Leader Mallorca - Blackjack und Slots

1
Guia Pràctica
de Responsabilitat
Social Empresarial
2
RESPONSABILITAT
SOCIAL
EMPRESARIAL
3
El medi ambient, el desenvolupament econòmic i el benestar social no haurien
d’entendre’s separadament. Cal combinar-los de manera que resultin compatibles,
per millorar d’una manera efectiva la sostenibilitat del benestar social sense comprometre el medi ambient de les generacions futures, per tal d’avançar cap a un
model de desenvolupament econòmic sostenible més adaptat a l’entorn.
4
5
COMPROMISOS
29 COMPROMISOS
1. Aspectes generals de l’organització
àmbit econòmic
àmbit ambiental
8. Política ambiental
9. Gestió de l’aigua
10. Residus
11. Contaminació acústica
12. Contaminació lumínica
13. Gestió de l’energia
14. Contaminació del sòl
15. Contaminació de l’aire
16. Integració ambiental dels treballadors i les treballadores
17. Innovació ambiental
18. Integració de l’entorn
19. Conservació de l’entorn
6
2. Ús de recursos locals
3. Gestió empresarial
4. Sistemes de gestió
5. Màrqueting responsable
6. Noves tecnologies de la informació
7. Innovació
àmbit social
7
20. Grups d’interès
21. Condicions sociolaborals dels treballadors i treballadores
22. Participació de les persones treballadores
23. Igualtat d’oportunitats
24. Formació de les persones treballadores
25. Comunitat
26. Cooperació interempresarial
27. Satisfacció del col·lectiu client
28. Empreses proveïdores
29. Competència
1
Aspectes generals de l’organització
8
Quan volem implantar bones pràctiques a les empreses, abans de tot hem de saber quina empresa tenim o volem tenir, és per això que començarem per saber en
quina organització ens movem abans de passar a descriure tots els seus aspectes
de responsabilitat.
Quina mena d’empresa és:
On s’ubica?
Personalitat
física
o jurídica?
Quants
socis té?
9
Com es diu?
Quants
treballadors
té?
Quines són les
seves despeses,
ingressos,
beneficis...?
En definitiva,
com és aquesta
organització?
10
11
Eines que engloben múltiples
facetes per millorar els resultats
de les empreses i que aquestes
siguin sostenibles.
àmbit econòmic
2
12
Ús de recursos locals
En el camp de l’empresa s’entén els recursos econòmics com a béns que s’utilitzen com a factors de producció per a obtenir-ne d’altres, si a més a més hi afegim la paraula “locals” aquests
haurien de ser de l’entorn de l’empresa.
PRODUCCIÓ
MATERIALS
UTILITZANT
RECURSOS DEL
TERRITORI:
EN ELS
PROCESSOS
DE:
HUMANS
DISTRIBUCIÓ
COMERCIALITZACIÓ
Què podem fer?
13
L’organització ha d’afavorir l’economia autòctona i els productes locals:
Fomentant la contractació de proveïdors locals.
Fomentant la contractació de persones residents al territori.
Fomentant la compra de productes i matèries primeres del territori.
Com ho podem fer?
PROVEÏDORS
Incorporar un procés que permeti detectar amb una periodicitat determinada el percentatge de compres produïdes al territori.
Crear un criteri de rendibilitat per avaluar el cost econòmic que representa l’adquisició de béns i serveis del territori, i determinar el marge
que es pot assumir per aquest concepte.
PERSONAL
Establir un índex que destaqui el percentatge de treballadors residents al territori sobre el total de la plantilla.
CLIENTS
Establir un índex que ens permeti comparar les vendes al territori amb el total de vendes.
3
14
Gestió empresarial
Gestió empresarial és un conjunt de tecnologies amb la finalitat de capturar, emmagatzemar,
preservar i processar continguts i documents relacionats amb els processos econòmics i organitzatius.
ANALITZAR QUANTITATIVAMENT
ELS RESULTATS I LA SEVA EVOLUCIÓ
PLANIFICAR ESTRATÈGICAMENT A
CURT I A LLARG TERMINI
Què podem fer?
L’organització ha de gestionar l’activitat amb fórmules i criteris de gestió
avançats:
Formalitzant un Pla Estratègic de l’organització que inclogui la RSE.
Definint processos de planificació i gestió de l’empresa.
Utilitzant un sistema de gestió pressupostària que permeti obtenir informació puntual de la marxa econòmica de l’organització.
Com ho podem fer?
15
nalitzant els resultats econòmics de l’organització amb indicadors conA
crets:
- Ràtio de productivitat
- Volum d’endeutament
- Previsions de vendes
- Previsions de costos
- Etc.
Disposant d’un pla estratègic formalitzat amb els indicadors de seguiment temporals i possibles modificacions en cas de desviacions.
Coneixent les empreses de la competència i identificant-ne els seus punts forts, els seus punts febles i els factors que les diferencien.
4
16
Sistemes de gestió
Els Sistemes de Gestió Empresarial es refereixen al conjunt d’aplicacions que s’utilitzen a les
empreses per realitzar cada un dels passos de l’administració d’aquesta, des de la producció,
passant per la logística, fins al lliurament del producte al punt de venda...
Què podem fer?
L’organització ha d’establir mecanismes que li permetin assegurar la qualitat
i la millora contínua en tots els àmbits de la seva activitat:
Definint i implantant un sistema de gestió de qualitat
Incorporant la RSE en els processos del sistema de gestió
17
Com ho podem fer?
I dentificant i definint els processos que garanteixin la qualitat dels productes o
serveis.
Definint els resultats esperats i els indicadors de seguiment i control.
Avaluant les diferents activitats de l’organització i la relació amb els grups d’interès
més rellevants.
5
Màrqueting responsable
El màrqueting responsable és un conjunt de tècniques i mètodes on les empreses no només
tracten de satisfer les necessitats dels seus consumidors, sinó que també persegueixen objectius desitjables per a la societat en conjunt, com iniciatives mediambientals, de justícia social,
culturals, etc.
RELACIÓ AMB
COMPETÈNCIA
18
CONSUM
RESPONSABLE
CONSUMIDORS
PRODUCTE SEGUR
Què podem fer?
L’organització adaptarà la seva oferta a les demandes -expectatives i exigències- de la seva clientela. Paral·lelament, les accions de promoció i venda de l’organització es realitzaran d’acord amb criteris de màrqueting responsable. És a dir, garantint que les informacions
siguin transparents, específiques, precises i de confiança, promovent l’ús responsable i segur dels productes, evitant tècniques de venda no
ètiques i respectant la privacitat dels consumidors i consumidores.
Com ho podem fer?
19
rear un òrgan d’avaluació o una sistemàtica que permeti analitzar i avaluar les accions comercials i els continguts de la informació, en
C
termes de coherència amb els valors de l’organització i garantir així, una acció comercial responsable.
Implantar un codi ètic, a través del qual es plasmin els valors, normes, pautes o directrius que l’organització ha de tenir, per tal d’establir
les formes de relació amb el seu públic d’interès.
Definir un codi de conducta com a eina de comunicació que reflecteixi el compromís de l’organització amb els seus valors més importants.
Realitzar accions de promoció sobre l’ús responsable i segur dels productes.
Incorporar un apartat de RSE en el Pla de màrqueting de l’organització.
A
daptar les accions de màrqueting realitzades d’acord amb els criteris de transparència, confiança, responsabilitat, coherència i respecte.
6
20
Noves tecnologies (NTIC)
Les Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació són el conjunt d’eines relacionades amb
la transmissió, el processament i l’emmagatzematge digitalitzat d’informació, així com el conjunt de processos i productes derivats de les noves eines (software i hardware).
MATERIALS
EN ELS
PROCESSOS
DE:
ÚS RECURSOS
DISPONIBLES
HUMANS
L’EMPRESA
Què podem fer?
L’organització utilitzarà, sempre que sigui possible, les noves tecnologies de la
informació i el coneixement (NTIC) per a la gestió de la seva activitat.
Com ho podem fer?
21
RECURSOS MATERIALS
Incorporar un procés que permeti detectar amb una periodicitat determinada el percentatge d’inversions en NTIC.
Crear un criteri de rendibilitat per avaluar el cost econòmic que representa
l’adquisició de béns NTIC, i determinar el marge que es pot assumir per aquest
concepte.
Analitzar les necessitats de l’organització en temes de noves tecnologies i dissenyar un pla de millora.
Crear una pàgina web per donar a conèixer l’empresa i els productes i/o serveis que
ofereix.
PERSONAL
Establir un índex que destaqui el percentatge de treballadors que utilitzen les NTIC del total de la plantilla.
Fomentar l’ús del correu electrònic i la missatgeria instantània en les comunicacions de l’organització.
Formar els treballadors que ho necessitin, en l’ús de les NTIC.
7
Innovació
Innovació és generar o trobar idees, seleccionar-les, implementar-les i comercialitzar-les. La
investigació i el desenvolupament, la competència, els seminaris, els clients i cada empleat de
l’empresa és un potencial proveïdor de noves idees generant les entrades per al procés de la
innovació.
SELECCIÓ
22
GENERACIÓ IDEES
IMPLEMENTACIÓ
COMERCIALITZACIÓ
Què podem fer?
L’organització destinarà recursos i capacitat directiva a innovar la seva activitat.
Com ho podem fer?
23
GENERACIÓ I SELECCIÓ D’IDEES
Crear un equip d’innovació encarregat d’aprovar i desenvolupar les propostes innovadores.
Crear un premi d’innovació a nivell intern de l’organització per fomentar el
desenvolupament de nous productes.
Emprar tècniques de creativitat per a l’obtenció de noves idees, com brainstorming, pensament lateral, els 6 barrets del pensament, etc.
IMPLEMENTACIÓ, SEGUIMENT I CONTROL
Traçar una llista de fites a assolir en el camí cap a la implementació de la idea,
ja que són bons punts per determinar si s’ha de continuar o no amb la idea o si és
millor modificar-la.
Crear un pla d’acció, on es descriu cada pas a donar, quant de temps portarà cada pas i el
què es vol aconseguir en cada un.
Establir un índex que permeti comparar els recursos destinats a innovació amb el total de la inversió de l’organització.
Crear un procés que permeti detectar d’una manera simple i eficient el percentatge de nous productes o serveis oferts al mercat.
Definir un sistema que permeti valorar la facturació provinent dels diversos processos innovadors.
Valorar la possibilitat de participar en les concentracions geogràfiques d’empreses i institucions interconnectades en un camp
concret (Clústers industrials).
24
25
Eines per implantar bones pràctiques a l’organització, per tal de
promoure i aplicar sistemes de
treball ambientalment correctes i
sostenibles.
àmbit ambiental
8
Política ambiental
La política ambiental és el document principal per a comunicar l’estratègia i les prioritats ambientals de l’empresa. Tota empresa que segueix uns valors ambientals, que treballa activament en la minimització de la contaminació i participa en la protecció del medi ambient, compta amb una política ambiental pròpia.
SGA
El sistema de gestió mediambiental (SGMA) és el marc que segueix l’empresa per assolir i mantenir un cert
comportament mediambiental, d’acord amb aquells objectius fixats en la política ambiental de l’empresa.
26
POLÍTICA AMBIENTAL
PLANIFICACIÓ
REVISIÓ
CONTROL
ACCIÓ
CORRECTORA
IMPLANTACIÓ
SGMA
Què podem fer?
L’organització establirà un compromís explícit (estratègia) amb el medi ambient, en el qual es reflecteixi la seva intenció de respectar-lo en
el disseny, producció i distribució dels seus productes i serveis, i la voluntat d’anar més enllà del que estableix la normativa vigent.
Com ho podem fer?
27
Fixar objectius de millora i programes de desenvolupament a partir de la identificació i avaluació d’aspectes ambientals de l’activitat.
La política ambiental de l’organització ha de garantir uns principis bàsics, com són:
- Ha de ser apropiada a la naturalesa, magnitud i impactes mediambientals de les seves activitats, productes o serveis.
- Ha d’incloure un compromís de millora contínua i de prevenció de la contaminació.
-H
a d’incloure un compromís per complir amb la legislació i reglamentació ambiental aplicable i amb altres requisits que subscrigui
l’organització.
- Ha de proporcionar un marc per establir i revisar els objectius i metes mediambientals.
- La política ha d’estar documentada, implantada, mantinguda al dia i s’ha comunicat a tots els treballadors.
- Ha d’estar a disposició del públic.
- Col·locar-la a l’entrada, col·locar-la al tauler d’anuncis, penjar-la a la pàgina web …
- Aprovada per la direcció.
Establir objectius mediambientals mesurables, utilitzant com a referència la política de qualitat i els impactes ambientals que generi
l’activitat.
Disposar d’un registre legislatiu ambiental propi
Elaborar una base de dades de control i seguiment d’indicadors.
9
28
Gestió de l’aigua
L’aigua és vida, un recurs natural renovable, però no il·limitat. El creixement de la població i el
desenvolupament de les activitats econòmiques generen una pressió sobre el medi que modifica el cicle natural de l’aigua.
AIREJADORS
Els airejadors són uns petits dispositius que s’instal·len a la sortida d’aigua de les aixetes, que permeten reduir la quantitat d’aigua per minut, entre 30-50% a l’habitual, sense minvar-ne la pressió. És
una eina amb un cost de preu baix, i fàcilment instal·lable.
CISTERNA DE DOBLE DESCÀRREGA
Les cisternes de wàter de descàrrega doble permeten buidar mitja o tota la capacitat de la cisterna,
reduint de 3 a 9 litres segons l’ús. També n’hi ha que permeten aturar la descàrrega de manera voluntària per no malbaratar més aigua de la necessària.
Què podem fer?
L’organització adoptarà mecanismes que afavoreixin un ús
responsable de tot el cicle de l’aigua i establirà indicadors de
mesura que li permetin analitzar resultats i fixar-se objectius de
millora a mitjà termini.
29
Com ho podem fer?
Establir una sistemàtica de registre de consum d’aigua de l’activitat.
Realitzar una auditoria d’aigües de les instal·lacions.
Elaborar i implantar un pla d’estalvi d’aigua (per exemple, tancar bé les aixetes i arreglar les que degotin; instal·lar dosificadors al wàter
i reguladors de cabal a les aixetes; en els processos productius, instal·lar circuits de reutilització d’aigües grises, recollida de les aigües
pluvials).
Tindrem en compte el consum d’aigua tant per al funcionament directe de l’activitat (indústria làctia, paperera, etc.), com per al consum
indirecte: sanitaris i neteja. La reducció del consum d’aigua implica una reducció en la generació d’aigües residuals i un important estalvi
en el pagament del cànon de l’aigua.
10
30
Residus
El residu es defineix com a qualsevol substància o objecte del qual el seu posseïdor es desprengui o tingui la intenció o obligació de desprendre’s.
La Comunitat Europea, mitjançant les seves directrius, estableix que, per a una gestió adequada dels residus que garanteixi la protecció del medi ambient, cal fomentar el desenvolupament de les anomenades 4R.
REDUIR
Evitar la producció de residus i la seva nocivitat, la qual cosa requereix un
canvi en les pautes de producció i consum.
RECICLAR
Consisteix a tornar a utilitzar un producte ja utilitzat, així s’allarga la vida
dels productes i es contribueix a disminuir la quantitat de residus.
REUTILITZAR
Determinats materials continguts en els residus poden utilitzar-se com a
matèria primera per a la indústria, l’agricultura i altres usos.
RESPONSABILITZAR
Cal que cada ciutadà tingui el compromís i la Responsabilitat de gestionar
correctament els seus residus
Què podem fer?
L’organització afavorirà en el si de la seva activitat les 4R: reducció, reciclatge, la reutilització de materials i la responsabilitat.
Com ho podem fer?
31
REDUIR
Evitar els productes d’usar i llençar.
Prioritzar la compra de productes a l’engròs en comptes dels envasos individuals.
Minimitzar els d’embalatges.
REUTILITZAR
Facilitar els sistemes de dipòsit, devolució i retorn dels envasos (per exemple
ampolles de vidre).
RECICLAR
Separar per a reciclar els residus generats en el procés productiu i a les oficines,
despatxos, menjadors.
Disposar de contenidors específics i senyalitzats adequadament per a la recollida selectiva, a partir dels circuits interns de gestió definits.
Fomentar el reciclatge de residus, a través de la compra/venda de subproductes.
Elaborar un registre de seguiment de la gestió dels residus.
Fer anàlisis del Cicle de Vida (ACV) dels productes produïts, des del seu disseny fins al seu tractament final.
RESPONSABILITZAR
Afavorir l’ús de productes biodegradables.
Afavorir el consum responsable.
11
32
Contaminació acústica
Es considera contaminació acústica, el conjunt de sorolls que produeixen un impacte sobre
l’ambient i sobre la salut de les persones.
SO
Sensació produïda a l’òrgan auditiu pel moviment vibratori dels cossos,
transmès per un medi elàstic.
SOROLL
Fenomen acústic que produeix una sensació auditiva desagradable (OMS).
Els límits d’emissió i d’immissió es troben fixats per les ordenances municipals però quan el soroll pot arribar a ser una molèstia per als veïns, si la
nostra activitat és contigua a un habitatge, ha de ser analitzat.
És important actuar sobre el focus del soroll: revisar el muntatge evitant fregaments i vibracions o instal·lant amortidors de vibracions i posteriorment
actuar sobre els aïllaments acústics de les instal·lacions.
33
Què podem fer?
L’organització vetllarà per reduir la contaminació acústica de la seva activitat fins a límits sensiblement inferiors als que estableix la normativa vigent i establirà indicadors de mesura que li permetin analitzar resultats i fixar-se objectius de millora a mitjà termini.
Com ho podem fer?
Adequar les activitats sorolloses als horaris de treball (adaptar els horaris de càrrega i descàrrega per tal de no molestar els veïns, etc.)
Elaborar una sonometria de les instal·lacions, i avançar en la disminució de la contaminació acústica.
Aïllar a través d’envans o zones tancades la maquinària productiva que generi més soroll, instal·lar mecanismes que evitin la propagació
del soroll per via sòlida a través de les estructures.
12
34
Contaminació lumínica
Es considera contaminació lluminosa, l’emissió de llum procedent de la il·luminació artificial,
causant l’augment de brillantor del cel nocturn.
EFECTES
Quins efectes pot tenir l’augment de llum artificial?
Consumir inútilment energia i recursos naturals, i malbaratar els diners
Alterar el medi i la fauna
Alterar les persones i la seva salut
Impedir la visió natural del cel a la nit
Les instal·lacions i els aparells d’il·luminació exterior han de complir un seguit
de requisits, de manera que prevegin la contaminació lluminosa i afavoreixin
l’estalvi i l’aprofitament de l’energia.
35
Què podem fer?
L’organització vetllarà per reduir la contaminació lumínica de la seva activitat i establirà indicadors de mesura que li permetin analitzar
resultats i fixar-se objectius de millora a mitjà termini.
Com ho podem fer?
Instal·lar llums amb flux de llum que no sobrepassin el pla horitzontal.
Apantallar els llums exteriors per dirigir el flux de llum a la zona a il·luminar.
Substituir les làmpades de bola sense pantalla totalment opaca i reflectora.
Dissenyar un bon pla de manteniment de les instal·lacions.
Reduir la potència instal·lada per aconseguir allargar la vida de les instal·lacions.
13
Gestió de l’energia
Una font d’energia és un recurs natural, així com la tecnologia associada a explotar-la, per ferne diferents usos. Es troben diferents tipus d’energia com: energia elèctrica, hidràulica, solar,
eòlica, nuclear, entre moltes d’altres.
36
ENERGIES RENOVABLES
En un model energètic sostenible és prioritari avançar en el camí del foment de
les energies renovables de manera sincronitzada amb una estratègia d’estalvi
i eficiència energètica ja que aquests àmbits són complementaris.
Què podem fer?
37
L’organització adoptarà mecanismes que afavoreixen l’estalvi energètic en el si de l’activitat i establirà indicadors de mesura que li permetin analitzar i fixar-se objectius de millora a mitjà termini.
Com ho podem fer?
Substituïu les bombetes d’incandescència per les de baix consum, que gasten 5 vegades menys i duren 10 vegades més!
Utilitzeu electrodomèstics de baix consum, que són els de la classe energètica A.
La calefacció i l’aire condicionat gasten molta energia, feu-ne un ús moderat.
Eviteu l’ús de les piles o feu-ne servir de recarregables.
Elaborar una base de dades de control i seguiment d’indicadors i de consum.
Realitzar una auditoria energètica de les instal·lacions.
Instal·lar sistemes d’energia renovables per generar energia pròpia (plaques fotovoltaiques, etc.)
Elaborar un pla de mobilitat i afavorir i fomentar l’ús del transport públic en els desplaçaments.
Usar vehicles de baix consum.
Crear un decàleg de bones pràctiques en eficiència i estalvi energètic en les instal·lacions.
14
38
Contaminació del sol
Un sòl contaminat és el sòl, el subsòl o les restes d’edificació que, a causa d’activitats humanes,
contenen contaminants en concentracions superiors a les que els són pròpies i comporten un
risc real o potencial per a la salut pública o per als sistemes naturals.
COM ES PRODUEIX?
1. Mala gestió de residus.
2. Males pràctiques en instal·lacions industrials.
3. Accidents en el transport, emmagatzematge i manipulació de productes
químics.
QUINS PROBLEMES SUPOSA?
Perill toxicològic per a la salut humana.
Perills ecotoxicològics (absorció per les arrels, ingestió d’aigua, terra o ferratge contaminats, etc.)
Perill de contaminació d’altres compartiments ambientals a protegir.
Perills físics, com explosió o foc, corrosió d’estructures o efectes en les propietats mecàniques del sòl.
Què podem fer?
L’organització establirà, si és d’aplicació, mecanismes per evitar la contaminació i l’erosió del sòl on es desenvolupa l’activitat.
Implantarà mesures de control i prevenció i tendirà a la minimització o substitució dels materials potencialment contaminants.
Com ho podem fer?
I mplantar mesures de prevenció d’abocaments de substàncies perilloses per al medi ambient durant el seu emmagatzematge i ús (ús
d’una pavimentació específica per a la zona de magatzems, etc.)
Fer recerca i analitzar les opcions possibles per substituir substàncies potencialment contaminants per altres productes de similars característiques de menor impacte.
39
CAUSES
1. Emmagatzematge incorrecte.
2. Abocaments incontrolats de residus.
3. Runa industrial.
4. Bidons soterrats.
5. Accidents transport mercaderies.
6. Fuites en tancs o operacions deficients.
7.Abocaments incontrolats d’aigües
residuals.
8. Ús incorrecte de pesticides i/o adobs.
9. Clavegueram antic en mal estat.
10. Antics enterraments de residus.
11.Deposició de contaminants atmosfèrics.
EFECTES
1. Contaminació aigües superficials.
2. Contaminació aigües subterrànies.
3. Contaminació sediments del riu.
4. Evaporació compostos volàtils.
5.Contaminació de l’aire interior
d’habitatges.
6.Utilització aigua contaminada per
abastament.
7. Ingestió de terra contaminada.
8. Perills en excavacions.
9.Contaminació d’hortalisses i animals
de granja per utilització d’aigües
subterrànies.
BONES PRÀCTIQUES
1. Dipòsit controlat de residus.
2.Indústries amb mesures de prevenció i
protecció adequades.
3. Xarxes noves de clavegueram.
4. Depuradora d’aigües residuals.
5. Bassa d’emmagatzematge de purins.
15
40
Contaminació de l’aire
La contaminació atmosfèrica originada per l’activitat humana està causada principalment per
les emissions que generen els processos industrials, les combustions i l’ús de certs mitjans de
transport. Així doncs aquest problema està molt relacionat amb el consum energètic i la mobilitat.
Qualsevol empresa i organització, en la mesura que desenvolupa la seva
activitat, genera contaminants. Per tal d’evitar transferir el problema de
la contaminació atmosfèrica a un altre medi, cal recórrer a les millors
tècniques disponibles que tractin el problema de la contaminació
en origen, desenvolupant processos tècnicament més eficaços en
l’aprofitament de les matèries primeres i els recursos energètics consumits.
Què podem fer?
Un cop detectats els focus contaminants de l’activitat i la seva rellevància, a través d’una diagnosi ambiental i una autodeclaració
d’emissions, l’organització pot establir els mecanismes pertinents per minimitzar l’emissió de contaminants a l’atmosfera i establirà indicadors de mesura que li permetin analitzar i fixar-se objectiius de millora a mitjà temini.
Com ho podem fer?
41
ealitzar una auditoria de CO2 o memòria d’emissions per identiR
ficar i quantificar les emissions de gasos d’efecte hivernacle generats per l’organització.
Dissenyar i implantar una estratègia de lluita contra el canvi climàtic.
Compensar les emissions de CO2 generades per l’organització a
través del finançament de projectes sostenibles.
Fomentar l’ús de combustibles de baix poder contaminant.
plicar solucions tecnològiques en determinades indústries proA
ductives.
Definició i implantació de mesures correctores: utilització de filtres per a l’eliminació de partícules a les emissions industrials;
sistemes de recollida mecànica de partícules a través de ciclons;
ús d’electrofiltres; rentadors per eliminar partícules sòlides; tractaments d’absorció amb filtres de carboni; absorció de gasos,
postcombustió, etc.
Beneficis
Els principals beneficis derivats de la implementació de polítiques de reducció de la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica són:
1. Millora la qualitat de vida.
2. Reducció dels costos relacionats amb el consum d’energia i/o matèries primeres.
3. Producció més neta.
4. Acompliment de les exigències per obtenir certificacions.
5. Millora de la imatge corporativa.
6. Anticipació a nous escenaris.
7. Foment de la innovació.
8. Major competitivitat.
16
Integració ambiental dels treballadors
i les treballadores
Són aquelles activitats realitzades per l’organització, tant de caire formatiu com informatiu,
amb l’objectiu de fomentar la millora i el respecte ambiental entre el personal de
l’organització.
42
43
Què podem fer?
L’organització fomentarà la participació, informació i formació dels treballadors
i les treballadores en els processos de millora ambiental de l’activitat.
Com ho podem fer?
E laborar un llibret de bones pràctiques ambientals genèriques i difondre’l entre totes les persones de l’organització (aigua, energia,
residus, contaminació, consum responsable, minimització d’impactes de l’activitat, etc.)
Realitzar campanyes de sensibilització ambiental dirigides als treballadors.
Planificar i dur a terme una formació relacionada amb el medi ambient específica per a cada lloc de treball, que doni com a resultat la
participació de les persones en els processos de millora ambiental de l’activitat.
Fomentar la participació dels treballadors en el disseny de la política ambiental de l’organització.
17
Innovació ambiental
La finalitat de la innovació ambiental és la d’innovar per resoldre problemàtiques i aconseguir
reptes ambientals en els processos i productes de les organitzacions.
PROCESSOS
44
GESTIÓ
AMBIENTAL
I+D
AMBIENTAL
PRODUCTES
Què podem fer?
Fomentar l’aplicació i implementació de tècniques d’innovació ambiental en
el si de l’activitat, tant pel que fa al disseny i construcció de noves infraestructures, com en la utilització de noves tecnologies o productes associats a la
producció.
Com ho podem fer?
45
reveure l’ús de components no nocius, ni tòxics o de difícil gestió en la consP
trucció de noves instal·lacions de cara a un futur i preveure’n el possible desmantellament.
Reducció de l’impacte ambiental de les matèries primeres a utilitzar, per exemple,
tenint en compte el seu origen.
Fer un seguiment del comportament ambiental dels proveïdors i en el cas que es detectin irregularitats, intentar treballar-hi conjuntament per pal·liar-les.
Implementar mesures per a la reducció i estalvi dels consums energètics.
Incorporar noves tecnologies per minimitzar l’impacte ambiental de l’organització.
18
46
Integració de l’entorn
L’organització adoptarà les mesures necessàries per integrar la seva activitat en el seu entorn
natural més immediat i per evitar qualsevol impacte paisatgístic sobre el territori. En el cas
d’espais naturals protegits contribuirà al manteniment dels espais propers a través d’una participació activa en la seva conservació. Es comprometrà especialment a preservar les
riqueses naturals i culturals (arquitectòniques) destacables de la seva propietat.
47
Què podem fer?
Definir un decàleg de criteris d’integració paisatgística per a futures instal·lacions o remodelacions (respectant els colors i les formes de
l’entorn o plantant la mateixa vegetació).
Com ho podem fer?
Respectar l’arquitectura tradicional en la construcció de noves edificacions.
Instal·lació de pantalles vegetals.
19
48
Conservació de l’entorn
L’organització contribuirà al manteniment dels espais naturals protegits propers a través d’una
participació activa en la seva conservació.
49
Què podem fer?
Establir un compromís especial en la preservació de les riqueses naturals i culturals (arquitectòniques) destacables de la seva propietat i
del seu entorn més proper.
Com ho podem fer?
E xistència d’un document descriptiu on l’organització presenti les actuacions executades per conservar, recuperar i donar a conèixer
riqueses naturals, culturals i arquitectòniques de la seva propietat, com per exemple: rehabilitació d’edificis, organització de visites...
Establir un conveni de col·laboració amb una entitat local per a la preservació activa d’un espai natural.
Posar en marxa projectes per a la conservació dels valors naturals i culturals de l’espai natural protegit.
50
51
Us facilitem idees, propostes, solucions per millorar tant el funcionament intern de la vostra empresa com la seva implicació en la
societat.
àmbit social
20
Grups d’interès
Els grups d’interès (stakeholders) d’una organització són tots aquells àmbits amb els quals
aquesta interactua, és a dir, totes aquelles persones, entitats que estan relacionades amb
l’empresa i la societat.
PERSONAL
ÀMBIT
INTERN
ACCIONISTES
SOCIS
52
ORGANITZACIÓ
ADMINISTRACIÓ
PÚBLICA
CLIENTS
COMPETÈNCIA
ÀMBIT
EXTERN
PROVEÏDORS
INTEGRACIÓ
AMB L’ENTORN
COOPERACIÓ
INTEREMPRESARIAL
DESENVOLUPAMENT
ECONÒMIC AUTÒCTON
DESENVOLUPAMENT
SOCIOCULTURAL
Què podem fer?
I dentificar els nostres grups d’interès i mantenir un marc de interrelació amb
ells per satisfer les seves demandes i necessitats.
Establir un diàleg permanent i transparent amb tots ells.
Establir mecanismes de valoració i satisfacció de tots els grups d’interès.
53
Com ho podem fer?
rear mecanismes de comunicació entre els membres de l’organització, com reC
unions periòdiques, avaluacions del seu grau de satisfacció.
Crear un departament d’atenció al client, amb formularis de suggeriments, reclamacions, avaluació del seu grau de satisfacció.
Participar i col·laborar en les activitats del propi territori, en les activitats socials, culturals,
esportives, etc., per integrar l’empresa com a membre actiu de la societat.
21
54
Condicions sociolaborals
Les condicions sociolaborals estan formades per totes aquelles polítiques de recursos humans
que incideixen directament en el clima laboral i el benestar dels treballadors d’una organització que incloguin directament la motivació intrínseca, la fidelització (retenció de talents) i el
nivell de rendiment laboral dels treballadors/es.
ÚS DEL TEMPS I DE L’ESPAI
Consisteix a optimitzar els horaris i l’espai físic dels treballadors/es en vista a millorar el seu rendiment laboral i personal mitjançant la flexibilitat i
l’adaptació del treball a les necessitats de l’empresa i a les circumstàncies del
personal laboral.
CONCILIACIÓ DE LA VIDA LABORAL I FAMILIAR
Consisteix en una sèrie de serveis oferts per l’empresa per obtenir temps personal i millorar la qualitat de vida dels seus treballadors/es.
BENEFICIS EXTRASALARIALS
Consisteixen en una sèrie de suports econòmics o la consecució de preus
avantatjosos en determinats productes per als treballadors/es.
Què podem fer?
L’organització garantirà un clima laboral òptim basat en el diàleg social i en la implementació de mesures que assegurin unes condicions
sociolaborals adequades.
Com ho podem fer?
Desenvolupar una política de RRHH que inclogui aquests factors com a eixos transversals.
55
MESURES PER A L’OPTIMITZACIÓ
DEL TEMPS I L’ESPAI
Modalitats de contractació flexible.
Flexibilitat d’horaris.
Adaptació de la jornada laboral, reorganització d’horaris.
Permisos remunerats, permisos i excedències no remunerades.
Flexibilitat d’espai, teletreball.
Ampliació de permisos paternals i maternals legals i altres permisos legals
APLICACIÓ DE BENEFICIS
EXTRASALARIALS
Oferta d’assegurances metges, plans de
pensions, plans de jubilació.
Dietes de menjar, transport, escolarització.
Complements a les compensacions de la
seguretat social: maternitat, paternitat,
malalties comunes...
Suport en l’atenció a persones dependents: tiquet guarderies, centres de dia,
intercanvi d’hores laborals per cura de
persones...
MESURES PER A LA CONCILIACIÓ
DE LA VIDA FAMILIAR I LABORAL
Serveis per a l’atenció i l’educació de menors a les instal·lacions de l’empresa.
Serveis per a la cura i l’educació dels menors.
Serveis per a la cura de persones dependents.
Serveis per a la salut de les persones treballadores.
Serveis alimentaris, cistella de la compra,
menjador, cuina d’ús lliure...
Serveis per a l’exercici físic, serveis per al
descans i la cultura.
Serveis domèstics, serveis de transport.
Centralització de la informació sobre serveis existents en l’entorn empresarial.
22
Participació de les persones
treballadores
Les relacions laborals han de contemplar dues premisses: estar fundades en el respecte i en
el diàleg social i basar-se en relacions de qualitat i d’entesa entre les diferents forces
socials de l’empresa, la direcció, la propietat i els treballadors/es.
56
PARTICIPACIÓ
Consisteix en la forma de relació existent en les empreses per la qual qualsevol tipus d’iniciativa, opinió o model d’actuació troba una via organitzativa
per a una possible assimilació a les rutines organitzatives. Estructuralment i
organitzativament parlant calen a més d’altres estils de direcció, una major
desjerarquització així com organigrames més plans.
Què podem fer?
57
L’organització ha d’implementar mecanismes de comunicació i participació
del personal per informar i valorar les decisions que afecten tant a qüestions
d’organització interna com de funcionament, evolució i polítiques de recursos
humans
Com ho podem fer?
PARTICIPACIÓ
Involucrar els/les treballadors/es en la redacció i avaluació del Pla
estratègic i operatiu de l’organització.
Celebrar sessions informatives sobre l’evolució de l’empresa,
plans de futur.
Crear mecanismes de recollida de l’opinió dels treballadors/es i
suggeriments respecte a l’organització i el seu funcionament.
Realitzar enquestes de satisfacció entre el personal laboral.
Possibilitar la participació dels treballadors/es en la presa de decisions de l’organització i del seu funcionament.
COMUNICACIÓ
Definir canals de comunicació bidireccional entre els/les treballadors/es i els òrgans de govern.
Establir espais per a la comunicació de notícies d’interès (panells,
correu electrònic).
Editar un butlletí intern de notícies sobre l’organització.
23
58
Igualtat d’oportunitats
La igualtat de tracte i d’oportunitats és una forma de justícia social basada en el fet que tots
els membres de l’empresa tinguin els mateixos drets i oportunitats independentment del sexe,
raça, edat, orientació sexual, creences religioses o discapacitats...
POLÍTICA DE RRHH
Consisteix en el desenvolupament d’una política d’Igualtat com a eix estratègic i transversal de tots els departaments i accions de l’empresa.
COMUNICACIÓ I IMATGE
Es basa en la utilització adequada dels canals de comunicació i màrqueting empresarials d’acords als criteris ètics de no discriminació i foment
de la igualtat d’oportunitats.
GESTIÓ DE LA DIVERSITAT
És la valoració positiva de l’enriquiment que suposa la diversitat cultural, de gènere i de condicions en l’empresa com a eina per a la generació
de coneixement i experiències.
ACTITUDS SEXISTES
És tota conducta que atempta contra la dignitat d’una persona a partir
de la creació d’un ambient d’intimidació, de coacció, hostil o ofensiu.
Què podem fer?
Implantar normatives i protocols que assegurin la igualtat d’oportunitats i condicions a la plantilla de treballadors/es.
Evitar l’ús i la tolerància d’actituds sexistes i discriminatòries dins l’empresa i entre el personal laboral.
Com ho podem fer?
59
POLÍTICA DE RRHH
Crear una Comissió d’Igualtat dins del comitè d’empresa.
C
rear protocols de bones pràctiques per
a la selecció del personal, la retribució i el
desenvolupament professional que evitin
la discriminació de col·lectius vulnerables.
A
nalitzar la representativitat dels treballadors/es en la presa de decisions segons
l’enfocament de gènere i diversitat cultural.
Implantar mesures actives per a la protecció de la maternitat/paternitat.
COMUNICACIÓ I IMATGE
Evitar l’ús incorrecte i generalitzat del
masculí genèric.
Impartir tallers als treballadors sobre l’ús
no sexista del llenguatge.
Disposar de manuals o guies per a l’ús no
sexista del llenguatge en l’àmbit empresarial.
Actualització de la terminologia usada en els documents administratius de
l’empresa.
Evitar l’exposició i utilització d’imatges discriminatòries o sexistes a les instal·lacions
i al material de comunicació i màrqueting
de l’empresa.
GESTIÓ DE LA DIVERSITAT
Crear espais d’intercanvi cultural, tallers,
xerrades, activitats lúdiques...
Fomentar la contractació de col·lectius
culturals en risc d’exclusió laboral.
Adaptar l’àmbit laboral a les necessitats
especials de les persones amb discapacitats.
ACTITUDS SEXISTES
Protocol d’actuació per evitar situacions
d’assetjament i activitats sexistes.
Tallers de sensibilització grupal.
Existència d’un protocol de denúncia.
24
Formació
El desenvolupament de la formació tant interna com externa dels treballadors/es produeix una
millora del rendiment laboral i la seva fidelització. Així es crea una plantilla més motivada i implicada amb la seva activitat i millorant les condicions per al desenvolupament del treball.
RENDIBILITAT
LABORAL
INTERNA
60
FORMACIÓ
EXTERNA
DESENVOLUPAMENT
PROFESSIONAL
FIDELITZACIÓ
DEL PERSONAL
MILLORA
CAPITAL HUMÀ
Què podem fer?
L’empresa ha de promoure la formació dels treballadors mitjançant la posada en marxa d’una política de formació individualitzada que
permeti dissenyar plans formatius i de desenvolupament professional a llarg termini.
Com ho podem fer?
61
FORMACIÓ
Elaborar plans de formació individuals o per sectors de producció
adaptats als diferents perfils dels treballadors/es.
Elaborar una memòria anual de formació en què es reflecteixi la
informació relacionada amb aquest concepte i la inversió realitzada per l’entitat.
Permetre la realització d’activitats formatives dins de l’horari laboral.
Augmentar els permisos o el temps lliure per a la formació dels
treballadors/es.
Suport temporal i econòmic per al desenvolupament de plans de
carrera al personal.
Signatura de convenis amb institucions educatives.
Oferta de beques i reemborsament de les despeses de formació.
Foment de la formació en línia: plataformes e-learning.
I nclusió de les persones en excedència o en permís en els programes formatius de l’empresa
Inclusió en xarxes i entitats de desenvolupament local: plans de
formació conjunta per sectors de producció.
DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL
Creació d’un servei d’orientació personal i professional.
Servei de suport psicològic.
Formació en habilitats laborals i socials.
Adaptació de la situació professional a les necessitats derivades
de les accions formatives en què els/les treballadors/es estiguin
implicats/es.
Creació d’una borsa d’hores d’estudi a reemborsar a l’empresa.
25
Comunitat
Les organitzacions han d’establir un equilibri amb l’entorn on operen adquirint compromisos
per al desenvolupament social i cultural de la zona anant més enllà de les pròpies obligacions
de justificar la seva actuació respecte a les regles o les normatives establertes.
CONFLUÈNCIA PER AL BENESTAR COMÚ I EL DESENVOLUPAMENT
62
PODER POLÍTIC
GOVERN
FISCALITAT
CONTROL POLÍTIC
PODER SOCIAL
ORGANITZACIONS
CÍVIQUES / CIUTADANES
PODER ECONÒMIC
EMPRESES
VIGILÀNCIA SOCIAL
BENESTAR COL·LECTIU
GOVERNABILITAT
SOSTENIBILITAT
ESTAT SOCIAL I DE DRET
COOPERACIÓ / MERCAT / RELACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS
CONTROL SOCIAL
Què podem fer?
L’organització establirà compromisos amb la comunitat i programarà anualment accions de suport al desenvolupament social i cultural
de la comarca.
Com ho podem fer?
Definir i desenvolupar un pla de patrocini i acció social de l’organització que no es limiti únicament a l’àmbit econòmic sinó que inclogui
un altre tipus d’accions com voluntariat, prestació de talent i infraestructures, etc.
63
PROGRAMES CORPORATIUS
Patrocini o lideratge de projectes o iniciatives socials.
Suport a la formació i ocupació directa de
persones desfavorides i alumnes en pràctiques.
Realització de compres a empreses
d’inserció, centres de treball, botigues de
comerç just i empreses sostenibles.
Realització d’inversions amb criteris
d’inversió socialment responsable.
Suport al desenvolupament de la banca
ètica.
Activitat de mecenatge i suport a entitats
sense ànim de lucre locals.
Posada en marxa de plans de voluntariat
corporatiu.
PROGRAMES DE COL·LABORACIÓ
AMB ESAL
Realització de donacions o cessió de materials i infraestructures.
Accions d’enriquiment mutu, intercanvi
d’experiències professionals i capital
humà.
Donació de productes gratuïtament o a
preus especials.
Realització de servei a col·lectius desfavorits.
Suport directe a projectes socials, culturals i mediambientals.
PROGRAMES EN COL·LABORACIÓ AMB
LES PERSONES DE L’EMPRESA
Finançament conjunt de projectes.
Foment del voluntariat entre el personal
de l’organització: cursos de formació,
accions sensibilització, tauler informatiu
sobre acció social...
Suport a la gestió d’una borsa de voluntariat intern.
Organització d’activitats de voluntariat
amb el personal: donació de sang, voluntariat lingüístic, aportació d’un dia
de treball, creació de projectes propis
d’intervenció.
26
64
Cooperació interempresarial
Determina el grau de participació de l’organització amb els altres actors locals i l’organització
tendirà a reforçar la seva col·laboració i integrar-se en el teixit associatiu del seu sector i de la
societat.
Què podem fer?
Formar part i participar en els grups associatius del seu sector.
Participar activament en aquestes associacions per tal d’afavorir polítiques de promoció, formació i treball conjunt.
Establir mecanismes per fomentar la cooperació interempresarial.
65
Com ho podem fer?
Formar part del gremi, associació del sector, i participar activament com a membres de la junta.
Establir vincles de cooperació amb altres empreses, per a la millor promoció del productes i serveis del territori.
Establir convenis de col·laboració amb una altra organització per unificar dos serveis complementaris i oferir un servei integral.
Crear una central de compres col·lectiva mitjançant l’agrupació amb altres organitzacions que requereixin productes similars per tal
d’optimitzar estructura i recursos.
Participar en les taules sectorials, gremials, associacions, col·legis professionals, etc... per definir les línies de treball i el desenvolupament
conjunt del sector.
27
66
Satisfacció del col·lectiu client
Determina la relació entre l’organització i els seus clients, és a dir, tots aquells que accedeixen
al producte o servei per mitjà d’una transacció financera.
Què podem fer?
Garantir el compliment dels contractes i compromisos que s’adquireixen amb la clientela.
L’organització ha d’implementar mecanismes que assegurin a la clientela la fiabilitat i qualitat dels productes i serveis que ofereix.
Mantenir la confidencialitat de les dades de la clientela.
Establir mecanismes perquè els clients puguin manifestar les seves queixes, opinions i suggeriments.
Eliminar qualsevol tipus de barrera que pugui discriminar els clients.
Com ho podem fer?
67
E stablir una sistemàtica per avaluar periòdicament el grau de satisfacció dels clients per detectar els punts a millorar i potenciar els
aspectes més valorats.
Establir una sistemàtica que permeti conèixer el nombre de clients fidelitzats.
Crear un punt d’atenció a la clientela. Per registrar queixes, suggeriments i poder donar resposta o informació a les necessitats dels
clients.
Proporcionar un bon servei postvenda i vies per al subministrament de recanvis o manteniment del servei.
Avaluar periòdicament el nombre i motiu de les reclamacions, així com les solucions adoptades.
Proporcionar informació certa, clara i completa sobre els productes i/o serveis.
Mantenir el contacte amb els clients a través de la tramesa de correus electrònics, butlletins de notícies, ofertes, etc...
Donar informació a l’usuari sobre bones pràctiques ambientals en general i relacionades amb el producte i/o servei ofert.
Convidar els clients a conèixer l’organització. Organitzant jornades de portes obertes, visites guiades.
Premiar la fidelitat dels clients amb descomptes.
Identificar les noves tipologies de clients i dissenyar activitats per captar-los.
28
68
Empreses proveïdores
Són totes aquelles organitzacions que es dediquen a proveir diferents productes necessaris per
al funcionament a una altra organització,que compra o contracta, un producte o servei.
Què podem fer?
L ’organització establirà una política de compres que valori i prioritzi la responsabilitat de les seves empreses i proveïdores pel que fa als
aspectes socials.
Establir criteris de selecció de proveïdors que responguin als valors socials i mediambientals de la vostra empresa i requerir-los el mateix
compromís.
Assegurar pràctiques ètiques amb els proveïdors, establint un codi de conducta per evitar pràctiques abusives en les relacions comercials
i/o serveis.
Establir criteris d’avaluació dels proveïdors.
Establir un sistema de contractació de les empreses proveïdores introduint requeriments ambientals i socials en les seves clàusules.
69
Com ho podem fer?
omunicar als proveïdors i empreses contractades els compromisos adoptats en matèria de RSE a través d’una carta formal, la pàgina
C
web, la memòria de sostenibilitat, etc...
Establir un sistema de contractació de les empreses proveïdores introduint requeriments ambientals i socials a les clàusules.
Definir un protocol de criteris de compra sostenible per a l’adquisició de nous productes i materials.
Avaluar periòdicament les empreses proveïdores.
Detectar i comunicar a les empreses proveïdores les no conformitats detectades.
Convidar als proveïdors a conèixer l’organització.
Donar suport als proveïdors locals sempre que compleixin els requisits que hagueu fixat per establir relacions.
Fomentar la creació de relacions i acords estables i duradors que beneficiïn ambdues parts.
Fomentar el comerç just.
29
70
Competència
La competència d’una organització són tots aquells agents econòmics que ofereixen al mercat
productes o serveis, del mateix sector o dirigit als mateixos clients.
Què podem fer?
71
L’organització evitarà qualsevol pràctica deslleial cap a la seva competència.
Establir els principis que guiaran a l’organització envers la competència.
Tenir coneixement dels competidors existents, quina importància tenen dins el mercat, quines són les claus del seu èxit o fracàs, quins
són els seus punts forts i febles i saber els aspectes que ens diferencien.
Participar activament amb la competència en les associacions del sector per tal d’afavorir polítiques de promoció, formació i treball
conjunt per millorar el producte i/o servei.
Establir mecanismes per fomentar la cooperació interempresarial.
Com ho podem fer?
E stablir un sistema d’avaluació i observació de les actuacions deslleials per part de l’organització en aquest àmbit, com a mesura de
prevenció de conductes contràries a la lliure competència.
Definir els principis que guiaran l’actuació de l’organització envers la competència.
Incorporar els principis de lliure competència al codi ètic de l’organització.
72

Download Report