FRANCESCO BERNARD (FRANZELETO)

FRANCESCO BERNARD (FRANZELETO)
Franzeleto nasc a Pera ai 13 de setember del 1875.
Ti egn 1892-1895 l va a studièr fora Dispruch te la
Staatsgewerbeschule.
Anter l 1903 e l 1904 Franzeleto scomenza e ensegnèr
te Fascia a la Fachschule, dant a Poza e dapò a
Ciampedel e Cianacei. Chisc corsc de scola durarà
enscin al derompir de la Gran Vera.
Autoretrat de Franzeleto
Da cartolines manèdes a so père se capesc che con n
maester de Viena l va, via per l’istà del 1909, tel sud
de la Ruscia, a Odessa, Nikolajev e te l’ Ucraina,
segur per lurier. Te chisc egn se pel capir che
Franzeleto l’à n gran enteress per l retrat: chest se
pel l’entivèr da n muie de studies che l fèsc entorn
via la possibilitèdes de dessegnèr musc de persones
de età e da etres retrac ti egn che vegn dò.
Franzeleto a Persenon
I egn anter l 1910 e l derompir de la Gran Vera l’é egn de gran atività tel
ciamp artistich; l stèr de Franzeleto te Fascia l’é più stàbol: l porta inant
corsc de dessegn (Mal-Zeichenschule) a Ciampedel e Cianacei per i joegn de
la val.
L depenc ence gejies: cheles de Cianacei e de Pera (abside e navèda).
Projet per la ejia de Cianacei
Gejia de Pera
Semper de chisc egn l'é i miores retrac che n’é restà: anter chisc l'é i
retrac fac a so père: un de chisc che lo moscia mort, col cef pojà sun
piumac.
Retrat del père mort
Retrat de om
Da la fin de mé del 1915 a la fin de setember del 1917 Franzeleto va sudà sul
front de la Marmolèda; ma ence te chisc egn no l lascia aló de dessegnèr e
de depenjer: l'é amò retrac fac a jent del paìsc, a sudé e ence n aboz de na
striscia (fumetto) da grignèr su la vita al front.
Da na foto vedon ence che l’à enjignà la
croujes da meter su la fosses di sudé
morc sul front, de la cortina de vera
sotjù la gejia de S. Ugèna soravìa Vich.
Canche l'à 46 egn, l se marida con Marianna
Cincelli e da enlouta sia vita é stàbola a Pera.
Semper anter i egn de la vera troon projec col dessegn de l'entaadura per i
benc de la gejia de Pera e i dessegnes e i studies per fèr endò sù l ciampanil
semper de la gejia de Pera.
Projet de Franzeleto del 1935: l’aessa volù
mudèr l ciampanil e jir coscita de retorn a
la forma che chest aea ti tempes passé.
Projet de Franzeleto per l smaorament de
la gejia de Sèn Lorenz.
L séghita, però a livel privat, a dèr lezion de dessegn.
De sia èrt se cogn tegnir adiment i doi esseres: chel del pitor-artist (che
fèsc retrac e paesajes) e chel del decorador (produzion a carater religious).
I miores retrac a làpisc l’é chi di egn che va dal 1908 a la Gran Vera; i é n
muie curé e Franzeleto doura soraldut l làpisc neigher, dò troon ence l color.
Dò chisc egn l’estro artistich de Franzeleto, per chel che vèrda i retrac,
somea che no sie più scì vif: l segn é più presciolent e manco curà.
Te chisc egn se à na maor produzion de paesajes, che moscia soraldut i monc
de Fascia (Monciogn, Larsech, Saslonch).
Veduda del Grop del Sela
Veduda de Saslonch
Te chisc paesajes se pel veder zeche da enteressant: la proporzions
prospetiches somea ge jir dò al soget raprejentà; alincontra man a man che
se va inant la proporzion muda e se veit l se slarièr di lesc de pianura e l se
uzèr di monc (depenc desche torns).
Dò aer dit che l’ensegnèa ai bec de la val, dant per cont del Volksbund e
dapò a livel privat, cognon fèr saer che l tol pèrt a la vita de la comunanza e
a sia cultura: l dessegna projec per fèr fora cèses, l scrif letres e descorsc
per maridoc e per i preves noei, l depenc scenes per comedia e coscita inant.
De gran enteress, soraldut per la storia de la cultura ladina de Fascia, l’é l
raport de colaborazion de Franzeleto con Ugo de Rossi, gran studious de la
cultura de la jent ladina.
Viajes de Franzeleto tras l’Europa