Núm. 370 - Abril de 2015
Exemplar gratuït
Diari de
Santa Coloma
GRAMENET
Els candidats,
preparats per a la cursa
Coses que passen
El Marfil seduce en
la Copa de España
22
de fútbol sala
El darrer ple aprova
una subvenció de
5
450.000 euros
Félix Trias:
“Ensenyem a
sobreviure amb una
economia de guerra”32
El teatre de la
ciutat s’uneix
per guanyar
públic
28
La Unió Europea expedienta
l’Estat Espanyol per no avaluar
l’impacte ambiental de la línia
de la MAT
6
Sant Jordi:
Més gent, més
llibres i més
roses que mai 2
Conversamos con los cocineros
de moda:“Cuesta que la gente
venga a Santa Coloma, pero
luego repite”
20
2
tema del mes
2.0 # 2015
tema del mes
370 # ABRIL
Diada de Sant Jordi
Pedro Cano,
el poeta
de Singuerlín
Més gent, més
llibres i més roses
pilar tomás
E
l popular Pedro Luis Cano es uno
de los autores locales que ha
presentado libro en este Sant Jordi
2015: Historias de Depoyas, un conjunto de relatos i microrelatos escritos en clave surrealista, a través de
los cuales accederemos al asombroso
mundo de un barrendero de extraradio y a sus amigos y acompañantes
de vida.
El libro ha tenido una acogida excelente, de la misma manera que las
obras del resto de autores colomenses, que merecidamente se convirtieron en protagonistas del día.
Les bones vendes dónen oxigen al
sofert sector dels llibreters
pilar tomás
L
a jornada es preveia especial des de
bon matí. Una seixantena de parades
es preparaven a la Plaça de la Vila per al
dia més important de la cultura al carrer. I
com cada any (que continuï així) el sol es
va aixecar ben d’hora per acompanyar durant tot el dia a llibreters, autors, lectors i
d’altres protagonistes.
Viure el Sant Jordi a qualsevol municipi
de Catalunya és un privilegi, i a Santa Coloma aquest any ha estat espectacular.
Els carrers i places de Santa Coloma es
van omplir de gom a gom per viure al
màxim la jornada cultural al carrer per
excel·lència.
Somriures a la boca, parelles petonejant-se, autors parlant dels seus llibres,
llibres i roses a les mans dels colomencs.
Grans i petits van sortir al carrer amb una
alegria especial que caracteritza aquesta
jornada, i es van trobar tota una oferta
d’activitats relacionades amb la lectura i
l’oci cultural. Entitats, associacions, biblioteques municipals, comerciants i també
grups polítics van programar tallers, tertúlies i animacions entorn de la llegenda
de Sant Jordi i del dia del llibre.
La Fira del llibre
La Plaça de la Vila va ser l’escenari per
a on vam poder veure desfilar els autors
locals, que van dedicar bona part del seu
temps a signar llibres i atendre els que s’hi
apropaven a saludar, o a petar la xerrada
amb ells. Allà es van oferir les principals
novetats literàries nacionals i internacionals (a més dels clàssics de sempre) i es
van tractar de manera especial els espais
ESPAÑA Y ARGENTINA
Oficinas:
Santa Coloma de Gramenet,
Barcelona y Terrassa
Contactos: 620377510
645 188 423
([email protected])
dedicats als autors de Santa Coloma, que
enguany han protagonitzat bona part de
les vendes.
Durant tot el dia la plaça també va acollir
una mostra dels dracs colomencs organitzada pels Draconaires de Santa Coloma
(un d’ells també es va portar a la plaça del
Rellotge) espai que la majoria de visitants
va fer servir com a photocall, per fer-se la
foto o “selfie” del dia.
A partir de les 19 hores es va celebrar la
tradicional audició de sardanes organitzada pel Patronat pro Aplec amb la copla
Premià.
La llengua catalana al Fondo
A la Plaça del Rellotge es va celebrar una
jornada entorn a la cohesió social i la difusió del català a través de tallers i mostres
que les entitats del barri van organitzar
especialment per a aquest dia.
Al matí el grup Tururut va oferir un espectacle de titelles sobre la llegenda de Sant
Jordi que va aplegar un gran grup de nens
i nenes de les diferents escoles del barri.
També es va celebrar una exposició de
llibres en diferents idiomes (àrab, xinés,
urdú, armeni...) a la bibiloteca del Fondo.
La Vikimarató de Santa Coloma
El dia 9 de maig es celebrarà la primera
Vikimarató del Patrimoni Cultural de Santa
Coloma, en què qualsevol persona podrà
participar afegint o actualitzant dades del
patrimoni de la ciutat a la Vikipèdia. Tindrà lloc a la Biblioteca Singuerlín-Salvador
Cabré. Per participar caldrà inscriure’s prèviament a alguna d’aquestes adreces electròniques: [email protected] o a
[email protected]
1.PENAL - EXTRANJERIA
• Asistencia en comisaría
y aeropuerto (24 horas los 365
días del año)
1ª
• Violencia de género
LTA
• Orden de expulsión
CONSU
GRATIS
• Permisos de residencia
• Denegación de nacionalidad
RETRATS DE LA DIADA: 1- La Plaça de la Vila plena a vessar durant la jornada de Sant Jordi. 2- Els autors locals destaquen entre
la oferta dels llibreters aquest 2015. 3- La mostra de dracs de Santa Coloma tot un èxit entre els visitants. 4- Grans i petits comparteixen la passió per la lectura aquest dia. 5- La Batucada Draconaires posant ritme a la jornada a la Plaça de la Vila. 6. Roses
Vermelles i bijuteria solidària a la parada de Fundació Tallers. 7- Un dels gestos més repetits el dia de Sant Jordi. 8- Una comerciant
vestida de Sant Jordi explica la llegenda a dues nenes.
Un oasi al mig del desert
Els llibreters estan d’acord amb la satisfacció pels resultats de les vendes, que donen
oxigen a un sector que durant tot l’any ha
de suportar una situació força complicada.
La Dora Julián de la Llibreria Carrer Major declara que “ha estat un èxit ubicar la
carpa dels autors locals annexa a la nostra
parada, sempre hem apostat per ells i el re-
sultat ha estat molt bo”. I és que l’èxit dels
autors locals, és l’èxit de tots.
La Guia d’autors locals
Una gran novetat d’aquest any ha estat la
presentació de la primera guia d’autors locals, una guia digital amb 280 autors de
Santa Coloma. Es pot consultar a través de
la web de l’ajuntament.
Rànking dels més venuts a SC
LLIBRES EN CATALÀ
LLIBRES EN CASTELLÀ
- Un any i mig. Silvia Soler
- El món blau. Estima el teu caos.
Albert Espinosa
- Algú com tu. Xavier Bosch
- El Tesorero. Francisco Ibáñez (esgo-
tat a gairebé totes les parades)
- La Templanza. María Dueñas
- La Ley de los Justos. Chufo Lloréns
AUTORS LOCALS MÉS VENUTS
- La Plaza de los señores.
Òscar Esteban
- De suburbi a ciutat.
Odei Arantsustegui-Etxearte
- Somiant un viatge. Núria Valls
- El bosc dels somnis perduts.
Rodolfo del Hoyo
- Historias de Depoyas. Pedro Cano
- Bare Nostrum. Joan de la Vega
Consultores Inmobiliarios
INFORMACIÓN
628 315 474
VENTA DE PISOS DE OBRA NUEVA EN SANTA
COLOMA DE GRAMANET (CALLE PIRINEOS)
2 HABITACIONES Y DUPLEX DE 1 Y 2
HABITACIONES CON TERRAZA
Un Sant Jordi més cívic i literari
Salva Redón
President d’Acolite
V
aig passar el matí treballant. Treballar
és un concepte relatiu quan s’esdevé
Sant Jordi i ets professor, després de l’esbarjo desenvoluparíem les activitats lúdiques i culturals programades. La tarda es
presentava molt agradable.
Els mitjans de comunicació havien coincidit en el sentit dels titulars i en l’objecte
de les fotografies de portada: s’esdevindria
un Sant Jordi més cívic, més literari, amb
escriptors i escriptores d’arreu i tot de llibres. Feia anys que aquesta festa semblava
derivar cap a una altra cosa, per culpa de
la crisis, d’una banda, i per qüestions polítiques, d’una altra.
Em venia de gust participar-hi. Hi va haver
un temps en què jo signava llibres. Com a
president de l’Associació Colomenca de Literatura no he deixat d’atendre els mitjans
locals en dies previs. I, els darrers dos anys,
he col·laborat amb un parell de certàmens
literaris que es fallen aquest dia. Però en
aquesta ocasió pintava diferent, a millor.
Vaig començar per l’INS Puig Castellar,
convidat per l’AMPA com a jurat del concurs “De 14 a 20”. Un acte de petit format
entranyable, amb un nivell de qualitat que
convida a l’optimisme sobre el futur de les
lletres colomenques. Els pronòstics s’acomplien.
De camí al centre, la Plaça de la Vila bullia
d’activitat, la Rambla era plena de passejants, cómprame una rosa, em cridaven
cada quatre passes. No s’ha acabat la cri-
Roses i regals a la parada d’Asdent.
sis, pensava jo, però hi ha més optimisme.
No hem resolt els problemes polítics, però
caminava reconfortat pel valor de paraules
com diàleg, negociació i pacte.
A la Plaça del Rellotge vam lliurar els premis promoguts pels Joves Artistes Colomencs (JAK). Bona participació. Gran ambient al Fondo. Col·laboració entre entitats
i institucions sense partidismes, fent ciutat
amb el foment de la creació artística.
En efecte, aquest Sant Jordi va resultar
més cívic i més literari. Un gran dia.
Escritor, “político” y productor
musical
Pedro Cano sorprendió además hace
unos días con su incorporación en las
listas del PSC como independiente.
La razón principal, nos cuenta, fue
la atracción por el proyecto de Núria
Parlon “Tomé la decisión en el último
momento, y con la condición de ejercer siempre mi independencia, así
como Pepito Grillo, ofreceré mi voz
como librepensador total”.
Por otro lado el Pedro productor, vinculado a la música durante toda su
vida, se muestra entusiasmado con
el próximo Rock Fest: “pondrá en el
mapa internacional a Santa Coloma,
en un evento que no hubiéramos
soñado nunca”.
Pedro Cano i Rodolfo del Hoyo
en la firma de libros de la Plaza de la Vila.
3
4
actualitat
2.0 # 2015
actualitat
370 # ABRIL
ERC ja va reclamar el 2004 un centre termal
amb l’aigua calenta trobada al metro
El último pleno aprueba una subvención de
450.000€ a un mes vista de las elecciones
L’ajuntament anuncia ara la viavilitat d’un projecte que és molt semblant
Iniciativa, en el gobierno, lidera la oposición a la ayuda a CER Raval
jordi corachán
L’informe municipal
MILLOR QUE CALDES DE MALAVELLA
L’informe del geòleg Enric Vázquez, encarregat per l’ajuntament, confirma l’existència d’aigües termals suficients en qualitat, quantitat i temperatura per a construir un balneari com el
de Caldes de Malavella, i fins i tot millor. El dictamen és concloent: a només 60 metres, l’aigua surt a 60 graus, quan a Caldes
han d’aprofundir fins als 130 metres; a aquest nivell, a Santa
Coloma sortiria a uns 90 graus. L’aigua es podria canalitzar fins
a les termes, que podrien situar-se en un lloc amb menys densitat demogràfica com podria ser Can Zam.
La presidenta d’ERC a Santa Coloma, Belén Alonso, al túnel de l’estació de metro del Fondo.
jordi corachán
C
breus
onfirmat. El subsòl dels barris del Fondo, Llatí i Santa
Rosa tenen corrents subterranis
d’aigua calenta. El mes passat
vam imformar que aquestes aigües es podrien aprofitar per
construir un balneari o per a la
calefacció d’escoles, segons un
recent estudi que l’ajuntament
ha anunciat que farà públic. El
que no vam dir -no ho sabíem o
no ens recordàvem-, és que ERC
ja ho va dir fa onze anys.
L’1 d’octubre de 2004, Josep
Maria Castañé, llavors president
d’ERC, va explicar a la premsa
que aquestes aigües es podrien
utilitzar en benefici de la ciutat,
segons les seves investigacions.
Els col·legues del diari El Punt,
en una crònica signada per M.
Francisco, afirmaven: “ERC demana que es faci un centre termal”.
L’actual responsable republicana
Belén Alonso -actual alcaldable- ens ha fet entrega de la documentació que Castañé va fer
arribar el 24 de juny de 2004 al
polèmic Bartomeu Muñoz, alcalde de l’època, sense cap èxit.
El silenci va molestar ERC, que
mesos després replicava en el
seu butlletí, a través de Ramon
Soldan: “L’Ajuntament, però,
ignorant -o amagant- aquesta
troballa ha decidit que les obres
del metro tirin endavant sense
parar més atenció a l’aigua”.
Els responsables dels Serveis
Territorials van contestar que
l’Ajuntament estava pendent de
La Biblioteca del Fondo
acull les ‘Cuines del Món’
La Biblioteca del Fondo posa en
marxa un programa d’activitats a
l’espai ‘Cuines del món’, una zona
singular de l’equipament presidida per una cuina amb tot tipus
d’estris per poder oferir-hi cursos,
seminaris o trobades al voltant de
la gastronomia com fet cultural i
patrimonial. La Biblioteca és l’única de tot Catalunya amb una cuina
professional i amb 2.000 volums
sobre alimentació.
l’informe de l’Agència Catalana
de l’Aigua (ACA). El 24 d’agost
d’aquell mateix any, el conseller
Joaquim Nadal va confirmar:
“Es tracta d’aigües termals”.
Segons l’informe de l’ACA, les
aigües eren òptimes pels banys,
però dubtaven del seu ús com a
calefacció.
Oportunitat de creixement
L’Ajuntament va assenyalar que
estudiaria la utilització de les
bosses d’aigua trobades prop
de l’estació del Fondo. Castañé
i els seus companys no es van
quedar conformes i en el seu
butlletí Estelada de novembre
van publicar: “ERC demana un
centre d’aigües termals a Santa
Coloma”.
“Creiem -va escriure Castañé-
Jóvenes colomenses acuden
al Memorial de Buchenwald
Un grupo de jóvenes de institutos de
Santa Coloma han viajado a Alemania
para participar en la conmemoración
de los 70 años de la liberación del
campo de Buchenwald.
El viaje lo organiza la Amical de Mauthausen y el Ayuntamiento colabora
promoviendo que un grupo de personas formen parte de él. Una técnica de
juventud y una profesora de historia
de secundaria han acompañado a los
nueve jóvenes al Memorial.
que un bon un centre lúdic-termal pot resultar una oferta diferenciada de Barcelona, ​​
a la
vegada que beneficiï la imatge
de la ciutat i al comerç local. És
una oportunitat que no es pot
deixar passar”.
El cas és que han passat 11 anys.
El passat 24 de març, l’Ajuntament va anunciar una roda de
premsa, en la qual l’alcaldessa
[
]
‘El Punt’ va escriure
fa 11 anys sobre el
possible balneari
Núria Parlon explicaria el projecte. La trobada amb els periodistes, prevista en el mateix
túnel del metro, es va suspendre
pel succés aeri dels Alps.
Documents sobre les reclamacions dels republicans colomencs.
Un detenido por hurtos en
mercadillos
La Policía Local detuvo el pasado lunes
a un hombre con antecedentes de delitos en diferentes mercados de venta
ambulante en diversas localidades
de Catalunya, según ha informado el
Ayuntamiento de Santa Coloma.
El consistorio colomense ha indicado
que la colaboración de los comerciantes de los encantes del Mercado Sagarra, lugar donde se realizó la operación,
ha sido fundamental para proceder a la
detención de R.J.R.
Colomenc detingut per dur
una estelada
La subdelegació del Govern a Saragossa ha comunicat al badaloní Àlex
Molina l’arxivament de l’expedient
sancionador derivat de la petició de
la Comissió estatal contra la violència en l’esport, per una picabaralla
amb la policia per una estalada que
duien. La Fundació Catalunya continua recollint fons per tal d’ajudar
al colomenc Biel Noguera a pagar la
multa. El jove considera desproporcionada la sanció imposada.
E
n el último momento y a
un mes de las Elecciones
Municipales, el ayuntamiento
concedió una subvención de
450.000 euros, para los próximos cuatro años, a Placogest
Sport, SL, una de las empresas
controladas por Antonio Morales, presidente de la Fundació
Esportiva Grama y dueño de la
publicación El Mirall. La ayuda, a fondo perdido, es para la
piscina Centre Esportiu Raval
-una de las cuatro de Santa
Coloma-, de la que Placogest
posee la concesión desde el 25
de enero de 1999.
Era el punto 13 del último
pleno del mandato, celebrado
el pasado día 27, y se aprobó
a propuesta del PSC y con el
voto en contra de ICV-EUiA,
su socio en el Gobierno. La alcaldesa Núria Parlon no asistió
por encontrarse indispuesta,
según explicó su compañero
Esteve Serrano, que presidió el
debate.
La subvención de casi medio
millón de euros fue aprobada con los votos de PSC, PP y
CiU, la abstención de Gent de
Gramenet y el voto en contra
de ICV-EUiA y PxC. Esa noche,
el ayuntamiento informó en
su página web de los acuerdos
del pleno, pero no hizo ninguna mención a la subvención al
CER del Raval. La aprobación
levantó una oleada de críticas
en las redes sociales.
Motivos
Antes, en el pleno, el concejal
d’Esports i Educació, Diego Arroyo, explicó los motivos de la
subvención, que se basan en
el “restablecimiento del equilibrio de resultados” de la empresa. En una detalla interven-
5
puso en duda. El concejal reconoció que la empresa comenzó a recibir ayudas desde el
principio y tras el hundimiento
de las instalaciones, en el que
falleció un trabajador. Ante las
dificultades, dijo que se le amplió la concesión hasta el 2049.
Arroyo precisó que 400.000
euros se repartirán en cuatro
años y que otros 50.000 son
para obras de remodelación.
Xavier Pujols, concejal de ICV-EUiA, en su intervención en el pleno.
ción, aseguró que la compañía
no había conseguido enjuagar
sus números rojos por la pérdida de usuarios y pese a que
en los últimos dos años se le
ha condonado 45.452,92 euros de impuestos: IBI e IAE. El
concejal socialista explicó que
la bajada de abonados se debía
al aumento de la oferta de piscinas y a la crisis.
Arroyo subrayó la importancia
del equipamiento para el barrio del Raval, algo que nadie
Sorpresa
Su compañero en el gobierno
Xavier Pujols, de ICV-EUiA,
dijo que le sorprendía que el
tema se presentase en el último pleno. Pujols señaló que lo
prudente hubiera sido confiar
la decisión al ayuntamiento
que salga de las votaciones del
24 de mayo. Pujols criticó las
numerosas ayudas recibidas y
apostó por la municipalización
de la piscina del Raval.
6
actualitat
2.0 # 2015
La lluita contra la MAT
La UE expedienta l’Estat per no avaluar
l’impacte ambiental de la MAT
Núria Parlon diu que la elèctrica sempre ha posat moltes dificultats
redacció
L
a Comissió Europea ha anunciat aquest dijous un expedient contra Espanya per no
haver avaluat l’impacte ambiental d’una línia elèctrica a l’àrea
metropolitana de Barcelona, en
el tram situat entre les localitats
de Sentmenat i Santa Coloma de
Gramenet, malgrat que el projecte representa un “considerable
augment de la tensió”.
Brussel·les ha enviat un dictamen
en el qual exigeix a les autoritats
espanyoles responsables que
compleixin la directiva de la UE
sobre avaluació d’impacte ambiental i garanteixin que la línia
elèctrica en qüestió “no planteja
riscos per al medi ambient”.
“El projecte de línia elèctrica tra-
vessa una de les zones més densament poblades d’Espanya, i pot
tenir un impacte considerable en
el medi ambient, de manera que
la Comissió demana a Espanya
que estableixi la necessitat d’una
avaluació mediambiental”, ha dit
l’Executiu comunitari en un comunicat.
Sorpresa
El dictamen motivat remès
aquest dimecres segueix a una
primera carta d’emplaçament
que es va enviar el 14 de juliol
de 2014, perquè la resposta no
ha satisfet a Brussel·les. Espanya
té ara dos mesos per actuar. En
cas contrari, l’Executiu comunitari podria portar el cas davant el
Tribunal de Justícia de la UE.
Las entitats i l’Ajuntament veuen
amb sorpresa i cert escepticisme
el compromís de Red Eléctrica (REE) per negociar ara amb
l’Ajuntament les condicions de
pas de la línia de Molt Alta Tensió
(MAT) pel municipi, que inclourien un estudi d’impacte ambiental
del projecte, tantes vegades reclamat.
“Estem certament sorpresos que
surtin ara amb aquestes quan
l’Ajuntament ha reclamat l’estudi
per moltes vies i sempre hi ha hagut moltes reticències”, ha declarat l’alcaldessa Núria Parlon.
A més, l’alcaldessa creu que no hi
haurà cap sortida negociada perquè des de l’Ajuntament veuen
totalment “innecessària” la infraestructura i, en cas de fer-se, demanen que sigui soterrada i que
no es faci cap nova subestació.
Membres de la comissió ciutadana Aturem la MAT. Foto: Jordi Parra
Aturem la MAT
Una comissió ciutadana -Aturem
la MAT-, integrada per associacions de veïns, La Plataforma Serra de Marina i l’Ajuntament, han
aconseguit paralitzar el projecte
amb dos recursos al Tribunal
Suprem, entre altres mesures
judicials. Però el seu major èxit
ha estat que la Unió Europea
obri un expedient d’infracció a
Espanya.
370 # ABRIL
publicitat
7
opinió
8
2.0 # 2015
opinió
370 # ABRIL
Próximamente
EDITORIAL
EDITORIAL
La notícies bones també són notícia
A
lguns professors de periodisme sostenen que
les bones notícies no són notícia. Per sort, el
carrer desmenteix moltes teories acadèmiques. En
aquest número, el 370 del diari, informem sobre
diversos esdeveniments positius: la signatura de
la pau en el món del teatre colomenc, l’èxit de la
diada de Sant Jordi o la unió de quatre dels grans
cuiners de Santa Coloma per donar un cop mà a
l’Escola d’Hostaleria, conscients que es juguen el
futur.
És veritat que les males notícies venen per si soles
i que el periodista ha d’esforçar-se més a l’hora
de redactar una bona notícia. Moltes vegades es
confon una notícia positiva amb la propaganda.
És cert que la premsa independent i de qualitat té
l’obligació de publicar tot allò que desagradi al poder,
però faltaria a la veritat si es limités a pintar un panorama apocalíptic.
Ens satisfà poder explicar que els responsables de La
Colmena i Carro de Baco inicien una etapa d’entesa i
col·laboració, després d’anys de diferències. Ens alegra
que l’Excèntrica i altres grups s’hagin afegit a la iniciativa de sumar sinergies i pactar una programació i una
agenda. És veritat que es disputen un públic, però és
intel·ligent posar-se d’acord per millorar el conjunt de
l’oferta teatral.
La fórmula té l’èxit assegurat. Abans l’han provat els
restauradors colomencs Francesc Armengol, Víctor
Quintillà, David Ochoa i Paco Cordero. Els quatre coincideixen que hi ha vida per a tothom i que la col·labo-
El millor Sant Jordi dels
darrers anys
Jordi Corachán
Director
P
robablement, Sant Jordi sigui
la festa més bonica del món,
no ho sé. Però és la que millor
combina l’amor i la cultura. Tothom porta un somriure i compren llibres els que no s’apropen
a una llibreria la resta any. És
una festa de la ciutadania, sense
misses solemnes i autoritats amb
bandes patriòtiques. I això que
és molt catalana, dels nascuts
aquí i allà; de tots i de ningú.
Ohlalá! La paradeta de la llibreria del Carrer Major està a
rebentar. En una tauleta, Pedro
Cano, Joan de la Vega, Rodolfo
del Hoyo i Rafa Burgos signen
una vegada i una altra, i es presten a la moda del selfie. “Que et
quedi clar que vaig a la llista del
PSC com a independent, perquè
és la que em dóna més garanties,
al costat de la d’Iniciativa, i perquè els altres han estat incapaços
de fer una llista d’esquerres unitària, seria”, afirma, entre renec
i renec, Pedro Cano. “Escolta,
que igual a les generals voto a
Podemos, que quedi clar”, diu
l’escriptor llibertari mentre em
signa un exemplar de Historias
de Depoyas.
M’importa un rave el fetitxisme
de les signatures. No guardaria
ni la de Tom Wolfe, ni la de Rafael Chirbes ni la de Jaume Cabré, que em tornen gairebé tan
XARXES SOCIALS
boig com els clàssics russos. Els
hi prometo que no trobo ni l’autògraf que Johan Cruyff em va
signar sent jugador. Però és Sant
Jordi i Pedro Cano és un home
que cau rebé.
Què té Sant Jordi que fa millor
a la gent? I segur que va ser un
invent comercial, dels llibreters
per fer el seu agost, però beneït
descobriment, que fins als japoL’ambient de Sant Jordi convida a l’optimisme, tot i que
queden moltes ombres
nesos el volen importar sense pagar royaltys. Tota la vida copiant,
però han fet imperi.
Flipada estava María del Mar
Blanco a la qual vaig veure per
primera vegada al juliol de 1997,
quan ETA va assassinar al seu
germà a Lasarte. Déu meu quanta misèria! Allà, a la placa de
la Vila, estava ella embadalida
ració entre ells ha contribuït a fer de Santa Coloma
una capital de referència de la cuina al nostre país.
Tots coincideixen a recalcar que l’important és que
s’omplin els seus restaurants de colomencs i de gent
de fora, conscients que el client avui va a un lloc i
No cal una llei per aplicar el sentit comú,
que és una cosa que és té
o no hi ha professor capaç d’ensenyar
demà, a un altre.
No cal una llei europea, ni espanyola, ni catalana, ni
una normativa municipal per aplicar el sentit comú,
que és una cosa que es té o no hi ha professor universitari capaç d’ensenyar.
amb el tràfec de gent, flors i llibres. “M’ho havien explicat, però
aquest espectacle no ho oblidaré
mentre visqui”. Havia vingut a
donar suport a la candidata del
PP colomenc i va acabar parlant
de llibres i comprant un best-seller.
Va comprar María del Mar i tot
deu. Segurament, la retirada del
IVA criminal va ajudar. El cas és
que feia uns quants anys que no
es veia ni tanta gent per carrers
i plaçes, ni tant optimisme entre
els colomencs i colomenques. No
dic que estiguem sortint de la
crisi, pobre de mi. El que dic és
que l’ambient de Sant Jordi convida a l’optimisme, però encara
hi ha moltes ombres a l’horitzó,
i veïns que ho passan malament,
molt malament. El que vull dir
es que vam viure un dia que bé
mereixeria una novel·la d’amor,
que ja portem moltes penes a la
motxilla.
PERSONATGES
Xavier Pujols
Regidor
Responsable
El regidor d’ICV-EUiA es va
quedar sol en l’últim ple del
mandat. Va reclamar transparència en la subvenció a
un empresari privat.
Víctor Quintillà
Cuiner
Generós
El restaurador colomenc i
els seus companys Francesc
Armengol, David Ochoa
i Paco Cordero treballen
per donar un nou impuls a
l’Escola d’Hostaleria.
Óscar Esteban
Escriptor
Referent
És l’escriptor local que més
llibres ha venut en el Sant
Jordi d’enguany. La seva
novel·la La Plaza de los
señores es va esgotar a
diferents parades.
Valentín Wallace
Músico
M
e dicen que escriba, yo digo que
si, luego me asaltan las dudas,
¿de qué puedo hablar?, ¡hay tanto
de lo que hablar!, madre mía, cuanta
presión... Me lo pienso, mucho, realmente no sé si vale la pena. Al final
creo que sí, me pogo a teclear y lo que
salga, como siempre. Procuraré no ser
muy malo, que luego alimento la leyenda negra y todo se sabe, al fin y al cabo
esto es un pueblo.
Me planteo escribir sobre el panorama
musical colomense, pero no sabía si
Ya se huele que va a haber un follón
importante en la campaña de las Elecciones Municipales
hacerlo sobre las prodigiosas mutaciones estilísticas de algunos grupos, los
recados tan explícitos como gratuitos
que envían otros en sus letras, la estrambótica programación de l’Auditori
Municipal, el alarmante fenómeno de
las bandas tributo, o la proliferación
de locales que se deciden a programar
conciertos con criterios, medios y disposiciones muy dispares.
También había pensado en demostrar,
científica y empíricamente, que no es
necesario llevar barba y/o tatuajes
para ser artista o parecerlo, pero eso
me supondría añadir nuevos frentes
a los que ya tengo abiertos y, sinceramente, cansa un poco estar siempre a
la greña con una buena parte de mis
paisanos.
Después de una reconfortante siesta se
Així es perden els partits
me ocurre una idea que, en principio
(muy al principio para ser exactos), me
parece buena, divertida y de actualidad, ¿qué pasa si dedico unas líneas a
los “superhéroes” del pueblo?. En Santa Coloma ya teníamos un palomo con
gafas de sol y un murciélago con perilla, ahora se les ha sumado una araña
algo torpe y fondona, para echar unas
risas puede estar bien. Reflexiono sobre
el asunto y caigo en que sólo aportan
algo de carnaza en las redes sociales,
algún que otro vídeo sonrojante, poco
más... ¡Definitivamente desecho el
tema de los enmascarados locales!.
Necesito algo que se preste más al
canchondeo, tengo que enviar a tiempo
el artículo, es mi primera entrega y no
quiero quedar como un impresentable.
¡Vale ya lo sé, voy a hablar de política!,
¿cómo no se me había ocurrido antes?
Si, lo sé, la elecciones municipales son
un asunto muy serio, y como tal habría
que tomárselas ahora más que nunca;
pero creo que la campaña de este año
va a ser especialmente divertida, pintoresca y (si me apuran) un pelín grotesca.
En las redes, en eventos y saraos varios, incluso en las tertulias de los bares,
la cosa ya está que arde: desde los tan
cacareados fichajes “estrella” de la todavía alcaldesa, hasta la confusión generalizada por cierto exceso de siglas
y alianzas, pasando por la irrupción de
alcaldables tildados de “frikis” y la aparición de cabezas de lista desconocidos
para los vecinos de esta ciudad, ¡ya se
huele que va a haber un follón importante!.
¿Habrá pactos contra natura?, ¿cambiará de manos el bastón?, ¿llegarán a
los tribunales las polémicas entre candidat@s?
¿Me dejarán publicar en lo sucesivo?
En un segon
Que ningú es pensi que
el poble s’ho empassa tot
Q
uan els partits nous reclamen més transparència
i participació dels ciutadans
en els assumptes públics crec
que estan pensant en assumptes com el de les relacions de
l’ajuntament amb l’empresari
Antonio Morales, president de
la FE Grama i amo d’una publicació local. Desconec si hi
ha raons objectives per donar-li
una subvenció de 450.000 euros (75 milions de les antigues
pessetes), però sí que és evident
que no pot aprovar-se en l’últim
ple d’una legislatura de quatre
9
anys (2011-2014). És lògic que
generi sospites i indignació en
els bars i al carrer, i a les xarxes
socials. Sobretot quan l’ajuntament amaga l’acord i no el penja
en el seu web.
Plou sobre mullat. El 30 juliol
2013 -data també sospitosa per
la proximitat de les vacances- el
regidor d’Esports i l’empresari van signar el conveni entre
l’Ajuntament i la FE Grama.
Aquest document tampoc no
ha vist la llum. I encara diuen
que l’ajuntament colomenc es el
campió de la transparència.
Jaume P. Sayrach
Escriptor i periodista
S
om a tocar de les eleccions municipals
24 de maig. No he vist encara cap programa de les deu candidatures que es presenten a Santa Coloma. Segur que recolliran les reivindicacions que els veïns han fet
els darrers anys, com la de la finalització
del reivindicat parc de Can Zam. I que es
referiran a problemes generals que la crisi
i els moviments populars han col·locat en
un primer pla.
A Santa Coloma destaquen les lluites contra la Línea de Molt Alta Tensió
(MAT), que fereix la Serra de Marina i
passa a tocar de les cases de Les Oliveres
i Can Franquesa, així com l’augment de
la pobresa energèrtica i els nombrosos
desnonaments... I penso que més d’un
partit polític defensarà la necessitat de
dissenyar un model de ciutat. L’edició del
llibre sobre el Pla Popular, de la periodista colomenca Odei Antxustegui Etxearte,
diria que ha enllaminit a més d’una formació política.
El Pla Popular de 1978, coordinat per en
Xavier Valls, es recorda per les millores
en infraestructures, equipamentes i espais verds i per l’enorme participació ciutadana que hi prengué part. Però avui,
un pla com aquell no és possible. La població colomenca no està conscienciada
com aleshores, quan bastava sortir al
carrer i trepitjar el fang, o obrir l’aixeta i
veure que no rajava perquè les cases no
tenien aigua corrent; quan no hi havia re
de re, per revoltar-se i unir-se, gairebé
espontàniament, al poderós moviment
popular.
Un cop realitzat gairebé del tot el progra-
HUMOR COLOMENC
Carlos Moreno
ma del Pla Popular pels primers ajuntaments democràtics, es va veure que calia
pensar el futur de Santa Coloma mirant
més enllà dels límits municipals.
Coses com l’entrada de cavall que va fer
el segon cinturó ens va fer adonar que el
futur de la ciutat depenia en gran mesura de com ens afectaria el creixement de
Barcelona i de les poblacions de l’àrea
metropolitana. Gràcies a preveure’n
l’efecte, no solament vam evitar la greu
ferida que hauria significat que el cinturó
passés a cel obert, sinó que vam guanyar
el magnífic parc Europa, i la ciutat es
connectà amb la resta del país.
No pretenc fer un discurs sobre què és un
Pla Estratègic. D’altra banda, un projecte d’aquesta mena vol temps, i exigeix la
concertació dels partits polítics, i l’entesa
de la ciutadania i el govern municipal.
Caldria sumar idees i recuperar l’ànim
co·lectiu.
En canvi sí que vull mostrar la meva estranyesa respecte de quin model de ciutat pensen promoure els partits, si no
contemplen el gran tsunami que remou
Vull mostrar la meva estranyesa respecte de quin model de ciutat pensen
promoure els partits
i sacseja Catalunya sencera, i que omple
el cor de tantíssima gent de goig i alegria.
¿És que no creuen que lliures de les
pressions nefastes de l’estat espanyol i,
sobretot, amos dels recursos que produeix Catalunya, i dels ressorts que atorga
l’autogovern, podrem fer una societat infinitament millor? No es pot pensar en la
Santa Coloma del pròxim futur d’esquena del moviment de fons que ho canviarà
tot. És com voler fer un gol en situació de
fora de joc. Una manera segura de perdre
el partit.
10
política
2.0 # 2015
Deu candidatures competeixen en les
municipals més renyides dels darrers 36 anys
Els partits tanquen les tensions internes per les llistes
JORDI CORACHÁN
T
ot a punt per al 24 de maig.
Deu candidatures i 307 aspirants es disputaran els 27 llocs
de regidor per als pròxims quatre
anys i, d’entre ells, sortirà l’alcaldessa o alcalde. La incertesa és
notable per la irrupció de les formacions emergents i la influència
de la política catalana i espanyola, així com per la impossibilitat
de fer una enquesta una mica
fiable.
Totes les mirades estan posades
en el PSC, que el 2011 va perdre
la majoria absoluta després de
l’escàndol de Bartomeu Muñoz.
Ara, la seva substituta, Núria
Parlon, ha efectuat la seva segona “revolució” i ha apartat de la
llista a Antonio Carmona, Raúl
Moreno i Antoni Fogué, amb
molts anys en els seus càrrecs.
Paral·lelament, ha donat entrada
a independents com l’escriptor
Pedro Cano o el mediàtic futbolista Dani Salgado, el que ha pro-
duït algunes tensions internes,
semblats a les d’altres partits.
A CiU, la regidora Susana Abelló
ha estat substituïda pel jove Santi Martínez, per les seves desavinences amb el candidat Carles
Combarros. A Som Gramenet
semblen haver superat les tensions per les llistes i han incorporat
a la coneguda Emiliana Salinas,
històrica lluitadora del Fondo.
El PP ha tancat la seva llarga crisi amb el rescat de la colomenca
Laura Rodera, actual regidora a
Belén Alonso (ERC), Aitor Blanc (SOM), Alexandra Sevilla (Gent d’esquerres),
Núria Parlon (PSC), Carles Combarros (CIU), Dimas Grajera (Ciutadans) i Óscar
Cristian Gómez (UPyD). Foto: Jordi Corachán, en una sessió amb El Punt Avui.
Sant Adrià. I Ciutadans ha sorprès amb el jove Dimas Graguera, que ha atret Alberto Carreiras,
exregidor i portaveu del PP. Un
altre ex popular, Oscar Cristian
Gómez, ha reaparegut al capdavant d’UPyD.
Més tranquil·la ha estat l’elecció
d’Alexandra Sevilla a Gent d’Esquerres (ICV-EUiA) i la de Belén
Alonso a ERC. Una espera resistir l’envestida, després del fracàs
d’una candidatura àmplia, i la
republicana, atraure els 11.000
colomencs que van votar sí-sí a la
consulta del 9-N.
Els fitxatges
DANI SALGADO (PSC)
EMILIANA SALINAS (SOM)
“No vaig
trigar ni dos
minuts a dir
que sí”
“L’ètica
haurà de ser
assumida
per tothom”
Dani Salgado, el golejador de Marfil Santa
Coloma, es presenta
com a independent a
la llista del PSC, en el número 8. “A Núria no vaig trigar ni
dos minuts en dir-li que sí, ella
em va convèncer de seguida.
Els dos volem el millor per a
la ciutat i per a l’esport local”.
El mediàtic futbolista, de 34
anys, explica perquè va acceptar anar a la candidatura
socialista: “Tinc una gran il·lusió, des de la meva humilitat,
en fer més gran l’esport de la
ciutat”.
El pitxitxi de Marfil es mostra
il·lusionat amb la possibilitat de convertir-se en regidor.
“Sóc un ciutadà més -diu-, que
em relaciono i conec bé el meu
barri. Tinc moltes ganes de fer
coses perquè tots els esports
que es practiquen a la ciutat
puguin crèixer encara més”.
Lluitava contra la dictadura i lluita ara per la
justícia social. Emiliana
Salinas no es rendeix,
als seus gairebé 70 anys. Ha pogut anar de cap de llista diverses vegades en diferents partits
d’esquerra. Això no obstant, ha
preferit tancar la llista de Som
Gramenet. “Hauria preferit una
candidatura més àmplia, amb Iniciativa i altres partits”, diu.
Emiliana Salinas considera necessari un relleu. “El PSC fa molts
anys que és al Govern i practica
una idea excloent i poc representativa”, sosté. “A més a més, em va
indignar que portessin Marbella a
Santa Coloma”, afegeix en referència al cas Pretòria.
La número 27 de Som Gramenet
admet la seva atracció per Podem,
que ha introduït el concepte d’honestedat. “L’ètica haurà de ser assumida, fins i tot pels que no han
volgut saber res d’ella”.
370 # ABRIL
publicitat
11
12
política
2.0 # 2015
Els grans partits porten a les seves
estrelles per frenar els emergents
Temes locals, sobiranisme i renovació marcaran el debat
jordi corachán
V
a venir el socialista Pedro
Sánchez el dia 17 i, per Sant
Jordi, Maria del Mar Blanco,
germana de Miguel Ángel Blanco, regidor del PP assassinat per
ETA el 1997. Els partits tradicionals, inclòs CDC, són conscients
de l’amenaça que suposen per a
ells els partits emergents: Podem
-integrat a Som Gramenet-, que
proposa un canvi de sistema, i
Ciutadans, que aposta una mutació del mateix sistema. El debat
entre la nova i la vella política estarà present en la campanya que
començarà el 8 de maig.
Pocs creuen que els socialistes no
guanyaran les eleccions en el seu
principal baluard a Catalunya. A
partir d’aquí, tot és una nebulosa
davant l’absència de dades empíriques. En els ambients polítics es
consideraria un èxit que el PSC
mantingués els seus 12 regidors,
a dos de la majoria absoluta. Els
seus dirigents confien en l’anomenat efecte Parlon per tallar la
caiguda que es dóna per segura
en el conjunt de Catalunya.
L’única que repeteix
Els principals arguments de Núria Parlon - l’únic cap de llista
que repeteix- són les polítiques
socials -avalades per Sánchez-,
que s’han menjat bona part del
pressupost municipal, així com
les sancions als bancs, l’oposició
a la MAT, la Pinta Verda, l’horari
comercial i l’èxit del Campus.
Els socialistes confien que els colomencs i colomenques votin només en clau local per mantenir
la seva hegemonia. No obstant
això, CiU, ERC i la CUP -aquí integrada en Gent de Gramenet- ja
han dit que introduiran l’eix nacional en el debat. En aquest sentit, Belén Alonso, alcaldable republicana, admet les dificultats
Escola dʼidiomes
i dʼinformàtica
ALBIOL LE ECHA UNA MANO A LA ALCALDABLE DEL PP.- El alcalde de Badalona, Xavier Albiol, estuvo el miércoles 28 en el barrio del Fondo para
apoyar a la flamante candidata del PP, Laura Rodera. “Claro que está mejor
Badalona, nos han mandado a todos los indeseables”, le ha soltado una
compradora en el interior del mercado. Xabier Albiol y Laura Rodera quedaron en la estación de metro y se dirigieron a la plaza del Rellotge, donde
se entrevistaron con varios vecinos.
de fer-ho a Santa Coloma, encara que recorda que més d’11.000
persones van votar sí-sí el 9-N,
pel que espera que ERC entri per
primera vegada a l’Ajuntament.
També Carles Combarros confia en aquest graner de vots per
mantenir els seus dos regidors.
La primera prova
Als eixos municipal i nacional
caldrà sumar el social i el de la
regeneració, després dels casos
de corrupció. Ciutadans no parla d’una altra cosa i, en l’altre
extrem, Som Gramenet (Podem
i Gent) demanen igualment responsabilitats.
A més, Som Gramenet i Gent
d’Esquerres (Iniciativa i EUiA)
posen l’accent en l’eix social i les
polítiques urbanístiques. Encara
que amb matisos, les dues candidatures reclamen que es frenin
els desnonaments i que l’Ajuntament promogui una política
d’habitatges socials i augmenti
les ajudes de tot tipus a les persones amb risc d’exclusió social.
Ho diu Alexandra Sevilla, d’Iniciativa, i ho sosté Jesús Sánchez
de Podem.
Volen més participació de la ciutadania. Per a ells, les municipals
marquen un cicle electoral de
canvis en el conjunt del país.
30
01 02 03 04 05 06 07 08 09 10
11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27 28 29
a
ñ
o
s
Diseño de páginas web | OOmática | Word|
Vísitanos en
a tu |lado
WordPress | 3d studio max | Photoshop
Excel \
Iniciaón
| Correo
electrónico
| PHP |
Disseny weba Internet
Idiomes Ofimática
Programació
Serveis Informàtics
Access |Illustrator | Lightworks | Adobe Premiere |
@TAUformar
https://www.facebook.com/tauformar
https://www.youtube.com/user/TAUformar
370 # ABRIL
publicitat
13
14
publicitat
2.0 # 2015
política
370 # ABRIL
“Hem regalat a Gent la
marca de Podemos”
Antonia Reina i Daniel Vera, tieta i nebot
jordi corachán
E
lla té 57 anys i ell 26. Antonia Reina i Daniel Vera són
tieta i nebot. Són dos mons, un
és jove, atleta i entrenador de la
UCA i amb formació universitària, i la seva tieta, costurera a
l’atur i amb estudis bàsics.
No obstant això, tots dos són
militants de Podemos Gramenet.
“Un dia vaig escoltar a Pablo
Iglesias per la tele i vaig pensar
que el que deia ho podia estar
dient jo. No era políticament
correcte”, revela Daniel. Una
cosa semblant li va passar a l’Antonia: “Em va agradar el seu discurs contra la corrupció del PP i
del PSOE i la seva honestedat”.
Tant l’Antonia com el Daniel
votaran a Som Gramenet, malgrat estar en desacord amb el
resultat del procés per a crear la
candidatura. “No s’han fet bé les
coses, però ho respectem. Podemos mereixia més representació
Antonia Reina i Daniel Vera, parents i militans de Podemos, a la Plaça de la Vila
i no un sisè lloc a la llista. Crec
que li hem regalat la marca als
de Gent”, sosté Daniel.
”No sóc indepe”
La Antonia diu que hauria preferit anar sols o amb una marca
creada per Podem tipus agrupació d’electors. Considera que
amb Som Gramenet ha perdut
força. El seu nebot és més explí-
cit: “Accepto el que digui la majoria, però jo no votaré a Aitor
Blanc, un home que és independentista. El respecto, però jo no
ho sóc indepe”.
Malgrat tot, creuen que Podemos pot ser una eina per acabar
amb la vella política. Els dos
estan encantats amb la il·lusió
que ha sabut transmetre Pablo
Iglesias.
15
breus
Colom nega relacions
amb gihadistes
El president de Nous Catalans, Àngel Colom (CiU), ha
desmentit qualsevol relació de
la seva entitat amb el gihadisme i ha qualificat d’incendiari
al ministre de l’Interior Jorge
Fernández Díaz. Aquest havia
declarat que Nous Catalans
acollia a extremistes musulmans.
“El ministre utilitza el gihadisme per a desacreditar el procés
català”, ha dit a aquest diari.
El president de Nous Catalans
sosté que fa dos anys el Govern
central va expulsar a Noureddine Ziani per espia del Marroc i ara diu el ministre que és
gihadista. “Avui diuen una cosa
i demà una altra per tal d’intentar dinamitar el procés”, diu
Àngel Colom.
Alexandra Sevilla,
amb Gent d’Esquerres
Alexandra Sevilla ha presentat la llista de Gent d’Esquerres a Santa Coloma, en
dos actes al Mas Fonollar i la
Rambla de Sant Sebastià, davant d’unes 300 persones en
cada acte.
Amb aquest nom ICV i EUiA, i
colomencs com Joan Guerrero es presenten a les Eleccions
Municipals del pròxim 24 de
maig.
A la signatura de la llista van
assistir membres de l’equip
negociador d’ambdues formacions, com Xavier Pujols,
d’EUiA, i Antonio Perea o Josema Seoane d’ICV, així com
el president d’Iniciativa a
Santa Coloma, Siscu Sànchez
i també la cap de llista de la
coalició.
16
economia
2.0 # 2015
Inici de les contractacions
del “Joves per l’ocupació”
Tastets històrics de
l’economia colomenca
Els 90 joves inscrits esperen ser contractats
PILAR TOMÁS
U
n cop finalitzada la formació de les persones inscrites
a la quarta edició del programa
organitzat per Grameimpuls, les
empreses col·laboradores han
començat a contractar a part
dels 90 joves que han participat.
“Aquest programa permet a les
empreses col·laboradores benefi-
ciar-se durant sis mesos d’ajuts a
la contractació, incentius fiscals
i bonificacions” informa Carles
Combarros, tinent d’alcalde de
Promoció Econòmica i Ocupació.
El col·lectiu juvenil és un dels
més castigats per la crisi, per això
aquest programa suposa una
gran oportunitat tant en quant a
la inserció directa al món laboral, com en l’assoliment d’unes
Suport a Tusgsal
El Ple recolza als treballadors
P.T.
E
l passat 6 d’abril al Ple de
l’Ajuntament de Santa Coloma es va presentar la moció de
suport als treballadors de Tusgsal,
en motiu de l’exclusió de l’empresa de la licitació del conegut
“Nitbus”.
Aquesta exclusió és deguda a la
“no acreditació de la disponibilitat d’uns terrenys a Sant Adrià de
Besòs”, segons declaracions dels
representants del comité d’empresa “fruit de la ineficàcia de
l’administració local”.
Per aquest motiu els representants de Tusgsal van voler agraïr
qualificacions professionals molt
necessàries, ja que en alguns casos els participants també estan
rebent suport per obtenir els
graduats en ESO, mitjançant ajut
material, tècnic i econòmic.
Les empreses interessades en el
projecte es poden adreçar a les
oficines centrals de Grameimpuls (C. Rafael Casanova, 40) o
trucar al telèfon 93 466 15 65.
públicament als grups polítics de
Santa Coloma i especialment a
l’alcaldessa Nuria Parlón per promoure aquesta moció de suport
als treballadors de l’empresa.
Josep M Cortès Martí
Professor d’Economia a la UB
E
l Contramestre de Teixits:
Observacions i Regles de Treball, llibre editat el 1924 per la
impremta que havia aleshores del
carrer de la Ciutadella Baixa, és
una peça d’arqueologia industrial
colomenca. Escrit per Joan Vilaseca Ascuasciati (1876-1961) director de can Baró, fàbrica tèxtil
que es traslladà de Sant Feliu de
Codines a Santa Coloma el 1902,
seguint la conca del Besòs.
És tot un exponent del nostre
pensament industrial. Les seves
planes recopilen, amb català col·
loquial, tota l’experiència d’un
oficial tèxtil amb la intenció de
formar els nous contramestres i
directors de fàbrica. El llibre esgota la primera edició, i s’edita una
segona perfeccionada amb dos
mil exemplars el 1923. El 1925
procedeix a la tercera edició, en
castellà, destinada principalment
a Espanya i Sud-Amèrica. El llibre
fou declarat d’utilitat per les Escoles d’Arts i Oficis.
Des d’un vessant tècnic, afirma
que el «component humà» és
del tot necessari pel bon funcionament dels telers. Per aquest
motiu tal com ens ho escriu en la
plana cinc d’una edició inèdita de
1924 «cercar la pols i la borra de
les nostres fàbriques tota aquesta
diversitat de procediments i de
coses que són l’ànima del nostre
treball, i reglamentar-ho en les
pàgines d’un llibre, és la feixuga
tasca que emprenem en compliment d’un deure». És un testimoni de primer ordre de com els
canvis tècnics obliguen a trobar
El llibre recopila l’experiència d’un
oficial tèxtil amb la intenció de formar a nous directors de fàbrica
solucions organitzatives, paral·lel
al canvi tecnològic que estem vivint. Sens dubte una contribució
important del corpus teòric del
pensament organitzatiu català
posant-lo a l’alçada d’autors renombrats de l’època com Josep
M. Tallada i Pere Gual.
economia
370 # ABRIL
17
Esforç i compromís, valors de pares a fills
Isabel i Nanos presenten la seva nova botiga NOLA, al carrer Sant Carles
buit detectat en quant a la oferta de moda
per a nadons.
PILAR TOMÁS
I
sabel i Nanos és una de les empreses familiars més reconegudes a la nostra ciutat. El passat dissabte 25 d’abril van presentar la seva nova botiga NOLA, al carrer
Sant Carles cantonada amb carrer Major,
que es suma a les actuals Nanos, Isabel
Home, Isabel Dona i Nanos bebè, en què
ofereixen productes de moda de qualitat i
a bons preus al carrer Major.
A NOLA es distribuiran (amb exclusivitat
a la ciutat) les línies de Vila Clothes, una
marca danesa en què dominen les col·leccions actuals, chic i femenines amb les últimes tendències, que ja han cridat l’atenció
de models i bloggers com Paula Etxebarría,
Sara Carbonero i Anna Simón.
“La cultura del treball sempre s’ha viscut
intensament a la nostra família”, ens explica Irene Esteban, qui representa la tercera
generació familiar al front de l’empresa.
Fa 64 anys el Paco i la Isabel van arribar a
Catalunya des d’Almeria. Primer el Paco va
La Isabel i el seu fill Antonio a l’antiga parada
del Mercat Sagarra, al carrer Sant Josep
FAMILIA ESTEBAN NAVARRO
Antonio, Irene, Laura i Tina.
treballar a la indústria del vidre a Barcelona i després com a revisor d’autobusos de
línia. Al 1953 s’instal·len a Santa Coloma i
comencen a vendre porta a porta productes tèxtils de primera necessitat (mitjons,
calçotets, samarretes...). Després es van
dedicar a la venda ambulant, a la parada
de l’antic Mercat del Fondo, “aquell de fusta verda i uralita de la plaça del Rellotge,
i també a l’antic mercat Sagarra” recorda
l’Antònio Esteban, fill del Paco i la Isabel.
L’any 1959 van llogar el local del carrer
Major número 21, que es va convertir en
la primera botiga física de l’empresa. Cap
al 1978 es van traslladar just al davant,
al número 22, a on aleshores es trobava
Correus, i allà s’instal·la la família a la part
psterior de la botiga, la qual agafa el nom
d’”Isabel”. L’Antònio i la seva dona Tina es
fan càrrec i aporten noves idees que fan
crèixer l’empresa, fins al punt de dedicar
línies especialitzades per a home, dona i
Evolució de les La cistella de la
taxes d’atur
compra
pilar tomás
pilar tomás
Les xifres de l’atur del primer trimestre
del 2015 ens ha portat una reducció de
l’atur registrat fins els 11.846. És una
dada força positiva, ens hem de remuntar a meitats del 2011 per trobar una xifra
similar.
La baixada interanual ha estat més intensa entre els homes que entre les dones.
En l’atur registrat per zones la baixada no
ha estat general per a tots els districtes,
ja que s’ha donat un petit increment a la
zona del Riu Sud i Can Mariner (11 persones aturades més). La resta de zones han
experimentat una baixada, sent la més
intensa en la zona muntanya - Serra d’en
Mena.
“Tot i la evolució positiva no abaixem
els braços en el nostre objectiu de lluitar
contra l’atur, especialment entre els joves
i majors de 45 anys” declara en Carles
Combarros, tinent d’alcalde de Promoció
Econòmica i Ocupació.
Analitzem els preus de diferents aliments
bàsics que acostumen a formar part de la
cistella de la compra. Agraïm la col·laboració del Mercat Sagarra en la preparació
d’aquest espai:
Patates
0,95€ / kg
Llet
1€ / litre
Ous
2,50€ / dotzena
Pollastre
3,93€ / kg
Lluç
6,99 € /kg
Enciam
0,75€ / unitat
Oli d’oliva
4 € / litre
Pomes golden
1,98€ / kg
Baguette
0,60€ / barra
Cigrons cuits
1,60 € / pot 1 kg
Vedella (bistec) 14,95 € / kg
nen, amb la necessitat de llogar també els
locals dels números 21 i 23. Als anys 90
passen a comprar els locals i sobre l’any
2000 decideixen exitosament omplir un
Clau de l’èxit
“El personal sempre ha estat un dels eixos
fonamentals per a l’èxit de l’empresa, després de tants anys ja formen part de la família” ens comenta la Irene Esteban.
A l’actualitat les filles de l’Antònio i la Tina,
la Laura i la Irene, s’han sumat a l’equip per
donar impuls i aportar criteris novedosos a
l’empresa. Si hi ha un aspecte que sempre
respectaran és la qualitat del producte i del
servei al client, la qual cosa ha fet que vagin sumant adeptes ja no només a Santa
Coloma, sinò a Badalona, Mollet, Hospitalet, Palau... un gran reconeixement a la
feina ben feta, també fora de la ciutat.
18
publicitat
2.0 # 2015
economia
370 # ABRIL
La Passarel·la omple de
gent el centre peatonal
La jornada comercial i festiva va ser un èxit
Cacaolat signa un
conveni pels bons
hàbits alimentaris
p.t.
pilar tomás
El passat 11 d’abril el recent estrenat centre peatonalitzat entorn
al Mercat Sagarra va ser escenari
d’una pasarel·la organitzada per
l’ACI (Agrupació del Comerç i
Indústria) en què van participar
comerciants, escoles de ball i un
gran grup de clients dels negocis, que van convertir-se en protaginistes de la pasarel·la. D’una
banda hi havia un espai comercial i de restauració, amb parades
a on poder comprar productes i
prendre un refresc, i d’altra una
zona d’exhibició d’estètica i perruqueria (a on es va poder veure
en viu la preparació dels models).
Es van dur a terme tres desfilades, una passarel·la canina, una
amb referència a la moda infantil,
La passarel·la del Sagarra. Foto: Sergio Mas Navarro.
i una tercera destinada a la moda
d’home i dona. Des de l’ACI es
mostren molt satisfets de la rebuda del projecte i portaran a terme
més accions al centre peatonal de
Santa Coloma.
La legalización de la
economía del miedo
Sobre el tractat de lliure comerç
josep m. cortés martí
Transatlantic Trade and Investment Partnership conocido con
las siglas T.T.I.P. hace referencia
al Acuerdo Transatlántico para
el Comercio y la Inversión. Su
origen se encuentra en la Declaración Transatlántica, firmada en noviembre de 1990 por
el presidente George Bush, el
primer ministro italiano, Giulio
Andreotti, que encabezaba ese
semestre el Consejo Europeo,
y el presidente de la Comisión
Europea, Jacques Delors.
El acuerdo que se está negociando tiene como finalidad potenciar el comercio y la inversión
entre EEUU y la UE sin ningún
tipo de impedimentos jurídicos,
aunque ello suponga vulnerar los derechos y la libertades
fundamentales de los estados.
Para aprobarlo es necesario en
el ámbito europeo una mayoría
cualificada que representa 55%
de los Estados que representen
conjuntamente el 65% de la población de la Unión. Posteriormente el Parlamento Europeo
debe de aprobarlo en su totalidad, sin enmienda posible, y se
ratificará por los Parlamentos
nacionales.
Hay fuertes argumentos para
rechazar este tipo de acuerdo
ya que el efecto directo de su
aprobación conllevará una rebaja salarial real, privatización
de la sanidad y la educación,
pero también de la justicia, ya
que las multinacionales se regirán por organismos jurídicos
transnacionales que estarán por
encima de la ley de los estados.
En nuestro país quienes apoyan
el tratado son los partidos como
CiU, PP y C’S conjuntamente
con la Banca y la patronal aunque ello suponga una pérdida
de la soberanía nacional, una
reducción de la renta para la
mayoría, las libertades sociales
e individuales y la desaparición
de las PYME y los comercios de
proximidad, convirtiendo a los
antiguos estados nacionales en
mecanismos represivos para
garantizar los beneficios de las
grandes empresas y la élite global.
19
Cacaolat i la Fundació SHE han
signat un acord de col·laboració per promoure hàbits de vida
saludables. A l’acte de presentació de l’acord hi va ser present
Francesc Lluch, director general de Cacaolat i Valentí Fuster,
president de la Fundació SHE,
a més d’un grup d’estudiants de
l’Acadèmia Fuster, que van rebre
unes directrius bàsiques per portar a terme esmorzars complets i
saludables. Fins el moment més
de 10.000 nens han passat per
les instal·lacions de la fàbrica de
batuts, que disposa d’uns espais
adequats a la recepció de les visites escolars.
També es va presentar el nou
producte Cacaolat upp! un Cacaolat evolucionat amb més fibra,
cereals, calci i vitamines.
20
oci / restauració
2.0 # 2015
hores i les places són limitades. En
la primera edició el casal va tenir
una excel·lent acollida. El període
d’inscripció s’obre el 18 de maig i
fins el 5 de juny i es poden formalitzar a les oficines centrals de l’em-
presa Grameimpuls.
Per enguany s’han fixat descomptes
per a inscripció de germans, per a
famílies nombroses i monoparentals. Podeu trobar més informació a
www.restauraciosantacoloma.cat
La escuela se trasladará al
Campus de l’Alimentació
Grameimpuls sostiene que la ciudad
será pronto un referente internacional
Los ‘gurús’ de la Escola de Restauració
“Cuesta que la gente
venga a Santa Coloma,
pero luego repite”
Quintillà, Armengol, Ochoa y Cordero hablan del
j.c.
S
Los cocineros Francesc Armengol, David Ochoa, Paco Cordero y Víctor Quintillà
con Glòria Aixelà, directora de la escuela. Fotos: Pilar Tomás.
buen momento de la cocina colomense
jordi corachán
N
o es fácil reunir a los cocineros con
más renombre de Santa Coloma. Son
gente que vive en su restaurante: Víctor
Quintillà, Lluerna; Francesc Armengol, Ca
N’Armengol; David Ochoa, El Cinc, y Paco
Cordero, El Cantó. Los reunimos en la Escola de Restauració, situada en lo alto de
la avenida Primavera, de la que forman su
Consejo Asesor. En su día lograron situar a
Santa Coloma en el mapa gastronómico, y
hoy han logrado convertir la escuela en un
centro de referencia del país.
Alrededor de una mesa del bar del centro
analizan el esplendor de la cocina colomense. Quintillà califica de importante el
cambio porque “se ha conseguido aumentar la afición a la cocina”. Armengol asiente
con la cabeza, y agrega: “El centro da una
buena formación profesional y ocupacional
desde cero. Ahora, hace falta que se dé a
conocer que tenemos una escuela de primer nivel, que además ofrece una formación continuada a los restaurantes”.
Compañerismo y buen rollo
La primera impresión es que los cuatro son
competidores, pero la realidad es que se relacionan como amigos. “No hay rivalidad,
21
Un espacio dinámico
Obertes les inscripcions per al casal Cuina’t l’estiu
L’Escola de Restauració i Grameimpuls organitzen la segona edició
del casal “Cuina’t l’Estiu”, un casal
innovador entorn la cuina i destinat a nens i nenes d’entre 8 a 15
anys. L’horari serà de matí de 9 a 15
oci / restauració
370 # ABRIL
sino compañerismo. Somos conscientes de
que la clientela hoy va a un sitio y mañana a otro. Todos nos beneficiamos del gran
momento que vive la cocina en nuestra
ciudad”, sostiene Ochoa. Y Cordero recalca: “Nos retroalimentamos unos a otros.
La clientela se mueve, no le gusta comer
siempre en el mismo sitio”. Para ellos, la
competencia es agua pasada: “Tenemos la
misma problemática y es mejor abordarla
entre los cuatro que por separado”, añade
Ochoa.
Preguntados si atraen a personas de otras
localidades, Quintillà levanta la mano: “El
90% de mi clientela es de fuera de Santa
Coloma”. Armengol la sitúa entre un 40 y
un 60% en su establecimiento, y Cordero
y Ochoa no se atreven a dar un porcentaje, pero confirman un interés creciente por
parte de gente de Barcelona y la comarca
del Maresme. Y todos ellos coinciden en
subrayar la fuerte presencia de extranjeros, gracias a las guías gastronómicas, dice
Quintillà, o el Hotel Ibis, señala Armengol.
Ochoa puntualiza que viene mucha gente
de Badalona y que los clientes van también al Nara o al Milano, y otros muchos
restaurantes. “Es Santa Coloma la que se
beneficia”, porque salen de comer y dan
una vuelta y compran, asegura Cordero.
Pero Quintillà se queja de que la mayoría
de comercios estén cerrados el sábado por
la tarde: “¿Cómo la gente no va a ir a La
Maquinista?”.
Conexión con Torribera
Los alumnos de la escuela sirven cafés,
agua fresca y alguna pasta. Se interesan
por sus estudios, no en vano los cuatro forman el Consell Assesor y la escuela se ha
abierto como una granada. Se han sembrado nuevas ideas más allá de la formación y
la ocupación de la que hablaba Armengol.
Todos coinciden en que hoy es un buen
lugar para reciclar a los profesionales en
activo, para asesorarse en nuevas técnicas
como la cocina al vacío, difundir la cultura gastronómica y mil cosas más. Pero una
resulta esencial, el hermanamiento con el
Campus de l’Alimentació de Torribera.
Santa Coloma está en el mapa gastronómico y quiere ahora que irradie riqueza al
resto de la ciudad. Explican que hay que
acabar con algunos estigmas y dar a conocer las cosas buenas de la ciudad. “Me da
rabia que haya clientes de Barcelona que se
quejen de la falta de aparcamiento, como
si en el Eixample fuese fácil aparcar”, lamenta Quintillà. “Y muchos extranjeros se
creen que están en Barcelona”, añade en
tono jocoso Armengol. “Bueno, para algunos El Bulli estaba en Barcelona”, replica
Quintillà. Y risas. “Lo importante es que la
gente viene una vez, que es lo que cuesta,
se sorprende y luego repite”, concluye Cordero. Y todos afirman con la cabeza.
onaría a ocurrencia, sino fuera porque
la Escola d’Hostaleria tiene una trayectoria de 24 años, desde que en 1991 Grameimpuls apostó por ella para fomentar el
empleo. Su actual presidente, Carles Combarros, sostiene que el centro se trasladará
a Torriberra. “Santa Coloma -dice- se convertirá en un referente de la gastronomía
en España y, poco después, en el ámbito
internacional”.
Resonaría a palabras huecas, claro, de no
ser por los éxitos cosechados. Lo que era
un proyecto que pretendía formar y orientar a los parados del sector, se ha convertido en un centro de ideas, un polo de
atracción para cocineros, sommeliers y camareros. “No se ha olvidado a los desempleados --afirma Combarros--, pero también se ha abierto a los profesionales de la
ciudad que encuentran en este espacio un
lugar de intercambio y aprendizaje”.
La escuela está abierta también a la ciudadanía. Los adultos pueden apuntarse a los
curos de Passió per la Cuina y los niños y
niñas, al Casal d’Estiu.
En estos años, la escuela colomense se ha
abierto al resto de comarcas de Barcelona.
Hoy tiene alumnos de Santa Coloma, pero
también de Barcelona o de l’Hospitalet, de
Mataró o Badalona. La escuela ha incorporado la sabiduría de los chef colomenses y
se ha vinculado a otro proyecto en auge, el
Campus d’Alimentació de Torribera.
Alumna japonesa
Sus cursos de cocina son populares en el
sector, así como el curso de formación de
sommeliers, que es el más completo de Catalunya. La escuela se enorgullece de tener
alumnos de distintos puntos de España e,
Datos e innovaciones
CASI 1.300 ALUMNOS EN CUATRO AÑOS
Los cocineros colomenses hablan con pasión de su oficio y puede que exageren
un poco. Pero los datos les avalan. Casi 1.300 alumnos se han formado como
cicineros o camareros en la Escola de Restauració entre 2011 y 2015. Uno de los
chef es el propio David Ochoa, que innova todos los días en El Cinc.
Además, la escuela ha efectuado 21 cursos para aficionados, en los que han participado 217 personas. También ha llevado a cabo 7 cursos digitales para profesionales de la restauración colomense. Por su labor en el fomento del empleo, la
Escola ganó en el 2013 un concurso público del Servei Català de Ocupació.
Un año antes se había creado el Consell Assessor, que ha aportado nuevas especialidades y técnicas demandadas por los cocineros. Una de las innovaciones ha
sido la cocina al vacío (cocción al baño María) y la formación de someliers.
incluso, una alumna de Japón.
Para reforzar el plan, la empresa municipal ha apostado por recuperar la antigua
viña d’en Sabater, colindante con el Campus de Torribera. El objetivo es elaborar
un vino institucional, que no comercial,
que sirva de experimentación y aprendizaje para los alumnos.
En un plazo breve, se espera trasladar la
escuela de hostelería al complejo de Torribera, que depende de la Universidad de
Barcelona. El plan pasa por remodelar el
edificio Canigó para albergar a los alumnos. De este modo, se concentrarían en
un mismo espacio todas las enseñanzas de
gastronomía.
22
esports
2.0 # 2015
Cita històrica per Marfil Santa Coloma:
el club busca el seu primer gran títol
L’equip de Xavi Passarrius vol tancar l’any guanyant la Copa
bernat lópez
A
tocar del cel. 16 anys després de disputar la seva
única final de lliga contra Caja
Segovia (1999), Marfil Santa
Coloma s’ha tornat a situar entre
els grans clubs de la LNFS. La
classificació per la Copa d’Espanya 2013-2014 i les semifinals
de lliga de l’any passat van ser
un deliciós aperitiu per un projecte esportiu que demostra estar
totalment consolidat. Ara arriba
el plat fort i l’entitat presidida
per Vicenç Garcia no vol deixar
escapar aquesta oportunitat.
Águilas serà l’escenari on Marfil
i Inter Movistar es disputaran el
títol de campió de la Copa del
Rei, competició que només el FC
Barcelona té a les seves vitrines.
La final, prevista pel pròxim 2
de maig, s’erigeix com una ocasió històrica pel club colomenc,
poc acostumat a lluitar contra
els grans de la lliga per guanyar
els títols importants. Durant la
present temporada, Marfil ja ha
demostrat poder competir contra
el primer classificat de la fase regular de la lliga, Inter Movistar.
A la primera volta, el conjunt de
Xavi Passarrius va plantar cara
al vigent campió de la LNFS,
aconseguint empatar al Jacint
Verdaguer (3-3). Al Fundación
Montemadrid, el triomf va ser
pels madrilenys, en un duel que
no es va decidir fins als darrers
instants del temps reglamentari
(4-3). De cara a la final, el principal dubte a les files colomenques
recau en la figura del capità, Rubén González. El tanca es va perdre l’última jornada de lliga a la
pista del Llevant per una lesió al
turmell i arribarà al partit contra
Inter bastant just a nivell físic.
Els de Jesús Velasco lideren les
estadístiques de la LNFS en gols
marcats (152) i encaixats (60).
breus
Rècord golejador per
Dani Salgado i Adolfo
El pivot de Marfil tanca la lliga
aconseguint el seu tercer pitxitxi consecutiu i amb la xifra
de gols més alta de la seva carrera (48). Adolfo, per la seva
part, també ha brillat anotant
24 dianes, tot i perdre’s cinc
partits a causa d’una lesió.
publicitat
370 # ABRIL
SOM com tu!
Desè aniversari del
debut d’Albert Segura
El badaloní es va estrenar amb
Marfil un 23 d’abril de 2005 i
ja ha superat la xifra de 300
partits. “Crec que la disciplina
de Padú va ser el millor que
em va passar. Era dur, però em
va ensenyar a ser jugador professional”, afirmava Segura.
Marfil viatja a Águilas amb màxima il·lusió I Foto: Bernat López.
Una recepta més que clara
“Hem de creure en les nostres
opcions i lluitar cada pilota com
si fos l’última. Si no estem per
sobre d’ells anímicament, no
podrem fer res”, declarava Xavi
Passarrius en la prèvia de la fi-
nal. Pel tècnic, l’aspecte mental
és la clau per guanyar la Copa
del Rei. “Per a molts de nosaltres,
aquests són els 40 minuts més
importants de la nostra vida. Per
tant, sortirem a mossegar”, assegurava l’entrenador colomenc.
Comunió dels èxits
esportius colomencs
El Teatre Sagarra acull l’edició
d’enguany dels Guardons de
l’Esport Colomenc, amb un
total de 119 premis repartits
en diferents disciplines com el
futbol sala, el bàsquet, el futbol, les arts marcials, el patí,
l’atletisme i la natació.
Candidats i candidates de SOM Gramenet
395 persones han participat
a les eleccions primàries.
334 propostes incloses
al programa electoral.
Amb el suport de:
Som Gramenet
@somgramenet somgramenet.cat
23
24
publicitat
2.0 # 2015
esports
370 # ABRIL
La UDA Gramenet es nega a claudicar i
el Singuerlín continua fora del descens
El Draft jugarà la final a 4
de Copa Femenina
Els blaus vencen al Vic mostrant la seva millor cara (4-2)
SÒNIA RIBÓ
BERNAT LÓPEZ
P
er enèsima jornada, la Gramenet va tornar a demostrar
que vendrà cara la seva pell.
L’equip d’Ignasi Senabre, implicat en la lluita per la salvació al
grup I de Primera Catalana, es va
exhibir el passat cap de setmana
contra el Vic (4-2). Els blaus, que
tallen una ratxa de tres partits
sense guanyar, van establir el
seu millor registre golejador en
un sol partit i s’omplen de moral
per afrontar amb energia el darrer tram de la lliga. Davant dels
osonencs, la Grama es mostraria
molt encertada en atac, obrint
el marcador gràcies a una diana
d’Edu Ranchal (23’). El Vic, però,
aconseguiria empatar abans del
descans amb un gran cop de cap
d’Àlex González (27’). A la represa, la Gramenet demostraria
ser superior al rival, trencant el
partit gràcies a Edu Ranchal. El
davanter marcaria el 2 a 1 a la
sortida d’un córner (54’) i li do-
La Grama està fent un gran final de temporada I Foto: Golcat
naria el gol en safata a Segura
per anotar el tercer (79’). En el
tram final, Verdaguer tornaria a
retallar distàncies pel Vic (88’),
però Yousseff podria sentenciar en temps afegit (90’). Amb
aquest triomf, la Grama suma 27
punts i està a cinc de la salvació.
Per altra banda, al grup II de Segona Catalana, el Singuerlín va
empatar el camp del Llefià (1-1)
i és manté a sis punts del descens directe. L’Arrabal Calaf, per
la seva part, va empatar contra
el filial del Martinenc (2-2) i conserva la cinquena plaça al grup
XI de Tercera Catalana.
La Fundació guanya la lliga
En el seu segon any de vida, l’entitat presidida per Antonio Morales ha aconseguit pujar a Tercera
Catalana, mostrant una enorme
superioritat a la seva lliga. L’últim
resultat de la Fundació Grama,
una golejada contra el Badalona
Sud (9-0), és un bon indicador
per avaluar la gran temporada
duta a terme per l’equip.
25
L
es de Santa Coloma s’han
classificat per a la Final a 4
de Copa Femenina per la porta
gran: guanyant el líder i jugant
un dels millors bàsquet de la
temporada. Contra l’Almeda, jugadores i públic eren conscients
del que hi havia en joc i, després
del 0-8 de sortida, les de Jordi
Pèriz van reaccionar per donar-li
la volta al marcador i acabar sentenciant amb avantatges de fins
a 17 punts. El Draft va perdre
la primera oportunitat de classificar-se amb la derrota contra
el Barça CBS, que sumada a la
inesperada derrota contra un
Geig cuer, obligava a les groc i
negres a guanyar per aconseguir
acabar entre les 4 primeres. El
Draft Gramanet ha estat quart
tota la segona volta i sempre
ha depès d’ell mateix. Ara, a la
última jornada poden fins i tot
quedar terceres si guanyen al
Joventut Les Corts. Després, de
nou entre els 4 millors equips,
lluitaran pel campionat i l’ascens de categoria.
Foto: Domingo Rodríguez
El CB Santa Coloma, amb opcions
A falta de dues jornades, la promoció d’ascens encara és possible. Ara mateix el CB Santa Coloma és sisè, però les posicions amb
premi estan a només una victòria,
tot un mèrit a aquestes alçades
tenint en compte els problemes
de lesions i que l’esforç comença
a passar factura. Aquesta jornada
han guanyat el Lliçà, un rival directe, i es recuperen de la derrota
inesperada a La Garrotxa. Tot i
que no depenen d’ells mateixos
per acabar quarts esgotaran les
possibilitats en els dos partits que
queden contra el Pineda i l’Arbúcies, dos equips que lluiten per
evitar la promoció de descens.
26
publicitat
2.0 # 2015
esports
370 # ABRIL
27
Los históricos del Atlétiko
Los ‘hijos’ de Antonio Amorós
Los campeones colomenses visitan por
primera vez las pistas
jordi corachán
H
ace un sol de justicia, nada
que ver con el día anubarrado del 21 de marzo. Aquel día
no se inauguraron las pistas por
la “previsión de fuertes lluvias”,
cuando en verdad el Ajuntament
anuló el acto por miedo a una
protesta. Señalados quedaron
los ex atletas del Atlético Santa
Coloma, cuando la tormenta se
gestaba en otros sectores deportivos y políticos. El caso es que
los laureados Antonio Balsera,
Encarna Escudero y Toni Estellers rememoran los éxitos del
Club Atlétiko Santa Coloma -así,
con k- y la lucha por unas pistas
reglamentarias, que ahora pisan
por primera vez. Les acompañan
la primera atleta del club, Maria
Teresa Castellví, y su compañera María Radio. A todos ellos
les llaman los Hijos de Antonio
Amorós.
Balsera, 57 años, ganador dos
veces de la Cursa del Corte Inglés e internacional con España,
recuerda que el Atlético era admirado en santa Coloma y fuera
de ella por la sencillez y la deportividad que les insufló Antonio Amorós, el galgo de Caudete,
un hombre más bueno que el
pan bendito. “Nos descubrió una
manera de ser, un sentimiento,
una filosofía de vida, el señorío”,
sostiene.
Historias increíbles
Les explicaba historias increíbles a aquellos chicos y chicas,
que poco fueron viendo que no
eran ningún cuento sino historia
viva. Por ejemplo, se convirtió en
realidad la fábula de que Amorós, en Caudete, le ganaba las
carreras a su señorito montado
a caballo.
Es tanta la devoción de los cinco por don Antonio, que controvertido día 21, 115 ex atléticos
desafiaron las previsiones meteorológicas y concentraron en la
puerta de las pistas que hoy llevan el nombre de su entrenador.
“Nos reunimos para rendir homenaje a Antonio Amorós”, recalca la campeonísima Encarna
Escudero. María Radio, el alma
mater, del encuentro agrega que
se hicieron polos del mítico club,
hoy integrado en la UCA, y acudieron personas que hacía 30 y
hasta 40 años que no veían.
Estellers, que llevó la antorcha
de los JJOO de México 68 en el
tramo de Martorell, repasa aquellos tiempos de pobreza extrema,
de calles embarradas y pocas alternativas para los jóvenes: “O
eras de los Correas o de los atlétikos. No había opción”.
El Atlétiko era un club concebido
para el atletismo en un ambiente
familiar, y también un lugar para
el amor. “Allí nos hicimos novios el Toni y yo”, recuerda aquel
chispazo María Teresa Castellví,
esposa de Estellers.
“Esa historia resume muy bien lo
que era el club”, subraya Balsera.
“Por eso vinieron personas desde Andalucía, Baleares, Madrid
o Galicia”, añade María Radio.
“El campeonísimo te hacía buen
atleta y buena persona”, insiste Encarna, que recuerda que a
“los hijos de Antonio Amorós”
los respetaba hasta el potente FC
Barcelona. “Nos envidiaban por
nuestro buen rollo. Siempre reíamos y nos animábamos unos a
otros”, dice Balsera.
El momento esperado
Cuando saltan a las flamantes
pistas se hace el silencio. Se escucha el viento y el ronquido de
un camión a lo lejos. “¡Dios Santo! Tengo escalofríos”, desvela
Encarna Escudero. Tiene los ojos
nublados, como los tiene Teresa,
y María, y Toni, y Juan Antonio.
“Tengo “papallones” en el estómago”, le dice Toni a Teresa, que
se han cogido de la mano, como
hacían antes en la viejas pistas
de tierra de la Pallaresa.
Maria Teresa Castellví, Toni Estellers, Juan Antonio Balsera, Encarna Escudero y María Radio.
28
cultura
2.0 # 2015
Santa Coloma quiere ser ciudad del teatro
Las compañías de teatro colomenses suman fuerzas por el futuro del sector
PILAR TOMÁS
L
a ciudad es un hervidero de arte, una generadora de artistas en todos los ámbitos:
música, literatura, pintura, teatro...
Profesionales de nuestra ciudad empiezan a
gozar de prestigio nacional e internacional
después de años de esfuerzo, de mucho trabajo aquí y allá. Hoy podemos avanzar una
gran notícia y es que el teatro colomense une
fuerzas para ayudar a potenciar el resurgir
del sector en Sta Coloma y lograr objetivos a
medio y largo plazo.
Hay muchas vías en las que trabajar. La Colmena, El que ma queda de Teatre, Carro de
Baco i l’Excèntrica han puesto sobre la mesa
tres líneas de trabajo: La difusión de todos
los eventos de forma conjunta, la coordinación de la programación y la creación y “dis-
tribución” del público en las salas. “Se trata
de unir esfuerzos y sentarse a poner cosas en
común por el beneficio de todos” nos comenta Joan Fernández, director de La Colmena.
Los alumnos ya reciben un trato especial a la
hora de asistir a actos, lo que supone un flujo
de público importante e interesado por las
creaciones de los colegas artistas. Cada sala
tiene sus características y peculiaridades, por
ello también se están facilitando los espacios
teatrales para los actos que lo requieran.
En cuanto a la coordinación de los eventos se
tratará de organizar los actos de manera que
resulte una oferta variada y bien distribuida
en el tiempo. Aunque a veces sea inevitable
solapar actos, se intentará trazar una agenda
coordinada que permita a todos disfrutar del
resto de creaciones, en la medida de lo posible. Germán Madrid, fundador de Carro de
cultura
370 # ABRIL
29
Exposició 4 Mirades El pintor argentí Catriel López
Colomenques
visita Santa Coloma
Fins el 5 de maig al Casal del Mestre Pintarà un quadre en viu el 8 de maig a La Colmena
PILAR TOMÁS
Passatge Insòlit
Baco, se muestra positivo ante la perspectiva
que surge de estas sinergias “es muy interesante que sumemos esfuerzos para hacer
de Santa Coloma una potencia teatral a todos los niveles”.
Una mirada al exterior
Buscar complicidades en Barcelona y fuera
del país es vital, una perspectiva exterior que
permita tener una visión amplia de la realidad teatral actual.
Actores, escritores, músicos... disponen de
los ingredientes para que el resultado sea un
éxito. Actualmente se están llevando a cabo
proyectos muy interesantes desde todas las
compañías, transversalidad de las artes con
proyectos cruzados con músicos y pintores,
y gran oferta formativa para todas las edades
con una perspectiva de respuesta muy buena. También se están trayendo a la ciudad
grupos de reconocido prestigio, que no han
recibido la respuesta de público que se hubiera esperado. Con normalidad funcionan
Moment d’assaig de Moving to Mozart
mejor los actos organizados por las propias
compañías y sus estudiantes, que atraen a un
número de público importante a las actuaciones.
“Celebramos este acercamiento pero aún hay
muchos puntos en los que trabajar” declara
Juanjo Marín, director de l’Excèntrica. “Hace
falta sentarnos todos juntos y concretar vías
de trabajo, hay muchos puntos en los que
trabajar”. Uno de ellos es la necesidad de
crear un público crítico y con inquietudes.
Trabajar este tema desde la formación, tanto
del alumnado como del público, es relevante.
Así que ahora toca hacerse varias preguntas:
“Cómo crear un público crítico?”, “Cómo programar para conseguir este hecho?” y tratar
de darles respuesta.
Proyectos como el Passatge Insòlit (un gran
ejemplo de que el público general responde
positivamente a las propuestas originales
y para toda la família) deben dar alas a los
creadores para seguir colaborando. Todo sea
por la buena salud del teatro local.
Espai Escènic Carro de Baco
El Moving To Mozart, un espectacle gens convencional
L’EXCÈNTRICA APOSTA PER LA ORIGINALITAT I LA FUSIÓ
El dimecres 29 d’abril, dia internacional de la dansa, es va portar a terme l’assaig
obert al públic del que serà l’espectacle final, que tindrà lloc el dissabte 20 de juny a
les 21h al Teatre Sagarra. Es tracta d’un espectacle de dansa contemporànea amb la
música de la simfonia número 40 de Mozart, una fusió entre l’estil contemporani i
clàssic, amb la participació del genial coreògraf Moreno Bernardi.
El Casal del Mestre (C. Sicília,
29)acull fins el 5 de maig l’exposició fotogràfica “4 mirades
colomenques”, quatre visions
diferents de la ciutat de Santa
Coloma mitjançant les fotografies del Sergio Mas, Mariano
Pérez, David Arcega y Rubén
Vaquero.
Es tracta de quatre fotògrafs
aficionats i amb gran vocació,
dos d’ells dissenyadors (Rubén
i David) que han portat a terme un projecte en què gràcies
als muntatges i superposicions
de fotografies podem observar
el passat i present de la ciutat
de Santa Coloma d’una manera
realment original. Molts de vosaltres ja haureu gaudit d’alguna
d’aquestes imatges gràcies a
l’arxiu digital “Santa Coloma de
Gramenet Imágenes” que gaudeix de més de 8.000 seguidors
a les xarxes socials.
Una oportunitat que no ens podem perdre per fer un repàs per
la història de la ciutat en imatges realment impactants, amb
entrada gratuïta. Dilluns i dimecres de 17 a 19 hores i dimarts
de 10 a 13 hores.
P.T.
L’artista argentí d’inspiració modernista Catriel López visitarà
Santa Coloma en un acte molt especial que tindrà lloc el 8 de maig
a les 21h a La Colmena.
Actualment està venent les seves
obres per tota Europa (Suïssa, Suècia, Itàlia, Alemanya) i ha aprofitat per visitar Santa Coloma, a
on manté relacions magnífiques
amb altres artistes locals (en una
anterior visita l’any 2009 va portar
a terme un quadre que es troba a
l’espai interior del Mas Fonollar).
El seu estil pot adaptar-se a molts
productes, motiu del seu èxit en
contractacions per a packaging
de productes cosmètics, etiquetes
d’ampolles de vi, murals exteriors... Cal destacar el mural que
ha pintat a un dels frontals del
camp del Racing Club a Argentina
(un dels tres clubs més importants
del país).
Actualment s’hi dedica totalment
a la creació des del seu taller a San
Telmo (Buenos Aires) i a donar
classes als seus alumnes.
Ara podem veure’l pintant en viu a
l’actuació del muntatge de poesia
i música “Montevideo Barcelona”
de Carlos Lema i Joaquín Galiano.
LUZ CELESTIAL
TIENDA ESOTÉRICA
- CONSULTAS DE TAROT
Víctor Fortuny
Tarotista y
Vidente de la
tienda
esotérica
LUZ CELESTIAL
- TERAPIAS ALTERNATIVAS:
Reiki, reflexología podal,
masajes Zen....
- SANTERÍA CUBANA
- VENTA DE PRODUCTOS ESOTÉRICOS:
Velas, velones, inciensos, baños,
amuletos, librería...
Reserva tu cita en el
93 533 55 25 / 634 541 465
C/ Pompeu Fabra, 21 (tienda) 08922 Santa Coloma de Gramenet (Barcelona)
a 10 segundos de la parada de metro “Santa Coloma” L1 roja
De lunes a viernes de 10:00 a 20:00 (no cerramos al medio día) y
sábados de 10:00 a 14:00
Catriel López al Mas Fonollar
30
cultura
2.0 # 2015
Cysko Muñoz gana la II Final del “Armenia, 100 anys
Santako Poetry Slam
després” al CC Riu
El Teatro Sagarra se llenó en la gran final colomense
PILAR TOMÁS
E
l pasado 18 de abril se celebró
en el Teatro Sagarra la II Gran
Final del Santako Poetry Slam.
Se trata de una competición de
poesía en la que los participantes
recitan sus textos de una forma
dinámica y emocionante, ante un
público convertido en jurado entregado a a la causa: decidir cuál
de los poetas debía resultar ganador y representante de nuestra
ciudad. El jurado se decide mediante un sorteo aleatorio entre el
público, en que resultan 5 personas que puntúan cada recital del
1 al 10 en una pizarra.
La velada de este año fue amenizada por el Payaso Manchego
y DJ Dive Dibosso, que acompañaron a los poetas clasificados
a lo largo de la temporada 20142015 del Poetry Slam: Marc García, Aleix Todotormentoso, Isa
García, Cysko Muñoz, Yolanda
Els participants a la II Gran Final del Santako Poetry Slam
Gutiérrez, Domenikus, Isabel
Abad, Iñaki Nazabal y Amadeo
Rojo. Los poetas se enfrentaron
al público en dos rondas en las
que cada participante (slammer)
dispuso de 3 minutos para recitar
sus textos. Los mejor puntuados
pasaron a la segunda ronda, en
la que se decidió el ganador de
este año, Cysko Muñoz, quien
representará a Santako Poetry
Slam tanto a nivel nacional como
internacional.
El guanyador Cysko Muñoz
Exposició d’Andreu Fernández
CHEMA CARVA
E
l 21 d’abril es va presentar
l’exposició “Armenia, 100
anys després” del fotògraf colomenc Andreu Fernández, a la
sala Riu del Centre Cívic Riu.
L’Andreu va viatjar a Armenia de
la mà del Sarkis Hakobyan, portaveu de la Associació Armenia a
Catalunya – Ararat, i colomenc
d’origen armeni que s‘ha preocupat de debò d’apropar la realitat
del seu país a Santa Coloma.
Es tracta d’una exposició en què
s’aprecia la quotidianitat a Armenia després del genocidi, i la vida
dels armenis exiliats, que continuen reclamant justícia.
La mostra també ofereix el testimoni d’un dels supervivents del
genocidi, Souren Mirakyan, protagonista de la fotografia central
de l’exposició (foto article). El
seu fill, assistent a la presentació de l’exposició, va destacar els
freqüents festejos entorn la taula
“el menjar armeni és exquisit i
Fotografia central de l’exposició.
m’estranya que a Santa Coloma
no existeixi encara cap restaurant armeni”.
L’autor Andreu Fernández va
subratllar la importància de “retenir a la memòria els crims a la
Humanitat i que no quedin impunes”. El genocidi armeni es va
saldar amb la mort de més d’un
milió i mig de persones.
La mostra fotogràfica es pot visitar gratuïtament fins el 15 de
maig al CC Riu, C. Lluis Companys número 9.
370 # ABRIL
còmic colomenc
31
colomins i colomines
Diari de
Santa Coloma
GRAMENET
Director: Jordi Corachán · Redacció: Pilar Tomás · Sònia Ribó · Bernat López · Toni Santiago · Col·laboradors: Jaume P. Sayrach, Josep Maria Cortés,
Valentín Wallace, Chema Carvajal, Víctor Crespo, Martí Segura, Germán Madrid i Eva Moreno. · Humor gràfic: Carlos Moreno · Maquetació: Marc Gasau
Publicitat: Eduard Monterde, [email protected] ·Contacte redaccio: [email protected]
Edita: Enter Gestió Comunicativa, S.L · www.diaridesantacoloma.com · Impressió: ‘Gràficas de prensa diaria S.A.’ www.diaridesantacoloma.com
Dipòsit legal: B.14597-2011. La publicació no es fa responsable de les opinions i els articles dels seus col·laboradors.
“Ensenyem a
sobreviure amb
una economia
de guerra”
membre de:
Félix Trias i Cortinas Activista social
No li agrada presumir. Vol treballar
a l’ombra com una formigueta, tal
com va fer des dels 22 anys o els
60 a Ràdio Trias, del carrer Major,
amb el seu germà Rafael. Durant
el franquisme, a la rebotiga es
van forjar mil accions en favor de
democràcia i la llengua catalana. Per
la seva trajectòria, l’Heura li va donar
al desembre el premi Salvador Cabré.
jordi corachán
És cert que fa classes d’economia domèstica a immigrants?
A immigrants i a persones nascudes aquí amb ingressos mínims. A Rialles, a Singuerlín, i a
Càritas, al Centre. S’intenta que
es pensi abans d’actuar per tal
de poder arribar a fi de mes. Per
aquí han passat un centenar de
persones. Són gent del Salvador
o Hondures que fugen de la violència dels seus països més que
de la pobresa, persones de Bangla Desh o Sibèria que es troben
en el límit de l’exclusió social.
¿Persones humils i amb poca
formació?
Encara que sembli mentida, hi
ha de tot. En aquest curs de quatre setmanes, tenim a 15 persones. Algunes es podria dir que
són analfabetes funcionals, però
també ve una advocada marroquina i una economista nigeriana. Són persones que es gasten
en 15 dies els pocs diners que
tenen per passar el mes.
Sona al miracle del pa i els peixos.
No. Jo mateix he provat la fórmula. He viscut dos mesos amb
el mínim. Ensenyem a sobreviure amb una economia de guerra,
a no deixar-se influenciar per la
publicitat, a que no s’escapin els
diners en coses ximples.
Doneu-nos la fórmula.
És el sentit comú. Si no necessites un producte, encara que
estigui en oferta, és caríssim. Un
altre secret és no fer servir mai
la targeta Visa i, poc a poc, esdevenir un expert en trobar les
coses al millor preu. I ho aconsegueixen.
On?
Rebusquen a les marques, la
majoria blanques, del Lidl, Dia,
Mercadona, Carrefour i Bon
Àrea. Es tracta d’aprendre a comprar els productes de temporada
com la sardina o fer un menú de
verdures, llegums i una mica de
carn, un menú equilibrat amb
pocs diners.
Sí, però hi ha parelles que tots
dos han deixat de cobrar l’atur.
Moltes d’aquestes persones viuen del que repleguen a Càritas,
Creu Roja o serveis socials municipals. Són gent que estan al
límit, gairebé en la indigència.
No viuen al carrer, però tenen un
risc sever d’exclusió. No obstant
això, la majoria van fent la viuviu i treballen aquí i allà, en el
que poden.
Vaja, que no viuen a costelles
d’altri.
Hi haurà algun que sí, però crec
que la majoria s’esforcen per tirar endavant. En el curs veiem
que quan ho aconsegueixen tornen a estar contents perquè se
senten persones.
I vostè com ho viu?
Sóc l’home més feliç del món.
M’encanta ser útil als altres. Tinc
només 67 anys i, encara que tinc
problemes importants de salut,
necessito aquesta activitat, em fa
sentir-me bé. Jo els ajudo, però
ells a mi també.
Té a veure amb la seva educació cristiana?
Segurament, però no em pinti
com un missaire, que no sóc dels
que va a missa cada diumenge.
Però és veritat que estic lligat al
passat; tinc un sentiment espiritual i de solidaritat social.
M’han explicat que pensa exportar els cursos a altres llocs.
Ja ho estem fent. He anat a explicar-lo a voluntaris del barri
de Llefià i a diversos pobles com
Premià de Mar. En aquests llocs,
les xerrades han tingut un gran
èxit. Estic content que en altres
llocs s’interessin pel que fem. Et
reafirma en el que fas. Aquest
sentiment el tinc també en trobar-me a una ex alumna pel carrer i veure-la somriure, comprovar que ha sortit del pou.
L’esforç té la seva recompensa.
Per la seva lluita per la normalització lingüística li van donar
el Premi Salvador Cabré.
M’el van donar a mi, però és d’un
munt de gent.

CARTES DELS LECTORS

El passat dissabte ens reunirem a Torrent unes 240 persones de

Full Dominical - Bisbat de Menorca

Enunciat TEI Literatura. PAU 2015 més grans de 25 anys.

Els sacerdots que estimem - Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

Full dominical - Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

SENDERISMO “ASOCIACION GARCIA ROMERO”

Memòrialegislatura2011_2015 - Junta de Compensación Mas Bermell

Full dominical - Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

Full Dominical - Bisbat de Menorca