carbonell, durant la seva intervenció Carbonell va explicar els eixos de FemCat, una plataforma que aglutina iniciatives empresarials per impulsar el progrés que propiciïn el progrés de la societat catalana, amb l'aspiració d'assolir també més quotes de poder polític. En aquest sentit, Carbonell va explicar els eixos de FemCat, com són la millora de la capacitat emprenedora i d'innovació de la societat catalana, de la seva competitivitat, de la cohesió social i de la projecció de Catalunya al món. Q La vuitena edició de la Genxet Pintxo, la ruta de tapes de Reus, va permetre superar el rècord de l'esdeveniement, arribant a les 230.000 tapes servides. La bona climatologia dels 10 dies de l'esdeveniment va ser un dels factors que van fer possible aquest èxit, com també la coincidència amb la diada de Sant Jordi. La col·laboració de la Ganxet Pintxo amb altres iniciatives ciutadanes com com la campanya amb el CF Reus Deportiu, la festa de Primavera del Tomb de Reus o el Reus Solidari van servir també, per arrodonir uns dies de gran activitat. El president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, va subratllar "la capacitat de la Ganxet Pintxo de continuar engrandint la seva pròpia llegenda. Se'ns acaben els adjectius per qualificar aquest operatiu que és molt més que una ruta, perquè tot el que genera al seu voltant provoca un moviment comercial i ciutadà realment impactant." En aquest sentit, i pensant ja en l'edició de tardor, Sanromà considera indispensable "continuar sent generosos amb la ciutat que ens ha vist néixer i créixer. I per això, a partir de demà mateix, començarem a estudiar quines aliances podem establir per ajudar a qualsevol entitat o iniciativa ciutadana que vulgui la nostra complicitat. Queda clar que sense aquesta suma de voluntats i d'oportunitats, el fenomen de la Ganxet Pintxo no s'explicaria". Q 2015 Maig 33 ESTIL DE VIDA Esdeveniments Una imatge de l’edició de l’any passat i la roda de premsa de presentació de la Fira d’enguany. La Fira Marítima de Cambrils consolida su proyección En su octava edición acoge medio centenar de barcos históricos en el Encuentro de Embarcaciones Tradicionales de Cataluña ROBERTO VILLARREAL / CAMBRILS Desde el próximo jueves, día 14, hasta el domingo 17 de mayo abrirá sus puertas en Cambrils la octtava edición de la Fira Marítima Costa Durada, un espectacular escaparate del sector náutico que se ha ido consolidando como referencia en Cataluña gracias al marco privilegiado que ofrece el área de el Club Nàutic Cambrils, un espacio que funde como ningún otro la zona de amarre y exposición de los barcos, el paseo marítimo, y el entorno comercial y de restauración. Gracias a este atractivo cóctell los organizadores esperan continuar creciendo en 2015 y situarse en torno a los 8.000 visitantes. Como uno de sus principales reclamos, la Fira acoge el Encuentro de Embarcaciones Tradicionales de Cataluña, con presencia destacada del pailebote Santa Eulàlia, del Museo Marítimo de Barcelona, entre medio centenar de barcos singulares llenos de historia llegados del País Vasco, de la Comunidad Valenciana, de Murcia y del sur de Francia. Los más grandes podrán ser visitados por escolares y público en general. La asociación L'Arjau de Vela Latina de Cambrils y la Federación Catalana para el Patrimonio Marítimo llevan más de un año preparando una semana que incluye una apretada agenda ligada a la cultura del mar. La actual edición -es la segunda que gestiona el Club Nàutic por delegación del Ayuntamiento- se alarga un día más a petición de las empresas participantes para mostrar su oferta a los visitantes. Con el reto de aumentar su impacto más allá de la Costa Daurada, la Fira ha realizado presentaciones en Zaragoza, Lleida y Andorra, además de los habituales contactos en las comarcas de Tarragona. "Hay que tener en cuenta que nos proyectamos a nivel regional con recursos locales, pero merece la pena el esfuerzo por consolidar Cambrils como capital de la náutica en nuestro territorio", ha subrayado el presidente del Nàutic de Cambrils, Joaquim Oliva. La Fira está enfocada tanto al perfil profesional como a aquellos que todavía no han descubierto el magnetismo del ocio náutico. Para los primeros se incrementan las empresas que exponen las últimas novedades y los productos más innovadores de este mercado. Para los segundos, un nutrido programa de actividades gratuitas o a precios muy rebajados-, el más amplio hasta la fecha, que incluye, además de exhibiciones de los equipos de Salvamento Marítimo, bautismos de navegación, submarinismo, motos de agua, paddle surf o kayak, entre otras. Incluso se ha preparado un parque infantil para los más pequeños. "El reto es desmitificar la náutica como actividad elitista y de lujo, darla a conocer y abrirla a la sociedad", explica el gerente del Nàutic, Fabián Escudé. Q Maig 2015 34 TRIBUNA Muy en resumen, durante un tiempo gobernaron los magos, que vislumbraban el porvenir con clarividencia, hasta que apareció la máquina de vapor y antes una alianza jamás vista de descubrimientos y divulgación de la sabiduría mediante la imprenta, que desemboca todo en la llamada industrialización. Al principio de esa era industrial, el capitalismo lamentaba la escasez de mano obrera, la resistencia a abandonar el medio agrícola, o gremial, artesanal, de especialización y autónomo. Sí, existió una resistencia a la proletarización, a depender de un salario; y las empresas desarrollaron estrategias para crear atracción y un nuevo cambio cultural y organizacional del mundo. Las mutaciones, pues, también son culturales y de más tipos, no sólo biológicas o genéticas; aunque sobre estas se escriba a menudo. Las sociedades cambian, y las formas de entender y enfrentarse al mundo también; como los cánones de belleza. A lo mejor la rapidez no es tan esencial como la contundencia, como sucedió en esa transición al mundo industrial, lo que provocó rupturas sociales y económicas radicales; destrozó un mundo rural de dispersión territorial en pos de una concentración urbana, de especialidades y gremios, etc. Las estrategias ya sabemos que no son definitivas, duran menos que las visiones, y no sirve pensar una vez al año, ¿a finales de año? Es un "disparar, MERCADO DE TRABAJO Mutantes Millennials disparar, disparar" que anunciaban ya los autores deKaraoke Capitalism. Cuando planificamos no dejamos de intentar modificar el futuro, o al menos influir en él de tal forma que nos ofrezca alguna ventaja. No es predecible (ojalá!), pero al menos queremos que sea anticipativo. Mudamos de piel, aun reteniendo la esencia de cada uno, como si la sustancia nos alargara la permanencia. La cultura y los valores cuentan pues con más recorrido que las estrategias, incluso las políticas. Tal aquellos años del inicio Más preparados que la anterior generación, impacientes, egocéntricos y confudidos entre el efecto placebo y el efecto expectativa industrial, son estos, embrionarios. El capitalismo en esta ocasión ha de estar necesariamen- te feliz, mejor estructurados los estados, legislaciones más sofisticadas, mayor desestructuración de las familias,.. ahora puede disponer de lo que quiere cuando lo precisa, y no pagar nada más por ello; contar con núcleos duros en sus matrices (cada vez más pequeños, gracias a las tecnologías), mano de obra intensiva y flexible cuando es requisito, outsourcing del resto, una población flotante y que con suerte rotará a menudo, y, como siempre,.. sólo esclavo del talento, de un reducido grupo de talentosos que sí que se pueden permitir algún lujo (si disponen de tiempo) siempre y cuando estén constantemente atentos a las novedades, sean curiosos, insaciables, estén dispuestos a moverse geográficamente y a no tener horarios. En este contexto mutante que experimentamos en la actualidad, los vaivenes en las organizaciones son constantes. Todo el mundo opina y razona; si bien vivimos en muchos mundos a la vez (querámoslo o no), en unos es necesaria la polivalencia, la multicompetencia, en otros el desaprender y volver a aprender, en otros la PSICOLOGIA LABORAL Virus mentals Talment com hi ha virus que poden distorsionar o anular la capacitat de processar informació dels nostres ordinadors, hi ha virus mentals que poden incapacitar-nos per gestionar els nostres coneixements i capacitats, i paralitzar les nostres decisions i accions. Alguns d'aquests virus ens "infecten" i ens afecten per contagi d'altres persones (agents tòxics propagadors de les seves pors) i d'altres són d'elaboració pròpia via "mutació" de creences, aprenentatges frustrats o emocions descontrolades. Conèixer-los és el primer pas, imprescindible, per poder detectar-los i mirar que la seva acció sigui el menys disfuncional possible. Heus aquí alguns dels més freqüents: La INÈRCIA: afecta a la capacitat de prendre decisions, ja que provoca una automatització de les nostres conductes en base a decisions preses en el passat. És un viure de "memòria" d'aprenentatges del passat o de "renda" de decisions pretèrites. Es funciona en pilot automàtic en mode "estalvi energètic". Causa greus inadaptacions en entorns canviants i volàtils com els actuals. La NOSTÀLGIA: afecta a la capacitat de posar en valor el present, ja que provoca una idealització excessiva i irracional del passat. És un viure enyoradís, de to vital baix i poc actiu. El lament com a música de fons i la queixa com a protecció. És allò de "qualquier tiempo pasado fue mejor..." La RUTINA: afecta a la capacitat d'engrescar-se i il·lusionarse, ja que provoca una distorsió perceptiva en que tot es veu mediocre amb tonalitats grisàcies. És un viure en que tot sembla un muntanya i els petits o grans desafiaments dels dia a dia esdevenen reptes feixucs. "Qui dies passa, nòmines empeny..." La DISPERSIÓ: afecta a la capacitat de centrar-se i definir prioritats, ja que provoca un desenfoc dels objectius i desdibuixa els compromisos. És un viure superficial en que la gestió del cost d'oportunitat es fa inassumible. És una drecera a la ineficiència que acaba penalitzant la línia de flotació de la credibilitat personal i profes- super-especialización. Constantemente aparecen nuevas modalidades de empleo, nuevas formas de trabajo, de organización. Unainundación de conceptos, y en ingles mejor, como: crowdsourcing, outsourcing, coworking, networking, crowd- Si no hay trabajo como hasta ahora se entendía nos inventamos como autoemplearnos, como los antiguos gremios preindustriales funding… Y entre la fauna, son los Millennials, no tan perdidos en la estadística española, 8 millones y poco, los que copan mayor atención 'literaria' en esta fractura, luchan por dejar de ser porvenir para hacerse más presente. Nacidos bajo la sombrilla de la prosperidad, más preparados que la anterior generación, impacientes y egocéntricos, y también sional. La IMPACIÈNCIA: afecta a la capacitat de respondre equànimement a les demandes de l'entorn, ja que provoca una vivència d'urgència permanent i crònica. És un viure estressat i estressant en que no es gaudeix del procés i que acostuma a devaluar les fites aconseguides per la necessitat d'obrir noves accions. La SUPÈRBIA: afecta a la capacitat de valorar amb equitat les pròpies competències, ja que provoca una sobrevaloració d'un mateix i normalment també un menysteniment envers els altres. És un viure arrogant i desafiant en que cada interacció és una nova oportunitat per mostrar la pròpia vàlua, fins a la caricatura del personatge. El PERSONALISME: afecta a la capacitat de percebre i gestionar la complexitat de les relacions socials, ja que minimitza el focus en el propi relat i interpretació. És un viure en que hom esdevé el centre gravitatori universal, eix i mesura de confundidos entre el efecto placebo y el efecto expectativas, ahora se encuentran que casi la única salida es el selfemployed. Es cierto que las palabras de horarios férreos son menos seductoras que la flexibilidad, o el ser tu jefe llama más la atención que jefe directo. La liberalización conceptual viene dada por palabras como más libertad y creatividad, que tanta innovación ya nos aturde; o eslóganes como haz tu vida y trabaja en lo que quieres... ¿Cómo definir precariedad en esta forma de entender?,¿dónde queda la certeza y el compromiso? Sí, quizás la mutación que vivimos no deje de ser una profecía autocumplida en el caso de esta generación. Si no hay trabajo como hasta ahora se entendía nos inventamos cómo autoemplearnos, tener nosotros el control, o sea como volver a agremiarnos en red siendo especialistas en algo, como los antiguos pre-industriales herreros, artesanos, etc., maestros y aprendices enuna época super saturada y fragmentada en islas. Ellos experimentan su curiosidad-iniciativa, mientras la mayoría está algo asustada, y otros se han anclado, desconcertados, en el deseo de volver a tener lo que se ha tenido. Sólo parece encontrarse a gusto el gran capital, o los muy ricos, y mejor en un paraíso fiscal. Si bien apuesto porque la empresa futura será de los viejos, que no habrá quien los retire por no existir dinero para su jubilación. Q totes les accions i decisions. Aquesta relació de "virus mentals" n'assenyala alguns dels que són més habituals, tot i que segur que n'hi ha molts d'altres, dels que tots en tenim poca o molta experiència ja sigui pròpia o aliena. La qüestió no és evitar el contagi via Conèixer bé els virus mentals que ens afecten en la nostra feina és el primer pas per detectarlos i fer que siguin menys disfuncionals aïllament, sinó tenir identificat l'antivíric. No hi ha receptes màgiques ni cures miraculoses, però hi ha dos antídots que funcionen força bé: l'exercici de la honestedat radical i la pràctica de la humilitat conscient, ambdues amb un mateix. Q 2015 Maig 35 TRIBUNA RISCOS LABORALS El Marc Estratègic Català de Seguretat i Salut Laboral 2015-2020 Ha estat aprovat recentment el Marc Estratègic Català de Seguretat i Salut Laboral 20152020, com a resultat del diàleg i la concertació social, amb la implicació de tot el món laboral a nivell de prevenció (MATMPSS, associacions serveis de prevenció aliens, universitats, centres investigadors, col·legis professionals, associacions professionals, etc.) i amb un fort establiment de sinergies amb d'altres polítiques públiques com poden ser les pròpies de salut, ensenyament, industria, trànsit, etc. A la nova estratègia es fixen set objectius estratègics i operatius concrets: 1- Es vol potenciar la millora de la gestió i la qualitat de la prevenció de riscos laborals amb especial atenció a les pimes que es la gran majoria d'empreses del teixit empresarial de Catalunya: En aquest àmbit es treballarà per millorar l'assessorament a les empreses i es promourà la negociació col·lectiva i la participació dels treballadors en matèria de prevenció ,així mateix es vol impulsar la pro- moció de la capacitació per desenvolupar les funcions del Tècnic intermedi( que avui solament es pot obtindre a traces de la formació Professional, cal dir que aquesta formació es de gran valor, ja que consta de 2000 hores especifica en matèria de prevenció, la nostre experiència es que surten molt ben preparats del centres de la demarcació de Tarragona a les empreses com a eina de millora de la prevenció en les empreses, de forma practica es vol realitzar tasques de promoció i divulgació de bones practiques. També es vol promoure dins l'àmbit de la prevenció de riscos laborals, la gestió preventiva dels temes de drogues i problemes afins que desgraciadament tenen una incidència molt important dintre de la nostra societat. Un altre aspecte important y per nosaltres serà basic es simplificar i racionalitzar els tràmits administratius, com pot ser obertura centres de treball, comunicació de danys i altres, avui en dia es molt mes complicat fer aquets tràmits que fer les feines con- tractades, tot això pot dinamitzar la nostre economia i que les pimes i autònoms es puguin dedicar a fer la feina ben feta i no a perdre el temps amb gestionar papers. Aquesta es una reivindicació empresarial i del treballadors autònoms des de fa molt de temps, fer les coses senzilles i que siguin operatives en matèria de prevenció de riscos, la prevenció de riscos laborals no tindria que ser solament papers, sinó que les feines es facin segons las mesures preventives, establertes a la avaluació de riscos especifica de cada lloc de treball, desprès de rebre una informació i formació especifica, així com rebre els equips de protecció adequats a les feines a realitzar, sempre vetllant per part del empresari que es compleixin aquets requisits. 2- Millorar les condicions de treball :dintre d'aquets objectiu es realitzaran programes d'actuació específics per exemple sobre col·lectius on hi ha una protecció especifica per seves característiques (discapacitats, dones embarassades, joves …). Així GESTIÓ DE PERSONES Empleats motivats - Éxit empresarial Com tots sabem, el capital humà és el millor actiu que pot tenir qualsevol organització. Una organització que tingui els seus col·laboradors implicats tindrà un major índex de productivitat, rendibilitat i menor absentisme, però, aconseguir això avui en dia no és tasca fàcil ja que, a causa de la crisi, molts empleats han vist reduïts els seus salaris i en alguns casos, s'ha incrementat la seva jornada laboral i aquests factors influeixen negativament en l'empleat. No obstant això, no és impossible tenir una plantilla motivada amb un salari congelat i fins i tot reduït, el factor econòmic és important però no determinant, ja que un empleat que no es trobi a gust en una organització per molt que el seu salari pugi, el seu índex de motivació no pujarà, el treballa- dor es trobarà en una gàbia d'or que no serà bo ni per a ell mateix ni per a l'organització. Al meu entendre hi ha una sèrie de factors clau que faran que la persona estigui motivada i se senti integrada en el treball, en aquests factors no he considerat el factor econòmic. 1. Flexibilitat horària. Les persones valorem la llibertat, la conciliació de la vida familiar amb la professional. El fet de tenir uns horaris flexibles i acords amb la resta dels actors socials com pot ser l'horari escolar, ens permet poder interactuar amb els nostres afins i de la mateixa manera ens permet tenir una sensació de més llibertat i autonomia, per tant un horari no hauria de sobrepassar les 5.30 del vespre, l'horari ideal seria de 8.00 a 17.30, amb mitja hora per dinar. També hi ha la possibilitat que hi hagi una flexibilitat horària dins d'un marge horari concret i amb la finalitat que al final de la setmana s'hagin complert les 40 hores setmanals amb indiferència de l'horari. Una organització amb els seus col·laboradors implicats tindrà un major índex de productivitat i rendibilitat i un menor absentisme 2. Reconeixement a l'Empleat. A tots ens agraden que ens reconeguin la nostra feina, que ens diguin el bé que fem les coses, fins i tot que ens afala- mateix, es pretén treballar sobre riscos relacionats amb el tràfic, que des de fa un temps es porten campanyes informatives i formatives dintre de las Empresas o sobre riscos específics com l'amiant, cancerígens i psicosocials. Dintre del riscos psicocials, se esta treballant des de dilacerants estaments de l'administració per donar suport a les empreses per avaluar e implantar procediments per millor el clima laboral,treballar sobre el possible estrés dels treballadors els seus llocs de treball. També es vol impulsar la aplicació de la coordinació d'activitats empresarials, per a pimes i autònoms que siguin mes resolutives i eficients, i no com fins ara que es un intercanvi de papers sense cap meva de aportació a disminuir els riscos als llocs de treball. La promoció de la prevenció de riscos a tots els treballadors autònoms, facilitar la feina en matèria de prevenció i vetllar per la seva seguretat i salut. 3- Millorar la recerca, difusió i aplicació pràctica del coneixement i integrar la prevenció en els continguts de la formació serà basic per un futur immediat del joves que si la situació econòmica ho permet seran incorporats el mercat laboral: Es promocionarà la recerca, es consolidarà la formació en prevenció de riscos laborals en la Formació Professional i s'integrarà en els estudis universitaris. 4- Millorar el reconeixement dels danys a la salut derivats del treball: En aquest punt es busca la millorarà el sistema d'informació de la salut del treballador i el reconeixement dels danys a la salut derivats pel treball. 5- Promoure la implicació de totes les institucions i tots els actors relacionats amb la prevenció de riscos laborals a Catalunya, anat tots plegats seria molt mes senzill disminuir l'accidentabilitat i enfermetats Professional. 6- Adequació del marc normatiu aplicable a la realitat del mercat i de la conjuntura existent, i vetllar pel seu compliment efectiu. 7- Aconseguir un increment del finançament que permeti desenvolupar accions derivades del marc estratègic, i aquets diners? Segons el redactat: fons de la Generalitat, diners de la recaptació de las sancions econòmiques per infraccions en mataria de riscos laborals, recaptació de les Taxes per inscripció al REA, fons provinents de la seguretat social, fons Europeus i per acabar del patrocini i del mecenatge. Semblen un objectius prou clars, tindrem que esperar a veure la implantació real, poder mesurar i fer una valoració,, el que estem segurs es que tots els agents que interven dins del mon laboral, el que volem es que no hagi accidents laborals, ni malalties professionals, es compleixin els drets i obligacions tant de la empresa com dels treballadors. Esta clar que tenim que treballar tots plegats per que això sigui una realitat. Q guin. Avui en dia molts directius que passen per alt aquest simple fet, mai reconeixen una bona acció dels seus empleats i per tant mai els diuen, enhorabona !! O molt bé !!! Això és un greu error, el subordinat mai se sentirà que forma part de l'organització. Per tant, sempre hem de reconèixer la feina ben feta i transmetre aquest reconeixement. 3. Reconeixement del Directiu. Hi ha moltes organitzacions en què els directius se senten Déus omnipotents, les seves normes estan per sobre de tot, mai cometen un error, l'empleat sempre s'equivoca i ell mai ho fa. El fet de mai reconèixer un error és un element greu en la direcció de persones, el col·laborador mai opinarà ni portarà la contrària, sap que el seu superior sempre tindrà la raó. 4. Sentiments. La intel·ligència emocional és bàsica per a una bona direcció de persones, saber escoltar, posar-se al seu lloc, donar consells i per descomptat posar-se en la situació dels seus problemes. L'empleat se sent escoltat i recolzat per la Direcció, això li farà sentir que forma part de l'organització i que la seva aportació és considerada. 5. Educació. A tots ens agrada que ens tractin amb educació, que ens donin un bon dia, que ens saludin i, per descomptat, que ens donin les gràcies quan fem alguna cosa. El fet d'agrair a un col·laborador el treball realitzat augmentarà la seva implicació en les seves funcions, observarà que el seu esforç és considerat. 6. Pluja d'idees. La pluja d'idees és una activitat que s'hauria de realitzar en totes les organitzacions, departaments, etc. amb aquestes accions implicarem als col·laboradors en la direcció i en la consecució d'objectius, el col·laborador formarà part de l'èxit empresarial sentint-se partícip de l'organització. Dur a terme una actitud tenint en compte els factors anteriors no suposa cap cost econòmic només una mica de visió humana i intel·ligència emocional, però si suposa un alt grau d'implicació i productivitat per part dels col·laboradors, revertint en un major èxit empresarial. Q Redacció i publicitat: C/ Illes Medes 6-10 43203 Reus · [email protected] · [email protected] · Tel. 977 12 75 92 · Fax 977 12 70 30 El I+D catalán convence en Palo Alto Le corresponde liderar algunos de los equipos del laboratorio mundial de impresión 3D de HP en Sant Cugat del Vallès. En ese centro internacional, el más grande de la multinacional con sede matriz en Palo Alto (California) trabajan más de 2.500 personas de 60 nacionalidades. "En el equipo de 3D somos del orden de 200 entre unas funciones y otras", explica este ingeniero que recientemente ha visitado la Fira de Reus como ponente. Con una inversión de 50 millones de euros, HP quiere desarrollar una nueva era de impresoras 3D más rápidas, baratas y de mayor calidad. Según Oriol, la apuesta de la compañía por Cataluña obedece a una combinación de factores: "El principal es el talento… gente con mucha creatividad y un enfoque de innovación muy claro; de hecho, la innovación tecnológica previa a la inversión se realizó aquí y se mostró a la empresa que disponíamos del conocimiento y la capacidad para llevar esto adelante". Sant Cugat tenía ya la responsabilidad del negocio mundial de impresión en gran formato y desde hace 20 años ha demostrado con buenos resultados por qué es un centro de referencia mundial: crecimiento, facturación, diseño de productos líderes en sus verticales… "Hemos demostrado que somos capaces de hacer innovaciones muy beneficiosas para la marca de forma sostenida en el tiempo, disruptivas en el mercado y a un coste razonable. Al final los jefes tienen el talento, la estructura de costes, la infraestructura y capacidad para crecer". "Barcelona -reflexiona- es además un lugar atractivo donde la gente quiere venir a trabajar por ambiente creativo, innovador, joven… un conjunto de ingredientes difícil de superar". Aleix Oriol, jefe de ingeniería de impresión 3D de Hewlett-Packard (HP) "Incluso con el cálculo más conservador, el potencial del 3D es impresionante" Se habla de la impresión en tres dimensiones como la tercera revolución industrial. Lógicamente, todavía queda un largo proceso por delante, aunque el gusto creciente por los productos exclusivos y 'a la carta' puede acelerar los ritmos. Según este experto, "todavía no podemos pensar en la fabrii- Para un profano del 3D, ¿cómo puede entender lo que supondrá el lanzamiento de esta tecnología a nivel industrial? Creemos que el proceso de desarrollo a nivel doméstico, con lo que hoy te puedes permitir tener en casa, es insuficiente para gran parte de aplicaciones: la calidad de las piezas, la variedad de materiales y el proceso de diseño son aún barreras demasiado fundamentales para que este segmento pueda tener un crecimiento muy alto en los próximos años. Lo que sí entendemos que va a explotar es la creación de piezas personalizadas a través de un servicio de 'impresión' (service provider), como sucede hoy por ejemplo con Fotoprix y las fotografías. El usuario enviará su petición a un especialista que con diferentes tecnologías y materiales producirá esa pieza y la servirá en casa en un tiempo razonable, al estilo Amazon. No habrá inversión en tiempo, en coste de operación, y seguramente tendrás acceso a mucha más variedad de materiales y propiedades. - ¿Qué entienden por una 'explosión' en este mercado? ¿Qué indican sus estudios? Los gurús en la materia auguran un crecimiento de un 30 por ciento anual en los próximos cinco años y que el mercado se sitúe en 2.000 millones de dólares para el 2020. Es un mercado con un crecimiento de doble dígito alto, obviamente interesante a priori. El porcentaje relativo al global de la industria de manufacturas todavía es mínimo, pero el potencial de que esto se expanda es impresionante, incluso con un cálculo conservador. - Y ahí entran ustedes. Sí, nosotros estamos desarrollando las impresoras para estos providers, para que cación de grandes series, pero para productos muy personalizados empezamos a disponer de una teccnología competitiva; las tendencias nos ayudan porque se tiende a series más cortas, a cambiar loss diseños con más frecuencia, y la impresión en 3D se va a beneficiar de ello". den servicio a muchos clientes con máqui- El abanico es muy amplio. No serán los nas de calidad que sean rápidas y fiables. 2.000 dólares de las máquinas de un consumidor final. Es un orden de magnitud más Nos hemos enfocado a ellos. - ¿Quiénes son? ¿Hablamos de la industria elevado. Hay impresoras súperprofesionales enfocadas a producción de pieza final aeronáutica, automoción…? Hay dos tipos de proveedores. Uno sirve en volumen, y éstas obviamente están muy piezas personalizadas para cliente final, automatizadas, con todos los procesos intepara el consumidor, y luego existen otras grados, lo que supone una fuerte inversión. empresas menos conocidas que hacen pro- Hay también otras de menor coste utilizatotipos para el sector industrial y dan un ser- das por pequeñas ingenierías. Digamos que vicio mucho más especializado a otras com- el rango está entre los 20.000 y el medio pañías. Las empresas más grandes este ser- millón de euros. Nosotros, para las mismas vicio lo tienen in house, en el taller, porque necesitan ‘El 3D replanteará totalmente el diseño de pieun tiempo de respuesta muy rápizas y muchas empresas verán oportunidades’ do y hay exigencias de confidencialidad. características, nos moveremos en un pre- ¿Costará que esta revolución llegue a las cio significativamente más bajo. pymes? - ¿Mantienen los plazos para sacar al merLas que necesitan un servicio de prototipa- cado una nueva era de impresoras 3D? je internalizado son más de las que nos cre- Seguimos en fase de desarrollo y estamos emos. El tema de la confidencialidad, el avanzando mucho. Hay grandes retos por tiempo de respuesta y el presupuesto hace delante pero nos guía el horizonte de 2016. que algunas empresas, a partir de cierto La idea es tener productos comerciales volumen, se planteen seriamente disponer para los clientes el año próximo. de un servicio interno con una máquina Obviamente las máquinas irán evolucio3D. Los materiales más comunes los traba- nando y no tendremos una que lo haga jan ellos, y otros menos usuales los siguen todo desde el primer día, sino que pensapidiendo fuera. Nuestra propuesta de valor mos en una plataforma que tendrá extenno sólo se centra sólo en la calidad de las siones y ampliaciones. Es como una familia piezas, sino que por nuestra experiencia en que va a ser fundada pero luego vendrán la fabricación de impresoras 2D podemos más hijos y primos. Es el primero de la saga. reducir la estructura de costes y romper - ¿A qué retos se enfrentan en el campo de barreras para que empresas de tamaño la ingeniería? medio y pequeño ya puedan acceder a esta HP se ha ganado un nombre por la fiabilitecnología. dad de las máquinas. Las que hoy están dis- ¿De qué precios estamos hablando? ponibles en el mercado tienen un proble- ma muy grave en este aspecto. No es una cuestión de tecnología, pues se alcanzan logros espectaculares, pero hacerlo repetible, siete días a la semana, doce meses al año… esto es más difícil y HP quiere ser un referente. Siempre se quiere más, y cuando llegas a un nivel de calidad te planteas cotas más elevadas. Quieres cubrir más aplicaciones, más segmentos, más materiales… - ¿Cómo ven el futuro? ¿Qué harán las impresoras 3D en 2020? Es difícil de responder porque todo está evolucionando a ritmo de vértigo. Habrá muchos más materiales disponibles y las propiedades de las piezas a nivel mecánico, aspecto, color… serán superiores y cercanas a lo que se consigue con otras tecnologías. Serán máquinas más rápidas y más baratas. Como otras tecnologías, requiere un periodo de maduración. Habrá productos que nunca se harán en 3D, pero también aplicaciones que sólo se harán en 3D. Ya se comienza a diseñar pensando en las impresoras 3D, y esto se acentuará. Se replanteará totalmente el diseño y muchas empresas verán oportunidades de piezas más ligeras, más resistentes o más baratas. Muchas industrias ya piensan en cómo aplicar los beneficios del 3D a su forma de producir. - ¿De verdad es una tercera revolución industrial? Es una disrupción muy transversal con muchos sectores afectados. Habrá industrias que se beneficiarán muchísimo y otras que tarden más en subirse al carro. Luego el mercado dirá. - ¿En qué sectores tiene más impacto hoy día? En volumen, sin duda automoción y prototipaje. Para pieza final, es más sector aeronáutico y sanitario, por citar un ejemplo las prótesis dentales. Q http://www.impresoras3d.com/ Text: Roberto Villarreal / Reus Foto: Xavi Jurio
© Copyright 2024 ExpyDoc