Recursos de suport per a la preparació de la prova d`accés de l

Guia per realitzar la prova
objectiva de l’especialitat
d’infermeria per via excepcional
Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers
de Barcelona
Barcelona, 16 d’abril de 2015
La Infermeria Pediàtrica a l’Estat Espanyol es va diferenciar com especialitat al
1964 (Decret 3524/1964, del 22 d’octubre), davant el convenciment de que els
problemes de salut i les cures que es presenten durant la infància i
l’adolescència són molt diferents a les de l’edat adulta. La figura de la infermera
pediàtrica ha estat debatuda a les diferents disposicions que han regulat les
especialitats durant els últims anys.
Finalment, a través del vigent Real Decret 450/2005 del 22 d’abril s’aborda una
nova regulació de les diverses especialitats en Ciències de la Salut, incloent
l’especialitat d’Infermeria Pediàtrica.
La infermera pediàtrica actual ha de donar una resposta adequada a la
necessitat de personalitzar les cures i la seva coordinació entre els diferents
nivells assistencials. Aquest aspecte humanístic possibilita recuperar les cures
tradicionals, fomentant el vincle afectiu, l’ús del massatge i el tacte, la lactància
materna, la incorporació dels pares a les cures, i sempre tenint present els
factors culturals.
La infermera especialista en Infermeria Pediàtrica és el professional sanitari
que, amb una actitud científica, serà capaç d’exercir el lideratge en l’àmbit de
les cures del nen sà o amb processos patològics aguts o crònics, estant
capacitada per planificar, executar i avaluar programes de salut relacionats
amb la seva especialitat, i desenvolupar treballs de recerca i docència per
millorar la qualitat dels serveis.
Actualment, existeixen dues vies per aconseguir l’especialitat d’Infermeria
Pediàtrica:
•
Via IIR. Després de superar una prova relacionada amb tots els coneixements
relacionats amb infermeria, que es convoca anualment de caràcter estatal,
s’inicia una formació com Infermer Intern Resident (IIR) a una Unitat Docent de
Pediatria acreditada, durant 2 anys i a temps complet. Va dirigida a noves
infermeres amb poca o sense experiència en l’àmbit de la pediatria.
•
Via excepcional. Després d’acreditar l’exercici professional desenvolupat en
una de les següents situacions:
o Tenir experiència professional en l’àmbit pediàtric durant un període
mínim de 4 anys.
o Tenir experiència professional en l’àmbit pediàtric durant un període
mínim de 2 anys i una formació en el camp de la pediatria d’almenys 40
crèdits.
o Haver exercit durant un període mínim de 3 anys com a professor
d’Escoles Universitàries d’Infermeria adscrites a àrees de coneixement
de la infermeria pediàtrica i 1 any d’activitat assistencial relacionada
amb l’especialitat.
P à g i n a 2|7
Posteriorment, s’haurà de superar una prova d’avaluació de les
competències de la infermera pediàtrica. Va dirigida a infermeres que ja
tenen experiència i coneixements específics en l’àmbit de la pediatria.
PROVA D’AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES PER L’INFERMER
ESPECIALISTA EN PEDIATRIA (VIA EXCEPCIONAL):
El termini per presentar la sol·licitud de l’accés excepcional per aconseguir el
títol de l’Especialitat d’Infermeria Pediàtrica va finalitzar el 22 de març de 2011.
En aquests últims mesos s’estan analitzant els expedients presentats pels
aspirants. Finalitzat aquest procés, la convocatòria específica per la prova
objectiva de l’especialitat d’infermeria pediàtrica, serà publicada al BOE. Es
preveu que aquesta prova es desenvolupi a la tardor de 2015.
Un cop l’aspirant sigui admès a la prova objectiva, disposarà d’un màxim de
dues convocatòries per superar la prova.
La prova constarà de dues parts que es realitzaran el mateix dia:
•
Qüestionari de 100 preguntes, més 10 de reserva, de tipus test amb 5
respostes alternatives i amb una sola vàlida. Amb una duració de 2 hores.
Cada resposta correcta es valorarà amb 1 punt i per cada resposta incorrecta
es restarà 0,35 punts, les preguntes en blanc no es puntuaran. Per tant,
l’escala va de 0 a 100 punts.
•
Anàlisis de 5 casos clínics, seguit de 5 preguntes cadascun amb 5 respostes
alternatives a cada pregunta, i només una serà la correcta. Amb una duració
d’1 hora. Es valorarà amb 4 punts cada resposta correcta, es restarà 1 punt per
cada resposta incorrecta i es deixarà sense puntuar les preguntes en blanc.
Per tant, l’escala va de 0 a 100 punts.
La qualificació final serà “apte” o “no apte”. Per ser “apte” s’ha d’obtenir una
puntuació mínima de 40 punts a cada una de les parts, sent necessari que amb
la suma d’ambdues parts s’aconsegueixi una puntuació mínima de 100 punts
sobre 200.
Les preguntes versaran sobre les bases científiques que es considerin
necessàries per la pràctica actualitzada, segons el programa formatiu vigent
de l’Especialitat d’Infermeria Pediàtrica (Annex I).
El Programa de Formació de l’Especialista en Infermeria Pediàtrica aborda
competències transversals amb altres especialitats i competències específiques
d’intervenció avançada en els diferents àmbits de la pràctica pediàtrica:
•
Competències transversals:
o Comunicació.
o Gestió clínica.
o Docència.
o Investigació.
P à g i n a 3|7
•
Competències específiques:
o Nounats, nens i adolescents sans.
o Nounats amb problemes de salut.
o Nens i adolescents amb problemes de salut.
o Nounats, nens i adolescents atesos a unitats de cures intensives i
urgències.
En aquest programa podreu observar les diferents capacitats que es
requereixen de cada competència (Annex I).
BIBLIOGRAFIA DISTRIBUIDA SEGONS LES
L’INFERMER ESPECIALISTA EN PEDIATRIA:
COMPETÈNCIES
DE
COMPETÈNCIES TRANSVERSALS
Comunicació:
•
•
•
Valverde C. Comunicación terapèutica en enfermería. DAE. 2007; 209 p
Borrell F. Entrevista clínica. Manual de estrategias prácticas. Semfyc
(Barcelona). 2004
Jiménez C. Tècniques relacionals utilitzades en els serveis de salut. Psicologia
de la Salut. Assessorament al personal sanitari. Sevilla: Secretariat de
Recursos Audovisuals i Noves Tecnologies de la Universitat de Sevilla. 1998
Gestió clínica:
•
•
Marriner A. Guía de gestión y dirección de enfermería. Elsevier. 2009
Ivancevich JM. Gestión de calidad y competividad. McGraw-Hill (Madrid). 1997
Docència i investigació:
•
•
•
•
•
Argimón JM, Jiménez J. Objetivo del estudio: Métodos de investigación clínica
y epidemiológica. Elsevier (Madrid). 2004; 125-31
Tomás S. Fundamentos de bioestadística y análisis de datos para enfermería.
Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona. 2009
Alcolea MT, Oter C, Martín A. Enfermería Basada en la Evidencia. Nure
Investigación. 2011; 52
Alcolea MT, Oter C, Martín A. Planteamiento de la pregunta clínica. Nure
Investigación. 2011; 54
Fletcher R, Fletcher S, Wagner E. Epidemiologia Clínica: aspectos
fundamentales. Masson (España). 1998
Fonaments d’infermeria:
•
•
Serie Manuales de Enfermería. Enfermería fundamental. Ed. Masson
(Barcelona). 2003
Marriner A, Raile M. Modelos y teorías de enfermería. Elsevier Science
(Madrid). 2007
P à g i n a 4|7
•
•
Johnson M, Bulecheck G, McCloskey J, Maas M, Moorhead S. Diagnósticos
enfermeros, resultados e intervenciones: interrelaciones NANDA, NOC y NIC.
Elsevier Science. 2002
Zamora M. Metodología de cuidados para enfermería pediátrica y neonatal. Ed.
Formación Alcalá. 2007
Ètica i legislació:
•
•
•
Anton P. Ética y legislación en enfermería. Masson. 2004
Consejo Internacional de Enfermeras. Código Deontológico de CIE para la
Profesión de Enfermería (Ginebra, Suiza). 2000
Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Disponible a:
www.msssi.gob.es/organizacion/ministerio/home.htm
Cal donar importància a la menció que es fa en el programa formatiu sobre la
Declaració dels Drets del Nen i la Carta de Drets del nen hospitalitzat.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:
General:
•
•
•
•
•
•
•
•
Chaure I, Inarejos M. Enfermería Pediátrica. Ed. Masson (Barcelona). 2001
Aguilar MJ. Tratado de Enfermería del niño y del adolescente. Cuidados
Pediátricos. Elsevier Science. 2011
Asociación española de Enfermería de la Infancia. Disponible a:
www.enfermeriadelainfancia.com
Asociación Española de Pediatría. Disponible a: www.aeped.es
o Comitè Assessor de Vacunes: www.vacunasaep.org
o Comitè de Nutrició: www.aeped.es/comite-nutricion
o Comitè de Lactancia Materna: www.aeped.es/comite-lactancia-materna
o Comitè de Bioètica: www.aeped.es/comite-bioetica
o Protocols diagnòstics i terapèutics: www.aeped.es/protocolos
Sociedad Española de Enfermería Neonatal. Disponible a: www.seenenfermeria.com
Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria. Disponible a:
www.aepap.org
Sociedad
Española
de
Cardiología
Pediátrica.
Disponible
a:
www.secardioped.org
Sociedad Española de Urgencias Pediátricas. Disponible a: www.seup.org
Nounats, nens i adolescents sans:
•
•
•
•
Acuña J. Ministerio de Sanidad y Política Social. Cuidados desde el nacimiento.
Recomendaciones basadas en pruebas y buenas prácticas. 2010
Domenech E, González N, Rodríguez-Alarcón J. Cuidados generales del recién
nacido sano. Protocolos Diagnóstico-Terapéuticos de la AEP: Neonatología.
2008; 19-28
Ladewig PW, London ML, Moberly S, Olds SB. Enfermería maternal y del
recién nacido. Mc-Graw-Hill Intramericana (Madrid). 2006
Espinazo O. Manual de enfermería pediátrica para atención primaria. Publimed
(Madrid). 2005; 325 p
P à g i n a 5|7
•
•
•
•
•
•
Grup Previnfad/PAPPS. Manual de actividades preventivas en la infancia y
adolescencia. Exlibris Ed. (Madrid). 2004
Berger KS. Psicología del desarrollo. Infancia y adolescencia. Médica
Panamericana (Madrid). 2004
Ariza C, Nebot M, Díez E, Plasència A. Los programas de promoción de la
salud en la edad escolar. Tándem. 2002; 8: 25-34
Hernández M, Sánchez E. Alimentación Infantil. Ed. Díaz de Santos. 2001
Asociación Española de Pediatría. Manual de Lactancia Materna. De la teoría a
la práctica. Ed. Médica Panamericana. 2008
Díaz-Gómez NM. ¿En qué situaciones está contraindicada la lactancia
materna? Acta Pediátrica. 2005; 63: 321-327
Nounats, nens i adolescents amb problemes de salut:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Vidal MA, Calderón E, Martínez E, Gonzálvez A, Torres LM. Pain in neonates.
Rev Soc Esp Dolor. 2005; 12: 98-111
Ashcraft KW, Murphy JP, Sharp RJ, Sigalet DL, Synder CL. Cirugía pediátrica.
Mcgraw-Hill/Interamericana de España (México). 2002; 1146 p
Park MK. Cardiología pediátrica. Harcourt Brace (Madrid). 2003; 311 p
Gamica B, Iniesta JM. Enfermedades infecciosas en pediatría: novedades en
bacteriología. CEP (Madrid). 2006; 620 p
Madero L, Muñoz A. Hematología y oncología pediátricas. 2ª ed. Ergón
(Madrid). 2005; 824 p
Jara P. Trasplante hepático en niños. Ergón (Madrid). 2006; 600 p
Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica sobre la Prevención y el
Tratamiento de la Obesidad Infanto-Juvenil. Plan de Calidad para el SNS del
Ministerio de Sanidad y Política Social (Madrid). 2009
Grupo de Trabajo de Diabetes de la Sociedad de Endocrinología Pediátrica
(SEEP). Lo que debes saber sobre la diabetes en la edad pediátrica. Ministerio
de Sanidad y Consumo (Madrid). 2008; 107 p
Salmerón JA, Pérez F, Serrano M, Gea A. Atención al maltrato infantil desde el
ámbito sanitario: guía para el profesional. Instituto del Menor y la Familia.
Consejería de Sanidad y Servicios Sociales (Madrid). 2004; 62 p
Mendez M. Alteraciones del comportamiento y conductas asociales en la
adolescencia: Actuación Sanitaria. Ediciones Corintia. Almería. 2013
Nounats, nens i adolescents atesos en unitats de cures intensives o urgències:
•
•
•
•
Morales IM, García JM. Guía de intervención rápida en enfermería pediátrica.
Difusión Avances de Enfermería (Valencia). 2003; 353 p
Enfermería en Cuidados Críticos Pediátricos y Neonatales. Disponible a:
www.aibarra.org
Támez R, Pantoja Silva MJ. Enfermería en la Unidad de Cuidados Intensivos
Neonatal. Panamericana (Madrid). 2008
Deacon J, O’Neill P. Cuidados intensivos de enfermería en neonatos. McGraw
Hill (México). 2001; 936 p
P à g i n a 6|7
•
•
•
•
•
•
López-Herce J, Calvo C, Lorente MJ, Baltodano A. Manual de cuidados
intensivos pediátricos. Publimed (Madrid). 2009; 1125 p
Burón E, Aguayo J. Grupo de RCP Neonatal de la Sociedad Española de
Neonatología. Neonatal resuscitation. Anuales de Pediatría (Barcelona). 2006;
65 (5): 470-7
European Resuscitation Council. Manual de reanimación cardiopulmonar
básica y avanzada pediátrica. Guías del ERC. 2010
Galván J. Manual de urgencias para enfermería pediátrica. MAD (Sevilla).
2000; 200 p
Casado J, Serrano A. Urgencias y tratamiento del niño grave: casos clínicos
comentados. Ergón (Madrid). 2002; 390 p
Casado J, et al. Urgencias Pediátricas en atención primaria: accidentes en la
infancia. Ergon (Madrid). 2003
BIBLIOGRAFIA PER REALITZAR SIMULACRES:
•
Soto JL, San José P. Autoevaluación en enfermería pediàtrica: Test razonados
para la preparación del acceso por vía excepcional al titulo de Especialista.
Elsevier Masson. 2011; 156 p
RECOMANACIONS PER L’ESTUDI DE LA PROVA OBJECTIVA:
•
•
•
Estudiar continguts actualitzats a nivell estatal i amb evidencia científica.
Realitzar simulacres per adquirir habilitats per resoldre l’examen tipus test.
Reforçar els continguts més desconeguts segons els coneixements i
l’experiència professional de cada aspirant.
P à g i n a 7|7

Download Report